Exposició sobre “El retaule de Sant Julià d’Argentona. La seva creació (1531) i la seva destrucció (1936)”

L’església parroquial de Sant Julià d’Argentona va acollir el divendres 16 de gener, a les sis de la tarda, la inauguració de l’exposició “El retaule de Sant Julià d’Argentona. La seva creació (1531) i la seva destrucció (1936)”, una mostra que recupera la memòria d’una de les obres més significatives del patrimoni artístic i espiritual de la vila. Organitzada pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell amb la col.laboració de la parròquia i comissariada per la Dra. Cristina Fontcuberta, la iniciativa proposa un recorregut històric i visual per la vida d’aquest retaule gòtic, des de la seva execució al segle XVI fins a la seva pèrdua durant la Guerra Civil.

L’acte inaugural va començar amb unes paraules de l’alcaldessa d’Argentona, Montse Capdevila, que va subratllar la importància de preservar i difondre la memòria patrimonial local com a eina de cohesió cultural i identitària. Va destacar la tasca del Centre d’Estudis i la col·laboració entre institucions per fer possible una mostra d’aquest nivell dins del marc incomparable de la parròquia. Tot seguit, el president del Centre d’Estudis Argentonins el Dr. Enric Subiñà, va remarcar el llarg treball de documentació i recerca que ha permès reconstruir, peça a peça, la història del retaule desaparegut, i va agrair l’esforç dels voluntaris i investigadors que hi han participat.

Per la seva banda, la comissària de l’exposició, Dra. Cristina Fontcuberta, va fer una intervenció centrada en el valor artístic, iconogràfic i devocional de l’obra, explicant el procés de creació del retaule el 1531 i contextualitzant la seva destrucció el 1936 dins dels convulsos esdeveniments de la Guerra Civil. La mostra es presenta com una reconstrucció històrica i simbòlica, amb fotografies, documents, i materials gràfics que permeten entendre l’abast cultural d’aquesta pèrdua patrimonial.

L’acte va tancar amb una actuació de la Coral Llaç d’Amistat, que va interpretar els goigs de Sant Julià, creant un moment d’intensa emoció col·lectiva dins del temple. El públic, nombrosament congregat, va rebre la interpretació amb un profund respecte i sentiment de pertinença, convertint la vetllada en un veritable homenatge a la memòria d’una obra desapareguda però encara viva en l’imaginari argentoní.

Amb aquesta exposició, el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell reafirma la seva vocació de recerca, divulgació i preservació del patrimoni local, oferint als visitants l’oportunitat d’aprofundir en la història artística i espiritual d’Argentona i del seu patró, Sant Julià.

L’exposició es pot visitar fins al 15 de febrer de 2026 a l’església parroquial de Sant Julià. Els horaris són dilluns a dissabte de 11 a 13 h i de 18 a 20 h, i diumenges de 10 a 12 h, adaptats al programa de la Festa Major d’hivern de Sant Julià i respectant l’ordre litúrgic del temple.

Els estudis en que es basa la Dra. Fontcoberta estan poblicats a:

• Fontcuberta i Famadas, C. (2020). «Antioquia, Nuremberg, Argentona: una peculiar vida sense martiri de sant Julià i els models dürerians per al retaule de la vila (1531)». Matèria: Revista internacional d'art, (16-17), pp. 48-77.
• Fontcuberta i Famadas, C. (2025). «El retaule de Sant Julià d’Argentona: la seva creació (1531) i la seva destrucció (1936)». Fonts, Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, núm. últim.

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978

 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.

He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf

Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=5860

La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.

Moment de la conferència

Moment de la conferència

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

Referències sobre el nom dels artífexs romànics del Maresme

D’aquest tema, en tenim molt poques referències en la documentació. Malgrat tot, segons dades d’altres comarques on hi ha més estudis, podem parlar d’alguns elements sobre aquests assumpte.
A partir de la tècnica emprada en els edificis, podem deduir, coneixent com funcionava en altres indrets, que els autors de les obres devien ser un grup d’obrers que devien anar movent-se pel territori segons les demandes, de nobles i eclesiàstics, de reparació o construcció dels edificis. A partir de la recerca arqueològica, es fa evident el contrast entre la tècnica emprada en les restes d’edificis funcionals (masos, molins...) i en edificis singulars (esglésies, monestirs...) que evidencia l’existència de gent especialitzada.
En aquest cas, a diferència del que sabem en el preromànic, aquests equips els podríem descriure com a experts en l’art de construir. És a dir, ja no serien els mateixos pobladors de la zona, qui es dedicarien a construir, com en l’etapa anterior, sinó que ho ferien un grup de artesans destres en l’ofici, sense descartar per això que els pagesos participessin per ajudar a l’obra, en el transport de pedra, pastar el morter etc. Aquesta col·laboració podia ser voluntària, pro Dei amore, o bé forçada pels vincles de dependència feudal, com deixa clar la carta de població atorgada pel comte Borrell II als habitants de Cardona (23 d’abril del 986).
En el romànic no hi ha costum de documentar el nom dels tallers ni dels operaris. Solament tenim casos comptats, com el cas de la referència del 1010 a Sant Cugat del Vallès d’un tal Fedantius, architectus et magister edorum, també Raiundus Lombardus, a la Seu d’Urgell el 1040 o bé Arnalli Catelli, també a Sant Cugat en uns documents del 1207 i representat en un pilar del claustre, que esdevenen casos excepcionals.
A vegades no s’ha de confondre el nom del comitent amb el nom de l’operari, com el cas de Baio a Sant Pere de Clarà que actua com a comitent. L’únic esment d’un operari en la documentació relativa al Maresme apareix en un de datat l’11 de novembre de l’any 1006 quan Rodolf dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Montgat amb la seva torre i pertinences. Entre les signatures del document, apareix “Fedancio, Artificem petre” fent referència a un constructor que actua com a testimoni de la donació.