"Maresme Medieval" present a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, organitzada per la Fundació Iluro

Ahir vaig poder participar a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, celebrada a la Fundació Iluro a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural de Mataró, un esdeveniment que va reunir experts i entitats locals per reflexionar sobre la recerca històrica, les fonts i la memòria col·lectiva del Maresme. La jornada va començar a les 18 h amb una breu presentació i va continuar amb la conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories generals” a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigador principal del grup TIG, qui va defensar paradigmes simples per entendre les societats passades més enllà de les escoles tradicionals com l’Annales o el marxisme; seguidament, Alexandra Capdevila, doctora en Història per la UB, guardonada amb el Premi Iluro 2013 i professora a la UOC i la Facultat Antoni Gaudí, va impartir “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat”, on va explorar fonts arxivístiques com llibres parroquials i notarials juntament amb premsa, mapes i testimonis orals; i finalment, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d’Estudis Vilassarencs, va oferir “Història i memòria”, distingint amb precisió aquests conceptes sovint confosos i destacant obres com Mataró Barroc o Els Vallmajor de Dosrius.​

L’esdeveniment va culminar amb una taula rodona de 40 minuts on vaig intervenir en representació de Maresme Medieval, presentant l’experiència del blog que he promogut i com ha ajudat a difondre el patrimoni de l’art medieval de la comarca a través de l’activitat científica pròpia, publicacions, articles i interaccions amb la comunitat, fent accessible el passat artístic del Maresme a un públic ampli. 

Al meu costat  van intervenir Héctor López Silva pel Museu Arxiu de Santa Maria / Estudis Mataronins, que va destacar la revista Fulls del Museu Arxiu i les Sessions d’Estudis Mataronins; Jaume Vellvehí pel Grup d’Història del Casal de Mataró, associació fundada el 1986 dedicada a la divulgació del patrimoni català i la defensa de la història local; Robert Lleonart i Casadevall pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la secció arqueològica del Museu Municipal i editor de la revista Laietania amb conferències i visites guiades; i Víctor Ligos per la Comissió de Memòria Gent Gran de Mataró, creada el 2001 per transmetre la memòria del segle XX i fomentar el diàleg intergeneracional amb arxius i instituts locals.

​

Va ser una experiència molt enriquidora, amb un ambient de diàleg obert que va permetre posar en valor la diversitat de projectes locals per preservar i difondre el patrimoni històric del territori, des de l’arqueologia i l’art medieval fins a la memòria oral, reforçant la identitat comarcal en un context de recerca rigorosa i divulgació accessible que connecta el passat amb el present.

[Fotografies: Núria Gómez Borrell]

Congrés Domènech i Montaner - Crida a Comunicacions

ACTIVITAT

Congrés Lluís Domènech i Montaner

Amb motiu de l’Any Lluís Domènech i Montaner 2023 -en què es commemora el centenari de la mort de l'arquitecte-, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) organitzen el I Congrés Lluís Domènech i Montaner amb l’objectiu de contribuir amb noves aportacions sobre la vida i l’obra del pare del modernisme català.

El Congrés també vol fer una aposta per revalorar altres camps domenequians fins ara poc explorats. D'una banda, l’aportació de Domènech en la política catalanista d’entre segles i de l'altra, tot el seu llegat intel·lectual com a investigador d’història i redescobridor del patrimoni antic del país. Tres disciplines que Domènech treballà intensament durant tota la seva vida, els resultats de les quals tendeixen a complementar-se, talment com si fossin vasos conductors, com a part d’un projecte global de reconstrucció nacional del país.

El Congrés Lluís Domènech i Montaner es configura, d'aquesta manera, com un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir de la riquesa d’aquest personatge de projecció universal.

Podeu descarregar-vos el pdf amb tota la informació clicant aquí.

 

Propera Activitat - Conferència «Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval i el seu patrimoni conservat (s. IX- XIII)»

Dilluns, 10 d’octubre de 2022, 19 h
Cicle «Santa Maria de Manresa: 700 anys de la Seu»

«Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval i el seu patrimoni conservat (s. IX- XIII)»,

A càrrec del Dr. Joaquim Graupera i Graupera, Historiador de l'Art, Vocal de la Junta d'AAR/IEC.

Organitza: Amis de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans

ACTE DUAL:

• PRESENCIAL : SALA PERE I JOAN COROMINES, Institut d ‘Estudis catalans, Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona

• ONLINE : Enllaç seguiment online: https://us02web.zoom.us/j/82118169136...

                    ID: 821 1816 9136
                    Codi d'accés: rZ4xcu

Propera activitat - Conferència "Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905"

El proper divendres 25 de març de 2022, a les 19.30, al Teatre Casal Cultural de Sant Fruitós de Bages, impartiré la conferència "Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905” que es basa en la recerca realitzada fa uns mesos per a la publicació de l'estudi que porta el mateix títol a la revista Domenechiana núm. 19-20 del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner.

A partir de les fitxes de camp realitzades per Domènech, vaig fer una anàlisi del treball que l'arquitecte va fer el 1905 sobre el monestir de Sant Benet de Bages. Malgrat que l'estudi de Domènech va quedar innacabat, vaig destacar l’erudició de l’arquitecte i l’encert en determinar les fases cronològiques que planteja a l’edifici i que treballs posteriors d'altres investigadors van ratificar.

L'activitat l'organitza l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, conjuntament amb les entitats Amics de l'Art Romànic del Bages, Museu de la Memòria del la vinya i el vi de Sant Fruitós de Bages i el Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós de Bages.

Jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dissabte 13 de novembre de 2021 a la Sala d'actes de Can Palauet de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d'En Palau, 32) va tenir lloc la jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval".

L'organització de la jornada va a càrrec de l'Arxiu Comarcal del Maresme i de Maresme Medieval. De fet, s’havia d’haver celebrat pel juny de l'any 2020, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, però es va posposar per la situació sanitària excepcional que obligà a ajornar-les fins a enguany.

Mataró i el Maresme foren un territori pioner en la descoberta científica del medi geogràfic i històric, amb noms propis molt destacats com ara Francesc Carreras i Candi, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Ramon Arabia entre d'altres. En aquest context, aquestes jornades cerquen aprofundir amb l'excursionisme científic.

Les Jornades es van iniciar amb la presentació de les mateixes a càrrec d'Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme) i de Joaquim Graupera (AAR/IEC - Maresme Medieval) . Tot seguit, Francesca Español (Universitat de Barcelona - Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d’Estudis Catalans) va exposar «La contribució de l'excursionisme científic al coneixement i descoberta de l'art medieval i del patrimoni català»

Després d’una pausa-cafè li va tocar el torn a la conferencia «Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la missió arqueològica-jurídica de l'Institut d'Estudis Catalans a la ratlla d'Aragó del 1907» a càrrec d'Enric Soler i Raspall. Escriptor i editor. Seguidament, Víctor Ligos de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró va desnevolupar el tema de «El mataroní Ramon Arabia i la seva participació a la creació de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques» . La sessió del matí es va concloure amb la conferència de Pere Tió (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) sobre «Carreras i Candi i l'Agrupació Científico-Excursionista en l'estudi de la història a Mataró».

A la tarda es van cloure les jornades amb dues conferències més: «Francesc Carreras Candi i les seves aportacions al coneixement del Maresme medieval» a càrrec de Joaquim Graupera (Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans – Maresme Medieval) i «Les excursions científiques de Domènech i Montaner» a càrrec de Xavier Mas Gibert (Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner – Centre d'Estudis Canetencs).

Van col·laborar en l’organització de la Jornada les entitats següents a les quals els hi agraïm: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Associació Cultural Amics de Josep Puig i Cadafalch, Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, Centre d'Estudis Canetencs, Centre d'Estudis Lluís Domènec i Montaner, Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Mataró. L’èxit de les jornades va ser certificat per la seixantena de persones inscrites.

S'ha editat un vídeo amb el contingut de totes les conferències, el podeu visualitzar: Premeu aquí.

Tres comunicacions sobre el Maresme medieval a la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna

El passat dissabte 9 d’octubre de 2021 va tenir lloc la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna de dedicada a l’estiueig i als viatgers del Maresme al llarg de la història. Desprès dels parlaments inicials, la Jornada es va obrir amb una ponència inaugural a càrrec dels professors Joaquim Ma. Puigvert i Narcís Figueras, en la que van introduir el tema indicant diferents temes suggerents que es poden analitzar en aquest tema com les motivacions per viatjar, l’arquitectura de les colònies, l’impacte a les poblacions de rebuda , etc. A continuació es van presentar 22 comunicacions de les quals tres d’elles van fer referencia al patrimoni i al món medieval de la comarca.

• “La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme” a càrrec de Joaquim Graupera. A finals del s. XIX i a principis del s. XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els van acollir. Al llarg de l’article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d’exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d’Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 1862-1937), entre d’altres.
  

• “Hostals i viatgers a la Marina de la Selva medieval” a càrrec de Xavier Soldevila. La comunicació pretén mostrar com l'actual zona del Maresme no es va convertir en un territori de pas de viatgers fins a la fi de l'edat mitjana, amb l'aparició de tota una xarxa de poblacions litorals. Des del 1400 es documenten els primers hostals a poblacions com Mataró, Calella i Canet. Tots ells, a més, en mans de les famílies locals més preeminents.

• “Josep Fiter, les puntes al coixí i el primer excursionisme al Maresme (1876 - 1878)” a càrrec de Joan Armangué. Entre els anys 1876 i 1879 es fundaren a Barcelona dues entitats culturals amb interessos afins, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) i l’Associació d’Excursions Catalana (AEC), que introduïren a Catalunya un nou concepte, modern i europeu, de relació humana amb la Natura i el Món rural. Aquest generós objecte d’estudi era ben a prop de Barcelona, on residien la major part dels socis; però imposava una destinació fonamentalment paral·lela cap al Nord, al llarg de les línies fèrries que duien a Mataró, d’una banda, i a Granollers de l’altra. Els itineraris imposats pel relleu empenyien els excursionistes Serralada amunt, per Llevant o Ponent, inicialment amb timidesa (Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona), poc després de manera decidida, ben bé fins a Tordera i Maçanet. Gràcies a un sistemàtic projecte d’aprofundiment excursionista, es definiren així no només les vies de les serres del litoral, sinó també certes formes pròpies de la cultura material i immaterial del Maresme.

En la cloenda de l’acte es va tractar, de forma nostàlgica i divertida, el món que es reflectia a través de les postals . Aquesta darrera intervenció va anar a càrrec d'en Xavier Javier Nubiola De Castellarnau, amb un muntatge audiovisual sobre el Maresme ye-yé.

AL final els representants de les entitats organitzadores ( Arxiu Comarcal del Maresme, SSOM Santa Susanna Orígens i Memòria, Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Santa Susanna, Consell Comarcal del Maresme) van valorar l’èxit final de les jornades varies cops aplaçada per la pandèmia del COVID.

Conferència «LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA COM A PROMOTORS DEL GÒTIC» a l'Institut d'Estudis Catalans

DILLUNS DIA 19 D’ABRIL, A LES 19 HORES, 

 CONFERÈNCIA 

«LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA 

COM A PROMOTORS DEL GÒTIC», 

A CÀRREC DE JOAQUIM GRAUPERA. 

• COM JA SABEU, A CAUSA DE LA PANDÈMIA, LA CONFERÈNCIA SERÀ EN FORMAT VIRTUAL. 
• NOMÉS CALDRÀ QUE US DESCARREGUEU LA PLATAFORMA ZOOM (https://zoom.us/download). 
• L’ENLLAÇ PER ACCEDIR-HI ÉS EL SEGÜENT:  https://us02web.zoom.us/j/86237723441?pwd=NXF4NUtqWUwwYnk4R28wR0VnSWM5UT09

ID de reunió: 862 3772 3441 

Codi d’accés: fhQW2S 

CORDIALMENT, 

Blanca Betriu 

Servei de Suport a la Recerca Institut d’Estudis Catalans 

c. del Carme, 47

 08001 Barcelona 

Tel. 935 529 104 

Conferència: L’arquitectura romànica amb regust àulic en els països germànics.

 

Conferència - L'arquitectura romànica a Itàlia. Encreuament d'influències.

 

Taula rodona sobre els 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019)

El passat dissabte 8 de febrer de 2020 va tenir lloc una taula rodona sobre la història de Caldes d’Estrac a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. L´activitat estava inclosa en la programació d´actes de commemoració dels 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019) que s'inicià el passat mes de desembre. 

L'acte, moderat pel director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i historiador Alexis Serrano, va comptar amb les intervencions d'Albert Batlle, Enric Subiñà i Xavier Soldevila. La taula rodona va estar organitzada de forma conjunta entre l’Arxiu Comarcal del Maresme i la Comissió Ciutadana “Caldes d’Estrac, 800 anys d’Història”.

El primer en intervenir va ser Xavier Soldevila, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Girona (1991) i diplomat en Teologia per l'Institut de Teologia de Girona. El seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme vers el 1219. La riera de Caldes era la divisòria entre el bisbat i comtat de Girona (el que avui anomenem Alt Maresme) en els terme de Montpalau i el vescomtat de Cabrera i la part sud de la comarca que pertanyia a diverses jurisdiccions reials i de castells termenats dins el bisbat i comtat de Barcelona. També va justificar les raons per les quals hi ha diversitat de poblament i de dinàmiques econòmiques al final de l’etapa medieval entre aquestes dues zones. 

El segon en intervenir va ser Enric Subiñà, Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i guanyador per dos cop del Premi Burriac. En el seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme al terme del castell de Mata, comtat i bisbat de Barcelona (Maresme Central) i la demografia de Caldes d'Estrac vers el 1219. 

Per acabar, va intervenir Albert Batlle, historiador local, que va glossar la primera separació jurisdiccional de la quadra de Caldes respecte al terme del castell de Mata antecedent més clar de la ulterior demarcació municipal el 9 de juliol de 1219. 

L'acte va finalitzar en un torn de preguntes del públic moderades per Alexis Serrano.

Participants en la taula rodona: Albert Batlle, Enric Subiñà, Alexis Serrano i Xavier Soldevila. [Fotografia: Quim Graupera]

Públic assistent a l'acte  [Fotografia: Quim Graupera]

Conferència sobre els privilegis d'Argentona del 1419

El passat divendres, dia 10 de gener de 2020, i dins dels actes de la festa major de sant Julià d’Argentona, es va inaugurar a la Casa Gòtica de la vila l’exposició “Privilegis. 1419-2019”. La mostra es va veure per primera vegada el mes de setembre de l’any passat a Vilassar de Dalt i commemora el 600 aniversari de les universitats dels termes dels castells de Mataró, Vilassar i Burriac. 

Tot seguit la doctora en Història Medieval i investigadora de la institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Roser Salicrú, va dur a terme una conferència sobre les jurisdiccions al Maresme durant l’Edat Mitjana, fent especialment esment de les lluites dels vilatans i els senyors feudals de la comarca per dependre de la Corona al llarg del segle XV. 

Els actes foren organitzats pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que ha convertit en tradició inaugurar una exposició i organitzar una conferència amb ella relacionada, dins dels actes culturals de la Festa Major d’Hivern.

[Agraïm al Centre d'Estudis Argentonins i a la Maria Josep Castillo les fotografies i  la informació facilitada]

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 

En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla al Cau Ferrat de Sitges

El divendres 8 de novembre de 2019 vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre sobre els Desplà-Gralla al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Sens dubte un lloc emblemàtic que conserva el pica-port de la porta de Ca l'Ardiaca dins la col·lecció de Santiago Rossinyol. Agraeixo molt la presentació i l'atenció oferta per l'amic Pere Izquierdo Tugas, Director del Consorci del Patrimoni de Sitges i les fotografies i el suport logístic de l'amiga Núria Gómez Borrell .Tot un plaer!

A Catalunya hem d’agrair l’afany col·leccionista d'objectes de ferro per part de Santiago Rusiñol que els aplegar en el conegut Cau Ferrat de Sitges. En aquesta col·lecció s’hi ha conservat el pica-port de la Casa de l’Ardiaca ( num. inv. 30987). 

Es tracta d’una balda de placa circular calada que dibuix motius de traceria i una anella decorada amb fines línies concèntriques. L’espigó acaba amb la fisonomia d’un bust de drac que obre la boca amenaçant i adreça les urpes a l’espectador. L’enclusa també culmina amb una testa d’animal que recorda un amfibi difícil d’identificar. A la part inferior hi ha l’escut heràldic Desplà-Oms que l’identifica. Rusiñol també va adquirir del Palau una grua amb forma de drac (num.inv.31635) que donava al pati sobre la porta principal i servia amb la col·locació d’una corda per pujar mobles o paquets diversos als pisos superiors per les finestres. El caràcter artesanal d’aquesta peça fa pressuposar que podria ser posterior en el temps, plausiblement del s.XVIII, segons el treball de Lluïsa Amenós.

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 

La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 

En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 

La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 

Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 

Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.

Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]

Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]

Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]

El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]

Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]

Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]