El passat dissabte 18 de gener de 2025 vaig tenir l’oportunitat de participarcom a guia en una visita comentada a Montserrat, organitzada dins el programa d'Arqueonet per commemorar el mil·lenari de la fundació del monestir per l’abat Oliba. Vaig intentar que la jornada es convertis en un autèntic viatge a través del temps, ple de descobriments històrics, artístics i espirituals.
Ens vam trobar a la font del Portal o del Miracle, davant de l’alberg Abat Oliba. Aquest punt, amb el seu aire tranquil i envoltat de naturalesa, va ser el lloc ideal per donar inici al recorregut. L'estatua de Cusachs ens va introduir a la figura de l’abat Oliba i al context en què va fundar el monestir, un període clau per a la història de Catalunya.
A partir d’aquí, vam començar la visita al conjunt exterior del monestir. Des de les muralles i la creus de terme fins a les restes de l’estructura primitiva del monestir romànic i gòtic, cada detall estava ple d’història i inmaginació ja que hi ha poques restes visibles "in situ" d'aquests periodes.També vam poder observar els sepulcres renaixentistes, la primitiva portada romànica i el claustre de l'abat Della Rovere, que esdevenen testimonis d’un passat que encara parla al present.
L’interior del santuari va ser un dels moments més emotius, ja que la varem visitar en silenci amb un dossier com a guia. L’església gòtica amb els seus altars laterals, les sales d’accés a la imatge de la Mare de Déu i el seu Cambril ens van impressionar profundament, per la seva significació simbòlica i la devoció que genera des de fa segles.
L’exterior de la basílica, amb les reformes barroques, l’atri i la urbanització de la plaça, ens va permetre entendre l’evolució arquitectònica més recent del monestir.
Al Museu de Montserrat, vam poder explorar l’exposició «Montserrat, mil anys d'art i d'història», la nova sala «Montserrat s. XIV» i col·leccions de pintura que abasten des de l’edat mitjana fins a l’art contemporani. També ens van fascinar la sala «Nigra Sum», dedicada a la iconografia de la Mare de Déu, les icones bizantines de la col·lecció «Phos Hilaron» i les peces d’orfebreria que completen aquesta increïble mostra de patrimoni.
Després d’una estona de temps lliure per acabar de gaudir del Museu i del monestir al nostre ritme, vam dinar al Restaurant Montserrat, situat al Mirador dels Apòstols. Des d’allà, amb unes vistes privilegiades des de l’edifici Mirador dels Apòstols, el dinar va ser una pausa agradable per compartir impressions de la visita.
La tarda va culminar amb una visita al Rosari monumental i la Santa Cova, un camí que connecta directament amb la devoció que fa mil anys va donar sentit a aquest indret.
[Fotografies de Violeta i Angelina Trilla].