El monestir de Santa Maria de Montealegre o de la Conreria (Tiana) a l'època medieval.

El monestir Santa Maria de Montealegre es troba situat a la serralada litoral, al nord-oest del terme de Tiana, en el turó nomenat de la Conreria. S’hi accedeix per la carretera de Badalona a Mollet. En aquest indret recentment hi havia el seminari menor de la diòcesi de Barcelona i actualment manté la funció de casa de colònies de la fundació Pere Tarrés.

Segons, Mn. Salvador Pibernat en el seu llibre sobre l'ermita de Cabanyes. esmenta que la capella de Santa Maria de Montalegre apareix per prier cop en l'acta de consagració d'aquesta capella el 1192 però no és cert. Segons Xavier Pérez, historiador de Sant Fost de Campsentelles, el primer cop que apareix el convent de monges, encara en construcció, és el 1241, segons pergamins conservats a l'ACA.  Des del principi del s. XIII apareix esmentada en moltes donacions i deixes testamentàries que es realitzen a aquesta primitiva comunitat. Així tenim que el 1230, un tal Bernat deixa 5 sous a Sta. Maria de Montalacris i una llàntia per la seva ànima. EN una ltre testament del 3 de juny del 1247 Giralda de Campsentelles i el seu marit Ferrer de Vilanova, deixen tres peces de terra que tenien a prop del monestir i un altra prop del castell de Montalegre a l'esmentada comunitat. Altres deixes corresponen al 31 de juliol del 1250; al 17 de juliol del 1285 i el 26 de juny del 1286. En aquesta última, la priora Giralda de Penyafort rep del senyor de Sentmenat i de Saura, un terreny enfront a l’esmentat “Castell”. Sembla que aquest castell correspon  a la torre de guaita que tenien els senyors de Campsentelles.

El 31 de juliol del 1250 sabem que es consagra l’altar del nou convent a la Mare de Déu i es fa una certificació de l’acte. Al cap de sis anys, pel 22 de gener, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va lliurar a la comunitat de monges donades de la casa de Santa Maria de Montalegre (Montalacris o Mont Hilaris) l’església de Sant Fost, dins els territoris de dita comunitat, aquesta donació fou rebuda per Guillelma, “priorissa cenobii Sancte Maria de Montalacris” representant de les 12 monges.

El 1265 el bisbe de Barcelona Arnau va convertir aquesta comunitat en monestir sota la regla de Sant Agustí i al cap d'uns anys, el 1303, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba va retirar els drets que tenia la parròquia de Sant Fost de Campsentelles sobre el monestir. 

A l’any 1344, s’aproven les ordenacions fetes per les monges i el bisbe, uns anys abans del trasllat d’aquesta comunitat a Barcelona l’any 1362. Els terrenys d’aquest monestir van passar l’any 1362 a mans dels canonges de Santa Eulàlia del Camp essent administrats per Arnald de Torrevieja.  El 1399 s’hi va establir una comunitat d’ermitans que hi conviure fins el 1408. Desprès va ser adquirit per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona i el 16 de febrer del 1415 va ser comprat per la Cartoixa de Vallparadís, els quals el van utilitzar fins al seu trasllat al nou monestir de Montalegre començat el 1433 i acabat el 1448.

Actualment no queda cap vestigi medieval  al monestir. Sembla ser que l'edifici primitiu va ser enderrocat a finals del s.XVI, quan es van iniciar els treballs d'engrandiment del recinte (a la llinda de la façana actual hi consta la data 1568). Aquest edifici del s.XVI tampoc es conserva ja que també va ser enderrocat i refet el XVIII. 

Sembla que la parula "Conreria" prové del llatí Correrius que vol dir, “casa del Corredor”, que es refereix al càrrec de procurador de la Cartoixa. Però per altres autors, la paraula Conreria té el significat de “Conreus”. Es pot conèixer l’aspecte del monestir abans del s.XVI a partir d’un dibuix que es conservava a l'arxiu de la Cartoixa de Montalegre i en una pintura en la qual es veu St. Bru pregant amb la imatge de la Conreria al fons. Aquesta pintura es pot datar d’abans del 1615, moment en que s’acaba la construcció del segon claustre. A partir d’aquest dibuix podem veure que l’estructura del monestir devia ser al voltant d’un claustre i que l’església estaria disposada a la banda esquerra. Del conjunt destaca una torre, que es relaciona amb l'esmentada torre de defensa dels senyors de Campsentelles al costat de la qual es va construir el convent.

Per bibliografia i referències

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.p. 158-159. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

L'edifici gòtic del s.XVI de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
Pintures murals en el claustre de la Cartoixa (1615)

L'edifici del segle XVIII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana). Postal "La Conreria (alt 445 m) Restaurant de Hijo de J. Autonell." Principis del s.XX. (Col.Particular)

Claustre del s.XVII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
a partir d'una fotografia de Josep de Cabanyes (1931)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana.

S’ha presentat a Mataró i Argentona una nova entitat dedicada a Puig i Cadafalch

L’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch (AAPC) ha iniciat aquesta setmana la seva actuació pública, coincidint amb l’aniversari del seu naixement a Mataró el 17 d’octubre de 1867.

La nova associació presidida per Esteve Mach i Bosch, neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra de l’arquitecte, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch. L’entitat es va presentar aquesta setmana en les dues poblacions del Maresme a les quals Puig i Cadafalch va estar estretament vinculat: Argentona i Mataró.

El passat dimecres 16 d’octubre de 2013 a les 19h va tenir lloc a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró) la conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència va tractar de la relació de Puig i Cadafalch i Prat de la Riba quan aquest va ser nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya, especialment pel que fa als temes de cultura i la seva contribució al redreçament nacional. Un cop mort Prat el 1917, el va succeir com a President, materialitzant importants projectes per la reconstrucció nacional: el Museu d’Art de Catalunya, la recuperació de les pintures romàniques del Pirineu, les excavacions d’Empúries, etc... però, sobretot, la creació de l’Institut d’Estudis Catalans que va fer créixer i que ha esdevingut una de les institucions amb un marcat caràcter científic de la cultura catalana.

L’endemà el dijous 17 d’octubre de 2013 a les 19h al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol) va tenir lloc la segona de les conferències a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic amb el títol de “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller”.

En aquesta xerrada es va posar èmfasi en la relació dels vincles entre dues de les cases, que va construir Josep Puig i Cadafalch: la Coll i Regàs de Mataró i l’Amatller de Barcelona. Ambdues, a més de ser contemporànies (1898), van ser encàrregades per rics industrials de l’època: Coll i Regàs, industrial tèxtil i Antoni Amatller, xocolater. Sembla que Puig va concebre la casa mataronina com a banc de proves de la casa de Barcelona. Les similituds són força evidents, sobretot pel que fa a la façana amb múltiples detalls, però el que més destaca és el frontis superior esglaonat de reminiscències nòrdiques, molt més desenvolupat en el cas de la casa Amatller, essent un dels seus senyals d’identitat. 

Felicitem la iniciativa de d’aquí i desitgem una llarga i fructífer vida a aquesta nova entitat.

Conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells ,a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró). [Fotografia: Enric Subiñà]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. [Fotografia: Enric Subiñà]

Conferència “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller” a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol). [Fotografia: Enric Subiñà]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic. [Fotografia: Enric Subiñà]

Els Desplà eren originaris de Sants i no d'Alella.

Les dades més antigues recollides sobre els Desplà no van més enllà del s.XIV i situar els orígens d’aquesta nissaga és fa una mica incert malgrat que la majoria d’autors el situen a Alella on van posseir terres i masos, que mai van abandonar, tot i que, posteriorment en progressar econòmicament i socialment, es van establir a Barcelona.

Segons la meva opinió, el més versemblant, és que l'origen de la família Desplà s'hauria de situar a la població de Sants al Pla de Barcelona. En aquest indret Pere Desplà (m.1390) posseïa l'anomenada “Torre de Sants o la Raqueta”. Es tractava d'una important jurisdicció reial que incloïa 29 cases amb els seus masovers i 40 peces de terra i que l'any 1347, va ser venuda per aquest a Artau de Cabrera. Per la cronologia ens en podem adonar que és una data propera a la compra de la casa d'Alella l’any 1353 al rei Pere III el Cerimoniós per la quantitat de 3000 florins i a la compra de la casa Desplà el 1336 al carrer Portaferrissa que després passaria a denominar-se casa Gralla. 

El que no sabem són les raons que portaren a Pere Desplà a abandonar els alous de Sants i adquirir la senyoria d’Alella. De fet també seria versemblant suposar que el antropònim de la família “Des Pla” fes referència a aquesta pertinença al Pla de Barcelona.

La manca de liquiditat econòmica dels reis catalans de la baixa edat mitjana els va portar sovint a revendre jurisdiccions. Així doncs, la jurisdicció plena de Pere Desplà sobre Alella no va durar gaire, ja que el poble d’Alella es va redimir de la dependència del feudal el 1366 incorporant-se altre cop a la corona. Malgrat això, els senyors de la casa d’Alella van conservar el privilegi de percebre el terç dels delmes parroquials, fins entrat el segle XIV. És d’aquí que ve el de nom la “Casa del Terço” o les Quatre Torres que rep el mas dels Desplà a Alella. Malgrat la recuperació de la independència feudal per part dels alellencs, l’any 1366, el rei Joan I i més tard el rei Alfons V van ratificar el privilegi a favor de la família Desplà. Aquests per tant, seran considerats de fet la família feudal d’Alella, malgrat la titularitat reial de la jurisdicció. Durant la guerra civil catalana (1462-72), la corona també va cedir la jurisdicció d’Alella a altres famílies de la baixa noblesa local, a banda dels Desplà, en agraïment a les aliances i suports durant la guerra. L’any 1464, Joan II empenyorà la parròquia d’Alella a Guillem Pujades d’Alella i el febrer de 1472, el mateix monarca empenyorà aquesta jurisdicció a Joan Densà per 2000 florins.

Bibliografia

• Graupera Graupera, Joaquim  (2012). Les famílies Desplà-Gralla com a promotors d’art.(segles XIV al XVI). Treball premiat per la Beca de Recerca Local d’Alella 2012. Alella: Ajuntament d'Alella.p.25-26

Signatura autògrafa de Pere Desplà.APSFA: Pergamins 6 (1343). Fot. Joaquim Graupera

El patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2013

El cap de setmana 27, 28 i 29 de setembre de 2013 van tenir lloc a tot Catalunya les Jornades Europees de Patrimon-2013, amb més de 380 activitats de tot tipus en 220 municipis de tot Catalunya. Diferents formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.

Com cada any podem es va poder trobar en la oferta algunes activitats relacionades amb el patrimoni medieval i modern de la comarca de Maresme.

Per consultar el programa complert de tot Catalunya: premeu aquí

Les d’aquest any van ser:

• ALELLA - El dissabte 28 de setembre. va tenir lloc l'Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història“. Aquesta activitat volia mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari va plantejar doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que va permetre conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. L’activitat va estar organitzada per Ajuntament d’Alella.
• ARENYS DE MAR – Va tenir lloc el divendres 27 de setembre a la Biblioteca Fidel Fita (Carrer Bonaire,2). Es va presentar el Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats que es conserven al Museu d'Arenys de Mar. Aquests materials que han estat estudiats per un equip de tres arqueòlegs es troben ara sistematitzats en un catàleg online que permetrà a tots els especialistes conèixer els materials trobats a la Torre dels Encantats a partir de les excavacions realitzades per Josep Ma. Pons i Guri i les seves característiques. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu d’Arenys de Mar.

• DOSRIUS – El diumenge 29 de setembre, a partir de les 10.00 fins les 13.00 h, va tenir lloc la Visita de les ruïnes del molí fariner i la masia de can Terrades del Molí. La sortida va consistir en la visita guiada a la masia de Can Terrades del Molí, així com també a les restes del seu molí fariner. Can Terrades fou una de les propietats més importants del municipi, amb vinyes, boscos i grans camps de conreu. Al mateix temps, cal destacar la importància històrica del molí fariner i la seva rellevància com a part del patrimoni arqueològic d’enginyeria industrial que pot desaparèixer. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Dosrius.
• MONTGAT  – El dissabte 28 de setembre, de 17.30 a 20.30 h., va tenir lloc la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. Es van obrir les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom va poder gaudir de l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat que va fer un repertori de cant coral. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat i parròquia de Montgat.
• MONTGAT – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.00 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina (pg. Marítim - barri casc antic). La Jornada va consistir en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat.
• VILASSAR DE DALT  – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.30 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes al Museu Parroquial al Museu Parroquial, en la qual es van poder veure els diferents elements pertanyents a l’església gòtica de Vilassar, construïda entre el 1511 i el 1519. Hi ha exposades peces significatives com claus de volta, capitells, mènsules i altres peces conservades. La mostra permanent permet vincular el discurs històric amb l’arquitectura, la història de l’art i la religió, i veure com l’evolució en tots aquests camps va configurar i transformar l’edifici. Des de l’arquitectura i des de l’art s’hi troben representats el gòtic (final), el classicisme del renaixement, mostres del barroc i l’empremta del període modernista. L’acte va estar organitzat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Parròquia de Sant Genís, Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Jornada de portes obertes al Museu Parroquial de Vilassar de Dalt.
 [Fotografia: Parròquia de Sant Genís de Vilassar] 

Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i col.laborador amb el GHC

Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i expresident d'Amics de l'Art Romànic, va morir a Barcelona el 26 de setembre als vuitanta-tres anys. Gaspar Feliu, membre de la Secció, destaca la recerca que va desenvolupar al voltant del monestir de Santes Creus i que «va ser un dels primers a tractar la demografia a l’edat mitjana». Demà, dimecres 2 d’octubre, a un quart de nou del vespre, se celebrarà una cerimònia en la seva memòria a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (carrer del Rector Voltà, 5, de Barcelona).

Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008). 

Va entrar a la junta d'Amics de l'Art Romànic en el curs acadèmic 1981-83 amb el càrrec de vicepresident i va arribar a la presidència de la mateixa l'any 1983, càrrec que va exercir fins l'any 1999, que va passar a ocupar el càrrec de Delegat de l'IEC en aquesta entitat fins l'any 2009.

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967);Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).

Va col.laborar amb Grup d'Història del Casal de Mataró amb diverses activitats en les que cal destacar la sessió inaugural de les IV Jornades d'història i arqueologia del Maresme celebrada a Ripoll el 10 de novembre del 2007. També, juntament amb el Museu Arxiu de Santa Maria varem presentar la revista Lambard a la seu del MASM on hi havia publicat un article sobre l'etapa gòtica de la parròquia de Mataró, el 9 de maig del 2008.

Voldria des d'aquí transmetre un sentit record a la seva persona i transmetre el nostre suport i acompanyament als seus familiars, amics i coneguts.

Presentació de la revista Lambard al MASM: d'esquerra a dreta, Núria Gómez (Presidenta d'GHC); Dra Roser Salicrú (CSIC); Dr. Joan-Ferran Cabestany i Manuel Salicrí (President del MASM) (2008)

Sessió inaugural a Ripoll de les IV Jornades d'Història i arqueologia del Maresme organitzades pel GHC. (2007)