Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Promotors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Promotors. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’abril del 2021

Conferència «LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA COM A PROMOTORS DEL GÒTIC» a l'Institut d'Estudis Catalans


DILLUNS DIA 19 D’ABRIL, A LES 19 HORES, 
 CONFERÈNCIA 
«LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA 
COM A PROMOTORS DEL GÒTIC», 
A CÀRREC DE JOAQUIM GRAUPERA. 




ID de reunió: 862 3772 3441 
Codi d’accés: fhQW2S 

CORDIALMENT, 
Blanca Betriu 
Servei de Suport a la Recerca Institut d’Estudis Catalans 
c. del Carme, 47
 08001 Barcelona 
Tel. 935 529 104 



dilluns, 11 de novembre del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla al Cau Ferrat de Sitges

El divendres 8 de novembre de 2019 vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre sobre els Desplà-Gralla al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Sens dubte un lloc emblemàtic que conserva el pica-port de la porta de Ca l'Ardiaca dins la col·lecció de Santiago Rossinyol. Agraeixo molt la presentació i l'atenció oferta per l'amic Pere Izquierdo Tugas, Director del Consorci del Patrimoni de Sitges i les fotografies i el suport logístic de l'amiga Núria Gómez Borrell .Tot un plaer!
A Catalunya hem d’agrair l’afany col·leccionista d'objectes de ferro per part de Santiago Rusiñol que els aplegar en el conegut Cau Ferrat de Sitges. En aquesta col·lecció s’hi ha conservat el pica-port de la Casa de l’Ardiaca ( num. inv. 30987). 
Es tracta d’una balda de placa circular calada que dibuix motius de traceria i una anella decorada amb fines línies concèntriques. L’espigó acaba amb la fisonomia d’un bust de drac que obre la boca amenaçant i adreça les urpes a l’espectador. L’enclusa també culmina amb una testa d’animal que recorda un amfibi difícil d’identificar. A la part inferior hi ha l’escut heràldic Desplà-Oms que l’identifica. Rusiñol també va adquirir del Palau una grua amb forma de drac (num.inv.31635) que donava al pati sobre la porta principal i servia amb la col·locació d’una corda per pujar mobles o paquets diversos als pisos superiors per les finestres. El caràcter artesanal d’aquesta peça fa pressuposar que podria ser posterior en el temps, plausiblement del s.XVIII, segons el treball de Lluïsa Amenós.



dissabte, 2 de novembre del 2019

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 
La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 
En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 
La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 
Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 
Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.


Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]
Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]
El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]
Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]
Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]

dilluns, 8 de juliol del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.
El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 
El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 
Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 
Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 
Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]
Inici de la conferència [Fotografia: ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

diumenge, 7 de juliol del 2019

Presentació del llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)» a Santa Maria del Pi.


El passat divendres 21 de juny de 2019 a la cripta de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona es va presentar el llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)». L’encarregat de presentar el llibre en aquesta ocasió va ser l’arxiver i conservador del museu de la Basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura. La raó de presentar el llibre a la parròquia del Pi és la pertinença d’aquest família de promotors a aquest temple parroquial. La família Deplà-Gralla vivia al Palau Desplà-Gralla situat al carrer Portaferrissa prop de la plaça de la Cucurulla. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat. 
El fet de pertànyer a la parròquia del Pi portà com a conseqüència que tinguessin situat el vas funerari de la família a la capella de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara (actualment sota l’advocació de Sant Miquel) d’aquest edifici parroquial. Actualment encara es conserva la làpida amb l’heràldica privativa i identificadora de la família, que al no ser usat va ser reaprofitat en segles posteriors per la família Navarro. Justament, l’emblema heràldic de la família Desplà va ser aprofitat pels organitzadors per il·lustrar el cartell que anunciava l’acte. 
Agrair per acabar, ressaltar la bona acollida del públic assistent que van fer-me sentir molt ben acompanyat. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions : cliqueu aquí 


Presentació de l'acte a càrrec de Jordi Sacasses [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència amb el púbic assistent [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència  [Foto: M.Compte]

Públic assistent [Foto: S. Cabrespina]

diumenge, 28 d’abril del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 
La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 
Segre, 27 d'abril de 2019
La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 
Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 


dilluns, 16 de maig del 2016

Els Fontanals i els Bramona, promotors d'art a Cabrera i Agell medievals.

Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.
La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana. 
Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.
Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”
En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.

Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar]
Bibliografia: 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap. II ,p. 66-67.  Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

diumenge, 26 de juliol del 2015

Les esglésies gòtiques del Maresme presents al Curs d’Estiu de la Universitat de Lleida del 2015


Dimarts dia 21 de juliol de 2015 de 12 a 14h. al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell i dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans vaig poder presentar una comunicació que té per protagonistes les esglésies gòtiques de la comarca del Maresme. 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte. 
En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc. 
En el marc d'aquest curs de la UdL vaig poder participar també en la visita guiada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell on vaig presentar un resum de la història del Museu i del sentit i ordenació museogràfica de la col·lecció medieval exposada.

Per consultar el programa general del curs: premeu aquí.

Obertura del Curs d'Estiu de la UdL a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Francesca Español
Presentació de la meva comunicació a càrrec de la Dra.Francesca Español.
Presentació de la meva comunicació “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval
 Visita comentada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell
 Visita comentada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell
Alumnes participants en el curs.

dissabte, 13 de setembre del 2014

Els Fivaller com a promotors artístics a Teià

Antoni Casanova (1847 – 1896): 
"Joan de Fivaller reivindicant els 
furs de la ciutat davant de Ferran
d'Antequera, malalt" (1875) MNAC
.
Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. 
Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. 
Escut dels Fiveller,
a l'església de
Sant Just (Barcelona)
Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. 
A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 339-340
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera -  3 -11-2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]

En el s.XVII amb l'enllaç amb els Pol, els Fivaller varen passar a ocupar la seva masia. Aquesta situada sobre la masia de Can Monach, va ser adquirida pels Pol a la família Martina al segle XVII i gràcies a l'enllaç matrimonial dels Fiveller de Clasquerí amb els Pol passà als Fivaller. Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps. 
Es tracta d'una casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal la qual presenta una sèrie de finestres decorades amb frases llatines. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de gran tamany. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merletsA la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.
Casa Pol.Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 402-406

Bibliografia: 
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Pàgs. 339-340 i 402-406
  • «Casa Pol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • «Can Mónac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 65
  • Masies de Teià I. (1991) Teià: Arxiu Històric Municipal de Teià