Mor l'historiador de l'art Joaquim Garriga vinculat a l’estudi de l’art del renaixement

El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya. 

Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013). 

D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002. 

El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003).  També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques  de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).

La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017). 

Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement. 

Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.

Per a més informació : https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=904

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

Visita a casa de Josep Maria Cuyàs i Padrós per consultes sobre la conquesta carolíngia al Maresme

El passat 10 de juliol de 2018 vaig tenir el privilegi de rebre a casa la visita de Josep Maria Padrós i Cuyàs per consultar diversos aspectes de la conquesta carolíngia al Maresme que jo vaig investigar. La raó és que ell vol continuar l’estudi que jo vaig realitzar a l’àrea de Badalona, Tiana i Santa Coloma de Gramenet. 

Josep Maria Padrós i Cuyàs va néixer a Badalona el 1933 i es va iniciar en el món de la història i l’arqueologia gràcies a l’entusiasme del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992). Es va integrar en els anys 1953 i 1954 a les excavacions de Badalona participant en el descobriment de les termes romanes de Baetulo. Entre els anys 1954 i 1957 va ser director de les excavacions de Can Sentromà (Tiana) estudiant la vil·la romana allí existent. Com a secretari de la Comissaria d'Excavacions de la província de Barcelona, ​​dependent del Ministeri de Belles Arts, va col·laborar en la defensa del nostre patrimoni entre els anys 1955 i 1957. Va esdevenir el primer conservador del Museu de Badalona i en ​​va ser el seu director entre els anys 1971 i 1975. 

Ha publicat diversos treballs d'investigació històric-arqueològica en publicacions locals i en el "Butlletí" de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi del qual és membre. 

L’any 1970 va confeccionar i presentar a l'Ajuntament de Badalona el primer catàleg del Patrimoni monumental de Badalona i el 1961 va publicar «Com va néixer Tiana fa 2000 anys», Premi "Jocs Florals". I el 2006, «La Tiana desconeguda. Tresors de la Vall de Montalegre». 

Va ser elegit acadèmic corresponent per Badalona (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de març de 1973, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Frederic Marès Deulovol, Frederic Mompou Dencausse i Antoni Vila Arrufat. 

L’any 2006 va publicar el llibre «La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre» del qual em va obsequiar un volum dedicat amablement. 

Va ser una bona experiència poder conversar amb ell i aprendre del seu saber i contrastar opinions i punts foscos, en definitiva construint coneixement !

Bibliografia sobre el pas de les tropes carolíngies al Maresme

• GRAUPERA, Joaquim (2009): «El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i el Corredor durant la conquesta de Barcelona» a I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 291-297
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona), p.11-13 
• GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). Argentona: La comarcal Edicions, p. 58-62 
• GRAUPERA, Joaquim (2000): «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori» a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, p.75-88

Presentació a Mataró del llibre sobre la família Vallmajor de Dosrius.

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a les 18.30 h va tenir lloc la presentació del llibre «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’edat mitjana i l’època contemporània» a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró (carrer Palau, 32 de Mataró). L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Dosrius i el Consell Comarcal del Maresme.

L’acte va ser presentat pel Sr. President de l'Arxiu COmarcal del Maresme, Alexis Serrano i van intervenir Marc Bosch, alcalde de Dosrius; els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis i un representant de la família Vallamjor. 

 Aquesta presentació formava part dels actes de commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

L’objectiu evident de l’activitat era donar a conèixer el treball que recull la història d’una família notable del Dosrius de l’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se als feudals de Castelldosrius. Una família potent que la historiografia defineix com a "pagesos grassos", els quals malgrat que s’integraven dins el grup de la pagesia, havien acumulat patrimoni rústic punyent i un poder econòmic notable. 

Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu Comarcal del Maresme , el Consell Comarcal. El llibre de format miscel·lani, ja havia estat prèviament presentat a Dosrius, el passat dissabte 21 d'abril de 2018. El fet de que en època contemporània establissin la seva residència a Mataró feia obligat una segona presentació a la capital del Maresme.

Enric Subiñà, Alexis Serrano, Marc Bosch, Alexandra Capdevila i Josep Ramis [Fotografia ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia ACM]

Parlament de Marc Bosch, Alcalde de Dosrius [Fotografia Quim Graupera]

Parlament final amb l'agraïment de la família Vallmajor [Fotografia Quim Graupera]

El II Simposi “In Marítima” sobre «Masos, masies i bordes» del Maresme al programa el Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a la tertúlia núm. 416 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm) hi vaig anar com a convidat juntament amb Alexis Serrano (Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme) per a parlar del II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec de Sandra Cabrespina i a la part tècnica amb Carles Capella. 

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval, el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits.

Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,37 minuts Descarrega’l 24 Mb

II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval , el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits. 

Les Jornades es van iniciar amb unes paraules de benvinguda per part dels organitzadors. Van intervenir el regidor de Promoció de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt Sr. Benet Oliva, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Sr. Alexis Serrano i el director del Simposi Dr. Joaquim Graupera. 

Benet Oliva; Alexis Serrano i Quim Graupera en el moment de la presentació del Simposi.

Tot seguit, es va procedir a la lectura de les ponències marc del segon simposi. Cal recordar, que pel juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la primera de les ponències marc “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens oferia un punt d’arrencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. 

Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines, ens va oferir la segona ponència marc amb el títol « Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» on va dibuixar diversos temes de l’estat de la qüestió referents als masos i masies de l’Alt Maresme.

Presentació de la ponència «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» deXavier Soldevila

Seguidament després de la pausa pel cafè, el Dr. Pere Benito i Monclús de la Universitat de Lleida i col·laborador del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, va oferir la tercera ponència marc amb el títol «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» amb la qual va dibuixar l’estat de la investigació dels masos i masies actualment amb uns estol d’exemples dels masos del Baix Maresme. 

Ponència «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» a càrrec de Pere Benito

Tot seguit es va procedir a la lectura de les comunicacions amb la pausa de dinar pel mig.

Les comunicacions presentades es van agrupar en tres àmbits amb una durada de 15 minuts per cada una d’elles. El primer bloc va contenir les comunicacions que feien referència a les eines metodològiques i documentals per l’estudi dels masos i les masies al Maresme. Es van llegir dues comunicacions: «Els documents patrimonials custodiats a l’Arxiu Comarcal del Maresme: estat del tractament i possibilitats d’estudi», a càrrec de Alexis Serrano i Alexandra Capdevila i «Els mapes de patrimoni cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme», a càrrec de Maria del Agua Cortes. 

El segon bloc va tractar sobre masos i masies d’un territori o un àmbit geogràfic concret que feien referència a tot el Maresme o a una població concreta. Dins aquest àmbit es van presentar tres comunicacions: «La Sala i el Tinell. L'ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme» (s.XV-XVI), a càrrec de Joaquim Graupera; «El mas a Argentona als segles XIII-XIV», a càrrec de Enric Subiñà i «Arrels històriques dels masos a Sant Martí d'Arenys», a càrrec de Josep M. Armengol. 

Els autors de les comunicacions per ordre de lectura 

El tercer i últim bloc va agrupar les comunicacions que tractaven masos i masies singulars amb una forquilla cronològica des de l’antiguitat tardana fins el s.XVI. Les tres que es van defensar varen ser: «L'edifici octogonal tardoantic de can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme»), a càrrec de Ramon Coll i Marta Prevosti ; «Els Verivol de Cabrils, un rar cas de doble servitud», a càrrec de Benet Oliva i «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració», a càrrec de David Mallorquí. 

Un cop acabada la sessió acadèmica els assistents van participar en la inauguració de l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures». Una mostra que ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Aquesta exposició impulsada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar posa en relleu la importància de la figura de Ramon Llull com un dels erudits més importants del Mediterrani. La benvinguda, davant una vuitantena de persones, va anar a càrrec del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED, de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) que remarcà la importància de l’Arxiu com un dels fons patrimonials més destacats del nostre país. Els parlament els va tancar el Sr. Xavier Godàs, alcalde de Vilassar, felicitant-se perquè Vilassar de Dalt pugui acollir una mostra d’aquetes característiques. En acabat, els assistents van poder fer una visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada. L’exposició, que ocupa les dues sales d’exposició del Museu Arxiu, reprodueix pergamins inèdits del fons Llull, i mostra d’una manera molt gràfica l’encontre entre cultures que representava la Mediterrània e l’època de Ramon Llull. La mostra es podrà visitar des del 30 de juny al 7 d’octubre de 2018. 

L'exposició, coorganitzada amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i amb el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”, inclou per primer cop una selecció – en facsímil – de 18 manuscrits del fons documental de la branca barcelonina de la família Llull, procedents de l’AMSMB. 

L'exposició, que l'IEMed va fer itinerar des del 2007 i que ha visitat capitals com Rabat, Alger, Tunis, Barcelona, Brussel·les o Roma, va ser una exposició destacada de l’Any Llull el 2016. La mostra, que constitueix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà, a través d'il·lustracions, textos i audiovisuals interactius, s'enriqueix en aquesta ocasió amb la col·laboració de l'AMSMB. Així, a Vilassar de Dalt s'hi poden veure manuscrits - en facsímil- procedents de l'Arxiu que permeten també documentar-se sobre altres aspectes de la família de Ramon Llull, així com els seus interessos per Mallorca, Sardenya o València. Entre les peces exposades, hi ha un facsímil del testament original de Ramon Llull del qual s’hi pot llegir una transcripció realitzada per l’historiador i teòleg Fernando Domínguez i la seva traducció al català de la mà de Lluís Cifuentes, filòleg associat a la Universitat de Barcelona (UB).

Parlament del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED,

Parlament de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) 

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Reformes i nou espai expositiu sobre la història de l'indret al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt)

El passat divendres 25 de maig de 2018 es va celebrar un acte al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt) per tal de inaugurar les obres de reforma arquitectònica del conjunt (façana del temple i casa de l’ermità) i els espais destinats a ús públic (sala d’actes, sala d’exposicions, i sala museïtzada o centre d’interpretació del santuari). Amb les obres també s’han acondicionat els entorns. 

L’acte va consistir en un acte litúrgic presidit pel Emm. I Rm. Sr. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Amb l’església plena a vessar. En acabat l’ofici, es va procedir a la inauguració del centre d’interpretació amb parlaments de les autoritats, entre elles Mn. Josep Colomer, rector de la parròquia de Premià de Dalt. 

L’espai, situat al costat del nou restaurant, consta d’uns plafons que expliquen la història del santuari i de l’entorn. S’hi exposen unes quantes peces emblemàtiques, en vitrines i penjades a les parets: un antic vestit de la Verge, documents, exvots i altres materials diversos. 

Al finalitzar l’acte, hi va haver un refrigeri per tots els assistents, ofert pel restaurant, i cants d’havaneres a la terrassa. 

Com a record han donat als assistents un punt de llibre de record. 

[Agraïm la informació sobre l’acte facilitada per la Dra. Lluïsa Amenós]

Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]

Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]

Punt de llibre lliurat com a recordatori de l'acte [Fotografia L.Amenós]

Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

Artistes i contractes, nou article sobre l'art medieval del Maresme a la revista "Lambard" d'Amics de l'Art Romànic (IEC)

El passat dilluns, 28 de maig de 2018, a les 19.00 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines, de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), es va presentar el volum 26 de la revista d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Lambard: estudis d'art medieval, corresponent al curs acadèmic 2014-2016. 

L'acte, presentat per l'editora de la revista, la Dra. Francesca Español, Presidenta de la Junta d'AAR, va precedir a la conferència del cicle L’art cristià i els seus escenaris «Etiòpia. Cristianisme pels 13 mesos de l’any. Art i natura» a càrrec del Sr. Carles Lorenzo Bosquet, Ateneu Universitari Sant Pacià.

En aquest volum de la revista apareixen publicats els treballs dels cicles de conferències «El concili de Constança (1414-1418) i el seu marc humà i cultural», corresponent al curs 2014-2015, i el dels cicle «Els Trastàmara a la Corona d'Aragó i el seu Temps» corresponent al curs 2015-2016.

A l'apartat de «Miscel·lània» surt publicat un article meu amb el títol «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2018). «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». Lambard: estudis d'art medieval, volum XXVI (2014-2015), p.287-318.

El contingut d'aquest article reflecteix el que es va exposar a la comunicació que vaig presentar el dimarts 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell, dins del marc del "Curs L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al llarg del mes de juny del 2016 també vaig poder  exposar el mateix contingut dins el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que va dur a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març. La voluntat del cicle va estar, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i per altra, aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí. 
Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”.  Vaig iniciar aquest cicle de conferències el dijous 2 de juny a la Sala d'actes de Can Palauet de Mataró seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Finalment, el  dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.

Per a més informació: http://infoenpunto.com/not/23417/lambard-estudios-de-arte-medieval-numero-26/