Visita comentada al monestir de Montserrat amb Arqueonet

El passat dissabte 18 de gener de 2025 vaig tenir l’oportunitat de participarcom a guia en una visita comentada a Montserrat, organitzada dins el programa d'Arqueonet per commemorar el mil·lenari de la fundació del monestir per l’abat Oliba. Vaig intentar que la jornada es  convertis en un autèntic viatge a través del temps, ple de descobriments històrics, artístics i espirituals.

Ens vam trobar a la font del Portal o del Miracle, davant de l’alberg Abat Oliba. Aquest punt, amb el seu aire tranquil i envoltat de naturalesa, va ser el lloc ideal per donar inici al recorregut. L'estatua de Cusachs ens va introduir a la figura de l’abat Oliba i al context en què va fundar el monestir, un període clau per a la història de Catalunya.

A partir d’aquí, vam començar la visita al conjunt exterior del monestir. Des de les muralles i la creus de terme fins a les restes de l’estructura primitiva del monestir romànic i gòtic, cada detall estava ple d’història i inmaginació ja que hi ha poques restes visibles "in situ" d'aquests periodes.També vam poder observar els sepulcres renaixentistes, la primitiva portada romànica i el claustre de l'abat Della Rovere, que esdevenen testimonis d’un passat que encara parla al present.

L’interior del santuari va ser un dels moments més emotius, ja que la varem visitar en silenci amb un dossier com a guia. L’església gòtica amb els seus altars laterals, les sales d’accés a la imatge de la Mare de Déu i el seu Cambril ens van impressionar profundament, per la seva significació simbòlica i la devoció que genera des de fa segles.

L’exterior de la basílica, amb les reformes barroques, l’atri i la urbanització de la plaça, ens va permetre entendre l’evolució arquitectònica més recent del monestir. 

Al Museu de Montserrat, vam poder explorar l’exposició «Montserrat, mil anys d'art i d'història», la nova sala «Montserrat s. XIV» i col·leccions de pintura que abasten des de l’edat mitjana fins a l’art contemporani. També ens van fascinar la sala «Nigra Sum», dedicada a la iconografia de la Mare de Déu, les icones bizantines de la col·lecció «Phos Hilaron» i les peces d’orfebreria que completen aquesta increïble mostra de patrimoni.

Després d’una estona de temps lliure per acabar de gaudir del Museu i del monestir al nostre ritme, vam dinar al Restaurant Montserrat, situat al Mirador dels Apòstols. Des d’allà, amb unes vistes privilegiades des de l’edifici Mirador dels Apòstols, el dinar va ser una pausa agradable per compartir impressions de la visita.

La tarda va culminar amb una visita al Rosari monumental i la Santa Cova, un camí que connecta directament amb la devoció que fa mil anys va donar sentit a aquest indret. 

[Fotografies de Violeta i Angelina Trilla].

Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages

El passat 26 d’octubre de 2024, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar el llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages amb l’estudi introductori del Dr. en Història de l’Art, Joaquim Graupera Graupera, a la sala Sotateulada de Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Llobet, president dels Amics de l’Art Romànic del Bages, que destacà els 40 anys de trajectòria de l’entitat en la recerca i divulgació, especialment de l’art romànic de la comarca. Comptà també amb la intervenció de Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que va fer una dissertació sobre Domènech i Montaner i els estudis de patrimoni que realitzà al llarg de la seva vida, com el del monestir de Sant Benet de Bages, el monestir de Sant Cugat del Vallès o el de Poblet, així com els viatges que realitzà pel país amb els seus amics i alumnes amb l’objectiu de documentar l’estat del patrimoni català. I seguidament, el Dr. Joaquim Graupera s’endinsà en la descripció de la publicació del treball que Domènech i Montaner va fer del monestir. Aquesta publicació, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la col lecció del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, formada per monografies sobre els diferents àmbits en què Lluís Domènech i Montaner va treballar: l’arquitectura, la política i la història. Lluís Domènech i Montaner. 

Sant Benet de Bages és una d’aquestes monografies que revela la seva faceta com a historiador del patrimoni català. Domènech va realitzar un estudi del monestir de Sant Benet de Bages que havia de formar part d’una publicació extensa sobre el romànic català però que deixà inconclusa. De tot aquest estudi, fruit dels diversos viatges que realitzà en diferents períodes, tan sols n’han quedat les notes autògrafes en forma de fitxes que es conserven a l’Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. La visita al monestir de Sant Benet de Bages s’emmarca dins el viatge que Domènech realitzà el 1905 amb inici a Ripoll, passant per Beget, Bolós, Castellar de n’Hug, Pobla de Lillet, Bagà, Manresa i finalitzant el recorregut al monestir l’agost de 1905. Domènech va fer anotacions sobre la seva fundació, l’emplaçament, la descripció i les intervencions que es van portar a terme en l’època medieval. Dedicà gran part de les fitxes a descriure l’església del cenobi i la torre però s’esplaià en la descripció del seu claustre, els capitells i les tombes disposades al perímetre amb una descripció i dibuixos dels senyals heràldics de les famílies propietàries d’aquestes. El Dr. Joaquim Graupera, en l’acte de presentació de la publicació, explicà als assistents la metodologia de treball de Domènech i Montaner a l’hora d’estructurar la informa-ció sobre el monestir, les referències bibliogràfiques i fonts consultades per Domènech com a referència per a la redacció del futur estudi i que aportaren diferents interpretacions sobre les datacions de les restes conservades del monestir. Graupera, en el seu estudi introductori, planteja dues qüestions: identificar quines de les parts conservades es corresponen a l’etapa preromànica i quines són posteriors; i les influències i artesans que treballaren al monestir. Domènech afirma en el seu estudi que el conjunt monàstic havia estat construït en diferents fases, gràcies a l’anàlisi dels paraments i disposició de les estructures. Segons Graupera, Domènech s’acostà més a la cronologia de la construcció de l’església, situant-la en el segle XII amb voltes d’arc apuntat del segle XIII, a diferència dels autors predecessors que apuntaren a cronologies anteriors. Domènech corroborà també que la torre-campanar havia estat construïda abans que l’església per l’evident desplaçament de la porta de l’església i pel diferent tipus de carreus en la base de la torre anteriors al coronament que s’hauria realitzat al mateix temps que l’església. Graupera posa de relleu les aportacions de Domènech en l’estudi del monestir de Sant Benet de Bages per la seva precisió, la seva meticulositat en l’observació i consulta de totes les fonts disponibles de l’època que el permeteren refutar algunes hipòtesis gràcies a l’observació directa de l’obra. La possible datació de la construcció aportada per Domènech i Montaner generà un debat apassionant entre els assistents a l’acte de presentació del llibre davant l’interès per una de les obres romàniques més destacables de Catalunya. La inconclusió del projecte de Domènech i Montaner per escriure la gran monografia del romànic català, al qual anomenava “l’obra”, causat molt probablement per la publicació el 1909 per part de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday de l’Arquitectura romànica a Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar també en un calaix l’estudi de Sant Benet de Bages i per tant, les seves aportacions no es van poder tenir en compte en posteriors estudis. L’acte de presentació va ser organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner i Maresme Medieval, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i Món Sant Benet.

Autor: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner Fotografies: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner

Procedencia article : Butlleti d'Amics de l'Art Romànic del Bages, Número 205 · setembre-desembre · 2024, p.36-38

Contribució a l'homenatge de la Dra Francesca Español amb un article sobre les finestres coronelles del s.XIII

El dilluns 16 de desembre va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans un homenatge merescut a la Dra. Francesca Español, professora d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. He tingut la sort i em considero molt privilegiat d'haver pogut créixer i formar-me amb el seu mestratge i amistat. Crec que és una investigadora incansable que té un coneixement extraordinari de l'art medieval, com queda palès en les primeres pàgines de la monografia que ha editat Amics de l'Art Romànic, filial de l'IEC, redactades pels Drs. Marta Crispí i Joan Valero. El volum dedicat a ella, aplega una sèrie d'estudis de bona part dels historiadors que li devem la seva amistat i estima. Repeteixo que em considero molt afortunat de poder-ne formar part. Se'ns dubte un sentit homenatge que la Dra Francesca Español es mereixia.

En l'article publicat, plantejo que en el repertori de capitells conservats del segle XIII, en els diferents museus i col·leccions, o conservats in situ, en l’àmbit de l’art català, hem pogut individualitzar un motiu ornamental que es presenta reiteradament i que ens permet, per la tipologia i pel lloc d’ubicació, extreure’n algunes conclusions.

Al llarg del segle xiii es produeix una transició entre l’art romànic i l’art gòtic que es tradueix, en l’arquitectura civil, en un canvi de model residencial. Certs sectors eclesiàstics, la baixa noblesa, els pagesos aloers i els estaments benestants urbans experimentaran un apropament a la causa reial en la seva lluita per imposarse a la noblesa feudal, que els comportarà una millora de l’estatus social. En l’àmbit artístic aquest fet implicarà una conseqüència evident: la seva residència haurà de reflectir, com un aparador social, aquest ascens i això generarà una renovació dels edificis. Aquesta necessitat de dotar-se de palaus urbans i residències rurals més luxoses comportarà una creixent demanda constructiva que els mestres d’obra hauran de satisfer en poc temps. L’aparició del model de finestra coronella geminada amb un capitell ornamentat complirà aquest objectiu. Els tallers de picapedrers de

les pedreres de Montjuïc podran satisfer aquesta demanda creixent amb l’elaboració de capitells estandarditzats, que esdevindran la prefiguració dels capitells gironins elaborats amb pedra nummulítica ja en temps del gòtic.

Visita comentada a la sala de Romànic del MNAC (11 de maig de 2024)

 Visita: El Romànic al MNAC Les obres dels segles XI, XII i XIII, incloent l'excepcional sèrie de pintures mural. 

• Dissabte, 11 de maig de 2024. A les 12:00. Al MNAC. 
• Professor: Joaquim Graupera. [Programa] [Inscripció]
• (5 places disponibles). 

Sortida «El romànic a la Jacetania i l’origen del regne d’Aragó» el 21 al 24 de setembre de 2024 amb Arqueonet

El proper 

dissabte 20 de gener de 2024 a les 12.30 h 

als locals d'Arqueonet 

 (C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), 

presentaré el proper viatge organitzat 

per mi com a professor acompanyant.

Aragó sorgeix com a regió històrica, amb personalitat pròpia, cap al segle VIII, després de la invasió musulmana. Inicialment, es dibuixen dues grans zones condicionades per la topografia: la muntanya, amalgama de valls pirinenques poblades per cristians, i la plana -dominada per jerarques musulmans-, que arriba fins a les riberes de l’Ebre i els seus afluents. Aquesta zona es veurà repoblada per vàries onades de gents hispanes i gales que aporten nous costums i estils artístics. Els que arriben de la península porten maneres i estils mossàrabs; els provinents del Regne dels Francs aporten les tradicions monàstiques de la regla de Sant Benet. L’art d’aquesta primera etapa el trobarem present a la zona del Serrablo. L’art romànic apareixerà més tardanament (s. XI i XII) i presentarà una hibridació d’influències llombardes arribades de Catalunya i una influència franca, castellana i lleonesa, que prové del sud-oest de la regió vinculada a la tradició del camí de Sant Jaume de Compostel.la. És, precisament en aquest període, quan es produirà el naixement del Regne d'Aragó com a entitat política, així com la reconquesta i la repoblació de la pràctica totalitat del que avui és la província d'Osca. Així doncs, el naixement i consolidació del romànic i del regne d'Aragó seran simultanis en el temps i l'espai. Jaca, a partir de l’any 1077, es convertirà, de la mà del rei Sanç I Ramires, en la capital del Regne, seu dels bisbes d'Aragó i enclavament important del Camí de Sant Jaume. La proposta d’aquesta sortida és la de capbussar-nos en els orígens d’aquest Regne i revisar els vestigis patrimonials, més o menys conservats, que el van configurar en un inici, i resseguir aquesta història de la mà dels castells, palaus, monestirs, catedrals, ermites i parròquies es contribuir a definir i organitzar en tots els aspectes el nou Regne d'Aragó.

Us hi esperem !

Per a més informació:

 www.arqueonet.net

 arqueonet@arqueonet.net

 937 423 014 - 667 013 352 - 695 528 467

 667 013 352

Sortida - Seguint el rastre del Mestre de Cabestany amb ARQUEONET

Pel mes de febrer de 2024  l'equip d'ARQUEONET ha organitzat una sortida, guiada per mi al voltant de l'obra conservada del Mestre de Cabestany..

El Mestre de Cabestany fou un escultor o un taller de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona, malgrat que les seves obres també es localitzen a la Toscana i Navarra. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany al Rosselló. D ‘ell en sabem molt poc i solament hi ha una certesa: mirar una de les seves escultures és endinsar-se en un món d'imatges i símbols fantasmagòrics i identificable per rostres triangulars, mans desproporcionadament allargades, traços trepanats, ulls oblics... Un estil innovador, únic, fins i tot revolucionari. Un artista nòmada amb una producció fragmentària i molt dispersa, del que, en aquest viatge, en farem un tastet i gaudirem de la seva creativat.

Veureu que, a la GUIA DEL VIATGE d'aquesta sortida, i donades les característiques dels llocs, hi hem inclòs tots els àpats.

De moment només cal que, aquells que estigueu interessats, confirmeu la vostra inscripció a ARQUEONET. Més endavant ja us enviaran una altra comunicació per començar els tràmits i primers pagaments.

Moltes gràcies i esperem que us agradi la proposta !
Salutacions cordials, l'equip d'Arqueonet i Maresme Medieval.

Per inscripcions: Arqueonet

C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona
Tfns: 937423014 - 667013352 - 695528467
arqueonet@arqueonet.net
www.arqueonet.net
Blog - Facebook - Twitter - Instagram - YouTube

Nou curs sobre art romànic a Arqueonet. (Últimes places disponibles !)

Assignatura: 
La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic
Professor: Joaquim Graupera.

Descripció

Al voltant de l’any mil, a redós de la revolució feudal, va irrompre per tot el continent europeu una nova estètica artística: el romànic.

L'arqueòleg francès Charles de Gerville va introduir per primer cop aquest terme per designar-lo l’any 1818 en una carta dirigida al seu col·lega Arcisse de Caumont. Va utilitzar aquest concepte, que ja s’emprava per designar a les llengües derivades del llatí (llengües romàniques), per designar l’art que es va produir al entre els segles XI i XII, diferenciant-lo de l’art gòtic ogival. 

La utilització d’elements arquitectònics estructurals presents a l’art romà clàssic com la volta de canó i l’arc de mig punt el van portar a aquesta analogia. Malgrat les particularitats locals i regionals, el romànic presenta una gran unitat i pot ser considerat el primer art europeu.

Calendari i horaris

Els dimarts, del 3 d’octubre de 2023 al 16 d’abril de 2024, de 19.15 h a 20.45h.

Programa

Mòdul 1: L’arquitectura romànica: l’espai i les formes

Els dimarts, del 3 d’octubre al 7 de novembre del 2023, de 19.15 h a 20.45h

Sessions: 6

1. El context històric: promotors i artífexs.
2. Elements estructurals de l’arquitectura romànica. Uns espais dissenyats per perdurar.
3. Els edificis de culte. Uns espais en funció de la litúrgia.
4. Monestirs i priorats. Espais al servei de la comunitat.
5. L’arquitectura militar. Espais per a la guerra.
6. L’arquitectura civil. Treball i ús domèstic.

Mòdul 2: Romànic o Romànics? Les particularitats regionals

Els dimarts, del 21 de novembre del 2023 al 16 de gener del 2024 de 19.15 h a 20.45h (el 5 i 26 de desembre i el 2 de gener no hi ha classe)

Sessions: 6

1. L’arquitectura romànica a França. Una multiplicitat de propostes.
2. L’arquitectura romànica a Itàlia. Encreuament d’influències.
3. L’arquitectura romànica amb regust àulic en els països germànics.
4. L’arquitectura romànica a la perifèria europea: les illes britàniques i Escandinàvia.
5. L’arquitectura romànica en l’àmbit hispà. A l’estela del Camí de Sant Jaume.
6. L’arquitectura romànica a l’ombra dels pirineus. Catalunya, Aragó i Navarra.


Mòdul 3: Les arts figuratives en el romànic. Una decoració en funció de la litúrgia. (I). L’escultura i el metall.

Els dimarts, del 30 de gener al 27 de febrer de 2024, de 19.15h a 20.45h

Sessions: 5

1. Ubicació i tècniques de la plàstica romànica. Sentit i funció.
2. Iconografia, simbologia i plàstica en el romànic. Claus per una interpretació.
3. L’escultura monumental: principals escoles i exemples destacats.
4. L’ornament dels altars (1). Els frontals o antependis a les imatges de devoció.
5. L’ornament dels altars (2). Els objectes d’orfebreria i argenteria.

Mòdul 4: Les arts figuratives en el romànic. Una decoració en funció de la litúrgia. (II). La pintura, el teixit i la il·luminació.

Els dimarts, del 12 de març al 16 d’abril de 2024, de 19.15h a 20.45h (el 26 de març no hi ha classe)

Sessions: 5

1. Les arts del color en el romànic: Tècniques i artífexs.
2. Els grans programes de la pintura mural al fresc. Escoles, temàtiques i emplaçaments.
3. La pintura sobre taula en frontals d’altar i baldaquins.
4. La il·lustració dels còdex i el funcionament dels Scriptoria en temps del romànic.
5. La pintura a l’agulla. Les principals mostres decoratives en els teixits i brodats.

Activitats complementàries

Les activitats complementàries d’aquesta assignatura curs seran: una màster-classe i, possiblement, una activitat pràctica del tipus taller o visita. Totes elles s’aniran programant al llarg del curs.

INFORMACIÓ, PREUS I MATRICULA  : Programa General

www.arqueonet.net 
arqueonet@arqueonet.net
Tel. 937423014 - 667013352

Els dos volums de "L'arquitectura preromànica i romànica al Baix Maresme" per fi en pdf!

Els anys 2001 i 2002 vaig publicar el llibre "L'arquitectura preromànica i romànica al Baix Maresme" en dos volums. Es tractava de la Tesi de Llicenciatura que vaig realitzar després de fer el curs de Doctorat “Art i quotidianitat” (1994-96) en el departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona amb el qual vaig obtenir el títol de Llicenciat en Grau en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998). El treball va ser qualificat amb un excel·lent per unanimitat pel tribunal que va estar format per les doctores Imma Ollich del Departament d’Història Medieval i Mª Rosa Terés i Rosa Alcoy del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i directora del treball a la qual agraeixo el seu mestratge.

El llibre va estar publicat en dos volums. El primer tracta l’art preromànic i romànic de la comarca del baix Maresme des del punt de vista de l’estil i la seva evolució. El primer capítol analitza la historiografia de l’arquitectura religiosa del Maresme durant el preromànic i romànic al llarg del temps. Un segon capítol descriu el marc geogràfic en relació a la ocupació humana amb les característiques de l’entorn socioeconòmic, i seguidament, s’analitza l’evolució dels edificis i les pautes d’organització del territori durant els períodes de l’antiguitat tardana fins el període romànic des de la perspectiva dels elements històrics de l’etapa i els seus condicionants a nivell artístic (necessitat de reconstruir, persistència dels antics llocs de culte, reorganització del territori...) sense oblidar l’anàlisi de les tipologies (plantes, elements suport, elements sustentats, obertures, campanars, paviments i decoració mural) i el plantejament de la problemàtica de l’anàlisi de l’estil al Maresme i la cronologia del mateix.

El segon volum, publicat un any més tard, analitza l’organització tipològica dels edificis del Baix Maresme medieval: parròquies i sufragànies, ermites, capelles castrals i monestirs. En tots els casos, es complementa cada tipologia amb les monografies de les obres, és a dir, les monografies no estan agrupades per poblacions sinó per categories d'edificis.

De cada volum es va fer una tirada de 300 exemplars que fa anys que es van esgotar. En comptes d'optar per una reedició en paper, he optat per penjar-lo a internet on, si us interessa el podeu recuperar gratuïtament.  

Espero que us sigui útil i en gaudiu.!

Per baixar els volums, cliqueu a cada un d'ells per descarregar-los

• PDF vol 1
• PDF vol 2 

Entrevista- documental sobre la capella romànica de Santa Maria del Viver (Argentona) a «Creure Avui» de Televisió de Mataró

El passat 18 de febrer de 2023 al programa «Creure Avui» de televisió de Mataró vaig poder participar en un reportatge divulgatiu sobre la capella de Santa Maria del Viver d’Argentona.

Es tracta d’un programa de divulgació de l'església de Mataró, destinat tant a persones creients com no creients, per tal de posar a l'abast de tothom, la realitat, les preocupacions, i les vivències dels cristians de Mataró. Vol, també, ser reflex de les activitats de les comunitats i parròquies del maresme davant tothom. Dins els apartats del programa hi ha un espai per donar a conèixer els aspectes del passat cultural de la comarca que és on vaig col·laborar.

L'equip del programa està format per prop de 30 voluntaris, laics, que treballen en les diferents tasques que son necessàries per a dur a terme un programa de televisió . El programa es divideix en diverses seccions que són gestionades per un equip reduït de persones. En aquest cas hi van participar Ramon Salicrú, Joaquim Amargant i l’Esteve Vallmajor.

Santa Maria del Viver és una petita capella situada dins els jardins d'una gran finca anomenada la Baronia de Viver propera a Argentona. La capella és d'una nau amb capçalera d'absis semicircular orientat a llevant i dues absidioles a manera de creuer. La volta de la nau és de canó i l'absis i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera. L'accés es manté a l'emplaçament original del mur de migdia però la porta rectangular va ser refeta al segle XVII.

Aquesta capella apareix documentada des del segle XII (1119), va ser centre de devoció mariana amb una imatge pertany a les denominades verges trobades.

Per veure el Vídeo:

Reportatge Sta Maria del Viver «Creure Avui» 

`Sortida cultural a la ciutat medieval d'Albi (Occitània) bressol de Toulouse-Lautrec

El cap de setmana del 4 i 5 de febrer de 2023 vaig organitzar un viatge a l’Albi amb un alumnat de Arqueonet. La sortida va tenir dos centres d’interès, per una banda, i lligat al curs sobre l’impressionisme que he estat impartint a Arqueonet, ens vàrem dedicar a resseguir els espais lligats a la figura de Henri Toulouse-Lautrec.

Henri de Toulouse-Lautrec, fill del comte Alphonse Charles de Toulouse-Lautrec-Monfa (1838- 1913) i Adèle Zoë Tapié de Céleyran (1841-1930), va néixer a l’Albi, en una de les famílies nobles més antigues de França. No descendia dels comtes de Tolosa, com s’afirma, sinó dels vescomtes de Lautrec, una família benestant de noblesa provincial. El 1922, es va inaugurar el Museu Toulouse-Lautrec al Palais de la Berbie, fundat unes dècades després de la mort de l'artista per iniciativa del seu amic, mecenes i marxant, Maurice Joyant a partir d’un important fons d’obres que conservava la família. El museu reuneix la col·lecció pública més gran del món dedicada al famós pintor albigenc. A l'interior s’hi conserven prop de 1.000 obres de Lautrec en diferents formats (dibuixos, pintures, litografies i cartells), que il·lustren de manera exemplar, cadascuna de les facetes del seu talent multiforme i innovador. Sala rere sala vàrem poder seguir l'evolució de l'artista des de les seves obres de joventut fins als darrers quadres.

En segon lloc vàrem aprofitar l’esta a la ciutat, per resseguir els ambients dels primers passos del pintor a la seva ciutat natal de l’Albi, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 2010, visitant els llocs més importants que l’aboquen: la catedral gòtica de Santa Cecília, construïda en maó i el Pont Vell, un dels més antics de França, encara en ús. A l'antiga casa du Vieil Alby (del vell Albi) vàrem reviure la seva infància i joventut. Finalment, vàrem gaudir de les seves receptes al restaurant Le Lautrec, ja que al llarg de la seva curta vida va gaudir del bon menjar, tant com de la beguda i va organitzar sovint sopars bulliciosos i improvisats per al seu ampli cercle d'amics tal com vàrem deixar clar en el Taller anterior. La passejada per la ciutat ens va permetre descobrir una important mostra de palaus renaixentistes vinculats a diverses famílies que es van enriquir amb el conreu i la comercialització del pastel, una planta que proporcionava un potent colorant de color blau. La sortida es va acabar amb la visita de la canònica de Sant Salvi amb interessants restes romàniques i gòtiques. En definitiva una bona experiència que va fer entrar ganes de tornar-hi !

Voldria agrair les fotos de Cristina Barbat, Rosa Maria Parés i M.Àngels Puertas.

Presentació del llbre "Les maredeus desaparegudes de la Cerdanya" al Museu de Vilassar de Dalt

Ahir dissabte 27 d’agost de 2002, a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, va tenir lloc la presentació del llibre d’Andreu Fité sobre “Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya”, editat per Edicions Saloria, amb una gran presència de públic.

Desprès d’una presentació d’Enric Ortega, Director del Museu-Arxiu, hi vaig intervenir glossant el mèrit de l’Andreu Fité en la recuperació del patrimoni desaparegut, tant a nivell material amb les reproduccions de les talles romàniques, com en la recerca paral·lela de cada imatge pel que fa a la recuperació del patrimoni immaterial (aplecs, llegendes, tradicions...). Per fer-ho i per no repetir l’exposat en el llibre de l’Andreu sobre la Cerdanya, ho vaig fer sobre exemples del patrimoni maresmenc.

Seguidament, l’Andreu Fité, l'autor el llibre, va dedicar la seva intervenció a exposar la seva recerca sobre les marededeus de la Cerdanya i tot el que va significar per ell aquesta recerca tot ressenyant també el procés material de la seva elaboració. Cal notar que la policromia de les talles és obra de la seva companya Montserrat Nonell amb la dificultat que va suposar en la cerca d’una policromia escaient, tenint en compte que els referents gràfics son fotografies en blanc i negre prèvies a la seva desaparició.

Per finalitzar, va intervenir Josep Samon, l’historiador local, que ha col·laborat en la documentació per la recuperació de la talla de la Mare de Déu dels Àngels o l’antiga de la parròquia de Sant Genis de Vilassar.

L’acte, que estava emmarcat dins el programa de la Festa Major de Sant Genis, va concloure l’exposició "Marededeus, un patrimoni retrobat" on s'exposaven totes aquestes talles i que ha presidit la sala d’exposicions del Museu des del passat mes de juny.

Agraeixo des d’aquí a l’Andreu Fité d’haver-me permès de col·laborar en aquest acte i al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per convidar-me.

Obertes les places pel nou curs sobre l’art medieval a Arqueonet

El proper curs acadèmic 2020-2021 col·laboro com a professor en el curs «Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE)». El curs esta organitzat per Arqueonet i coordinat per Felip Masó Ferrer i Sílvia Vila.

El programa d’aquest curs busca introduir d’una forma amena, rigorosa i a la vegada innovadora a totes aquelles persones interessades en aquest món complex però fascinant de la història de l’art. 

L’objectiu del curs és donar les eines per tal de que l’alumnat redescobreixi el que ja coneix, pugui contestar algunes interrogants i fer-se’n moltes d’altres. I, sobretot, perquè en gaudeixi. 

Els “Estudis sobre Història de l’Art Europeu” (EHAE) estan organitzats en tres cursos que es faran al llarg dels propers tres cursos acadèmics. Aquest primer curs es presenta amb el títol «L’art a l’Europa post-romana. La perspectiva de la religió», en el que s’impartiran quatre matèries: 

• Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art, 
• L’art a Europa després dels romans: un mosaic d’estils artístics 
• La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic 
• Canvi de paradigma: en naixement de l’art Gòtic 

Els Estudis estan dissenyats per poder ser cursats d’una forma completament flexible, segons com vagi millor a cada alumne. Així, en cada curs, és possible matricular-se: 

• Al curs complet (les 4 assignatures) 
• A una única assignatura 
• I també a mòduls solts de les diferents assignatures 

Les activitats del cicle es realitzen a les aules d’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona (08015) i aquest curs també es pot seguir en streaming en directe des de casa. Després de cada sessió, totes les persones inscrites (tant en modalitat presencial com a distància) podran visualitzar de nou la gravació, ja que facilitarem l’enllaç per tenir-hi accés. Les classes ordinàries es faran els dimarts i dimecres, del 6 d’octubre de 2020 al 27 d’abril de 2021.

En aquest curs jo impartiré els mòduls 2 (Art i Estètica) i 3 (L’objecte d’estudi: aproximació a l’obra d’art) de la matèria Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art i també el mòdul 1 (L’arquitectura romànica: espai i formes) i el mòdul 2 (Romànic o Romànics? Particularitats regionals) de la matèria La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic. 

Espero que us hi apunteu i en hi puguem veure. 

• Programa complet del curs: temaris, preus, condicions...[Programa en pdf]
• Presentació del curs pel professor Miquel Carceller: [Veure el vídeo]

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 

He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 

En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 

El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.

Espero que us agradi. 

Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 

Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.

[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.

L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 

Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 

[ARTICLE EN PDF ]

Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC

La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]

El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 

La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 

Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 

Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 

El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 

En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”. 

Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 

L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.

Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !

Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]