Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Urbanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Urbanisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de desembre del 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

dilluns, 21 de maig del 2018

Nou article sobre l’urbanisme medieval al Maresme

Coincidint amb la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius, es van presentar les actes de les comunicacions presentades a l’edició anterior celebrada a Vilassar de Mar. 
Aquella Trobada va tractar sobre «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», i es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori. 
Es tracta d’un volum de 256 pàgines que conté les 21 comunicacions de diferents autors vinculats als centres d’estudis de la comarca, la conferència inaugural impartida per l’arqueòleg Francesc Caballé i les conclusions de la trobada de l’any passat que tenia l’arquitectura i l’urbanisme als pobles del Maresme com eix central de reflexió. 
L’edició de les actes coordinada per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el centre amfitrió de l’any passat, el Centre d’Estudis Vilassarencs. 
En el volum s’hi troben dos dels meus articles: 
Moment de presentació de les actes de l'any anterior per Alexis Serrano , director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia J.Graupera]

diumenge, 13 de maig del 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



diumenge, 7 de maig del 2017

XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Vilassar de Mar

El passat dissabte 6 de maig de 2017 va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme dedicada enguany al tema «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme». L’acte va estar coorganitzat pel Centre d'Estudis Vilassarencs, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Maresme Medieval va participar com a col·laborador juntament amb una dotzena més de centres d’estudis i entitats de la comarca. 

Com hem avançat, amb la temàtica escollida per la present Trobada «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori.
La Jornada s’inicià amb la rebuda dels participants i lliurament de les acreditacions i la inauguració va anar a càrrec de l’Il·lustríssim Sr. Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar, l’il·lustríssim Sr. Jordi Mir, Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Cabrera de Mar, el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i el Sr. Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs i director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
La ponència marc sobre “La formació urbana de Vilassar de Mar” va anar a càrrec de Francesc Caballé.
A continuació es va procedir a llegir disset comunicacions que sortiran publicades a les actes que es publicaran d’aquí un any i que tracten temes de diverses poblacions i etapes. La Cloenda va anar a càrrec de l’Alexandre Capdevila ja que M. Carme Jiménez directora–gerent del Institut Ramon Muntaner va excusar la seva presència. 
Després de dinar la jornada va acabar amb una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa - Sitges i la Torre d’en Nadal a càrrec d’Alexis Serrano.
Pel que fa al contingut d’aquest bloc destacarem les que afecten al patrimoni medieval de la nostra comarca. En aquest sentit es van presentar: 
  • Viles i llocs. Models de poblament al Maresme medieval. Per Joaquim Graupera
  • Fons i documents per l’estudi de l’arquitectura i l’urbanisme conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Per Alexis Serrano i Alícia Xicota
  • El paper dels mestres de cases d’origen francès en el desenvolupament urbanístic del Maresme als segles XVI i XVII. Per Alexandra Capdevila.
  • La Vila Primiliano i el torrent de la Bassa de la Màdria. Per Imma Gimferrer.
Des d'aquí felicitem els organitzadors per tal com es va desenvolupar la Jornada.

Parlaments de la inauguració de les Jornades
Moment de la meva comunicació
Lectura de comunicacions de J.Graupera;  A.Serrano i A.Xicota; A.Capdevila i I.Gimferrer.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»


Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.

Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.
[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]


Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]
Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

dimarts, 14 de juliol del 2015

" De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme " al programa El Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 9 de juliolde 2015 vaig ser convidat al programa 315 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de « De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, a la part tècnica hi va participar en Carles Capella.
Durant l'antiguitat tardana, va viure's una completa transformació de les bases polítiques i socials de l'Imperi romà i es comenen a establir-se les bases del que serà l'etapa medieval. En aquesta etapa es segur que el topònim d’Iluro va evolucionar en Ilurona/Alarona. Aquesta evolució es detecta en altres llocs a partir del s.VI.A mitjans del s.V es detecten també una sèrie de remodelacions en el perímetre urbà d’Iluro, que ens permet parlar de dues trames urbanístiques diferents. Durant la segona meitat del s.VI encara podem parlar d’una ciutat plenament activa amb evidències que demostren que el nucli habitat encara no havia desaparegut del tot i encara hi ha una activitat comercial important envers altres centres productors de la mediterrània.
Pel que fa a l’àrea rural d’Iluro, l’evolució d’aquesta etapa és menys coneguda. A partir de la segona meitat del s. IV i principis del s. V es produeix una ruralització de moltes vil·les i s’entreveu l’inici d’una situació prefeudal, amb vincles de dependència dels propietaris i els pagesos. A partir del s.VI al VII hi ha una generalització de la fundació de capelles cristianes a les explotacions rurals. Sembla ser que les vil·les, a finals del període visigot, pateixen la crisi econòmica i s’inicia un procés de decadència. Aquesta evolució rural també comportarà com a conseqüència la decadència d’aquestes capelles rurals i es legisla sobre l’obligatorietat dels propietaris a destinar un terç de les almoines a refer els desperfectes de les capelles i estipula que si una capella no hi ha sacerdot propi que s’encomani a un sacerdot veí perquè no es perdi el culte. 
No sabrem mai l’evolució que prendria l’art durant el període visigot, ja que la invasió musulmana va provocar una ruptura dins l’evolució d’aquestes formes, una dispersió de la població i una acceleració d’aquesta inèrcia, durant el període visigot, d’autarquia rural de la societat.
Cap el 713-714, els musulmans trepitgen Catalunya i fins i tot arriben a l’alçada de Narbona. Sembla ser que les reaccions als musulmans per part dels hispanoromans i visigots van ser diferents. Per una banda, uns fugiren vers el territori franc (hispani), altres es van refugiar a les zones de muntanya, produint un acceleració de la tendència de l’antiguitat tardana del despoblament de les zones planes de les depressions litorals, prelitorals i la plana central de Catalunya. La comarca del Maresme va esdevenir frontera amb els musulmans entre la capitulació de Girona, el 785 i l’ocupació de Barcelona del 801 per part dels francs. 
Segurament durant aquest curt període la població rural en les vil·les tardoromanes devia continuar i el nucli urbà d’Alarona, devia quedar abandonat. Possiblement, a nivell toponímic aquest abandonament ha quedat reflectit en la manca de continuïtat del topònim Alarona per designar aquest nucli de població concentrada i l’aparició del mot Civitas Fracta i Mataró com a nova forma per a designar-lo.
Les tropes carolíngies segurament van pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal que acceptessin el poder franc.Durant el període comprès entre la conquesta de Barcelona pels francs, l’any 801, i la independència formal dels comtats de la Catalunya Vella respecte el poder franc, al voltant de l’any 1000, es produeix a la Catalunya Vella i també en el Maresme, una repoblació i reorganització del territori, en base a les parròquies i monestirs, per tal de fer efectiva l’ocupació franca, que portarà indirectament a un augment de l’activitat constructiva en l’estil que anomenem preromànic.

Per escolta-ho en MP3:  Descarrega’l Durada de la gravació: 59,26 minuts (27 Mb).



dimarts, 8 de juliol del 2014

Passejada pel Vilassar de Mar medieval en el III Festival Vilazari

El passat dijous 3 de juliol de 2014 el Centre d'Estudis Vilassarencs va organitzar una passejada pel Vilassar de Mar medieval o més ben dit el veïnat de mar de Vilassar que és com d'antic s'anomenava Vilassar de Mar, en el marc del Vilazari 978 d'enguany.
La passejada s'inicià a les 19.00 a la plaça de l'esglèsia de Sant Joan i la dirigí l'historiador Alexis Serrano. El recorregut que se seguí fou: la plaça de l'església, la plaça de l'ajuntament on en època medieval hi havia el mas Mir, Ca la Maria l'Espartera que en època medieval i moderna era el mas Lledó i la torre d'en Nadal i el carrer d'en Saura. Durant la visita es van comentar alguns detalls del antic poblament de mar de Vilassar, algunes restes d'època medieval i moderna, l'origen estacional dels pescadors, els primers masos que s'hi assentaren, l'impacte de la Sentència Arbitral de Guadalupe en el creixement baixmedieval del nucli de mar i el seu creixement sostingut en època moderna. També es tractaren altres temes com la producció del vidre prop de la torre d'en Nadal als segles XVI i XVII, la pirateria i el corsarisme i dels hostals i de passada, com a cloenda i per enllaçar amb el tricentenari també sobre el pas de l'arxiduc Carles d'Àustria l'any 1708 per l'hostal de mar de Vilassar.

[Agraeixo la col·laboració d'Alexis Serrano per la confecció d'aquest article]
Alexis Serrano en un moment de la visita al Vilassar de Mar medieval [Foto Alexis Serrano]

dilluns, 7 de juliol del 2014

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.
La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.
La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.
El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.
[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]
Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)
Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

dijous, 3 de juliol del 2014

Visita comentada a l'Argentona Medieval dins el III Festival Vilazari



El passat 28 de juny es va portar a terme una visita guiada pel nucli d’Argentona sota el títol de “Tot descobrint els vestigis de l’Argentona baronial”, la qual formava part dels actes del III Festival Vilazari. En el marc de col·laboració que es va iniciar l’any passat amb la conferència de la Dra. Assumpta Zapata i on es vol fer participar tots els pobles de l’antiga baronia (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona), la visita va voler donar a conèixer els elements arquitectònics més destacats del nucli urbà de quan Argentona estava sota domini dels senyors del Castell de Burriac, o sigui, des de l'alta edat mitjana fins l'abolició de les jurisdiccions durant la primera meitat del segle XIX. El guiatge va anar a càrrec d’Enric Subiñà que va anar explicant l’origen de la senyoria i la jurisdicció del castell de Burriac sobre la vila, els diferents senyors des dels Santvicenç i els des Bosc fins als marquesos de Moja de la Torre, la dependència i la remença, mentre es visitava la plaça de l’església, el conjunt parroquial, la casa Gòtica, can Calopa, can Camps i la plaça de Vendre.


diumenge, 2 de març del 2014

Sant Iscle de Vallalta en època medieval

L'origen del poble de Sant Iscle de Vallalta es remunta al s.XI i apareix citat des del 1396 com a “Sant Asciscli de Valle Alta de Canet” i pertanyia a la jurisdicció del castell de Montpalau dins el vescomtat gironí dels Cabrera. Originalment el terme municipal s'estenia fins al mar per les valls de Canet i Romaguera fins l’any 1579 que es van independitzar.
En un document del 1455 de l'ACA consta com a Santa Hiscla de Valalta de la val de Canet. 
[1]
 Igual que el poble veí de Sant Cebrià es troba definit per una sèrie de masos dispersos en la topografia abrupta del Montnegre. Algunes masies han conservat finestres gòtiques com el cas de Can Vila, Cal Bataller i Can Vives de la Cortada, aquesta última enderrocada el 1975. El 1553, uns 21 focs pertanyien a Sant Iscle (uns 95 habitants) i 79 a Canet (357 persones). 
La parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria apareix documentada per primer cop l’any 1032 i va ser renovada en estil romànic i consagrada l’any 1090 pel bisbe Berenguer de Girona Berenguer. La independència eclesiàstica de Canet s’inicià el 1579, quan els canetencs volgueren bastir un temple parroquial més gran, i demanaren permís al bisbe de Girona, Benet de Tocco. La construcció de l’església finalitzà l’any 1591, i la independència municipal arribà el 1599, amb la creació del primer Consell Municipal. L’edifici actual va ser edificat de nou en el s. XVIII en estil barroc i solament conserva uns murs reaprofitats de l’església anterior medieval. També té capelles dedicades a les advocacions de Sant Pere i Sant Feliu. 
Al nord del terme es conservava fins el s.XVIII, la capella de Santa Creu del Pont, que apareix documentada des del 1314 i estava regida per donats o ermitans fins el s.XV.
Notes
[1].- Agraeixo la informació a Enric Subiñà

Cal Bataller -[Font: Pobles de Catalunya]
Can Vives de la Cortada [Font: Centre Excursionista de Catalunya- Estudi de la Masia catalana Fotògraf J.A.Bertran (1932)]



divendres, 15 de gener del 2010

Santa Susanna medieval

El terme de Santa Susanna apareix en la documentació com a Vall o Riera d’Alfatà, des de l’any 1021 i que actualment s’anomena de Santa Susanna o de Miralles. Aquest topònim originari evidencia l’origen musulmà i es degué establir durant la ocupació sarraïna.
Aquesta zona pertanyia a diferents jurisdiccions tant a nivell civil com eclesiàstic. A nivell civil, la riera dividia el terme i els masos de la banda dreta pertanyien a la jurisdicció del castell de Montpalau, sota la senyoria del vescomte de Cabrera, amb la notaria a Pineda i els pagesos de la banda esquerra pertanyien al terme del castell de Palafolls amb notaria a la Vilanova de Palafolls, o sigui, a Malgrat. També a nivell eclesiàstic, hi havia doble jurisdicció: els veïns de la part alta de la riera pertanyien a la parròquia de Sant Pere de Riu (avui de Tordera) i els de la part baixa eren de la parròquia de Santa Maria de Pineda. La constitució de municipi propi no es va aconseguir fins l'any 1860.
A partir del s.XI, els diferents masos es van anar establint de forma dispersa en la zona de la serralada, en la vall de la riera que queda entre el turó de Montagut i el turó de la Guàrdia, ja que la plana era més insegura, malgrat que paulatinament van anar ocupant-se en la zona coneguda com el Pla de Balasch.
Les masies que han conservat elements medievals cal destacar can Bonet d'Avall, amb una torre de planta quadrangular, que segurament va ser construïda a finals del segle XV. La torre del mas Poch (actualment Can Ratés) de forma cilíndrica amb arcades cegues i acabada amb merlets. Està adossada en un angle de la masia, a la façana de la qual hi ha un escut heràldic en la dovella central. El més destacat del conjunt és el desnivell d’almenys tres metres, entre el mas i les dependències annexes. A Can Planas es conserven les finestres gòtiques, de la mateixa manera que a Can Torrents, que a més presenta una garita cilíndrica en el angle de l’edifici A la part de la costa, el perill de pirateria va provocar que moltes de les masies estiguessin defensades per una torre de planta cilíndrica com les torres del mas Galter, la del Pla de la torre i la torre d'en Xirau. La torre Montagut, com el cas esmentat de can Bonet, és de planta quadrangular però en aquest cas no ha estat restaurada.
Aquests masos es van anar erigint al voltant de la capella de Santa Susanna que és la que va acabar per donar nom a la població i es troba edificada entre can Ratés i can Bonet. No es coneix l’existència de l’ermita en època romànica però si el topònim de santa susannae que apareix documentat des del 1189. La capella va ser refeta al s.XVI i pertanyia a la família Ponç i desprès passà als barons de Ratés i als d’Aymar. Desprès de la independència parroquial de Malgrat l’any 1952, en un emplaçament diferent, es va construir la nova parròquia, erigida sota la mateixa advocació, sense haver de derruir l’antiga que ha estat recentment restaurada.
Capella de Sant Susanna
Mas Gualter
Mas Ratés

Bibliografia : GRAUPERA, Joaquim; BRIANÇÓ, Toni (fotògraf): El Maresme medieval. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007

Fotografies: Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082613

divendres, 4 de desembre del 2009

La Vilanova de Palafolls o Malgrat de Mar

El terme actual de Malgrat de Mar pertanyia durant l’edat mitjana als termes del veí Castell de Palafolls, que formava part del vescomtat de Cabrera dins del Comtat de Girona. Aquestes terres estaven ocupades, abans del s. XIV, per una sèrie de masos i molins dependents de l’esmentat castell. Entre ells cal destacar la masia fortificada de Mas Palomeres, documentada des l’any 1288. Dels molins fariners, hi ha constància documental, des de l’any 1195, del Molí de Mar del qual no ens han arribat restes visibles. En canvi, d’un segon molí, el conegut com el molí del Pont o Molí Vell, s’han conservat vestigis del que podria ser la bassa. Aquest apareix documentat des del 1448 i es troba situat en un indret del poble que era conegut com el Pla del Molí. A la part baixa del terme prop del mar, i a la riba dreta de la riera de Palafolls, s’hi va instal·lar un barri mariner integrat per una sèrie de cases sota la protecció d’un turó que domina la vila pel nord i on els senyors de Palafolls hi van edificar una torre de defensa, actualment encara conservada.
Aquest primitiu nucli agrícola i mariner va anar creixent rebent alguns privilegis per part dels senyors del castell com ara els coneguts de 1336 i 1345. Amb els quals, rebé també el privilegi de tenir batlle propi que va recaure per primer cop en la persona de Bernat Estornell.
Les dificultats d’habitar la zona, degut als perills de corsaris i a les crisi agrícoles baix medievals, van obligar a Guillem de Palafolls d’atorgar una carta de poblament, l’any 1373, amb la qual facilitava l’arribada de nous pobladors a la zona, mercès a la concessió de diferents privilegis, i especificava els drets i deures dels nous habitants. Aquest nou poble s’anomenarà Vilanova de Palafolls ja que el nom de Malgrat no s’emprarà fins el s.XIX amb un origen del topònim encara ara molt discutit. Anys més tard, el 1403, Bernat IV de Cabrera va atorgar unes ordinacions sobre al pesca i el comerç del peix per protegir i regular aquesta activitat econòmica.
El nucli urbà segueix l’esquema urbanístic de les viles noves baix medievals amb carrers rectes i perpendiculars amb una plaça central. Dels edificis baix medievals, es conserva l’ Hospital Vell, fundat per Hug Descolomer l’any 1441 a partir de la donació dels seus béns per la construcció d’aquest hospital destinat als pobres i malalts. La seva construcció amb una capella gòtica annexa es va realitzar sobre una antiga masia preexistent. Entre les cases del poble, cal esmentar la casa senyorial fortificada de Can Clapers o Desclapers (actualment edifici de la Cooperativa), construïda a la fi del segle XVI en la qual han aparegut restes arqueològiques en la seva última restauració.

[Fotografies: Pobles de Catalunya - Malgrat de Mar]
Bibliografia: GRAUPERA, Joaquim; BRIANÇÓ, Toni (fotògraf): El Maresme medieval. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007

divendres, 8 de maig del 2009

Pedres gòtiques de Vilassar. Passejada Cultural del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat diumenge 3 de maig de 2009, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar un recorregut urbà per descobrir els diferents racons de la vila amb el nom de "Pedres gòtiques de Vilassar". La visitava estar conduïda per l’historiador local Josep Samon Forgas. La ruta es va iniciar a la seu del Museu Arxiu, on es va aprofitar per visita l'exposició "Una església per a Vilassar. A veure qui la fa més grossa!". El Museu Arxiu ocupa les dependències de can Banús , una de les masies documentades des de l'època medieval i que conserva diverses finestres gòtiques.
Malgrat que el nexe d'unió de la passejada havien de ser les diferents "pedres gòtiques" de Vilassar de Dalt, aquestes van tenir poc protagonisme en els comentaris, ja que les diferents explicacions van anar orientades més a comentar les diferents nissagues que van habitar els diferents masos de Vilassar de Dalt, que a tractar temes artístics.
L'origen de la vila, com molts altres casos del Maresme, va consistir en una vila de sagrera amb masos dispersos construïts prop de l'edifici parroquial i la seva sagrera o cellera (30 pases al voltant del mateix). Els masos visitats, que actualment estan integrats en l'àrea urbana de la vila van ser diversos, entre els quals cal destacar, Can Bonhivern, Ca L'Isern, Can Rafart, Can Sabatés, entre altres. Durant la passejada cal destacar la visita exterior de la masia amb la torre de defensa adjacent de Can Eroles o Can Mayans i la visita a la col·lecció de relleus que es conserven al pati de la casa rectoral de l'antic edifici parroquial enderrocat en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil (1936-39).
Una de les coses que em va frapar va ser la reforma de Can Isern, que malgrat conservar el finestral gòtic que es conservava, s'hi ha intervingut desvirtuant el seu aspecte en conjunt.
Felicitem la iniciativa del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per tal de difondre el seu patrimoni a la població i col·laborar que la gent al poder-lo conèixer, el pugui valorar i per tant conservar.

dissabte, 4 d’abril del 2009

Arnau de Mataró en terres valencianes (1276-1282)

En temps del rei Jaume I és van produir diverses revoltes morisques en la zona del País Valencià que van posar en perill la pertinença d’aquestes terres als cristians catalans. Les revoltes van estar encapçalades per Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir (1230 – 1276), més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus) i desprès de la seva mort a la batalla d’Alcoi, les revoltes van estar dirigides pel seu fill. Durant la tercera de les revoltes també es va produir un relleu en el reialme cristià. Jaume I va caure greument malalt i morí el 27 de juliol de 1276, i va heretar el tron valencià el seu fill Pere II el Gran (1240 -1285). El nou rei va recuperar les fortificacions perdudes i desprès d’una treva de tres mesos, va sotmetre diversos castells acabant amb la revolta per l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars revoltats.
En la tercera de les revoltes hi va participar pel bàndol cristià Arnau de Mataró. La família dels Arnau la tenim documentada a Mataró des del s.XIII. A la baixa edat mitjana teníem un casal propi a la ciutat (el mas Arnau de la Torre) i es dedicaven al comerç de mercaderies i arribarien a ocupar importants càrrecs públics al llarg del s.XVI.
Durant l'esmentada revolta morisca, Arnau de Mataró va esdevenir una persona de confiança del rei Pere II. L’any 1276 li va atorgar la batllia i la custòdia del castell de Guadalest (Marina Baixa) que posteriorment, des del 1293, seria infeudat a Bernat de Sarrià. També va participar en la fundació de la Pobla d’Ifach (Marina Alta). El 8 d’abril de 1282, el rei Pere va ordenar, l’ 11 d’abril del 1282, de construir una vila fortificada al peu del penyal encarregant el projecte a Arnau de Mataró. El document especifica que “havent considerat i ordenat que al lloc anomenat Ifch sia construïda una vila i que al mateix loc tots haureu d’habitar i edificar postres domicilis, volem i us manem a vosaltres que immediatament comenceu a treballar i edificar vostres domicilis en dit lloch d’Ifach obrant de manera que des d’ací fins la propera festa de Sant Miquel es vega que esteu fent vostra i nostra vila; hem manat a nostre benvolgut Arnau de Mataró que des d’aquest lloc us obligue a vosaltres i a postres béns amb nostra autoritat”. Aquesta fundació es va veure frustrada per la falta de pobladors i el terme va passar per diverses mans a Roger de Llúria, Aquest, a banda de almirall de la Corona d’Aragó, era senyor de Cocentaina i Alcoi, propietari de la Vall d’Albaida, Seta i Travadell i propietari de Calp. La construcció definitiva de la pobla d’Ifach es va iniciar el 1298 i desprès de la seva mort, el 1305, la vila continuarà edificant-se sota la protecció de la seva filla Margarida de Llúria. En aquesta fase es construirà l’església (1344) amb tres beneficis dedicats a la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Nicolau. D’aquest poblat no en queda res ja que va ser destruït en la Guerra dels Dos Peres (1356-1375) que va enfrontar els monarques Pere IV el Cerimoniós de la Corona d’Aragó i Pere I el Cruel de Castella. Actualment el poblat s’està excavant dins el que s’anomena Projecte Ifac amb el recolzament de la Diputació d’Alacant per mitjà del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), l’Ajuntament de Calp i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana a través del Parc Natural del Penyal d'Ifach. L’equip arqueològic està dirigit per Josep Lluís Menéndez i estan treballant en el jaciment des del 2005.