Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Museus. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de maig del 2015

A dalt i a Baix. Exposició sobre els hipogeus i les cases de cós de Mataró

El passat dissabte 9 de maig de 2015, a les 18 h es va inaugurar a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’aquests elements de patrimoni arquitectònic.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

L’exposició organitzada per l’Ajuntament de Mataró ha estat coordinada per Mariona Gallifa i Joaquim Garcia
A l’exposició s’hi poden veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi ha també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.
Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en estudiar els hipogeus a Mataró. S’exposen també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Per a saber-ne més : 

divendres, 1 de març del 2013

El patrimoni medieval de Premià de Dalt a internet


El Museu de Premià de Dalt ja fa temps que ha apostat per difondre el patrimoni de la població des de la seva pàgina web, gràcies a la iniciativa de la seva directora Imma Gimferrer. També fan visites guiades pel patrimoni de Premià de Dalt.
A partir de varies solapes ens dona un fàcil accés al contingut de la mateixa. De l’època medieval podem seguir l’evolució de la sagrera medieval, les principals masies del terme i ens ofereix també un ampli catàleg de finestres gòtiques de les masies. També la web ens mostra detalls que a vegades se’ns passen desapercebuts com els reixats de ferro o els grafitis de les portades que ens aporten infinitat de dades, reflectint l'any d´adquisició del mas, el traspàs de la propietat, l'any de construcció o d'una rehabilitació. 
Felicitem la iniciativa del Museu i creiem que ha estat un encert la utilització d’aquesta eina per apropar-nos al seu patrimoni medieval i difondre’l.
Us convidem a fer-hi un passejada !!!

Per a més informació: http://www.museupremiadedalt.com


diumenge, 3 de febrer del 2013

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V


Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.
L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.
Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.
La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

diumenge, 25 de novembre del 2012

L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic de la comarca a Mataró Ràdio


El passat dijous 15 de novembre de 2012 en el programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) vaig tenir el plaer de ser convidat pel Museu de Mataró per participar juntament amb Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró) i Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) en una tertúlia radiofònica sobre “L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic a la comarca”.
El programa va ser una de les col·laboracions del Grup d’Història del Casal en la programació dels 50 anys de Torre Llauder organitzat pel Museu i va estar conduit per Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joan Francesc Clariana del Grup d'Història del Casal amb Carles Capella a la part tècnica.
Al llarg del programa es va anar debatent sobre el passat, el present i el futur de l’arqueologia a la nostra comarca. La meva intervenció va anar dirigida sobre tot, com a coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme a valorar el pes de l’arqueologia medieval a la comarca.
L’arqueologia medieval va ser molt important en els anys 50 i 60 del segle XX a mans de l’equip de Marià Ribas amb col·laboració de Lluís Ferrer i Clariana i l’Obra de Sant Francesc. Es va excavar i documentar moltes de les capelles del Maresme (Sant Martí de Mata, Sant Cugat de Traià d’Argentona, Sant Cristòfol de Cabrils, entre altres). Actualment el balanç de la recerca arqueològica és irregular. L’arquitectura militar és força coneguda a partir de la excavació de Burriac, Montpalau i Palafolls.  Hi ha moltes mancances en l’arquitectura civil sobre tot en les masies i són força coneguts els espais de treball com els molins, sobretot a partir del projecte d’investigació iniciat des del Grup d’Història del Casal. Caldria també aprofundir molt més en els monestirs especialment a Clarà i Roca Rossa (Tordera).
Durant el programa també es va criticar molt la gran quantitat d’excavacions d’urgència que s’han fet darrerament que ha portat a no poder realitzar l’estudi de l’ingent quantitat de materials que han aportat les mateixes. També es va comentar negativament que aquestes excavacions, pel fet del seu caràcter urgent no van poder ser realitzades per especialistes sinó que podia assignar una excavació de restes medievals a un arqueòleg especialitzat en prehistòria depenen de la disponibilitat d’arqueòlegs en un moment donat i es va fer notar la preeminència de les àrees d’interès en el món iberoromà.
Pel que fa a la professionalització de l’arqueologia, crec que, si bé ha estat positiva en general, ha fet desaparèixer tot una colla d’arqueòlegs amateurs i voluntaris, i ha matat una concepció molt més democràtica, participativa i voluntarista dels museus i de l’arqueologia patrimonialitzant el saber. Sembla que ara que la crisi econòmica apreta hi ha la intenció de recórrer altre cop a aquests voluntaris, per tal de que facin aquesta ingent feina de classificació, neteja i estudi d’aquests materials arqueològics acumulats. Això si sense cobrar i essent dirigits pels arqueòlegs professionals que aquests si que cobraran la feina !!! ... i a sobre els hi haurem de donar les gràcies per deixar-nos-ho compartir !!!

Per escoltar el programa:
http://www.ivoox.com/2012-11-15-el-raco-audios-mp3_rf_1576413_1.htm

Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró),  Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) i Joaquim Graupera (coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme.

dimecres, 23 de maig del 2012

Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"



El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.
En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).
A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 
Per a més informació



diumenge, 22 de maig del 2011

La nova remodelació del Museu de Mataró

El passat 24 de març de 2001, l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, van inaugurar les obres de reforma del Museu de Mataró a l’antic edifici de Can Serra (El Carreró, 17). El Museu havía estat tancat al públic des del mes de febrer del 2010 i les obres es van iniciar el passat mes de setembre. Els treballs els ha portat a terme l’empresa G-56, SA. La inversió total, finançada pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), ha estat de 365.000 €, malgrat que estaba presupostada amb 327.880 €. Aquest import engloba les obres executades, la redacció del projecte i la direcció d’obra.
Com que l’edifici de Can Serra es troba protegit pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró amb catalogació A i declarat com a Bé Cultural d’Interès Local, la intervenció s’ha vist limitada a la planta baixa en la reforma del vestíbul i zona de recepció de visitants que ha canviat d’ubicació, en el canvi de paviment i la substitució dels batents de les finestres de la façana, de forma un pèl desencertada pel meu gust.
La reforma més important el podem trobar en les sales d’exposicions de la sala de síntesi dedicades a la història de la ciutat, en el que s’ha renovat un discurs museogràfic que no es tocava des de la inauguració del Museu Comarcal del Maresme des de l’abril del 1983. La planta baixa continua sent l’àrea d’acolliment dotada de sales d’exposicions temporals i tallers didàctics. A la mateixa s’han incorporat uns plafons al vestíbul per informar els usuaris sobre la història de l’immoble i sobre els serveis que ofereix el museu i les extensions que en depenen. Crec que amb la reforma s’ha vist “amagada” una de les mènsules gòtiques del Palau del Cabrera de Blanes que decoraven el vestíbul. La planta primera amb el títol “Iluro, ciutat romana”, repassa la historia de la Iluro romana. Aquest espai s’ha convertit en l’eix temàtic que ha agafat més relleu del Museu. A la sala noble de la planta primera s’informa dels nous projectes museogràfics i d’investigació que s’estan desenvolupant pels equips del museu. Per acabar, la planta segona: “Mataró, Ciutat Mediterrània” s’ha convertit en l’eix temàtic dedicat a la història medieval, moderna i contemporània de la ciutat.
Crec que podem trobar com element positiu d’aquesta remodelació que s’ha ampliat moltíssim l’àrea dedicada a la part romana. Aquesta incorpora afortunadament una major selecció d’objectes de les col•leccions procedents d’excavacions arqueològiques realitzades en la nostra ciutat darrerament per l’ex-Àrea d’Intervenció Arqueològica, i que fins ara no es mostraven en el museu.
La part negativa és la reducció del discurs de les altres etapes de la historia de Mataró que han vist disminuïda la seva temàtica i superfície. Afortunadament, la ciutat de Mataró compta amb un nodrit grup d’historiadors que segueixen investigant les diferents etapes de la història de la ciutat i de la comarca malgrat que no siguin equips de recerca de la pròpia institució museística. Com hem dit, en tot allò referent a les etapes no romanes, aquests discurs pràcticament no ha variat ni ha incorporat noves dades. Tot el contrari, crec que ha vist reduïda la superfície expositiva. En aquest sentit, la part de la historia medieval de Mataró mostra menys objectes que abans i menys text explicatiu. Ja no podem gaudir de la creu de volta gòtica amb el símbol heràldic del carreratge de Barcelona i ens hem de conformar amb menys capitells exposats, a tall d’exemple.
Sembla que la reforma intenti presentar un aperitiu, sembla que un 10 %, del que serà la nova ubicació final a “Can Marfà” com a futura seu del Museu de Mataró.

Per a més informació:

diumenge, 15 de maig del 2011

Un nou museu a Vilassar de Dalt: el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar de Dalt

El passat divendres 29 d'abril dins el marc de la Festivitat dels Sants Màrtirs es va inaugurar el nou museu parroquial com a cloenda dels actes que han tingut lloc per commemorar els 500 anys de l'església gòtica de Vilassar. L’acte va estar presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i el Sr. Llorenç Artigas i Planas, alcalde de Vilassar de Dalt.
El museu dignifica les restes conservades de l’antiga església parroquial gòtica de Sant Genís aterrada desprès de la Guerra Civil (1940). Les claus de volta, mènsules i capitells es conservaven dispersos per la vila: al pati de la rectoria, semi enterrats a la plaça de la Vila i al pati de Can Bot. Les restes pertanyen a etapes diferents : impostes esculturades i varis elements ornamentals de la parròquia gòtica de Sant Genís (1511-1519), una gàrgola de la construcció del campanar (1606), dues claus de volta de l’ampliació de l’edifici parroquial amb capelles laterals dedicades a Sant Elm i Sant Jaume (1615-1616),i diversos capitells de la capella del Santíssim Sagrament (1912). També hi ha una clau de volta de la capella de Sant Sebastià (1571-1573).
Aquest nou museu s’ha fet amb la motivació i la tenacitat de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle de conferències que ha precedit la obertura de l’exposició. També hi ha col•laborat molta altra gent de forma desinteressada entre els quals m’enorgulleix comptar-m’hi.
Crec que aquesta iniciativa, tenint en consideració els mitjans que ha comptat, ha resultat una proposta molt digna. Cal felicitar la iniciativa, que malgrat que tard (ja fa 71 anys de l’enderroc de l'edifici gòtic), crec que ha de ser un orgull per tots els vilassarencs, ja que dignifica el seu patrimoni artístic. Cal valorar també el conjunt, ja que aquestes mènsules decorades, són les úniques conservades a la comarca que presenten un discurs iconogràfic historiat amb una certa unitat amb temes relacionats amb el nou testament entre altres temes i amb força qualitat plàstica.
Recomanem que sigui visitat i felicitem a la parròquia de Vilassar de Dalt per aquesta iniciativa. Agraeixo també personalment a Marc Pons la cessió de les fotografies i el fet d'haver-me demanat la col.laboració.

divendres, 25 de febrer del 2011

La làpida d'Unió Catalanista a Ripoll dissenyada per Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, juntament amb altres mataronins, van crear l’any 1888, l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Aquesta entitat juntament amb altres associacions i institucions catalanes de finals del s.XIX, va col•laborar en les obres de restauració del monestir de Ripoll l’any 1893.
L’antic cenobi benedictí, s’havia anat convertint en un símbol de la Catalunya medieval i de la sobirania independent que calia recuperar. A nivell historiogràfic, anava agafant importància l’estudi del període medieval català per recuperar la personalitat pròpia com a país, i dins d’aquest apartat, el monestir de Ripoll era una peça clau, ja que en les seves parets hi va haver un centre d’estudis important, amb personalitats intel•lectuals de la talla de l’abat Oliva i de Gerbert d’Aurillac el futur papa Silvestre II. A més, el monestir estava farcit de sepulcres de personatges històrics i comtes catalans que també evidenciava la importància del conjunt monàstic de Ripoll com a mausoleu comtal. Entre aquests podríem destacar figures cabdals dins la història de Catalunya com les de Guifré el Pelós, Bernat I Tallaferro, Ramon Berenguer IV i Berenguer III el Gran.
La restauració del monestir esdevindrà per aquestes raons, un projecte col•lectiu català en el qual hi van participar diferents entitats, institucions a més de moltes personalitats de la Catalunya del moment i en la seva reconstrucció es volia recuperar un dels símbols de l’antiga nació a recuperar.
La participació de Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació, va consistir en l’organització de diferents vetllades literàries i musicals a Mataró amb la finalitat de recaptar diners per ajudar a subvencionar la restauració de l’antic cenobi romànic, en les quals participaria també, com a conferenciant. A més, a Ripoll, va dissenyar diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa.
La Unió Catalanista va ser una entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.  Aquesta fusió va apareixa dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català. La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l'aprovació de les Bases de Manresa (1892); posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus (1893, sobre els mitjans d'actuació del catalanisme), a Balaguer (1894, sobre el sistema tributari) i a Olot (1895, sobre obres públiques). Josep Puig i Cadafalch participà en l’assemblea de Manresa com a delegat per Mataró. La làpida de la Unió Catalanista, es conserva encara en el seu lloc original i els dissenys de Puig els vaig poder localitzar en l’arxiu familiar. La làpida és inscrita en un relleu amb la marcada estètica modernista que caracteritza el seu autor. Destaca, en la part superior, l'escena de Sant Jordi matant el drac que recorda la mateixa escena representada en la bandera de l'Associació. En la part inferior esquerra s'observa a figura d'un bisbe, potser el mateix Morgades, emmarcada en un baldaquí. La resta d'elements escultòrics són motius vegetals, sanefes amb elements heràldics i un petit relleu amb la representació de dos dracs oposats. La làpida reprodueix les paraules del bisbe Morgades donant satisfacció de l'objectiu acomplert amb la recuperació de Ripoll juntament amb una altra inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe.

"Jam loetus moriar                                                               Genes, XLVI.30

Content moriré despres d'haver tornat a la Santissima Verge Maria son antiquissim trono de Ripoll a Catalunya sa casa payral a sos comtes i abats llur honorifica sepultura y haver treballat per fer reviure son esperit y sas virtuts y ab un i altres les venerades tradicions catalanes que deu nostre senyor m'escolti y atenga y m'seguesquen tots mos estimats compatricis"
En el marc on és inscrita la làpida hi ha la inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe:  "Aquestes paraules del Excm. e Ilm. Bisbe Joseph Morgades y Gili Bisbe de Vich, son aqui conmemorades en nom de la Nació Catalana per la Unió Catalanista."
En la elaboració de les inscripcions de bronze hi van intervenir la casa Masriera. Els escultors Montserrat i Llasser van modelar les figures i el fullatge de l'orla i els germans Sunyol es van encarregar de l'execució. L'arquitecte-conservador del Monestir, Antoni Coll va supervisar els treballs de l'instal.lació. La làpida va ser inaugurada el 23 d'abril de 1898.
Per a saber-ne mes:
  • DALMAU, Agustí: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll, Ripoll,2005.Pàgs.77-78
  • GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col.Josep Rius, 5).Pâgs.38-39
  • VELLVEHÍ, Jaume: “ Les festes de la consagració de la basílica restuarada” a Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. Revisada i ampliada. Grup d’Història del casal. Mataró, 1995.Pàgs. 67-68.

dissabte, 11 de desembre del 2010

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.
L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.
Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.
En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.
Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI



divendres, 14 de maig del 2010

Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

[18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

BIBLIOGRAFIA
Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34
Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]

divendres, 29 de gener del 2010

El Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Tradició i innovació

L’any 2007 el Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, va acollir un acte commemoratiu dels 60 aniversari del Grup Arqueològic. L'acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Planas, Marc Pons i Prats, representant de la Secció d’Arqueologia al Consell de Gestió del Museu Arxiu Municipal i Pau Ubach i Font, representant del Grup arqueològic de Vilassar de Dalt.
Aquesta entitat amb Pau Ubach, Jaume Ventura, Toni Serra, Joan Pujol, Josep Vilademunt, Salvador Grau, Josep Font, Dídac Marín,Salvador Xibillé, Ferran Sagristà, entre d’altres, van iniciar aquesta activitat a Vilassar de Dalt a partir de la relació existent amb les comissaries i grups especialitzats en l’arqueologia d’altres pobles de la comarca, com ara el Dr Serra Ràfols, Epifani de Fortuny (Baró d’Esponellà) o Marià Ribas. Fruit d’aquesta col·laboració no solament van realitzar tasques del patrimoni local de Vilassar de Dalt sinó que també van col·laborar en jaciments de pobles veïns.
A banda de l’activitat arqueològica, van ser els fundadors del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt creat l'any 1949 pel mateix Jaume Ventura i Campins, llavors comissari local d'excavacions arqueològiques, com a espai per acollir el material que anaven recollint. L'Ajuntament de Vilassar de Dalt va acordar la creació del Museu Municipal l'any 1961; el 1962 la col·lecció arqueològica s'exposà a l'antic local dels Rajolers, a la plaça de la Vila, i el 1974 es traslladava a la masia de can Banús, seu actual del Museu.
Malgrat que la seva tasca principal es va centrar en el món prehistòric, d’època medieval van excavar la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981), la capella preromànica de Sant Andreu d’Òrrius (1981), les coves de Can Nadal amb testimonis eremítics i la necròpolis medieval prop de la Roca d’en Toni (1974). Actualment com a Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, han obert el bloc “SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DE VILASSAR” on ens poden informar de totes les activitats que estan realitzant actualment en la protecció i divulgació del patrimoni arqueològic de Vilassar de Dalt.
Per a saber-ne més :
  • UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt 1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona, 1994 (El Montalt, 17).
  • El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt,Secció d’Arqueologia. Vilassar de Dalt, 2006.

Inauguració de la sala d'arqueologia del Museu Municipal a Can Banús (1974)Excavació de les tombes medievals de Can Boquet (1974)Treballs de restauració de la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981)Actes commemoratius dels 60 anys del Grup Arqueològic a Can Banús (2007)