Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Canet de Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Canet de Mar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de gener del 2023

Congrés Domènech i Montaner - Crida a Comunicacions

ACTIVITAT

Congrés Lluís Domènech i Montaner

Amb motiu de l’Any Lluís Domènech i Montaner 2023 -en què es commemora el centenari de la mort de l'arquitecte-, lAjuntament de Reus, l’Ajuntament de Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) organitzen el I Congrés Lluís Domènech i Montaner amb l’objectiu de contribuir amb noves aportacions sobre la vida i l’obra del pare del modernisme català.

El Congrés també vol fer una aposta per revalorar altres camps domenequians fins ara poc explorats. D'una banda, l’aportació de Domènech en la política catalanista d’entre segles i de l'altra, tot el seu llegat intel·lectual com a investigador d’història i redescobridor del patrimoni antic del país. Tres disciplines que Domènech treballà intensament durant tota la seva vida, els resultats de les quals tendeixen a complementar-se, talment com si fossin vasos conductors, com a part d’un projecte global de reconstrucció nacional del país.

El Congrés Lluís Domènech i Montaner es configura, d'aquesta manera, com un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir de la riquesa d’aquest personatge de projecció universal.

Podeu descarregar-vos el pdf amb tota la informació clicant aquí.

 


dimecres, 27 de maig del 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



dimarts, 18 de setembre del 2018

Presentació a Canet del llibre “Les excursions científiques de Domènech i Montaner” de Xavier Mas Gibert

El passat divendres 14 de setembre de 2018, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la presentació del llibre "Les excursions científiques de Domènech i Montaner" de Xavier Mas Gibert, president del Centre d’Estudis Canetencs. L’acte, que va estar conduit per Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner, s’emmarca dins la XI Fira mercat Modernista de Canet de Mar que es va celebrar els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2018. 

El CEDIM, a banda d’aquesta activitat, també en va organitzar d’altres dins el programa de la Fira. El dissabte i el diumenge van oferir la "Ruta íntima Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar" i la visita guiada "Els secrets de la Casa Roura, de Lluís Domènech i Montaner", en la qual es va poder gaudir d'una visita guiada per l'interior i exterior de la Casa Roura i amb un dinar d'inspiració domenequiana a càrrec del xef de 6Q Restaurant, Francesc Martínez, com a colofó. També pel petits es va desenvolupar un taller de mosaic inspirat en els que Domènech dissenyà per a les seves obres. 

El llibre presentat recopila els viatges realitzats per l'arquitecte modernista l'any 1893. Aquell any, Lluís Domènech i Montaner va emprendre tot un seguit de viatges per Catalunya i diferents zones del nord d'Espanya per recollir dades sobre els edificis i els elements patrimonials més singulars. 125 anys després, l'escriptor i intel·lectual Xavier Mas ha volgut refer totes les sortides científiques que es troben documentades al quadern de Domènech i ha resseguit, durant setmanes, la petja de l'arquitecte per veure i constatar l'estat actual de tot aquell patrimoni que va descriure i catalogar. Un llibre de rutes antigues, posat al dia amb una mirada contemporània. A més, aquest llibre ressalta la tasca dels arquitectes modernistes com a estudiosos del patrimoni i no només com a responsables de la construcció de fantàstics edificis. 

Per a més informació: 
Acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.: CEDIM- Carles Sáiz]
Xavier Mas Gibert i Carles Sáiz durant l'acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner glosant el llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Xavier Mas Gibert,President del Centre d'Estudis Canetencs i autor del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

divendres, 15 de gener del 2016

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.
Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.
Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.
 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €
Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes»
La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.
El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.
Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria

dissabte, 20 de setembre del 2014

Propostes sobre el patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2014

Des de l’any 1991, quan el Consell d’Europa va crear les Jornades Europees del Patrimoni, Catalunya s’hi va afegir amb un alt grau de compromís, i creant activitats pròpies. 

El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, impulsa aquest esdeveniment comptant amb la col·laboració i complicitat dels municipis d’arreu del país. Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals de tots els indrets de Catalunya són convidats a organitzar activitats gratuïtes a l’entorn del seu patrimoni i en els seus espais patrimonials durant els dies 26, 27 i 28 de setembre.

En aquesta edició, més de 220 pobles i ciutats d’arreu del país ens proposen quasi 400 activitats que ens permetran gaudir d’aquest llegat de maneres ben diverses: itineraris, excursions, xerrades, concerts, visites dinamitzades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, tallers... tal com ho podreu comprovar en les pàgines del programa general.
Per la temàtica d’aquest bloc, solament destaco les activitats del Maresme que fan referència al patrimoni medieval. Si voleu consultar el programa complert podreu trobar propostes molt interessants en altres pobles de Catalunya, bé de temàtica medieval o bé d’altres activitats dins al Maresme mateix que no fan referència al patrimoni medieval (Guerra civil, 1714, etc...).

Jo participo en la visita comentada de Sant Cristòfol de Cabrils.

Espero que gaudiu de les jornades !!!!




PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL DEL MARESME

Alella

Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història”
LLOC: Centre urbà d’Alella
DIA I HORA: 27, de 10:30 a 12:30 h
PUNT DE TROBADA: Oficina de Turisme d’Alella
ADREÇA: Riera Fosca, 2
ORGANITZA: Ajuntament d’Alella
TELÈFON: 93 555 23 39


Aquesta activitat vol mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari planteja doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que permet conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. 



Arenys de Mar
Conferència “Patrimoni virtual arquitectònic de la vila d’Arenys de Mar”
LLOC: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
DIA I HORA: 27, 19 h
PUNT DE TROBADA: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
ADREÇA: Riera Pare Fita, 31
ORGANITZA: Ajuntament d’Arenys de Mar - Regidoria de Cultura
TELÈFON: 937 92 44 44

Conferència sobre un dels projectes de coneixement del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. L’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar desenvolupa des de fa anys el descobriment del patrimoni arquitectònic de la vila i la formació de futurs arquitectes o enginyers per mitjà del coneixement i l’expressió gràfica amb Autocad i altres programes tecnològics relacionats amb la realitat virtual.

Pel que fa al nostre centre d’interès hi ha l’església gòtica de Santa Maria d’Arenys
Totes les simulacions es troben publicades al web: Pere Planells


Cabrils
Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils
LLOC: Ermita de Sant Cristòfol
DIA I HORA: 28, 12 h
PUNT DE TROBADA: Camí del Sant Crist, 1 (entre ca n’Amat i can Vives)
ADREÇA: Camí del Sant Crist, 1
ORGANITZA: Museu Col·lecció Municipal Can Ventura del Vi
TELÈFON: 646 627 814

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol a càrrec de l’historiador de l’art Joaquim Graupera i Graupera, especialista en romànic i gòtic. La capella, datada entre els segles IX i X, es troba al centre de l’antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de can Vives, can Carbonell i ca n’Amat. Les seves característiques constructives i el bon estat de conservació fan d’aquesta capella un edifici excepcional dins del context de l’arquitectura preromànica del Maresme.


Canet de Mar
Itinerari nocturn: Lluís Domènech i Montaner
LLOC: Centre històric de Canet de Mar
DIA I HORA: 27, de 21:30 a 23:30 h
PUNT DE TROBADA: Pl. de la Llenya (davant de la Biblioteca Municipal P. Gual i Pujades)
ADREÇA: Riera Sant Domènec, 1
ORGANITZA: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner - Centre d’Estudis Canetencs
TELÈFON: 627 673 827

Itinerari nocturn pels diferents edificis projectats per Domènech i Montaner, un dels nostres historiadors del romànic, amb explicació teatralitzada i ambientada a l’època. Els edificis que es comentaran seran la Casa Roura, l’Ateneu Canetenc, la Casa Domènech, la Masia Rocosa i els panteons modernistes del cementiri municipal. En aquest itinerari hi participaran actors caracteritzats amb vestits de l’època que representaran escenes de la vida quotidiana d’aquell temps. Entre altres personatges, hi intervindran Lluís Domènech i Montaner, Paquita Roura Carnesoltes, Maria Roura Carnesoltes, etc.


Montgat 
Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí
LLOC: Ermita de Sant Martí
DIA I HORA: 27, de 17:30 a 20:30 h
PUNT DE TROBADA: Ermita de Sant Martí
ADREÇA: C. de l’Ermita, s/n (al costat del club de tenis Turó del Mar)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37



la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb el Recital de música romàntica.
Lieds de Gabriel Fauré i Eduard Toldrà. A càrrec de Mª del Mar Correu i d’Isabel Ladrón de Guevara. S’obriràn les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom podrà gaudir de l’actuació.


Montgat 

Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina i llegendes del mar per a tots els públics
LLOC: Torre de guaita de Ca n’Alsina
DIA I HORA: 28, d’11 a 13 h
PUNT DE TROBADA: Torre de guaita de Ca n’Alsina
ADREÇA: Pg. Marítim, a prop del 1r túnel del tren (1848)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

La Jornada consisteix en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. Hi hurà també l'escenificació de la rondalla de “El Testament d’Elionor”, a càrrec d’Irineu Tranis, actor i violinista, espectacle de petit format, on s’explica una rondalla basada en una història local.

diumenge, 29 de desembre del 2013

Commemoració del 90è aniversari de la mort de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar

Amb el títol de “90 anys sense Domènech” la població de Canet de Mar ha commemorat la figura més emblemàtica de la vila. Els actes van començar el dissabte 21 de desembre de 2013 amb la presentació del llibre “Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1880-1923)” de l'historiador Carles Sàiz; una recopilació de més de tres-centes cartes de l'arquitecte. També es va projectar, davant la façana de la Masia Rocosa de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, l'audiovisual produït pel Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, "Visions, pensaments i imatges" que pretén resseguir tots els camps que treballà Domènech.
El llibre de Carles Sáiz  ha estat editat per Edicions Els 2 Pins amb el suport del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner i l'Ajuntament de Canet de Mar. Presenta una compilació de  350 cartes de l'arquitecte, polític i intel·lectual català a partir d'una exhaustiva recerca per diferents arxius del país i de l'Estat espanyol. La gran extensió del treball (600 pàgines) ha comportat la divisió de l'epistolari en dos volums. El primer conté un estudi introductori, a cura de Carles Sàiz, i el gruix de cartes compreses entre 1878-1903. D'altra banda, el segon volum agafa les cartes de 1904 a 1923. Les cartes es poden agrupar bàsicament en quatre blocs de continguts: Correspondència relacionada amb els negocis editorials; activitat política; encàrrecs arquitectònics i estudis històrics i artístics. Tot plegat permet comprovar l'activitat polièdrica de Lluís Domènech i Montaner. Al treball s'hi poden llegir cartes de novel·listes com José M. de Pereda, Marcelino Menéndez Pelayo, Benito Pérez Galdós, Armando Palacio Valdés i d'altres. També d'escriptors de la Renaixença com Josep Yxart, Manel Milà i Fontanals, Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra, Víctor Balaguer, Pin i Soler, Narcís Oller, Jaume Collell... Igualment s'ha localitzat correspondència de polítics com Ramon d'Abadal, Carles de Camps, Joan Sallarés, Jaume Carner, Joan Ventosa, Marià Serra, Narcís Verdaguer, Francesc Cambó, Francesc Macià, Puig i Cadafalch, Dr. Bartomeu Robert, i de polítics madrilenys com el Conde de Romanones, Antonio Maura, Mateo Sagasta o Camilo Polavieja, entre d'altres. La localització de les cartes ha portat a Carles Sàiz per tot el país. Així doncs, hi ha correspondència de l'Arxiu Històric de l'Ateneu Barcelonès, de l'Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, del Archivo Historico de la Universidad Pontifica de Comillas, de l'Arxiu Històric de l'Hospital de Sant Pau, de l'Arxiu Nacional de Catalunya, del Centre de Documentació de l'Orfeó Català i de l'Arxiu Municipal de Canet de Mar.
Un segon acte de la commemoració va tenir lloc el dissabte 28 de desembre de 2013 amb el títol de “Recordant Domènch”. Aquesta sessió es va iniciar amb una missa al Santuari de Ntra. Sra. De la Misericòrdia i tot seguit es va organitzar una “xerrada-vermout” a la Casa museu amb l’ex alcalde Josep Rovira i Fors. Aquest va recordar una sèrie d’anècdotes que es guarden en el record de la memòria col·lectiva de Canet de Mar sobre l'empremta dels Domènech a Canet. La mort de Lluís Demènech l’any 1923 fa que no hi hagi gent viva que el recordi, per tant aquestes anècdotes pertanyen a la generació que va precedir a Josep Rovira. Aquest indicà que la vinculació de Domènech amb Canet de Mar arrenca per les influències de la seva mare i la seva dona que eren de la vila i que sens dubte influenciaren, segons Rovira, perquè les estades a Canet fossin més llargues (des de Setmana Santa a la Puríssima). Lluís Domènech no es mostrava com a membre d’una colònia d'estiuejants sinó que es va integrar a la idiosincràsia del poble. Rovira, després de desgranar tot un seguit de detalls i anècdotes sobre la personalitat i el geni de Lluís Domènech, testà que les portes de la seva casa sempre eren obertes a tothom que hi anés, ja que era molt hospitalari.

Per a més informació: http://www.carlessaiz.com/

Presentació del llibre "Epistolari de Lluís Domènech i Muntaner" [Foto:http://www.carlessaiz.com/]
Conferència de l'exalcalde Josep Rovira i Fors "Recordant Domènech" [Foto: Quim Graupera]

dissabte, 3 d’agost del 2013

Presentació del llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a càrrec del Centre d’Estudis Canetencs.

El passat 30 de juny de 2013 es va presentar el llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a l’Aula Magna del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT - Escola de Teixits) de Canet de Mar. L’acte hi van intervenir Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell i va estar organitzat pel Centre d'Estudis Canetencs, Edicions “els 2 Pins” i Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar.
Com vàrem explicar en un article anterior sobre les excavacions a l’ermita de Sant Pere, el llibre presenta els resultats i les conclusions d’aquella recerca arqueològica. El Centre d’Estudis Canetencs va guanyar, fa un any, la VII Beca Raimon Bonal i de Falgàs amb l’objectiu de localitzar les restes de l’ermita de Sant Pere de Romeguera i poder documentar l’origen alt medieval de Canet de Mar.
En el treball publicat es pot seguir l’origen medieval de la població on l’ermita de Sant Pere de Romeguera i la casa forta de Canet tenen un paper important en la vertebració del territori.
En època alt medieval, la vall dels Canet depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta però com que el nucli de la Vall de Canet quedava lluny de la sagrera parroquial, l’ermita de Sant Pere de Romeguera deuria satisfer les funcions espirituals bàsiques als vilatans del barri de Canet. Per la seva banda, segons Carles Sáiz, un dels autors del treball, “...en un origen, la Casa forta de Canet era un petit mas que anys després es va fortificar amb una torre de planta rectangular, és el que es coneix com e model de mas-torre del segle XII- i posteriorment es completà amb una força o recinte emmurallat...”
Sobre les etapes de l’ermita, es pot afirmar a partir de la recerca feta per l’equip de CEC, que la referència documental més antiga sobre aquest edifici data de l’any 994 i apareix esmentada sota l’advocació de Sant Feliu. No serà fins a finals de segle XIII o a inicis del XIV que es produeix un canvi i apareix el topònim de Sant Pere de Canet per designar-la.
El pas següent va tenir lloc l’any 1461 quan els habitants de la vall van demanar permís al bisbe de Girona per erigir una nova església, que es va erigir davant l’actual Santuari de la Misericòrdia. No sabem quan temps es va tardar a construir la nova església, però un cop acabada va substituir la primitiva de Sant Pere. L’ermita de Romeguera encara restava dempeus al segle XVII va començar a funcionar com a dependències agrícoles del Mas Vendrell. A partir del segle XVII s’inicià un procés de degradació que es perllongà durant el segle XVIII fins a pràcticament desaparèixer a finals del segle XIX. Malgrat l’intent de la família Montaner de reconstruir l’ermita l’any 1911, les obres no van començar mai i el poc que quedava, una paret de pedra mig enrunada, va ser totalment mutilada el 1947. 
Fa no encara nou mesos, quan el Centre d’Estudis Canetencs va localitzar les seves restes de la construcció i l’han rescatat de l’oblit.

Per a més informació:
Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell.     Fotos: Alfons Viñas 
Públic assistent a l'acte. Fotos: Alfons Viñas 

divendres, 7 de desembre del 2012

Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet


El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet.  Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis  Canetencs i han estat  finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de   Falgàs, que convoca biennalment  l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat  juliol de 2012.
Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.
La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet,  Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.
Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.
Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.
En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.
A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.
Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
Moment de la Matinal per difondre les restes [Foto: Quim Graupera]
Cata de fonamentació dels murs de la capella [Foto: Quim Graupera]
Restes visibles dels murs de contenció de la capella [Foto: Quim Graupera]

dilluns, 30 d’abril del 2012

PERE OLLER. El Maresme representat a l’exposició "Catalunya 1400. El gòtic internacional"

Des del 29 de març fins el 15 de juliol de 2012 podem visitar al MNAC l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’Àrea d’art gòtic del MNAC. La mostra intenta reflectir una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya que va tenir lloc al llarg del segle XIV. En aquest període es van produir una sèrie d’obres que comparteixen uns trets comuns. El nou estil resultant, l'anomenat gòtic internacional, el podem rastrejar per tota l’Europa occidental, des de França a Itàlia passant pels Països Baixos. L'estil es defineix per l’elegància, l’expressivitat, el luxe material i la destresa tècnica. Els territoris de la Corona d'Aragó van adoptar de forma decidida aquest nou codi estètic i es van convertir en un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell. 

De les obres exposades a la mostra en volem destacar una que apareix relacionada amb el Maresme. Es tracta d’un fragment de predel·la on es troben representats dos profetes en baix relleu (52,3 x 68,1 x 11 cm). La peça es situa cronològicament cap el 1415 i s'atribueix a l’autoria de l’escultor Pere Oller. Formava part d’un antic retaule d’alabastre que decorava una de les capelles de l’antic convent del Carme de Girona. Aquest fragment que es troba en el MNAC des del 2007, havia format part de la col·lecció del Castell de Santa Florentina de Canet. La peça s'exposa juntament amb un altre fragment de la mateixa predel·la pertanyent al Museu d’Art de Girona des del 2008. El retaule es devia desmembrar després de l'abandonament i enderroc del convent en el 1653. El Dr. Joan Valero relaciona aquests fragments amb un retaule també desaparegut del convent de la Mercè de Girona que també s'estava construint en el 1420 i que ambdós apareixen citats en una donació testamentària de Bernat Beuda.



dissabte, 14 de gener del 2012

La Torre de la Generalitat de Canet de Mar

La Torre de Canet de Mar estava situada a la part marítima del terme parroquial de Sant Iscle de Vallalta que a partir de 1579 es constituiria en terme parroquial propi al voltant de l’església de Sant Pere de Romeguera.
El seu aspecte el podem reconstruir a partir de fotografies de principis de segle XX i a partir d’uns plànols realitzats per Lluís Domènech i Montaner realitzats el 6 d’octubre de 1907 en el projecte de restauració. Es tractava d’una gran torre circular d’uns 11 metres d’alçada i 9’93 mts. de diàmetre interior, amb dos torres menors adossades de 1’85 mts. de diàmetre intern. Estava construïda amb un mur de carreus regulars fins a mitja alçada amb 1 metre i mig de gruix. A partir d'aquí es transformava amb un mur de reble elaborat amb gran pedres granítiques irregulars, morter de calç i pedruscall amb maons trencats. Presentava dos pisos amb coberta cupulada amb poques obertures per facilitar-ne la defensa i com a únic ornament una cornisa exterior obrada al cim. Les torres que flanquejaven la porta estaven coronades amb merlets. Era semblant a la torre d’Arenys de Mar construïda a partir del 1551.
Segons Ainaud, Català Roca i altres, aquesta torre va ser construïda en època medieval, concretament l’any 1335, durant la guerra dels Dos Peres (1356-1375) i per ordre de la Diputació del general i d'aquí ve el seu nom. Aquesta va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura va ser també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana. L’any 2010, Francesc Forn, en el seu premi Iluro, documenta la seva construcció a partir de l’any 1554. Els terrenys adquirits per la seva edificació eren propietat de Salvador Cabanyes i es va dedicar la recaptació d’un impost – el vintè- per sufragar les despeses i que delmaren la capacitat econòmica dels canetencs que protestaren a Hostalric. Les obres de la torre es van concloure el 1562 amb la dotació fins i tot d’un canó de bronze. En la documentació localitzada per Francesc Forn apareix una partida per la construcció d’un pont de fusta fet que porta a pensar en un fossat que envoltava la torre.  Aquestes torres en el s.XVI eren servides per quatre homes ; dos a peu (els guaites) i dos a cavall (ela avisadors). Un campanar d’espadanya a la part superior servia per avisar d’atac turc a la població.
Quan es constituir el Comú municipal independent de Vallalta, va utilitzar les dependències de la torre com a lloc de reunions. L’any 1619 es va fundar a Canet la Confraria de Sant Elm que també  s’allotjà a la torre i s’hi va afegir una petita capella al seu interior.
L’any 1910 el consistori presidit per l’alcalde  Josep Garcia i Soler va incoar expedient per declarar la Torre de Mar Monument d’Interès Local a proposta del regidor Dr Serra i es va decidir restaurar-la. El projecte de restauració de la Torre s’havia iniciat anys abans, el 1907 per l’arquitecte modernista vinculat amb Canet Lluís Domènech i Montaner. Aquest projecte,  no solament proposava la restauració dels murs i dependències de l’edifici, sinó que també incloïa l’enderroc d’algunes cases veïnes a més de l’adquisició municipal d’uns horts propers per tal d’urbanitzar l’espai amb una plaça pública. El projecte finalment va ser aprovat per la Comissió Delegada de Conservació de Monuments de Canet de Mar l’any 1914 i s’ha conservat solament a l’arxiu de l’arquitecte. El posterior canvi de consistori amb l’alcaldia de Salvador Busquets (1910-1920) va canviar d’intencions de l’Ajuntament i es van proposar demolir la torre.  Domènech i Montaner, va utilitzar els seus contactes polítics a Barcelona per aconseguir  que la torre fos declarada monument nacional per impedir-ne la seva demolició fet que s’assoli amb la Reial Ordre de l’any 1921.  Finalment l’any 1937 la Torre es va demolir en època que la guerra civil espanyola. 
Per a més informació 
  • AINAUD DE LASARTE, Josep Maria; [et al.] (1982): Les Torres de moros. Canet de Mar: Ed.Cannetum. (Cannetum ; 2). Pp.69.
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1987): De cara a la mediterrània. Les torres del Litoral català. Barcelona: Ed.Dalmau. (Col.Nissaga; 7).
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): «Comentari marginal» a Castells Catalans, vol. I. 2a ed. Barcelona: Ed. Dalmau. Pp.720-746.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Ed. Dalmau. (Col.Nissaga, 11).
  • FORN SALVÀ, Francesc (2010): Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians). Accèssit Premi Iluro, 2009.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (Premi Iluro; 73). Pp.132- 134.


divendres, 20 de novembre del 2009

Les creus de terme del Maresme. Objecte de la conferència a Ca l'Arenas

El passat dijous 19 de novembre de 2009 vaig ser convidat per realitzar una conferència al Museu de Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’associació Amics de Ca l’Arenas i va ser presentat per Nico Guanyabens. En la primera part de la conferència vaig plantejar el concepte de creu de terme. Malgrat que s’utilitza aquest concepte per designar-les, no totes les creus conservades tenien aquesta funció, ja que podien ser creus de cementiri, creus de camins, de comunidors etc. Aquest fet, fa que se les anomeni també creus monumentals o creus de pedra, termes també qüestionables ja que no totes tenen la presència d’escultures, i a més moltes d’elles estan obrades en ferro. Albert Bastardes va proposar el terme de creus al vent, per superar aquest atzucac, però el terme proposat no va fer gaire fortuna i se les segueix anomenant creus de terme.
En una segona part de la xerrada vaig repassar les creus documentades i conservades del Maresme, analitzant a priori, els materials i la iconografia. Les creus van estar ordenades per la seva cronologia i estil (gòtic, renaixentistes i neogòtiques), analitzant una per una els diferents aspectes tant formals com conceptuals i iconogràfics. De les conservades destacar d’època gòtica les d’Alella, Teià i Masnou, de les del renaixement la de Mataró i de les neogòtiques les obrades per Puig i Cadafalch i Domènech i Muntaner sobretot a Canet de Mar.
Al final hi va haver un torn de preguntes on es va veure clar que la gent coneix aquests bocins de patrimoni del passat ja que formen part d’un paisatge quotidià i molta gent les tenia identificades plenament per haver-les vist alguna vegada. Malauradament, la guerra civil del 1936-39 va fer que moltes d’elles es destruïssin i no arribessin a nosaltres, fet que va empobrir el nostre antic ric patrimoni.