divendres, 27 de desembre de 2019

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 
En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

dijous, 26 de desembre de 2019

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

dilluns, 16 de desembre de 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

diumenge, 15 de desembre de 2019

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Amics de l’Art Romànic (IEC)

El passat dissabte 16 de novembre de 2019 vaig col·laborar en la visita comentada al monestir de Montserrat i el seu museu. L’acte, que va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va comptar a banda de les meves intervencions amb la col·laboració del pare Josep Laplana, Director del Museu de Montserrat i de Rosa M. Martín i Ros, especialista en teixits i membre de la Junta d’Amics Art Romànic/IEC. 

El pare Laplana ens va donar la benvinguda a l’esplanada davant de la basílica i en va mostrar en primer lloc el claustre neoromànic obrat per Josep Puig i Cadafalch del qual l'any 2017 es va commemorar el 150è aniversari del seu naixement a Mataró i el centenari de la seva presa de possessió com a president de la Mancomunitat. Aquest claustre, que va ser construït el 1925, es troba situat a la part interior de la clausura del monestir i no és visitable. Per això, considero que ser un autèntic luxe poder-lo visitar. Està format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de pedra que serveix de comunicació entre les diverses dependències del monestir. 
Les obres de restauració d’aquest claustre van ser inaugurades el passat dimarts 12 de febrer de 2019. L'arquitecte responsable de les obres va ser Josep Maria Sala i la reforma aplicada va consistir en la substitució del 70% de les bigues ja que estaven en mal estat, procurant afectar poc l’obra de Puig i Cadafalch i intentar fer les obres sense perjudicar la vida monàstica. Cal tenir en compte que els monjos passen per aquí tres cops al dia per anar fer els àpats, són gent tranquil·la i fer les obres era caòtic per a ells. La Diputació de Barcelona va sufragar íntegrament els 450.000 euros que ha costat la restauració de l'atri de la basílica i el claustre de Puig i Cadafalch. 
La visita va continuar amb les explicacions de Rosa M. Martin sobre els tapissos flamencs dels segles XVI i XVII que es conserven a la clausura i les dependències internes del monestir a càrrec del pare Laplana. 
Després es va passar a la visita del Museu de Montserrat amb les seves diferents seccions. Jo vaig dedicar les explicacions a la secció arqueològica, amb moltes de les peces de l'antic Museu Bíblic de Montserrat, obra del biblista i arqueòleg pare Bonaventura Ubach (1879-1960); a la secció d'orfebreria, que conté elements de la litúrgia des del segle XVI al XX; la secció "Nigra Sum", dedicada a la història de les representacions de la Mare de Déu de Montserrat i a la col·lecció d’icones bizantines. Per la seva part, Rosa M. Martin va comentar la col·lecció de pintura antiga, on destaca el "Sant Jeroni" de Michelangelo Merisi da Caravaggio i la secció de pintura i escultura modernes, que cronològicament compren el segle XIX i la primera meitat del XX i s’hi troba representada la pintura catalana i la pintura impressionista francesa. Aquestes estan formades essencialment pels fons de les col·leccions Josep Sala i Ardiz i Xavier Busquets, ambdues donades al Monestir de Montserrat. 
Després de dinar per la tarda vàrem poder visitar la col·lecció de papirs i teixits coptes. Els Papyri Montserratenses-Roca són una col·lecció important de papirs d'autors antics, com: Homer (Ilíada i Odissea), Ptolemeu, i manuscrits bíblics en grec i llengua copta del segle III i IV escrits i alguns escrits primitius cristians.[1] Van ser reunits pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001), des de mitjan segle passat. Va treballar durant molt de temps a (Egipte i Palestina), on va adquirir importants manuscrits. El 2000, poc abans de morir, Ramon Roca va llegar la col·lecció de papirs al Monestir de Montserrat per tal d'assegurar-ne la permanència a Catalunya.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...