Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Romànic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Romànic. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de juliol de 2020

Obertes les places pel nou curs sobre l’art medieval a Arqueonet

El proper curs acadèmic 2020-2021 col·laboro com a professor en el curs «Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE)». El curs esta organitzat per
Arqueonet i coordinat per Felip Masó Ferrer i Sílvia Vila.
El programa d’aquest curs busca introduir d’una forma amena, rigorosa i a la vegada innovadora a totes aquelles persones interessades en aquest món complex però fascinant de la història de l’art. 
L’objectiu del curs és donar les eines per tal de que l’alumnat redescobreixi el que ja coneix, pugui contestar algunes interrogants i fer-se’n moltes d’altres. I, sobretot, perquè en gaudeixi. 

Els “Estudis sobre Història de l’Art Europeu” (EHAE) estan organitzats en tres cursos que es faran al llarg dels propers tres cursos acadèmics. Aquest primer curs es presenta amb el títol «L’art a l’Europa post-romana. La perspectiva de la religió», en el que s’impartiran quatre matèries: 
  • Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art, 
  • L’art a Europa després dels romans: un mosaic d’estils artístics 
  • La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic 
  • Canvi de paradigma: en naixement de l’art Gòtic 
Els Estudis estan dissenyats per poder ser cursats d’una forma completament flexible, segons com vagi millor a cada alumne. Així, en cada curs, és possible matricular-se: 
  • Al curs complet (les 4 assignatures) 
  • A una única assignatura 
  • I també a mòduls solts de les diferents assignatures 
Les activitats del cicle es realitzen a les auled’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona (08015) i aquest curs també es pot seguir en streaming en directe des de casa. Després de cada sessió, totes les persones inscrites (tant en modalitat presencial com a distància) podran visualitzar de nou la gravació, ja que facilitarem l’enllaç per tenir-hi accés. Les classes ordinàries es faran els dimarts i dimecres, del 6 d’octubre de 2020 al 27 d’abril de 2021.
En aquest curs jo impartiré els mòduls 2 (Art i Estètica) i 3 (L’objecte d’estudi: aproximació a l’obra d’art) de la matèria Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art i també el mòdul 1 (L’arquitectura romànica: espai i formes) i el mòdul 2 (Romànic o Romànics? Particularitats regionals) de la matèria La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic

Espero que us hi apunteu i en hi puguem veure. 

dimecres, 27 de maig de 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 9 de febrer de 2020

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.


[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.
L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 
Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 


Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC



La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]
El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]

dilluns, 16 de desembre de 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

dijous, 4 de juliol de 2019

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 
Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.
El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 
La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.
Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.
Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a
 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]


diumenge, 13 de maig de 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



dimarts, 14 de novembre de 2017

Visita matinal al monestir romànic de Sant Pau del Camp amb Amics de l'Art Romànic

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp. La visita que s’inicià a les 10 del matí i vaig comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat. 
La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.
La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia). 
La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de la Traditio legis i la representació del Tetramorf.
La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.
L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.
En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

  • Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
  • El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
  • Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

diumenge, 15 de gener de 2017

Conferència a Arenys de Munt sobre el capitell tardoromànic del s.XIII

El passat dissabte 14 de gener de 2017 a les 19 h. va tenir lloc la conferència «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat» dins el marc de la presentació de la revista Arennios 6 (2a època- Desembre del 2016) del Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. L’acte va ser presentat per Francesc Forn, president de l’entitat organitzadora i va tenir lloc a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie d'Arenys de Munt.
A la  primera part de la sessió els autor que han vist publicat un article a la revista van anar exposant una breu síntesi del seu escrit amb la voluntat de engrescar a la gent a saber-ne més. Van Intervenir per aquest ordre, Imma Moratalla, Elies Surroca, Gustau Adzerias, Francesc Forn, Agustí Barrera, Mercè Colomer i Montse Viader.
A la segona part de l’acte és quan vaig intervenir per explicar la nova interpretació, que al meu entendre, s’ha de fer del capitell conservat a Arenys. L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix,  autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus".  El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.
Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic.  Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular.
A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt.  Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l'origen d’aquesta peça.
El contingut de la xerrada ja havia aparegut publicat prèviament a la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró.

Agraeixo des d’aquí l’amabilitat de la gent d’Arenys de Munt d’haver-me convidat a compartir aquest tema amb ells, fet que va ser molt enriquidor.
Francesc Forn, president Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, presentant l'acte.[Fot. Quim Graupera]
Moment de presentació dels articles per part dels autors de la revista Arennios 6 [Fot. Quim Graupera]
Francesc Forn presentant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]
Durant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]

dimarts, 27 de desembre de 2016

Dues noves publicacions sobre el monestir de Sant Pol de Mar

Aquest mes de desembre de 2016 s'han publicat dos articles meus sobre el monestir de Sant Pol. 


El primer correspon a la revista de Canet «El Sot de l'Aubó». Reflecteix el contingut de la xerrada que vaig fer a Sant Pol de Mar dins el marc de la Festa Major al passat gener de 2016. Es tractava de descriure quin seria l'aspecte del monestir de Sant Pol des de la perspectiva d'un historiador de l'art, ja que la major part dels escrits sobre el monestir han tractat més la part històrica i s'ha desatès la part de les restes materials i l'estructura que devia del monestir.
La segona és la comunicació que vaig llegir en el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya” que es va celebrar durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231). En aquesta versió és va donar més èmfasi a l'estructura del monestir cartoixà.
En ambdues intervencions es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, que pertany a l'etapa fundacional del monestir (s.IX-X) o per alguns anteriors; l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.
Esperem que aquests articles tinguin una bona acollida.

dijous, 8 de desembre de 2016

«El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» .Nou article a la revista Felibrejada 96 del Grup d’Història del Casal.

El passat dissabte 15 d’octubre de 2016 dins el marc 10è Col·loqui Història a Debat “La història de Mataró” es va presentar el número 96 de Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Aquest és un número monogràfic commemoratiu del 30è aniversari del Grup que també inclou les ponències del 10è Col·loqui Història a Debat i altres articles de forma miscel·lània. En aquest número es publica el meu article «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» sobre el capitell romànic d'Arenys de Munt.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016). «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Època 5a.,Any XXI, núm.96 (2014-2015), p.123-129

L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix, autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus". El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.
Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic. Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular. 
A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt. Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l’origen d’aquesta peça.

Per a la seva consulta i descàrrega : Premeu aquí.




dilluns, 11 de juliol de 2016

L’art romànic del Maresme present a "Enciclopedia del Romanico"

La Enciclopedia del Romanico en Espanya és un dels projectes més ambiciosos elaborat per la Fundació Santa Maria la Real - Centre d'Estudis del Romànic i una de les obres editorials més significatives dutes a terme a Espanya en la catalogació, estudi i difusió del patrimoni històric, i fins i tot una referència a Europa, de manera que ja va merèixer el Premi Europa Nostra a l'any 2003 a la millor tasca editorial sobre el Patrimoni Cultural, quan tot just únicament s'estava rematant la feina a Castella i Lleó. L'obra pretén ser un complet catàleg de tots els testimonis artístics de l'estil romànic que hi ha a l’estat espanyol, l'estimació ronda els 9.000, molts dels quals mai s'han estudiat i dels quals una part força significativa es troben en risc de desaparició a trobar-se en zones amb un greu problema de despoblació.
L'obra és un treball que pretén ser exhaustiu i àmpliament documentat, en el qual hi ha participat especialistes i un ampli grup de joves investigadors, unes 500 persones en total. L'Enciclopèdia pretén també ser una obra integradora, on es donen cabuda a universitats, institucions diverses o investigadors independents, però igualment a aficionats que amb les seves informacions i aportacions -especialment de les restes més remots- contribueixen al fet que el treball sigui el més complet possible. Lamento en aquest sentit, que en el nostre cas, no ens han vingut a consultar, malgrat que la nostra bibliografia surt de forma abundant en les fitxes del Maresme.
Els volums dedicats a Catalunya es van presentar el passat 11 de març de 2015 a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la participació d'algunes de les institucions que han col·laborat per fer possible la seva publicació: el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni , Joan Pluma i Vilanova, la directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", Elisa Durán, i el director general de Transport de Xarxa Elèctrica d'Espanya, Carlos Collantes. També hi van participar els historiadors de l’art Manuel Castiñeiras (UAB) i Jordi Camps (MNAC), coordinadors dels volums dedicats a Catalunya.
La col.lecció es pot adquirir en paper però també es pot consultar en format digital. La plataforma www.romanicodigital.com és un portal que ofereix continguts digitalitzats, seleccionats i arxivats per la Fundació Santa Maria la Real, relatius a l'Art Romànic i que ara mateix estan recollits al Centre de Documentació de l'Art Romànic (Cedar). L'objectiu principal és el de permetre l'accessibilitat d'aquests continguts a tots els usuaris interessats, tant experts com aficionats. A més, permetrà la preservació d'aquests documents mitjançant la seva digitalització i sistematització del coneixement. Tenint en compte de que l’edició en paper sobre el romànic a Barcelona ocupa 3 volums amb un preu de 240 euros, el fet de poder-ho consultar a nivell digital fa possible una accés molt més ampli. 
Els municipis del Maresme que surten referenciats estan treballats per la historiadora Maria Lluïsa Quetgles i Roca. i són els següents:
L’obra es pot qualificar, en general, de positiva, ja que representa una posta al dia de la informació de molts edificis respecte a la Catalunya romànica, sobre tot, pel que respecte a algunes planimetries i fotografies. Malgrat tot, crec que val la pena puntualitzar que des del punt de vista català, amb l’existència de la Catalunya Romànica, no tenia massa sentit fer una obra així, ja que resulta insuficient i no pot igualar a l’anterior. 
Pel que respecte al Maresme, és qüestionable el criteri de selecció d'algunes obres, sobre tot per algunes mancances notables i també pel fet de ser tant estricte amb esmentar solament edificis del s s.XI i XII en estat pur. Hi ha elements que hi manquen com el capitell romànic de Caldes d’Estrac i altres obres que conserven parcialment elements romànics com Sant Esteve de Canyamars o la base del campanar de Mataró per citar-ne algunes. Manca, en moltes referències, una biografia més complerta i essencial que hi hem trobat a faltar i es nota amb això, que ha estat elaborat per uns historiadors que han elaborat la informació a nivell bibliogràfic sense conèixer el territori a fons. Suposo que l’objectiu, al ser una obra que aplega tot l’estat espanyol, no era el de ser tant detallista (recordem que la Catalunya romànica ja té ella mateixa 27 volums). 
Malgrat aquestes puntualitzacions, cal ressaltar la part més positiva: el fet de que ens trobem davant d’una eina més disponible a l’abast de tothom per difondre el nostre patrimoni maresmenc més enllà de les nostres fronteres. 
Moltes felicitat per la iniciativa!!!
Moment de presentació al MNAC dels primers volums sobre Catalunya
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...