Divendres, 9 d’octubre: sortida de Barcelona i primer contacte amb Torí
Vàrem sortir de l’aeroport de Barcelona el divendres 9 d’octubre amb destinació a Torí. Començava així un viatge que tenia com a fil conductor la relació entre art i poder: no es tractava només de visitar edificis singulars, sinó d’entendre per què havien estat construïts, quina imatge volien transmetre i quin paper havien tingut en el projecte polític dels Savoia. L’arribada i el trasllat a l’hotel ens van oferir un primer contacte amb l’ambient de la capital piemontesa. La ciutat seria, durant els dies següents, el nostre principal objecte d’estudi: un escenari en què les residències de la cort, els temples i els espais urbans ens ajudarien a resseguir l’ambició d’una dinastia que va fer de la promoció artística un instrument de prestigi. Les obres de Guarino Guarini i Filippo Juvarra ocuparien un lloc especialment destacat en aquest recorregut. Aquest primer dia va servir també per començar a compartir impressions i situar les visites que ens esperaven. Des del principi, vaig voler que el viatge combinés les explicacions històriques amb l’observació directa dels edificis: mirar les façanes, entendre els espais i descobrir com la llum i la decoració contribuïen a construir el llenguatge del barroc.
Dissabte, 10 d’octubre: poder i devoció al cor de la ciutat
El dissabte vàrem dedicar la jornada a les esglésies i als espais cortesans del centre de Torí. El recorregut ens havia de permetre observar dues dimensions estretament relacionades de la promoció artística: la representació del poder polític i l’expressió de la devoció religiosa.
Vàrem iniciar la jornada a la Piazza San Carlo, amb les esglésies de San Carlo Borromeo i Santa Cristina. El conjunt ens ajudava a posar en relació els edificis amb l’espai urbà: la ciutat barroca es construïa també a través de les places, les perspectives i el diàleg entre arquitectura religiosa i vida ciutadana. L'urbanisme de la ciutat va ser un continuador de la trama urbana de la Torinno romana. Varem continuar remarcant el vessant cortesà de la ciutat. Vàrem observar l’exterior del Palazzo Chiablese i entrar a la Real Chiesa di San Lorenzo, una de les obres més destacades de Guarini. La seva cúpula ens va permetre centrar l’atenció en la geometria, l’estructura i la llum, elements fonamentals per entendre la singularitat d’aquesta arquitectura. Era una visita especialment adequada al fil conductor de la nostra «Ruta de les Cúpules». EL final d'aquesta passejada del matí ens va portar també davant del Palazzo Madama i del Palazzo Carignano. El primer ens va permetre parlar del protagonisme de les dones de la dinastia i de la intervenció de Juvarra; el segon, amb la seva original façana de maó, ens va acostar de nou al llenguatge arquitectònic de Guarini i a un edifici que també tindria un paper rellevant en la història política italiana.
Abans de dinar, vàrem fer una petita pausa perquè cada un pogués tastar el vermut típic de Torí, un dels costums més estimats de la ciutat. Va ser un bon moment per relaxar-nos, compartir impressions sobre les visites del matí i entrar encara més en l’ambient torinès. La pausa per fer dinar va ser un moment per descansar i comentar el que havíem vist. La gastronomia va tenir un paper important al llarg del viatge i va ser un dels aspectes que més va agradar als participants: els àpats també formaven part de la descoberta de Torí i de la convivència del grup.
Desprès de dinar varem continuar cap a l’església del Santo Sudario i l’antic Ospedale dei Pazzerelli. Aquests espais ens van permetre ampliar la mirada més enllà dels grans palaus i abordar la relació entre devoció, beneficència i prestigi social. La vinculació amb el Sant Sudari introduïa, a més, un dels temes que retrobaríem l'última dia al conjunt del Palau Reial. Vàrem completar el recorregut del dia amb l’església de la Madonna del Carmine, una altra de les visites previstes per aprofundir en l’arquitectura religiosa torinesa i l'interessant edifici del santuari de la Consolata, on les intervencions de Guarino Guarini i Filippo Juvarra ens van donar l’oportunitat de parlar de la construcció dels espais barrocs i del paper de la llum en l’experiència religiosa i el paper de les reiuies i els ex-vots. L’articulació de l’interior i la riquesa decorativa ens ajudaven a comprendre que, en aquesta arquitectura, l’espai no és només un contenidor, sinó una part essencial del missatge que es vol transmetre.
Diumenge, 11 d’octubre: Superga, la memòria dinàstica i la residència de Stupinigi
El diumenge vàrem dedicar a visitar la basílica de Superga. La visita iniciava el recorregut amb un edifici que reunia tres dels grans temes del viatge: la fe, la representació del poder i la memòria dels Savoia. Encarregada per Víctor Amadeu II i projectada per Filippo Juvarra entre 1717 i 1731, la basílica estava vinculada a l’acció de gràcies per la victòria sobre els francesos durant el setge de Torí de 1706. La seva situació elevada ens permetia relacionar el monument amb la ciutat que havíem recorregut durant el dia anterior. La cúpula, la monumentalitat del conjunt i la presència de les tombes dinàstiques donaven a Superga un significat que anava més enllà de l’arquitectura religiosa: era també un espai de commemoració i de continuïtat del llinatge.
Després de dinar ens vàrem desplaçar a la Palazzina di Caccia di Stupinigi. Aquesta residència, promoguda per Víctor Amadeu II i projectada per Filippo Juvarra a partir de 1729, ens va mostrar una altra cara de la vida cortesana: la caça, les celebracions i l’oci aristocràtic. La seva funció era diferent de la del Palau Reial, però compartia la mateixa voluntat de magnificència. El gran saló central el·líptic, l’organització dels espais i la riquesa dels interiors ens van permetre comentar la integració de les arts pròpia d’aquestes residències. Arquitectura, pintura, mobiliari i objectes decoratius participaven d’un mateix projecte de refinament. La decoració mitològica vinculada a Diana, deessa de la caça, reforçava el sentit de l’edifici i la seva relació amb l’activitat per a la qual havia estat concebut.
En tornar al centre de Torí, el temps lliure va permetre continuar gaudint de la ciutat d’una manera més personal. Les passejades i els moments de lleure complementaven les visites guiades i donaven espai a una de les experiències que més va valorar el grup: l’ambient dels carrers.
Dilluns, 12 d’octubre: La magnificència de la cort al Palau Reial i el retorn
El matí del darrer dia va servir per visitar el Palau Reial i el conjunt dels Museus Reials. La visita al Palau Reial ens va situar al centre de la representació política i cerimonial dels Savoia. Les sales, la decoració i el mobiliari ens permetien comprendre com una residència cortesana expressava jerarquies, prestigi i continuïtat dinàstica. El recorregut continuava per l’Armeria Reial, amb la seva col·lecció d’armes i armadures. Un dels punts centrals del matí va ser la capella del Sant Sudari, la Cappella della Sindone, projectada per Guarino Guarini. La visita ens va permetre reprendre el tema de la vinculació entre devoció i poder dinàstic i, sobretot, observar una arquitectura en què l’ascens de la mirada i el tractament de la llum tenen una importància decisiva. La capella constituïa una nova oportunitat per comparar les solucions de Guarini amb les que havíem vist a San Lorenzo.
A la Galleria Sabauda, l’atenció es va desplaçar de l’arquitectura al col·leccionisme. Les obres d’art reunides al llarg del temps ens ajudaven a entendre una altra dimensió del prestigi de la cort: la possessió i l’exhibició de pintura. El programa incloïa obres de mestres com Van Dyck, Rubens, Mantegna, Veronese, Orazio Gentileschi i Guido Reni, dins d’un recorregut que connectava la col·lecció amb els interessos artístics i les relacions culturals dels Savoia. El conjunt museístic ens oferia també una perspectiva més àmplia de la història del territori, a través de les col·leccions arqueològiques i del Museu d’Antiguitats, mentre que els Jardins Reials completaven la relació entre el palau i el seu entorn. Aquesta última visita ens va permetre posar en comú moltes de les idees del viatge.
Al llarg de quatre dies havíem vist com la promoció artística dels Savoia adoptava formes diverses: el palau com a escenari de govern i representació; l’església com a espai de devoció; la col·lecció com a expressió de prestigi; la residència de caça com a lloc de sociabilitat cortesana, i el panteó com a instrument de memòria. Amb aquest últim contacte amb el centre de Torí, ens vàrem dirigir a l’aeroport per tornar a Barcelona. Acabàvem així un viatge molt ben rebut pels 16 participants, que van gaudir tant de les visites com de la gastronomia i de l’ambient de la ciutat.
Per a mi, com a guia, va ser especialment gratificant compartir aquest recorregut i ajudar a llegir els monuments dins del seu context. Torí ens va permetre veure que el barroc dels Savoia no era només una suma d’obres esplèndides, sinó un projecte de ciutat i de representació dinàstica. I, al costat d’aquesta descoberta artística, ens emportàvem també el record dels àpats, de les converses i de les passejades compartides: aquella part del viatge que transforma un itinerari cultural en una experiència col·lectiva.
[Fotografies : Anna Maristany; Emmanuel Serrano 👌]
.JPG)