dilluns, 16 de juliol del 2018

II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval , el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits. 
Les Jornades es van iniciar amb unes paraules de benvinguda per part dels organitzadors. Van intervenir el regidor de Promoció de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt Sr. Benet Oliva, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Sr. Alexis Serrano i el director del Simposi Dr. Joaquim Graupera. 
Benet Oliva; Alexis Serrano i Quim Graupera en el moment de la presentació del Simposi.
Tot seguit, es va procedir a la lectura de les ponències marc del segon simposi. Cal recordar, que pel juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la primera de les ponències marc “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens oferia un punt d’arrencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. 



Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines, ens va oferir la segona ponència marc amb el títol « Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» on va dibuixar diversos temes de l’estat de la qüestió referents als masos i masies de l’Alt Maresme.

Presentació de la ponència «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» deXavier Soldevila
Seguidament després de la pausa pel cafè, el Dr. Pere Benito i Monclús de la Universitat de Lleida i col·laborador del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, va oferir la tercera ponència marc amb el títol «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» amb la qual va dibuixar l’estat de la investigació dels masos i masies actualment amb uns estol d’exemples dels masos del Baix Maresme. 

Ponència «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» a càrrec de Pere Benito
Tot seguit es va procedir a la lectura de les comunicacions amb la pausa de dinar pel mig.

Les comunicacions presentades es van agrupar en tres àmbits amb una durada de 15 minuts per cada una d’elles. El primer bloc va contenir les comunicacions que feien referència a les eines metodològiques i documentals per l’estudi dels masos i les masies al Maresme. Es van llegir dues comunicacions: «Els documents patrimonials custodiats a l’Arxiu Comarcal del Maresme: estat del tractament i possibilitats d’estudi», a càrrec de Alexis Serrano i Alexandra Capdevila i «Els mapes de patrimoni cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme», a càrrec de Maria del Agua Cortes. 
El segon bloc va tractar sobre masos i masies d’un territori o un àmbit geogràfic concret que feien referència a tot el Maresme o a una població concreta. Dins aquest àmbit es van presentar tres comunicacions: «La Sala i el Tinell. L'ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme» (s.XV-XVI), a càrrec de Joaquim Graupera; «El mas a Argentona als segles XIII-XIV», a càrrec de Enric Subiñà i «Arrels històriques dels masos a Sant Martí d'Arenys», a càrrec de Josep M. Armengol. 
Els autors de les comunicacions per ordre de lectura 
El tercer i últim bloc va agrupar les comunicacions que tractaven masos i masies singulars amb una forquilla cronològica des de l’antiguitat tardana fins el s.XVI. Les tres que es van defensar varen ser: «L'edifici octogonal tardoantic de can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme»), a càrrec de Ramon Coll i Marta Prevosti ; «Els Verivol de Cabrils, un rar cas de doble servitud», a càrrec de Benet Oliva i «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració», a càrrec de David Mallorquí. 

Un cop acabada la sessió acadèmica els assistents van participar en la inauguració de l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures». Una mostra que ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Aquesta exposició impulsada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar posa en relleu la importància de la figura de Ramon Llull com un dels erudits més importants del Mediterrani. La benvinguda, davant una vuitantena de persones, va anar a càrrec del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED, de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) que remarcà la importància de l’Arxiu com un dels fons patrimonials més destacats del nostre país. Els parlament els va tancar el Sr. Xavier Godàs, alcalde de Vilassar, felicitant-se perquè Vilassar de Dalt pugui acollir una mostra d’aquetes característiques. En acabat, els assistents van poder fer una visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada. L’exposició, que ocupa les dues sales d’exposició del Museu Arxiu, reprodueix pergamins inèdits del fons Llull, i mostra d’una manera molt gràfica l’encontre entre cultures que representava la Mediterrània e l’època de Ramon Llull. La mostra es podrà visitar des del 30 de juny al 7 d’octubre de 2018. 
L'exposició, coorganitzada amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i amb el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”, inclou per primer cop una selecció – en facsímil – de 18 manuscrits del fons documental de la branca barcelonina de la família Llull, procedents de l’AMSMB. 
L'exposició, que l'IEMed va fer itinerar des del 2007 i que ha visitat capitals com Rabat, Alger, Tunis, Barcelona, Brussel·les o Roma, va ser una exposició destacada de l’Any Llull el 2016. La mostra, que constitueix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà, a través d'il·lustracions, textos i audiovisuals interactius, s'enriqueix en aquesta ocasió amb la col·laboració de l'AMSMB. Així, a Vilassar de Dalt s'hi poden veure manuscrits - en facsímil- procedents de l'Arxiu que permeten també documentar-se sobre altres aspectes de la família de Ramon Llull, així com els seus interessos per Mallorca, Sardenya o València. Entre les peces exposades, hi ha un facsímil del testament original de Ramon Llull del qual s’hi pot llegir una transcripció realitzada per l’historiador i teòleg Fernando Domínguez i la seva traducció al català de la mà de Lluís Cifuentes, filòleg associat a la Universitat de Barcelona (UB).
Parlament del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED,
Parlament de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) 
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.
Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.