dilluns, 20 de febrer del 2023

Entrevista- documental sobre la capella romànica de Santa Maria del Viver (Argentona) a «Creure Avui» de Televisió de Mataró

El passat 18 de febrer de 2023 al programa «Creure Avui» de televisió de Mataró vaig poder participar en un reportatge divulgatiu sobre la capella de Santa Maria del Viver d’Argentona.
Es tracta d’un programa de divulgació de l'església de Mataró, destinat tant a persones creients com no creients, per tal de posar a l'abast de tothom, la realitat, les preocupacions, i les vivències dels cristians de Mataró. Vol, també, ser reflex de les activitats de les comunitats i parròquies del maresme davant tothom. Dins els apartats del programa hi ha un espai per donar a conèixer els aspectes del passat cultural de la comarca que és on vaig col·laborar.
L'equip del programa està format per prop de 30 voluntaris, laics, que treballen en les diferents tasques que son necessàries per a dur a terme un programa de televisió . El programa es divideix en diverses seccions que són gestionades per un equip reduït de persones. En aquest cas hi van participar Ramon Salicrú, Joaquim Amargant i l’Esteve Vallmajor.
Santa Maria del Viver és una petita capella situada dins els jardins d'una gran finca anomenada la Baronia de Viver propera a Argentona. La capella és d'una nau amb capçalera d'absis semicircular orientat a llevant i dues absidioles a manera de creuer. La volta de la nau és de canó i l'absis i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera. L'accés es manté a l'emplaçament original del mur de migdia però la porta rectangular va ser refeta al segle XVII.
Aquesta capella apareix documentada des del segle XII (1119), va ser centre de devoció mariana amb una imatge pertany a les denominades verges trobades.

Per veure el Vídeo:





dimarts, 14 de febrer del 2023

`Sortida cultural a la ciutat medieval d'Albi (Occitània) bressol de Toulouse-Lautrec


El cap de setmana del 4 i 5 de febrer de 2023 vaig organitzar un viatge a l’Albi amb un alumnat de Arqueonet. La sortida va tenir dos centres d’interès, per una banda, i lligat al curs sobre l’impressionisme que he estat impartint a Arqueonet, ens vàrem dedicar a resseguir els espais lligats a la figura de Henri Toulouse-Lautrec.
Henri de Toulouse-Lautrec, fill del comte Alphonse Charles de Toulouse-Lautrec-Monfa (1838- 1913) i Adèle Zoë Tapié de Céleyran (1841-1930), va néixer a l’Albi, en una de les famílies nobles més antigues de França. No descendia dels comtes de Tolosa, com s’afirma, sinó dels vescomtes de Lautrec, una família benestant de noblesa provincial. El 1922, es va inaugurar el Museu Toulouse-Lautrec al Palais de la Berbie, fundat unes dècades després de la mort de l'artista per iniciativa del seu amic, mecenes i marxant, Maurice Joyant a partir d’un important fons d’obres que conservava la família. El museu reuneix la col·lecció pública més gran del món dedicada al famós pintor albigenc. A l'interior s’hi conserven prop de 1.000 obres de Lautrec en diferents formats (dibuixos, pintures, litografies i cartells), que il·lustren de manera exemplar, cadascuna de les facetes del seu talent multiforme i innovador. Sala rere sala vàrem poder seguir l'evolució de l'artista des de les seves obres de joventut fins als darrers quadres.
En segon lloc vàrem aprofitar l’esta a la ciutat, per resseguir els ambients dels primers passos del pintor a la seva ciutat natal de l’Albi, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 2010, visitant els llocs més importants que l’aboquen: la catedral gòtica de Santa Cecília, construïda en maó i el Pont Vell, un dels més antics de França, encara en ús. A l'antiga casa du Vieil Alby (del vell Albi) vàrem reviure la seva infància i joventut. Finalment, vàrem gaudir de les seves receptes al restaurant Le Lautrec, ja que al llarg de la seva curta vida va gaudir del bon menjar, tant com de la beguda i va organitzar sovint sopars bulliciosos i improvisats per al seu ampli cercle d'amics tal com vàrem deixar clar en el Taller anterior. La passejada per la ciutat ens va permetre descobrir una important mostra de palaus renaixentistes vinculats a diverses famílies que es van enriquir amb el conreu i la comercialització del pastel, una planta que proporcionava un potent colorant de color blau. La sortida es va acabar amb la visita de la canònica de Sant Salvi amb interessants restes romàniques i gòtiques. En definitiva una bona experiència que va fer entrar ganes de tornar-hi !
Voldria agrair les fotos de Cristina Barbat, Rosa Maria Parés i M.Àngels Puertas.