El Museu d’Història de Catalunya va acollir el passat 29 d’abril de 2026, a les 18.30 h, la presentació del llibre Sixena. Les claus del conflicte, editat per L’Editorial Base, en un acte que va reunir diferents especialistes per abordar un dels debats patrimonials més complexos i controvertits dels darrers anys i en els qual jo vaig poder participar com a autor d'un dels capitols dedicats a la història del monestir..
La sessió, conduïda per la periodista cultural Maria Palau (El Punt Avui), va destacar des del primer moment la voluntat de l’obra d’aportar rigor, context i pluralitat d’enfocaments a un conflicte sovint simplificat en l’esfera mediàtica. Palau va situar el llibre com una eina imprescindible per comprendre les múltiples dimensions —històrica, jurídica i artística— del cas Sixena.
L’acte es va estructurar en dues taules rodones, coordinades per Maria Palau, que van permetre aprofundir en els diferents vessants del llibre.
La primera es va centrar en el context històric i artístic del monestir. Jaume Sobrequés va glosar les motivacions i la necessitat de la publicació, mentre que Montserrat Pagès va explicar la importància de les pintures de la sala capitular en el marc de l’art de finals del romànic. En aquesta mateixa línia, jo mateix vaig posar l’accent en el context històric del monestir i en la seva transformació en un centre rellevant de promoció artística, malgrat les particularitats del seu enclavament.
Rosa Gasol va destacar l’estat de conservació de les pintures i els riscos que comporta el seu trasllat, mentre que Carmen Berlabé va analitzar la destrucció del monestir i del seu patrimoni durant la Guerra Civil, així com les qüestions relatives a la seva autoria. Per la seva banda, Guillem Cañameras va posar en valor la tasca de salvament de les pintures duta a terme per Josep Gudiol, clau per a la seva preservació.
La segona taula rodona es va centrar en el desenvolupament del conflicte i les seves implicacions jurídiques i mediàtiques. Xavier Muñoz va oferir una detallada descripció de l’estat legal actual i dels processos judicials vinculats a la reclamació de les obres per part de l’Aragó. Josep M. Figueres va analitzar el paper de la premsa en la construcció i amplificació del conflicte, mentre que Alberto Velasco va repassar els litigis entre Aragó i Catalunya al voltant dels béns de Sixena, amb especial incidència en les afectacions al Museu de Lleida. Finalment, Josep Cruanyes va cloure l’acte amb un epíleg que sintetitzava les principals aportacions del volum.
El conjunt de les intervencions va evidenciar la complexitat d’un cas que depassa l’àmbit estrictament patrimonial i que interpel·la qüestions de memòria, identitat i gestió institucional. La presentació es va convertir així en un espai de reflexió rigorosa i plural, fidel a l’esperit del llibre, que aspira a aportar llum enmig d’un debat encara obert.
L'acte va tenir una molt bona acollida i la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya va presentar un ple absolut.
