Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages

El passat 26 d’octubre de 2024, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar el llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages amb l’estudi introductori del Dr. en Història de l’Art, Joaquim Graupera Graupera, a la sala Sotateulada de Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Llobet, president dels Amics de l’Art Romànic del Bages, que destacà els 40 anys de trajectòria de l’entitat en la recerca i divulgació, especialment de l’art romànic de la comarca. Comptà també amb la intervenció de Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que va fer una dissertació sobre Domènech i Montaner i els estudis de patrimoni que realitzà al llarg de la seva vida, com el del monestir de Sant Benet de Bages, el monestir de Sant Cugat del Vallès o el de Poblet, així com els viatges que realitzà pel país amb els seus amics i alumnes amb l’objectiu de documentar l’estat del patrimoni català. I seguidament, el Dr. Joaquim Graupera s’endinsà en la descripció de la publicació del treball que Domènech i Montaner va fer del monestir. Aquesta publicació, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la col lecció del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, formada per monografies sobre els diferents àmbits en què Lluís Domènech i Montaner va treballar: l’arquitectura, la política i la història. Lluís Domènech i Montaner. 

Sant Benet de Bages és una d’aquestes monografies que revela la seva faceta com a historiador del patrimoni català. Domènech va realitzar un estudi del monestir de Sant Benet de Bages que havia de formar part d’una publicació extensa sobre el romànic català però que deixà inconclusa. De tot aquest estudi, fruit dels diversos viatges que realitzà en diferents períodes, tan sols n’han quedat les notes autògrafes en forma de fitxes que es conserven a l’Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. La visita al monestir de Sant Benet de Bages s’emmarca dins el viatge que Domènech realitzà el 1905 amb inici a Ripoll, passant per Beget, Bolós, Castellar de n’Hug, Pobla de Lillet, Bagà, Manresa i finalitzant el recorregut al monestir l’agost de 1905. Domènech va fer anotacions sobre la seva fundació, l’emplaçament, la descripció i les intervencions que es van portar a terme en l’època medieval. Dedicà gran part de les fitxes a descriure l’església del cenobi i la torre però s’esplaià en la descripció del seu claustre, els capitells i les tombes disposades al perímetre amb una descripció i dibuixos dels senyals heràldics de les famílies propietàries d’aquestes. El Dr. Joaquim Graupera, en l’acte de presentació de la publicació, explicà als assistents la metodologia de treball de Domènech i Montaner a l’hora d’estructurar la informa-ció sobre el monestir, les referències bibliogràfiques i fonts consultades per Domènech com a referència per a la redacció del futur estudi i que aportaren diferents interpretacions sobre les datacions de les restes conservades del monestir. Graupera, en el seu estudi introductori, planteja dues qüestions: identificar quines de les parts conservades es corresponen a l’etapa preromànica i quines són posteriors; i les influències i artesans que treballaren al monestir. Domènech afirma en el seu estudi que el conjunt monàstic havia estat construït en diferents fases, gràcies a l’anàlisi dels paraments i disposició de les estructures. Segons Graupera, Domènech s’acostà més a la cronologia de la construcció de l’església, situant-la en el segle XII amb voltes d’arc apuntat del segle XIII, a diferència dels autors predecessors que apuntaren a cronologies anteriors. Domènech corroborà també que la torre-campanar havia estat construïda abans que l’església per l’evident desplaçament de la porta de l’església i pel diferent tipus de carreus en la base de la torre anteriors al coronament que s’hauria realitzat al mateix temps que l’església. Graupera posa de relleu les aportacions de Domènech en l’estudi del monestir de Sant Benet de Bages per la seva precisió, la seva meticulositat en l’observació i consulta de totes les fonts disponibles de l’època que el permeteren refutar algunes hipòtesis gràcies a l’observació directa de l’obra. La possible datació de la construcció aportada per Domènech i Montaner generà un debat apassionant entre els assistents a l’acte de presentació del llibre davant l’interès per una de les obres romàniques més destacables de Catalunya. La inconclusió del projecte de Domènech i Montaner per escriure la gran monografia del romànic català, al qual anomenava “l’obra”, causat molt probablement per la publicació el 1909 per part de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday de l’Arquitectura romànica a Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar també en un calaix l’estudi de Sant Benet de Bages i per tant, les seves aportacions no es van poder tenir en compte en posteriors estudis. L’acte de presentació va ser organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner i Maresme Medieval, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i Món Sant Benet.

Autor: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner Fotografies: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner

Procedencia article : Butlleti d'Amics de l'Art Romànic del Bages, Número 205 · setembre-desembre · 2024, p.36-38

Contribució a l'homenatge de la Dra Francesca Español amb un article sobre les finestres coronelles del s.XIII

El dilluns 16 de desembre va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans un homenatge merescut a la Dra. Francesca Español, professora d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. He tingut la sort i em considero molt privilegiat d'haver pogut créixer i formar-me amb el seu mestratge i amistat. Crec que és una investigadora incansable que té un coneixement extraordinari de l'art medieval, com queda palès en les primeres pàgines de la monografia que ha editat Amics de l'Art Romànic, filial de l'IEC, redactades pels Drs. Marta Crispí i Joan Valero. El volum dedicat a ella, aplega una sèrie d'estudis de bona part dels historiadors que li devem la seva amistat i estima. Repeteixo que em considero molt afortunat de poder-ne formar part. Se'ns dubte un sentit homenatge que la Dra Francesca Español es mereixia.

En l'article publicat, plantejo que en el repertori de capitells conservats del segle XIII, en els diferents museus i col·leccions, o conservats in situ, en l’àmbit de l’art català, hem pogut individualitzar un motiu ornamental que es presenta reiteradament i que ens permet, per la tipologia i pel lloc d’ubicació, extreure’n algunes conclusions.

Al llarg del segle xiii es produeix una transició entre l’art romànic i l’art gòtic que es tradueix, en l’arquitectura civil, en un canvi de model residencial. Certs sectors eclesiàstics, la baixa noblesa, els pagesos aloers i els estaments benestants urbans experimentaran un apropament a la causa reial en la seva lluita per imposarse a la noblesa feudal, que els comportarà una millora de l’estatus social. En l’àmbit artístic aquest fet implicarà una conseqüència evident: la seva residència haurà de reflectir, com un aparador social, aquest ascens i això generarà una renovació dels edificis. Aquesta necessitat de dotar-se de palaus urbans i residències rurals més luxoses comportarà una creixent demanda constructiva que els mestres d’obra hauran de satisfer en poc temps. L’aparició del model de finestra coronella geminada amb un capitell ornamentat complirà aquest objectiu. Els tallers de picapedrers de

les pedreres de Montjuïc podran satisfer aquesta demanda creixent amb l’elaboració de capitells estandarditzats, que esdevindran la prefiguració dels capitells gironins elaborats amb pedra nummulítica ja en temps del gòtic.

40 anys d'articles i publicacions !

Fa unes setmanes, es van complir 40 anys de la publicació de del meu primer treball com historiador.

GRAUPERA,Joaquim: “El Bar Canaletas. Breu recull d'un cèntric bar mataroní" a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 20, (Mataró, juliol de 1984), pàgs.41-45.

https://www.raco.cat/.../Fulls.../article/view/115559/145883

Estava fent el tercer curs de la llicenciatura de Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i era ja col.laborador del Museu Comarcal del Maresme (ara Museu de Mataró) i del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. L'Article, que va estar escrit amb la col.laboració del meu pare, va estar documentat amb les dades que varem estreure de l'arxiu familiar que varem conservar i que ara forma part del fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme per tots aquells que el vulguin consultar.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACM70-376 

L’any 1897, el meu besavi Juan Graupera Serra va fundar el negoci familiar que va tenir continuitat amb el meu avi Ramon Graupera i Planas. L'avi Ramon, a més, va ser president de la Unió d' Empresaris de l 'Hosteleria de Mataró. El Canaletes va ser un lloc de trobada de molts mataronins i alhora seu del C.D. Mataró, de la Penya Tres Taules i de la Penya Barcelonista de Mataró. A l'hivern de l'any 1977 el local va ser traspassat a Jordi Morist el qual va seguir oferint els seus serveis fins el 1987 en que el local es convertí en una botiga de roba.

Ha sortit publicat l'article sobre la relació de Domènech i Montaner amb Poblet a la revista Domenechiana

Aquest passat mes de juliol, el Centre d'Estudis Domènech i Montaner ha publicat els dos volums de la revista Domenechiana, 23-24 i 25-26. En aquest dos volums es publiquen les actes del Congrés "Domènech i Montaner " que va tenir lloc entre el 25 d'abril i el 6 de maig de 2023 a Canet de Mar, Barcelona i Reus. Vaig tenir el plaer de formar part del Comitè Científic i de presentar la comunicació " Domènech i Montaner i el monestir de Poblet. La transcendència d'una monografia pòstuma" , publicat a les pàgines 320-327 del segon volum. Des d'aqui voldria agraïr al Centre d'Estudis Domènech I Montaner per la feina feta i per les excel·lents actes.

L'octubre de l'any 1926, el rei d'Espanya Alfons XIII va visitar el monestir de Poblet que en aquells moments estava abandonat i saquejat. En motiu d'això, l'any 1927, la Diputació Provincial de Barcelona va publicar una monografia escrita per Lluis Domènech i Montaner en caràcter pòstum. El volum editat, força complet tant a nivell de contingut com d'imatges i planimetria, va suposar un avanç important en el coneixement del monument, com a pas previ a la seva restauració. Aquesta comunicació presenta un seguiment de la recerca efectuada per l'arquitecte sobre l’edifici i l'impacte que va tenir en la seva obra, tant a nivell de l'estudi de l'heràldica, com en la proposta per dignificar les restes del comte-rei Jaume I amb el disseny d'un monument funerari.

Els dos volums de "L'arquitectura preromànica i romànica al Baix Maresme" per fi en pdf!

Els anys 2001 i 2002 vaig publicar el llibre "L'arquitectura preromànica i romànica al Baix Maresme" en dos volums. Es tractava de la Tesi de Llicenciatura que vaig realitzar després de fer el curs de Doctorat “Art i quotidianitat” (1994-96) en el departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona amb el qual vaig obtenir el títol de Llicenciat en Grau en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998). El treball va ser qualificat amb un excel·lent per unanimitat pel tribunal que va estar format per les doctores Imma Ollich del Departament d’Història Medieval i Mª Rosa Terés i Rosa Alcoy del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i directora del treball a la qual agraeixo el seu mestratge.

El llibre va estar publicat en dos volums. El primer tracta l’art preromànic i romànic de la comarca del baix Maresme des del punt de vista de l’estil i la seva evolució. El primer capítol analitza la historiografia de l’arquitectura religiosa del Maresme durant el preromànic i romànic al llarg del temps. Un segon capítol descriu el marc geogràfic en relació a la ocupació humana amb les característiques de l’entorn socioeconòmic, i seguidament, s’analitza l’evolució dels edificis i les pautes d’organització del territori durant els períodes de l’antiguitat tardana fins el període romànic des de la perspectiva dels elements històrics de l’etapa i els seus condicionants a nivell artístic (necessitat de reconstruir, persistència dels antics llocs de culte, reorganització del territori...) sense oblidar l’anàlisi de les tipologies (plantes, elements suport, elements sustentats, obertures, campanars, paviments i decoració mural) i el plantejament de la problemàtica de l’anàlisi de l’estil al Maresme i la cronologia del mateix.

El segon volum, publicat un any més tard, analitza l’organització tipològica dels edificis del Baix Maresme medieval: parròquies i sufragànies, ermites, capelles castrals i monestirs. En tots els casos, es complementa cada tipologia amb les monografies de les obres, és a dir, les monografies no estan agrupades per poblacions sinó per categories d'edificis.

De cada volum es va fer una tirada de 300 exemplars que fa anys que es van esgotar. En comptes d'optar per una reedició en paper, he optat per penjar-lo a internet on, si us interessa el podeu recuperar gratuïtament.  

Espero que us sigui útil i en gaudiu.!

Per baixar els volums, cliqueu a cada un d'ells per descarregar-los

• PDF vol 1
• PDF vol 2 

Presentació del llbre "Les maredeus desaparegudes de la Cerdanya" al Museu de Vilassar de Dalt

Ahir dissabte 27 d’agost de 2002, a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, va tenir lloc la presentació del llibre d’Andreu Fité sobre “Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya”, editat per Edicions Saloria, amb una gran presència de públic.

Desprès d’una presentació d’Enric Ortega, Director del Museu-Arxiu, hi vaig intervenir glossant el mèrit de l’Andreu Fité en la recuperació del patrimoni desaparegut, tant a nivell material amb les reproduccions de les talles romàniques, com en la recerca paral·lela de cada imatge pel que fa a la recuperació del patrimoni immaterial (aplecs, llegendes, tradicions...). Per fer-ho i per no repetir l’exposat en el llibre de l’Andreu sobre la Cerdanya, ho vaig fer sobre exemples del patrimoni maresmenc.

Seguidament, l’Andreu Fité, l'autor el llibre, va dedicar la seva intervenció a exposar la seva recerca sobre les marededeus de la Cerdanya i tot el que va significar per ell aquesta recerca tot ressenyant també el procés material de la seva elaboració. Cal notar que la policromia de les talles és obra de la seva companya Montserrat Nonell amb la dificultat que va suposar en la cerca d’una policromia escaient, tenint en compte que els referents gràfics son fotografies en blanc i negre prèvies a la seva desaparició.

Per finalitzar, va intervenir Josep Samon, l’historiador local, que ha col·laborat en la documentació per la recuperació de la talla de la Mare de Déu dels Àngels o l’antiga de la parròquia de Sant Genis de Vilassar.

L’acte, que estava emmarcat dins el programa de la Festa Major de Sant Genis, va concloure l’exposició "Marededeus, un patrimoni retrobat" on s'exposaven totes aquestes talles i que ha presidit la sala d’exposicions del Museu des del passat mes de juny.

Agraeixo des d’aquí a l’Andreu Fité d’haver-me permès de col·laborar en aquest acte i al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per convidar-me.

"La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval" a Tribuna del Maresme

Aquest més d'agost, en la publicació Tribuna del Maresme, núm. 380 (agost 2022) s'ha publicat un article meu sobre "La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval". L'article va ser exposat per primer cop a la XIV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que es va celebrar el dimarts 8 d’octubre de 2021 a Santa Susanna amb l’ajut dels companys del centre SOMM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i de l’Ajuntament d’aquesta població. 

L'article preten divulgar en aquest número estienc com a finals del s.XIX i a principis del s.XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme, es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els varen acollir. Al llarg de l'article es presenta una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d'exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937), entre altres.

L'article es pot llegir en :

• Versió curta en paper 
• Versió llarga en digital.

Presentació del meu nou estudi sobre Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages a la revista Domenechiana

 

Graupera Graupera, Joaquim (2021). «Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905». Domenechiana núm.19-20. Canet de Mar: CEDIM. P.36-61.

 

El passat dimecres 29 de setembre de 2021, a les 11 del matí el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner va tenir lloc la presentació del volum 19-20 de la Domenechiana a la Sala Gil del recinte modernista de Sant Pau. En aquesta ocasió, la revista, de 258 pàgines, compta amb un estudi meu amb el títol «Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905». Per motius laborals no vaig poder estar present a la presentació i van projectar la meva intervenció que havia estat pregravada.

La revista a més compta amb cinc estudis més de diferents investigadors domenequians i, com sempre, aprofundint en aspectes inèdits de l’obra de Domènech.

• «Pablo Gargallo Catalán. Escultor. La riquesa d’un petit patrimoni documental», de Pilar Salmerón Sánchez.
• «El pensament nacionalista de Lluís Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès», de Carme Riu de Martín
  
• «L’edifici per a les Institucions Provincials d’Ensenyament de la Diputació de Barcelona 1877-1882. Lluís Domènech i Montaner i els orígens de l’arquitectura moderna», de Carles Sàiz i Xiqués
• «Bronze funerario. La lauda sepulcral de Lluís Domènech i Montaner para la capilla-panteón de Comillas», d'Antonio Sama García
• «Les voltes i el ferro. Viatge d’anada i tornada fins a Domènech i Montaner», de Clàudia Sanmartí Martínez
• «La qüestió catalana», de Lluís Domènech i Montaner

L'acte acadèmic es va cloure amb una visita comentada a càrrec de Pilar Salmerón que resseguirà tota l'escultura de Pau Gargallo en el recinte modernista.

L'accés a la presentació i a la visita va ser gratuïta però calia fer la reserva prèvia degut a les mesures COVID.

Agraïm al CEDIM l’oportunitat de publicar un dels meus treballs i els felicitem per l’exit de la presentació i la qualitat de la revista.

Per a veure el vídeo de l’acte de la presentació de la revista sencer : Prémer aquí

Es presenta a Hostalric el llibre d’Alejandro Martinez sobre la nissaga dels vescomtes de Cabrera

MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro (2019). Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana: identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica. Madrid: CSIC. (Anuario Estudios Medievales, Anejo 78). 582 pàg.

El passat dissabte 25 de setembre de 2021, a les 11h, al Claustre de l'Ajuntament de la localitat d'Hostalric (Girona), va tenir lloc l'acte de presentació del llibre Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat famililar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, del Dr. Alejandro Martínez Giralt. A l'acte, que va comptar amb aforament limitat per les mesures preventives contra la COVID-19

Va obrir l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric Sra. Anna Rayero Pla ressenyant la vinculació de la vila d’Hostalric amb els Cabrera i les iniciatives que s’estan portant a nivell de patrimoni documental. També hi va participar el Dr. Pere Verdés Pijuan, secretari de l’ “Anuario de Estudios Medievales, Anejo “de la Institució Milà i Fontanals, CSIC que va glossar el sentit de la col·lecció on s’ha publicat el llibre que compta ja amb 79 exemplars. Finalment el Dr. Albert Reixach Sala que va elogiar la tasca investigadora del seu company i autor de la monografia publicada. Finalment, l’autor del treball el Dr. Alejandro Martínez Giralt que va destacar les parts més importants del seu treball i va mostrar un agraïment a totes les persones que el van ajudar a fer-ho possible.

Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir en el nostre coneixement del passat dels vescomtes de Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, la reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plànols polític, social, militar i econòmic, a partir de les anàlisis biogràfiques col·lectius -o de prosopografia-, de la nissaga; el segon, l'examen de les vies biològiques i memorístiques de la creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia, i el tercer i últim, l'estudi dels processos de construcció i gestió d'un domini senyorial.

Aquest treball, sens dubte, contribueix a conèixer millor la història del que anomenem l’Alt Maresme i felicitem l’autor per la feina feta.

El patrimoni documental dels Arxius Parroquials del Vilassar històric. Nou article de la Revista Singladures

El passat dimecres 8 de setembre del 2021 a les 19 h., al jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar va tenir lloc la presentació del volum 36 de la revista “Singladures” que edita el Centre d’Estudis Vilassarencs juntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 

 La presentació, que es va emmarcar dins la programació d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, va comptar amb les intervencions del president de l’entitat Alexis Serrano i Agustí Martin, ambdós directors de la revista i la regidora de cultura Esther López i Martí. 

La part central de l’acte va consistir amb la conferència "El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi", a càrrec de la Dra. Alexandra Capdevila, autora de l’article homònim de la revista.

En la seva intervenció va anar desgranant la importància de la documentació generada a les parròquies per tenir informació del passat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Va fer referència als seus orígens medievals i va glossar les tipologies documentals que ens podem trobar i la informació que contenen com els llibres parroquials, els llibres de confraries, els llibres d’obra i els llibres de fundacions.

Cal felicitarals organitzadors de l'acte per la molt bona acollida de públic malgrat les limitacions d'aforament a conseqüència de la COVID.

Per a més informació:

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2021). “El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi". Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, núm. 36, p. 13-43.

S’edita un nou llibre sobre l’ermita gòtica de Sant Simó a càrrec de Mn. Josep Colomer

El passat 2 de febrer de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró va complir els seus 75 anys d'existència i va iniciar el actes de commemoració presentant el llibre «L'ermita de Sant Simó. Recull de dades històriques», escrit per qui va ser rector de la parròquia homònima entre 1971 i 1983, i que és membre de l'equip del Museu Arxiu, Mn. Josep Colomer i Busquets.

Aquest llibre sobre l'ermita de Sant Simó és una obra rigorosa i documentada, fruit de vuit comunicacions presentades a les Sessions d'Estudis Mataronins escrites del 1991 al 1998. El Museu Arxiu de Santa Maria, com a centre d'estudis locals de Mataró, publica aquest llibre amb el convenciment que ve a omplir un buit bibliogràfic. El llibre descriu la història de l'ermita, el seu patrimoni i els actes que s’han anat desenvolupant al seu voltant (aplecs, festivitats, etc). Cal remarcar que és un edifici que recollí l’advocació i la devoció popular de la gent marinera de la vila i desprès ciutat de Mataró al llarg dels segles.

La presentació va tenir lloc el dimarts 2 de febrer al matí durant el programa “El Mirador” , de Mataró Audiovisual, que s'emet per ràdio, televisió i streaming , i que ja es troba disponible al servei a la carta. (des del minut 1:22:27)

El mateix dia 2 el llibre es va posar a la venda a les principals llibreries de la ciutat al preu de 20 €.

Per commemorar el 75 aniversari de l' Museu Arxiu de Mataró , l'entitat prepara altres actes com una exposició sobre més d'un segle de cartells i programes de Les Santes , que es farà a l'Ateneu de Mataró a l'estiu.

Font: Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró

Presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual presentat per Pep Andreu.
[Font : Mataró Audiovisual]

Nico Guanyabens, director del MASM durant la presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual [Font : Mataró Audiovisual]

Mn. Josep Colomer, autor del llibre, al programa el Mirador a Mataró Audiovisual
[Font : Mataró Audiovisual]

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 

He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 

En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 

El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.

Espero que us agradi. 

Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 

Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.

[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.

L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 

Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 

[ARTICLE EN PDF ]

Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC

La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]

El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]