divendres, 15 de maig de 2009

La capella preromànica de Santa Anastàsia de Premià de Dalt. Noves aportacions.

La capella de Santa Anastàsia es troba situada a la part meridional del terme de Premià, prop del barri de Santa Anna del Tió. A l’esquerra de la carretera de Premià de Mar a Vilassar de Dalt. Estava situada dins el terme parroquial de Premià a nivell eclesiàstic i a nivell jurisdiccional pertanyia a la domus de Premià i al castell de Sant Vicenç i de Vilassar. Des de l’època moderna es trobava sota l’advocació de Santa Anna.
Aquesta capella, coneguda documentalment, no apareix en cap de les monografies sobre art romànic de la comarca, ja que es creia que la construcció havia desaparegut amb les reformes modernes del mas en que estava adossada. A partir d’una comunicació presentada a la XV Sessió d’Estudis Mataronins l’any 1998 vaig demostrar que l’edifici preromànic encara es conservava integrament formant part de les habitacions d'una casa particular.
Documentació
La capella de Santa Anastàsia apareix documentada per primer cop el 23 de febrer del 987 en una donació d’una vinya realitzada per Pau, Simplici i Olinola, situada al comtat de Barcelona, al terme de Primiliano (Premià) sobre de la casa de Santa Anastàsia.

Sembla que a partir del s.XIV s’hi va establir una comunitat de donats. Així consta quan el 18 de març del 1371, Jaume Prayel, donat de la capella de Santa Anastàsia, compra amb diners dita capell a Berenguer Vilar i a Elisenda. La capella apareix com alou i domini de la capella de Santa Maria de la Cisa, també de la parròquia de Premià.
L’any 1373, Pere des Bosc, senyor del Castell de Vilassar i de la casa de Premià, van establir de nou a Bernat Ferrer de Vilassar, en una peça de terra situada a la parròquia de Premià en lo lloc dit de Santa Anastàsia. Cinc anys més tard, Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la Casa de Premià i mossèn Ramon Guitard, beneficiat de Santa Anastàsia, va fer un establiment a Bernat Orriols.
En la visita pastoral del 16 de setembre del 1446 realitzada per Bernat Frare delegat del bisbe de Barcelona Jaume Gitard, es visita la capella de Santa Anastàsia que figura com a parròquia sufragània de Vilassar. En la visita apareix com a beneficiat Miquel Rafart. Segons la descripció l’altar era “ Quod altare fuit inventum llapideum cum ara conscrata sesuper posita (...) unum retabulum de tela encerata, in quo est depicta Navtivitas Domini Nostri Ihesu Christi. Est eciam in llatere dextro altaris quedam ymago beate Marie fustea depicta.” A més el visitador va ordenar la realització d’un portal que comuniquès amb la casa dels donats en el termini d’un any sota pena de 10 lliures, “Et mandavit dicti parrochiani fieri portale in dicta capella in parte domus donati dicte capelle...”.
A la visita pastoral del 15 de setembre del 1447 realitzada per Francesc Goret, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Guitard, visita la capella de Santa Anastàsia de Premià que figura com a sufragània de Premià. “Visitacio capelle Sancte Anastasie, suffraganea predicte ecclessie de Primiliano" .
El 18 de maig del 1481, ateses les mancances de les rendes, el benefici de Santa Anastàsia, fundat per Berenguer de Sant Vicens, va ser agregat al curat de Premià.
L’any 1492, Antònia, muller de Berenguer Tria, va fer donació de 9 sous a l’obra de Santa Anastàsia, quan s’obrés. Sembla que la nova advocació de Santa Anna, apareix a la capella des del 1513.
Descripció
La capella de Santa Anastàsia és de nau rectangular (7’54 x 4’6 mts) amb un absis rectangular (2’45 x 3’55 mts) orientat a llevant. De la nau no es pot veure l’aparell, ja que esta arrebossada per dintre i per fora. Encara es conserva la porta al mur de migdia però ha estat substituïda per una altra de pedra granítica amb una finestra al lateral esquerra. La coberta d’encavallades de fusta tant a la nau com a l’absis segurament han estat reformades. Es conserva una finestra preromànica aparedada al mur de tramuntana de l’absis.
Actualment la capella forma part d’una vivenda particular. Les antigues dependències de la capella estan reaprofitades com a sala d’estar de la casa amb llar de foc inclosa. L’un vestigi de la capella és la pica d’aigua beneïda que es troba en el seu emplaçament original a l’interior, al costat de l’antiga porta, convertida ara en finestra.
A partir de la documentació coneguda, es pot establir tres fases en la història d’aquesta capella:
  • En primer lloc, podem parlar d’una primitiva capella paleocristiana. Segons M.Prevosti, als voltants de la casa s’han fet diferents troballes romanes que pertanyen a una vila que va existir des d’època republicana fins el Baix Imperi. Entre les restes trobades a la zona cal destacar unes tombes tardo-romanes a la part est de la casa que fan pensar en l’existència d’un culte paleocristià relacionat amb aquesta vila.Un altre element que reforça aquesta hipòtesi és la hagiografia, així, el culte a Santa Anastàsia ens fa pensar en un culte de les primeres comunitats cristianes. Santa Anastàsia era una santa que va morir màrtir en temps de Dioclesià (245-313). Aquest emperador va voler imposar les antigues creences fet que el va portar a perseguir als cristians entre el 303-304. I finalment la troballa d’un anell signatori pleocristià trobat en una de les tombes, amb la representació d’un crismó, un colom i un branca d’olivera, estudiat per R.Coll i R.Jàrrega i els quals el datem del s.IV i V.
  • Una segona etapa, la podem situar en temps preromànics, quan es manté el culte a Santa Anastàsia des de l’antiguitat tardana i es reinicia el culte a partir de la reedificació de l’església paleocristiana o a partir d’una de nova preromànica. D’aquesta capella hi podem associar una ara d’altar de la qual s’ha conservat el pilar cilíndric en el jardí de la casa (1 mt d’alt per 60 cm de diàmetre).
  • La tercera etapa pertany a la baixa edat moderna (XVI-XVII), en que la capella es va reformar. Aquestes reformes van consistir en el canvi d’orientació, també es va aparedar l’arc triomfal de l’absis antic i aquest es va convertir en un porxo obert a l’exterior amb una arcada que substitueix el mur de llevant de l’absis. En el mur de l’arc triomfal s’hi va col·locar una finestra rectangular amb barrots de ferro.. També es va obrir el mur de tramuntana i es va fer un absis rectangular perpendicular a la nau pre-romànica i enfront a la porta d’entrada que es va reformar també. Segurament aquestes remodelacions van coincidir amb el canvi d’advocació.
La capella es situar dins el període preromànic, amb una cronologia dels s.IX i X. Els paral·lels més propers a la comarca serien les capelles de Sant Cristòfor de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià i Sant Andreu d’Órrius. Respecte aquesta última, coincideix amb l’ampliació de la nau amb un nou absis i el canvi de orientació de l’altar cap el mur de tramuntana enfront de la porta d’entrada.
Bibliografia
  • ALVAREZ,Jaume; GÓMEZ,Joan: “Premià de Dalt” a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol.6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982.Pàg.423-426
  • BENITO,Pere: Les parròquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana.Una aproximació des de les vistes pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Barcelona, 1992. (Premi Iluro,47). Pàg.79
  • COLL, R.; JÀRREGA, R.: “L’anell signatori de la necròpoli paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt, EL Maresme) Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut” a Annals vol.37. Actes del Congrés d’Homentge al Dr. Pere Palol /2 Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona del 23 al 25 de novembre del 1995. Institut d’Estudis Gironins. Girona 1996-97. Pàgs. 1069-1080
  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001.
  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Monografies. Volum 2. La Comarcal edicions. Argentona, 2002 . Pàgs.55-57
  • PLADEVALL, A.: “Santa Anna ( o Santa Anastàsia)” a Catalunya romànica, vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1992. Pàg.452
  • PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1981. 2 Vols. (Premi Iluro, 33/34). Vol.I, pàgs.112-115.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...