Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"

El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.

En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).

A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 

Per a més informació

http://quimgraupera.blogspot.com/2009/05/la-creacio-del-primer-museu-de-mataro.html

Per adquirir la revista

http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=53

El tresoret d'Òrrius a "Mundo Medieval"

L'estudi que varem fer amb el Josep Maria Roqué i el Marc Pons sobre el tresoret d'Òrrius de cara a l'exposició de l'any passat s'ha publicat en castellà a la revista Mundo Medieval ( núm. 43 - abril de 2012)

Us adjunto l'enllaç on hi ha la primera pàgina dels articles. Per llegir l'article complert haureu de comprar la revista.

http://www.editorialtoison.com/medieval/revistas/MEDIEVAL_43_web.pdf

Restauració de la lauda sepulcral paleocristiana del MASM

El passat dijous dia 10 de maig de 2012 a les 19.30h, va tenir lloc a l'Estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la conferència "La lauda sepulcral paleocristiana. Història i procés de restauració", a càrrec de Manel Salicrú membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Joan Escudé i Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, responsables de la restauració de la mateixa.

L’acte, que va ser presentat per l’actual president del MASM Nicolau Guanyabens, forma part del programa d’activitats per commemorar els 30 anys del Centre de Restauració del Béns Mobles de Catalunya.

Manuel Salicrú en el seu parlament inicial va detallar la història i les diverses vicissituds de l’obra des de la seva descoberta el mes d’abril de 1959 fins l’actualitat. La lauda va ser trobada per l’equip de Marià Ribas en el moment de l’excavació de la necròpolis paleocristiana de la plaça de la façana de Santa Maria de Mataró. La lauda des de la seva troballa va passar a formar part de la col·lecció del Museu de Mataró i va romandre exposada en el sotaescala de la planta baixa d’aquest museu fins que va ser traslladada a la cripta dels Dolors pel novembre de 1975 on restà fins aquesta restauració. El projecte preveu que un cop retorni des de Sant Cugat sigui instal·lada de forma definitiva en l’antic baptisteri de la basílica (la capella que hi ha sota el campanar).

La restauració ha estat finançada gràcies a un conveni que va ser signat el passat 22 de desembre de 2011 per la parròquia de Santa Maria de Mataró, la Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró. Al marge del conveni, es va rebre una subvenció directa de 14.300 € del Deparatment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els responsables de la restauració van continuar la xerrada indicant la dificultat i la problemàtica de la restauració. La peça estava instal·lada sobre un suport modern de fustes i totxana lligat amb ciment. Aquest suport va anar malmeten la peça ja que la humitat excessiva de la cripta dels Dolors perjudicava les condicions de conservació a més de les sals que aportava el contacte amb el ciment. La peça també va patir un deteriorament per l’excessiu pes del suport de la capa superficial d’Opus Signinum que caracteritza la peça. Els restauradors també van haver de netejar la pols acumulada i treure les restes de restauracions prèvies que no s’havien fet amb la forma i els material correctes.

Celebrem aquesta iniciativa i esperem el seu retorn a Mataró, ja que aquesta lauda sepulcral del s.V és un dels elements patrimonials de Mataró amb més importància.

Per a més informació: Descobertes a Iluro (Grup d'Història del Casal)

Nicolau Guanyabens en el moment de la presentació

Manuel Salicrú en la seva intervenció

Parlament de Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El castell de Vilassar de Dalt, visitable per fi

Com tots sabeu el castell català és un dels monuments més importants del patrimoni medieval de la comarca del Maresme. Es troba catalogat com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de monuments històrics fet que comporta que el monument sigui visitable. Fa trenta anys que dura el litigi entre els propietaris del castell i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per tal de que es pugui materialitzar aquest fet. Fa uns mesos es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a signar un conveni perquè per fi, la fortalesa sigui visitable uns dies a l'any, concretament uns onze dies de visites que s'agruparan en dos blocs, segons va informar La Vanguardia el passat 22 d’abril. El primer permetrà les visites la primera setmana de juliol durant la celebració a la població d'una setmana medieval. D'altra banda, la Festa Major dels Sants Màrtirs, el proper abril de 2013, serà el segon període de visites fixat. En el redactat del conveni també es contempla la cessió de l'arxiu del castell al municipi. Una documentació que, segons fonts municipals, s'especula que pugui ser de gran importància històrica ja que acull una important col·lecció de 8.000 pergamins i 70 manuscrits. Un material que s'ubicarà en l'espai que deixi lliure la biblioteca pública després del trasllat a Can Manyer. El consistori ha adjudicat un servei de guies a una empresa perquè realitzi les visites guiades pel pati interior i exterior del Castell, afegint la resta dels espais d'interès cultural amb què compta el municipi, com ara els Forns Romans, el teatre de la Massa o el Museu. El castell té el seu origen al segle X com a torre de vigilància i va anar adquirint la forma actual durant els segles XIV i XV ia partir del XVI va entrar en decadència. Consta de diversos recintes. En un destaca la capella de la Santíssima Trinitat, del segle XVII. En un altre la torre mestra, cilíndrica i una torre quadrada al costat de la portalada. Les finestres gòtiques són del segle XV. El 1931 va ser declarat monument històric artístic, sent restaurat l'any 1950.
Per a més informació:

• Ajuntament de Vilassar de Dalt
• Diari Maresme Digital
• El Punt-Avui
• Sirius

El castell de Vilassar el 1913[font: coneixercatalunya.blogspot.es]