NADALA 2022

 

Propera Activitat - Conferència «Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval i el seu patrimoni conservat (s. IX- XIII)»

Dilluns, 10 d’octubre de 2022, 19 h
Cicle «Santa Maria de Manresa: 700 anys de la Seu»

«Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval i el seu patrimoni conservat (s. IX- XIII)»,

A càrrec del Dr. Joaquim Graupera i Graupera, Historiador de l'Art, Vocal de la Junta d'AAR/IEC.

Organitza: Amis de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans

ACTE DUAL:

• PRESENCIAL : SALA PERE I JOAN COROMINES, Institut d ‘Estudis catalans, Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona

• ONLINE : Enllaç seguiment online: https://us02web.zoom.us/j/82118169136...

                    ID: 821 1816 9136
                    Codi d'accés: rZ4xcu

Presentació del llbre "Les maredeus desaparegudes de la Cerdanya" al Museu de Vilassar de Dalt

Ahir dissabte 27 d’agost de 2002, a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, va tenir lloc la presentació del llibre d’Andreu Fité sobre “Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya”, editat per Edicions Saloria, amb una gran presència de públic.

Desprès d’una presentació d’Enric Ortega, Director del Museu-Arxiu, hi vaig intervenir glossant el mèrit de l’Andreu Fité en la recuperació del patrimoni desaparegut, tant a nivell material amb les reproduccions de les talles romàniques, com en la recerca paral·lela de cada imatge pel que fa a la recuperació del patrimoni immaterial (aplecs, llegendes, tradicions...). Per fer-ho i per no repetir l’exposat en el llibre de l’Andreu sobre la Cerdanya, ho vaig fer sobre exemples del patrimoni maresmenc.

Seguidament, l’Andreu Fité, l'autor el llibre, va dedicar la seva intervenció a exposar la seva recerca sobre les marededeus de la Cerdanya i tot el que va significar per ell aquesta recerca tot ressenyant també el procés material de la seva elaboració. Cal notar que la policromia de les talles és obra de la seva companya Montserrat Nonell amb la dificultat que va suposar en la cerca d’una policromia escaient, tenint en compte que els referents gràfics son fotografies en blanc i negre prèvies a la seva desaparició.

Per finalitzar, va intervenir Josep Samon, l’historiador local, que ha col·laborat en la documentació per la recuperació de la talla de la Mare de Déu dels Àngels o l’antiga de la parròquia de Sant Genis de Vilassar.

L’acte, que estava emmarcat dins el programa de la Festa Major de Sant Genis, va concloure l’exposició "Marededeus, un patrimoni retrobat" on s'exposaven totes aquestes talles i que ha presidit la sala d’exposicions del Museu des del passat mes de juny.

Agraeixo des d’aquí a l’Andreu Fité d’haver-me permès de col·laborar en aquest acte i al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per convidar-me.

"La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval" a Tribuna del Maresme

Aquest més d'agost, en la publicació Tribuna del Maresme, núm. 380 (agost 2022) s'ha publicat un article meu sobre "La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval". L'article va ser exposat per primer cop a la XIV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que es va celebrar el dimarts 8 d’octubre de 2021 a Santa Susanna amb l’ajut dels companys del centre SOMM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i de l’Ajuntament d’aquesta població. 

L'article preten divulgar en aquest número estienc com a finals del s.XIX i a principis del s.XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme, es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els varen acollir. Al llarg de l'article es presenta una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d'exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937), entre altres.

L'article es pot llegir en :

• Versió curta en paper 
• Versió llarga en digital.

Propera activitat - Conferència "Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905"

El proper divendres 25 de març de 2022, a les 19.30, al Teatre Casal Cultural de Sant Fruitós de Bages, impartiré la conferència "Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905” que es basa en la recerca realitzada fa uns mesos per a la publicació de l'estudi que porta el mateix títol a la revista Domenechiana núm. 19-20 del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner.

A partir de les fitxes de camp realitzades per Domènech, vaig fer una anàlisi del treball que l'arquitecte va fer el 1905 sobre el monestir de Sant Benet de Bages. Malgrat que l'estudi de Domènech va quedar innacabat, vaig destacar l’erudició de l’arquitecte i l’encert en determinar les fases cronològiques que planteja a l’edifici i que treballs posteriors d'altres investigadors van ratificar.

L'activitat l'organitza l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, conjuntament amb les entitats Amics de l'Art Romànic del Bages, Museu de la Memòria del la vinya i el vi de Sant Fruitós de Bages i el Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós de Bages.

PROPERA ACTIVITAT - Curs "L’expansió del renaixement pel continent europeu. Un món de contrastos"

A partir de març fins a maig de 2022, a Arqueonet, impartiré el tercer bloc del curs Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE), II "L’expansió del renaixement pel continent europeu. Un món de contrastos".

Als estats italians del segle XV es va iniciar un moviment artístic-cultural que, posteriorment, es difondria per la resta d’Europa Occidental i que va suposar un canvi en la mentalitat europea. Aquest canvi, manifestat en el corrent filosòfic humanista, es considera l’inici de l’Edat Moderna i va consistir en passar d’una concepció de món teocèntrica, pròpia del període medieval, a una antropocèntrica que posava èmfasi en la facultat humana per accedir al coneixement del món a través de la raó. En aquest sentit, les persones del Renaixement es consideraven hereves dels valors de la cultura grega i romana. En aquest curs analitzarem i aprendrem a interpretar com la recuperació d’aquests valors clàssics que van marcar el final de l’època medieval van impregnar totes les manifestacions de les arts de la seva època.

Programa

1. El renaixement francès: un art vinculat a la cort reial. (03/3)
2. L’art del renaixement a Anglaterra i als Països Baixos. Sota el pes de l’herència gòtica. (10/3)
3. L’ampli panorama de la pintura renaixentista a Europa Central. (17/3)
4. L’arquitectura renaixentista en l’àmbit hispà. Sota l’ombra de Carles V i Felip II. (24/3)
5. De l’escultura exempta als retaules monumentals durant el renaixement hispà. (31/3)
6. La pintura hispana en època del renaixement i la figura de El Greco. (21/4)
7. L’art català en temps de renaixement. La hibridació clàssica i gotitzant (28/4)
8. L’evolució de les arts decoratives en el renaixement en l’àmbit religiós i civil (05/5)

• Lloc:  Arqueonet Aula Online Les sessions online es faran en directe. Un cop fetes, les persones inscrites podran visualitzar de nou la gravació. 
• Data i hora:  Els dijous, del 03 de març al 5 de maig de 2022, de 17:45h a 19:15h. (el 7 i 14 d’abril no hi ha classes) 
• Preu: 120 € / Preu classes soltes /18 € 
• Inscripció:  Per qualsevol de les següents vies: 

* Per la web: accedint a l’ enllaç: http://www.arqueonet.net/cat_contacte.html

* Per e-mail: enviant un e-mail a arqueonet@arqueonet.net , indicant l’activitat a la que us voleu inscriure, el nom i cognoms, l’e-mail i el telèfon de contacte

* Per telèfon: als números 937423014 ó 667013352 

* Presencialment: a Arqueonet, C/Sepúlveda 79 de Barcelona

Joan Bou Illa (1949-2022), in memoriam

El passat 4 de gener de 2022 ens va deixar l’historiador torderenc Joan Bou Illa (1949-2022).

Apassionat per la història, especialment de la seva Tordera natal, en va esdevenir un gran divulgador. Treballant individualment o en equips de recerca va ser un investigador incansable, que, gràcies a les seves coneixences, va recollir moltes dades de la història oral i va aplegar anècdotes, documents, fotografies i topònims de convilatans.

Fruit d’aquesta recerca va editar, en col·laboració amb Elena Serra, diferents llibres i estudis sobre la història contemporània de Tordera, especialment de les tradicions i indústries locals. Ambdós van assolir diversos premis i accèssits en la modalitat d’assaig del Premi de Recerca Local que l’Ajuntament de la seva vila convoca periòdicament per Sant Jordi. El resultat d’aquesta tasca va materialitzar-se en l’edició de diversos llibres: Els arbres monumentals de Tordera (1988);
Bombolles de producció local: pedaços d’història (1996); El darrer cavaller de Jalpí (1997); Un passeig per la memòria de Can Burgada  (1998); La indústria tapera torderenca. Un bocí del nostre passat (1998). També  conjuntament amb en Quim Roca va escriure un estudi sobre el mots de les cases de pagès de Tordera.

En el seu afany divulgador, fou un dels promotors en la fundació del Cercle d’Història de Tordera l’any 2002 i un membre actiu del Grup d’Història del Casal de Mataró amb el qual col·laborar diverses vegades.

En els darrers anys,  el seu fill Joan Bou Pla ha agafat el relleu de les seves recerques i ha continuat la feina investigadora del seu pare, incorporant-se als grups de recerca en que participava.

 La recerca en la història medieval

Malgrat treballar en diferents temes de la història local, Joan Bou Illa va destacar per la recerca en història medieval especialment en dues àrees -el monestir de Roca Rossa (Tordera) i els molins hidràulics de l’Alt Maresme- ambdós línies d’investigació inscrites en el pla de recerca de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal.

El primer dels centres d’interès va ser l’estudi i protecció de les restes de la Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera. Aquest cenobi va ser fundat a la primera meitat del segle XII sota l'orde de sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. L'estat lamentable de les restes del monestir, des del seu abandonament i l’espoli que patí van ser unes de les preocupacions centrals del Joan Bou. El fet de que Jaume Vellvehí participés en la redacció de la història del conjunt monàstic dins el volum XX de la Catalunya Romànica d’Enciclopèdia Catalana va fer que ambdós historiadors es posessin en contacte i iniciessin una trajectòria d’investigació del cenobi i, en especial, la recerca de la millor fórmula per preservar les seves restes. Gràcies a aquests contactes Joan Bou va entrar a formar part de l’equip de recerca del Grup d’Història del Casal de Mataró. Fruit d’aquesta feina van aparèixer els següents estudis publicats:

• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010): Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Mataró:  Grup d'Història del Casal
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2006). «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme)». De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 - 226
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2009).  «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». III Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 14 de novembre de 2009. Vilassar de Mar: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 145-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2022). «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» . GRAUPERA, Joaquim (Coord). Omnia mors aequat.  El món de la mort al Maresme medieval Actes del 3r Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. En premsa.

Sobre el segon centre d’interès, la recerca dels molins fariners,  a darreries de la dècada dels noranta, el Grup d’Història del Casal va impulsar un projecte d’estudi dels molins hidràulics medievals al Maresme. Joan Bou Illa va formar part, com a membre essencial, d’un equip de recerca format inicialment per Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí, i que en ocasions va incorporar altres col·laboradors. Fruit d’aquestes investigacions es va iniciar un programa de recuperació i documentació de molts molins del Maresme. També es va fer una ingent tasca divulgadora de difusió en visites guiades a molts dels molins documentats i localitzats en les quals Joan Bou participà activament i també es van emetre alguns programes de difusió per ràdio sobre aquesta temàtica (programa El Racó de Mataró Ràdio). Fruits d’aquestes recerques Joan Bou va aparèixer com a coautor en les publicacions següents:

• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. Argentona: La Comarcal Edicions
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). «Molins medievals de l’Alt Maresme (segles XI-XVI)». L’organització de l’espai i models de poblament. Actes de les II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 149-165
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2007). «Molins medievals i moderns del Maresme». Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006. Vol. 1. Sabadell:  Museu d'Història de Sabadell; Associació Catalana Recerca Arqueologia Medieval.  P.165-183
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008).  «El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme». II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 22 de novembre de 2008. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner, p. 19-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314660/404818
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010). «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí». IV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 13 de desembre de 2010. Sant Cebrià de Vallalta: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 51-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314710
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «Molins fariners  del Maresme. Darreres intervencions». VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 20 d’octubre de 2012. Alella: Cerquem les arrels, p. 143-152. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314765/405773
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). «Tordera, el riu al centre de la vida». XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 5 de maig de 2018. Dosrius: Arxiu Comarcal del Maresme, p. 146-58. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688  

Ocasionalment, aquest equip de recerca va ocupar-se d’altres temes de recerca afins com la defensa militar i els castells medievals. D’aquesta àrea de recerca menys prolífica han sortit articles com:

• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)». V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 3 de desembre de 2011. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, p. 37-47. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314723
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2015).  «La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015)». IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme,11 d’abril de 2015.  Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, p. 111-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827

Serveixi aquest article com el meu homenatge. Enyorarem la forma de fer del Joan, sempre col·laboradora, positiva i entusiasta i el seu caràcter hospitalari i engrescador. Malgrat que ell ara no està ja entre nosaltres, si que hi perviu el seu record, el seu bon fer i la seva amistat i la seva experiència en la recerca. Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu).