Nadala 2021

 

Polèmica pel nom de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Sembla que s’estan ultimant les obres per adaptar les instal·lacions de l’antiga Biblioteca Popular de la Caixa d’Estalvis (carrer d’en Palau, 18, de Mataró), avui Fundació Iluro, a les normatives de les biblioteques públiques,  ja que l’Ajuntament de Mataró la integrarà a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. com a tercera biblioteca municipal de la ciutat. 

Aquest traspàs ha generat un debat sobre el nom que se li ha de posar a la biblioteca un cop traspassada:

• Per la seva banda, vuit entitats del mon cívic i cultural de Mataró (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró; Associació Amics de la Ciutat; Associació Amics de Ca l’Arenas; Aules Sènior de Mataró; Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM); Club d’Opinió Jaume Llavina; Museu Arxiu de Santa Maria i Òmnium Cultural Maresme) s’han dirigit a l’Ajuntament per proposar que s’imposi el nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver a la nova biblioteca. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra; així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca». Expliquen les entitats proponents que, si s’atribueix un nom a la biblioteca, tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constituirà un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui demanen que es dediqui: 

"Les entitats signants hem adreçat a l’Ajuntament la proposta de donar el nom de Josep Garcia Oliver a la Biblioteca Popular que està previst que la Fundació Iluro traspassi aviat a la xarxa municipal. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra. Així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca».

Atribuir un nom a la biblioteca tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constitueix un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui es dedica.

Josep Garcia Oliver (1834-1883), fou un autèntic precursor a la nostra ciutat de la difusió de la instrucció i els coneixements entre les classes populars, i concretament un avançat al país sobre els beneficis que reporten les biblioteques.

Va ser empresari, polític liberal, il·lustrat i filantrop, i fundà el 1854 –als vint anys!– l’Ateneu Mataronès «el primer Ateneo que dedicara Cataluña a las clases proletarias», segons les seves pròpies paraules; el 1859 promogué la Caixa d’Estalvis de Mataró, per fomentar l’estalvi entre les classes treballadores; el 1866, fundà a Mataró la primera biblioteca popular de Catalunya i de l’Estat, inspirada en les que havia conegut de molt jove a l’Anglaterra de la Revolució Industrial «que tanto han contribuido al levantamiento moral e intelectual de su población laboriosa».

Apòstol de la instrucció, Garcia Oliver sabia que les biblioteques eren un poderós instrument per a la il·lustració de les classes treballadores, i que contribuïen al progrés econòmic del país. Va ser alcalde de Mataró i diputat a Corts i avui el seu retrat honora la Galeria de Mataronins Il·lustres. Va morir jove, prop de complir els quaranta-nou anys. El 1934 la caixa d’estalvis fundada per ell inaugurava a la plaça de Santa Anna la «Biblioteca Popular» de Mataró per antonomàsia, avui traslladada al carrer d’en Pujol i carrer d’en Palau. La Caixa fundada per Garcia Oliver ha estat sustentant fins avui mateix la Biblioteca Popular que dona continuïtat a la que havia fundat ell el 1866.

És per això que pensem que, ara que l’Ajuntament de Mataró té previst assumir la Biblioteca Popular, és de justícia donar-li el nom de «Josep Garcia Oliver», en record i homenatge al prohom a qui Mataró deu tantes iniciatives, tan beneficioses per a la ciutat, i particularment la biblioteca i tot allò que contribueix al benestar i el millorament de la instrucció de la seva població."

• També és de la mateixa opinió l'exalcalde i exdiputat al Congrés dels Diputats Manuel Mas, on hi té un post dedicat en el seu bloc (Enllaç) en defensa del nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver. Segons la seva opinió, és possible compaginar la conservació del nom de "Biblioteca Popular" i al mateix temps es pot homenatjar aquest mataroní il·lustre que, tal com diu l'exalcalde, no ha rebut el reconeixement públic de Mataró que es mereix per tot el que va fer, i que avui encara en gaudim. El lloc més indicat per a fer-ho és la biblioteca, i si Mataró té alguna dona a qui se li hagin de reconèixer mèrits, sempre se li pot dedicar un carrer o un altre equipament, però desaprofitar la Biblioteca Popular per a Josep Garcia Oliver seria perdre una ocasió única.
• En tercer lloc, Teixit de Dones, l’entitat feminista de referència a la ciutat, va exclamar-se de seguida que va sorgir la iniciativa de donar-li el nom del seu fundador a la biblioteca popular. L’entitat entén que amb les altres dues biblioteques de la ciutat amb nom d’homes importants de la llengua i la cultura com Pompeu Fabra i Antoni Comas, la tercera ha de tenir nom de dona. Per fer visible aquesta iniciativa ha promogut una votació en format de formulari obert a internet, no té caràcter oficial sinó que serveix per definir la proposta que l’entitat adreçarà a l’Ajuntament de Mataró perquè aquest, via Ple Municipal, doni nom al nou equipament. Entre altres noms es proposes difeents noms d’escriptores i representants de la política i la cultura de les quals hi ha quatre de mataronines, Núria Masafrets Aymà, mestra i escriptora (Mataró 1950- 2021); Care Santos Torres, escriptora i crítica literària (Mataró 1970); Encarnació Soler Alomà, mestra i historiadora (Mataró 1954 - 2021) i la bibliotecària Helena Jubany ((Mataró, 1974 - Sabadell,2001)

• Recentment, la Dra. Roser Salicrú, exrepresentant del Museu Arxiu de Santa Maria al patronat de la Fundació Iluro, opina en un comunicat difós per ella que hauria de ser el nom més apropieat hauria de ser el de Biblioteca Popular per les raons següents:

"La integració de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro, antiga biblioteca de la Caixa Laietana, a la xarxa pública ha generat un debat ciutadà sobre el possible nom de la que, l’abril del 2022, després d’un llarg procés, esdevindrà la tercera biblioteca pública de Mataró.

Des del màxim respecte a totes les iniciatives i, sobretot, al fet que una nova biblioteca pogués dur un nom de dona, cal prendre en consideració que aquesta no és pas una biblioteca nova, sinó una biblioteca amb història i amb un nom propi que fa honor a l’esperit dels seus orígens: Biblioteca Popular.

En un país amb una elevada taxa d’analfabetisme i amb l’ambició que totes les poblacions tinguessin accés a la lectura i al préstec de llibres, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va impulsar una xarxa de biblioteques a imatge i semblança de les pioneres biblioteques anglosaxones. Sota la responsabilitat d’Eugeni d’Ors, primer, que fou el responsable del projecte inicial que establí com havien de ser les biblioteques i la formació que havien de tenir les bibliotecàries, i de Jordi Rubió, després, que el succeí com a director de la xarxa i implantà definitivament un sistema bibliotecari a Catalunya, les biblioteques populars foren un model innovador i esdevingueren un referent dins del panorama bibliotecari espanyol.

A Mataró, els primers contactes entre l’Ajuntament i la Mancomunitat per a la creació d’una biblioteca popular daten del 1922, i l’acord per a la seva obertura del 1923. Però el cop d’estat de Primo de Rivera va escapçar el projecte. Posteriorment, conscient de les necessitats dels mataronins i mataronines i amb voluntat de servei a la població, fou la Caixa d’Estalvis de Mataró qui, el 1928, resolgué crear una Biblioteca Popular.

Des d’aleshores, la biblioteca ha estat oberta al públic amb la mateixa voluntat de servei. I, durant els darrers anys, la Fundació Iluro havia recuperat plenament el seu nom original de Biblioteca Popular.

Per respecte a la història i al passat, per preservar l’esperit dels orígens de la biblioteca i perquè no se’n perdi la memòria col·lectiva, caldria preservar el nom de Biblioteca Popular. Un nom que, en el moment de la seva creació, ja era tota una declaració d’intencions. I que, avui, encara ho hauria de ser."

Des d’aquesta plataforma defensem, que el nom no seria qüestió de quotes, en aquest cas, sinó que al ser una biblioteca amb una història pròpia s’hauria de respectar el nom de Biblioteca Popular i tot cas dedicar-ho a Josep Garcia Oliver com a pioner 

Per a més informació:

• Arxiu Comarcal del Maresme : Vuit entitats proposen el nom de «Josep Garcia Oliver» per a la Biblioteca Popular del centre de Mataró
• Revista Capgros - Una votació per escollir el nom de la tercera biblioteca de Mataró

Jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dissabte 13 de novembre de 2021 a la Sala d'actes de Can Palauet de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d'En Palau, 32) va tenir lloc la jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval".

L'organització de la jornada va a càrrec de l'Arxiu Comarcal del Maresme i de Maresme Medieval. De fet, s’havia d’haver celebrat pel juny de l'any 2020, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, però es va posposar per la situació sanitària excepcional que obligà a ajornar-les fins a enguany.

Mataró i el Maresme foren un territori pioner en la descoberta científica del medi geogràfic i històric, amb noms propis molt destacats com ara Francesc Carreras i Candi, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Ramon Arabia entre d'altres. En aquest context, aquestes jornades cerquen aprofundir amb l'excursionisme científic.

Les Jornades es van iniciar amb la presentació de les mateixes a càrrec d'Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme) i de Joaquim Graupera (AAR/IEC - Maresme Medieval) . Tot seguit, Francesca Español (Universitat de Barcelona - Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d’Estudis Catalans) va exposar «La contribució de l'excursionisme científic al coneixement i descoberta de l'art medieval i del patrimoni català»

Després d’una pausa-cafè li va tocar el torn a la conferencia «Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la missió arqueològica-jurídica de l'Institut d'Estudis Catalans a la ratlla d'Aragó del 1907» a càrrec d'Enric Soler i Raspall. Escriptor i editor. Seguidament, Víctor Ligos de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró va desnevolupar el tema de «El mataroní Ramon Arabia i la seva participació a la creació de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques» . La sessió del matí es va concloure amb la conferència de Pere Tió (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) sobre «Carreras i Candi i l'Agrupació Científico-Excursionista en l'estudi de la història a Mataró».

A la tarda es van cloure les jornades amb dues conferències més: «Francesc Carreras Candi i les seves aportacions al coneixement del Maresme medieval» a càrrec de Joaquim Graupera (Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans – Maresme Medieval) i «Les excursions científiques de Domènech i Montaner» a càrrec de Xavier Mas Gibert (Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner – Centre d'Estudis Canetencs).

Van col·laborar en l’organització de la Jornada les entitats següents a les quals els hi agraïm: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Associació Cultural Amics de Josep Puig i Cadafalch, Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, Centre d'Estudis Canetencs, Centre d'Estudis Lluís Domènec i Montaner, Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Mataró. L’èxit de les jornades va ser certificat per la seixantena de persones inscrites.

S'ha editat un vídeo amb el contingut de totes les conferències, el podeu visualitzar: Premeu aquí.