Pedres gòtiques de Vilassar. Passejada Cultural del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat diumenge 3 de maig de 2009, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar un recorregut urbà per descobrir els diferents racons de la vila amb el nom de "Pedres gòtiques de Vilassar". La visitava estar conduïda per l’historiador local Josep Samon Forgas. La ruta es va iniciar a la seu del Museu Arxiu, on es va aprofitar per visita l'exposició "Una església per a Vilassar. A veure qui la fa més grossa!". El Museu Arxiu ocupa les dependències de can Banús , una de les masies documentades des de l'època medieval i que conserva diverses finestres gòtiques.
Malgrat que el nexe d'unió de la passejada havien de ser les diferents "pedres gòtiques" de Vilassar de Dalt, aquestes van tenir poc protagonisme en els comentaris, ja que les diferents explicacions van anar orientades més a comentar les diferents nissagues que van habitar els diferents masos de Vilassar de Dalt, que a tractar temes artístics.
L'origen de la vila, com molts altres casos del Maresme, va consistir en una vila de sagrera amb masos dispersos construïts prop de l'edifici parroquial i la seva sagrera o cellera (30 pases al voltant del mateix). Els masos visitats, que actualment estan integrats en l'àrea urbana de la vila van ser diversos, entre els quals cal destacar, Can Bonhivern, Ca L'Isern, Can Rafart, Can Sabatés, entre altres. Durant la passejada cal destacar la visita exterior de la masia amb la torre de defensa adjacent de Can Eroles o Can Mayans i la visita a la col·lecció de relleus que es conserven al pati de la casa rectoral de l'antic edifici parroquial enderrocat en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil (1936-39).
Una de les coses que em va frapar va ser la reforma de Can Isern, que malgrat conservar el finestral gòtic que es conservava, s'hi ha intervingut desvirtuant el seu aspecte en conjunt.
Felicitem la iniciativa del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per tal de difondre el seu patrimoni a la població i col·laborar que la gent al poder-lo conèixer, el pugui valorar i per tant conservar.