El passat dissabte 16 d'abril de 2016 vaig presentar la comunicació «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» dins el marc de la X Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que enguany ha estat organitzada pel Col·lectiu per al Museu Arxiu d’Arenys de Munt, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.
En aquesta ocasió, la trobada portava per títol “Dones amb història al Maresme”, i el seu objectiu va ser el d'acostar-se al món de la dona al llarg de la història a la comarca del Maresme, un tema força mal tractat per la historiografia fins fa ben poc. Es va voler reivindicar el paper de la dona, tan important, ara com abans, i donar a conèixer figures femenines en els diversos camps de la cultura (literatura, pintura, música, política,…). Al mateix temps, es pretenia donar a conèixer el col·lectiu femení en diverses iniciatives menystingudes durant tan de temps pel domini excloent dels valors masculins (treball a la llar, a les empreses, entitats, associacions, puntaires, trementinaires…).
La meva participació va consistir en el treball que portava per títol «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme».
A l’època medieval, l’esperit de la religió impregnava tots els aspectes de la vida d’una persona, des de les etapes del cicle vital (baptisme, matrimoni, mort) fins el calendari festiu anual (Nadal, Quaresma, Setmana Santa, etc.). La presència de la religió també era omnipresent en la vida d’una comunitat pagesa que d’entrada es trobava organitzada en parròquies i on les advocacions dels altars de les mateixes esdevenien protectors del col·lectiu (el sant titular de la parròquia, Sant Roc, Sant Sebastià...) i a vegades models de conducta o exempla a seguir. De fet, aquests relats hagiogràfics van ser concebuts com un instrument d’evangelització dirigits als sectors populars. Les obres d’art que decoraven les esglésies (escultures, retaules, frontals d’altar...) oferien visualment les històries d’aquests personatges sants, transformant-les en elements més propers a la realitat quotidiana.
Els sants, i en aquest cas santes, eren individus que havien assolit el goig celestial per la renúncia als béns terrenals i per això esdevenien exemples de virtut. Els valors transmesos eren generalment l’apostasia de les creences paganes en la conversió del sant o santa, l’afirmació pública de la fe, la superació de les temptacions, el triomf sobre la mort després de sotmetre’s a turments cruels, la penitència que comportava la superació del mateix pecat i la glorificació del personatge després de la seva mort en el moment que els patiments terrenals eren compensats per la visió eterna de Déu. Si debades aquests personatges es representaven de forma individualitzada en forma d’estàtua, en els retaules, es desplegaven relats hagiogràfics inspirats moltes vegades en la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada entre el 1253 i el 1270 per Iacopo da Varazze. La finalitat última d’aquestes històries eren que servissin de model i perquè els observadors de l’obra tinguessin aquests personatges com un exemple on emmirallar-se.
A partir de les deixes que apareixen en la documentació testamentaria conservada d’època medieval també podem fer-nos una idea dels sants i santes que movien moltes vegades la pietat popular i despertaven una certa veneració. També a través de les visites pastorals podem testar el nombre d’altars d’una parròquia i les seves dedicacions. Si observem aquesta documentació veurem que el major nombre d’aquestes advocacions fan referència a sants masculins. Al baix Maresme, de cent advocacions documentades dels altars de parròquies i ermites solament vint-i-una fan referència a advocacions femenines. Podem admetre aquest fet com a un indicatiu de la poca importància que el gènere femení tenia per l’església cristiana catòlica. Aquesta visió misògina, venia estipulada per la influència de les idees aristotèliques, les textos bíblics, les consignes efectuades pels Pares de l’Església, les idees expressades a la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino. Al llarg de l’edat mitjana les dones van estar sotmeses al marit i al senyor. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria, però solament en cassos excepcionals tingueren veu en el seu propi destí. Excloses dels estudis reglats i dels gremis, les seves tasques i funcions no eren reconegudes ni valorades. Fora del fet de parir fills, el seu paper era secundari i la seva participació en la vida privada i en la vida pública estava molt restringida.De fet ha calgut una nova mirada a la història per fer les visibles. Aquesta nova mirada, aportada per estudis més recents, ha permès rescatar de l’oblit no només dones excepcionals, sinó també tot de funcions i tasques que desenvolupaven les dones i que havien sigut obviades o invisibilitzades.
L’objectiu d’aquest treball, però, no és aquest, sinó un de potser més modest, tot i que també important: Es tracta simplement de veure els valors i defectes que generalment s’atribuïen les dones en l’imaginari medieval, a través d’una anàlisi de les advocacions femenines presents en la nostra comarca per d’aquesta manera contribuir a esclarir que representava la dona en aquest imaginari.
 |
| Públic assistent a Trobada [S.Cabrespina] |
 |
| Moment de l'exposició de la comunicació [N.Gómez] |
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Bibliografia:
