divendres, 30 de juliol del 2021

In Martima/10 - Comunicació «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Rosa M. Martin i Ros ens va presentar la comunicació: «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures».

Els aixovars en els enterraments de membres de la noblesa i l’alt clergat. Presentació de les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures dels esmentats enterraments, des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI.

dijous, 29 de juliol del 2021

In Martima/9 - Comunicació «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió» a càrrec de Joaquim Graupera


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.
Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.
Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.

dimecres, 28 de juliol del 2021

In Martima/8 - Comunicació «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» a càrrec de Joan Bou i Jaume Vellvehí

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Bou i Illa i Jaume Vellvehí i Altimira  ens van presentar la comunicació: «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular».


En el decurs de l’edat mitjana, va anar prenent força enterrar els difunts dins l’església. I, en apropar-se el moment de morir, es va estendre el costum de fer deixes testamentàries a l’església o a la comunitat monàstica de preferència amb la intenció d’assegurar-se la custòdia de les restes, la perpetuació de la memòria i la celebració de les misses dedicades a la salvació de l’ànima. Aquest costum anirà prenent importància fins al punt que les esglésies dels monestirs també adoptaran una funció funerària. A darreries del segle XIII els senzills enterraments dels primers temps van esdevenir sepulcres monumentals patrimoni de les elits del territori, que tindran el privilegi d’ésser-hi enterrats.

En la nostra comunicació veurem si el priorat agustí de Santa Maria de Roca Rossa, a Tordera, el Maresme, exerceix aquesta funció funerària entre les elits locals en el marc de la devoció popular.

(Aquesta comunicació és una actualització de la comunicació presentada a la III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme celebrada a Vilassar de Mar i publicada a Bou i Illa, Joan – Graupera i Graupera, Joaquim - Vellvehí i Altimira, Jaume (2009). «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: El patrimoni funerari al Maresme, [Núm. 3, p. 145-63]. Vilassar de Mar: Institut Ramon Muntaner).


dilluns, 26 de juliol del 2021

In Martima/7 - Comunicació «L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)» a càrrec de Joan Armangué i Herrero


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Armangué i Herrero ens va presentar la comunicació:«L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)»

La fundació de la primera entitat excursionista de l’ estat espanyol, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1879), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l’empenta d’un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l’edat mitjana, els joves excursionistes privilegiaren interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre d’altres anècdotes ambientades en el Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l’Associació i els sepulcres de can Marc de la Pujada, a Òrrius.



dilluns, 19 de juliol del 2021

In Martima/6 - Comunicació «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau» a càrrec de Xavier Soldevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Xavier Soldevila ens va presentar la comunicació: «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau»

Es tractaria de buidar el centenar llarg de testaments que, entre el segle XIII i principis del segle XVI, es conserven referits a pagesos i vilatans d'aquestes dues zones del Maresme gironí. En ells, els testadors, a banda d'establir un seguit de disposicions pietoses establertes més o menys de costum - llegats a capelles o institucions eclesiàstiques - feien referència a qüestions com la família o els patrimonis, que ens permeten conèixer molt més a prop les condicions que varen envoltar les seves existències, just al moment en què aquestes s'apagaven. La base de la comunicació la proveiran, òbviament, els testaments que es poden localitzar, bé a les col·leccions de pergamins dipositades a l'Arxiu Fidel Fita, a l'Arxiu Històric Municipal de Calella, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, o a la Biblioteca de Catalunya, bé als registres notarials, custodiats al suara esmentat Arxiu Fidel Fita.


dijous, 15 de juliol del 2021

In Martima/5 - Comunicació «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic» a càrrec de Benet Oliva



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Benet Oliva ens va presentar la comunicació: «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic».

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores patides en la història de la humanitat. A casa nostra en destaquen especialment tres: la dels volts de 1348, la de 1530 i la de 1652. En cadascuna d’elles, el cost en vides humanes fou espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants de 1530. Molts estudis del segle XVI en prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d’òbits d’aquests anys a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n’hi ha a quatre que sí que en conserven: Cabrera, Vilassar, Premià i Llavaneres. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 30 i un 45 % resultaren morts. Per tant, tenir en compte els efectes ’ d’aquesta epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l’inici de la recuperació de l’època altmoderna gràcies al període tranquil d’epidèmies que té lloc fins al 1557.








dimecres, 14 de juliol del 2021

Curs «Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II) Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV »


Curs 2021-2022

«Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II)
Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV»


Assignatures / Professorat
  • L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI). 
    • Horari: Els dijous, del 7 d’octubre de 2021 al 7 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h. 
    • Professor: Joaquim Graupera Dr. en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB.
  • L’art de l’absolutisme. Barroc i Rococó. (s. XVII-XVIII)
    • Horari: Els dimecres, del 6’octubre de 2021 al 20 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Ruth García Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar el grau d’Història de l’Art i el Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.
  • La recerca de la bellesa. Els ideals de la Il·lustració i l’art Neoclàssic (s. XVIII).
    • Horari: Els dimarts, del 19 d’octubre de 2021 al 10 de maig de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Milena Viceconte Dra. en Hª de l’Art per la Università di Napoli Federico II i de la UB Investigadora postdoctoral al Dipartimento di Studi Umanistici de la Università di Napoli Federico II.
Metodologia

El curs es basarà en sessions que no pretenen ser tan sols classes ordinàries teòriques, sinó una aplicació pràctica d’allò que es vagi aprenent amb la participació activa de l’alumnat. Per això, els alumnes disposaran d’un dossier que, per un costat, els servirà de suport a les classes i, per l’altre, els oferirà les eines i els instruments necessaris per ampliar la informació obtinguda en les sessions presencials i poder així aportar opinions i idees al curs, generant debat i enriquint els coneixements de tothom.
Les asignatures es complementaran amb una master class i amb algunes sortides per veure directament algunes de les obres referenciades durant el curs.

Programa complert:  https://www.arqueonet.net/Files/21077.pdf

Procés de preinscripció i matriculació

Arqueonet - Felip Masó Ferrer/Sílvia Vila (Coord)
carrer Sepúlveda 79 – 08015 Barcelona, de dilluns a dijous de 10h a 14h i de 16h a 20h
Tel.- 667 013 352

Vídeo presentació del curs


dilluns, 12 de juliol del 2021

In Martima/4 - Comunicació «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys» a càrrec de Francesc Forn i Salvà


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Francesc Forn i Salvà ens va presentar la comunicació: «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».

La mortalitat d’infants fou un fre permanent al desenvolupament de les societats medievals i de l’edat moderna fins ben entrat el segle XIX a les terres catalanes. Les primeres dades sobre albats a Sant Martí d’Arenys (1511-1578), confirmen la intensitat d’aquest drama, fins i tot d’un abast molt més gran del que es podia esperar. L’elevat nombre d’albats no recollits als primers llibres de defuncions fa que les dades sobre mortalitat al segle XVI quedin força per sota del que coneixíem fins ara.



divendres, 9 de juliol del 2021

In Martima/3 - Comunicació «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)» a càrrec de Carles Díaz Martí


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Carles Díaz Martí ens va presentar la comunicació: «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)»


Els Sala eren un llinatge de Tiana assentat en un mas, el mas Sala, en alou d’un benefici de l’església de Santa Anna de Barcelona. La combinació d’una descendència poc nombrosa i els efectes de la mortalitat van provocar la desaparició d’aquesta família i la seva substitució per una branca dels Sentromà, una de les famílies més destacades de Tiana, propietaris de Can Sentromà des del segle XIII.
Les dificultats en el mas Sala començaren per la mort de Pere Sala, el jove, que va deixar la continuació del llinatge en la seva filla, Antiga. En un context de dificultats econòmiques en el mas, el 1471 Antiga és casada amb l’edat mínima legal per contreure matrimoni, 12 anys. Entra aleshores al mas el seu marit, Pere Boscà, de Badalona. Però al cap d’uns cinc anys i en un curt interval de dies, mor tota la família: el fill del matrimoni, Pere, i els dos cònjuges. L’únic Sala que viu era Antònia, tia paterna d’Antiga, que vivia a Barcelona casada en segones núpcies, i que hi renuncia a favor d’un membre de la família de la seva mare, els Sentromà. En una demostració de la puixança econòmica d’aquest llinatge, el 1479 retornen el dot i el llegat testamentari que corresponien a Pere Boscà (115 lliures) i compensen econòmicament Antònia (40 lliures) per poder posar al capdavant del mas Sala un fadristern, Bernat Sentromà. La seva entrada en el mas coincideix amb la concertació del matrimoni amb Margarida, filla de Pere Martí Salania, de Mieres. Es consumia així la substitució dels Sala pels Sentromà en un mas de Tiana en els anys posteriors de la Guerra Civil Catalana.


dijous, 8 de juliol del 2021

In Martima/2 - Comunicació «Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort» a càrrec d'Alexandra Capdevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Alexandra Capdevila ens va presentar la comunicació: "Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort".

De bell antuvi, dictar testament va esdevenir una pràctica molt arrelada en tots els estrats de la societat, ja que morir intestat era interpretat com una mostra d’egoisme pels problemes que suscitava als supervivents.Al marge de determinar la distribució del patrimoni entre els successors, les deixes testamentàries aporten informació sobre les actituds davant la mort i els ritus funeraris (lloc de sepeli, funeral, àpat, celebració de misses). En aquest sentit, aquesta proposta de comunicació va tenir per objectiu mostrar les possibilitats d’anàlisi que ofereixen els testaments a l’hora d’estudiar les actituds davant la mort i el món funerari a partir de l’estudi de les darreres voluntats de diferents famílies pageses del Maresme (Vallmajor, Jordà, Manent, Modolell, Arquer) al llarg dels segles medievals i moderns. Aquesta visió diacrònica ha de permetre copsar si s’aprecien canvis significatius en el decurs de les centúries tant en l'actitud davant la mort, com en la celebració del ritus funerari

dimarts, 6 de juliol del 2021

In Martima/1 - Comunicació «La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, ...» a càrrec de Sergi Alcalde



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Sergi Alcalde del Centre d'Estudis Canetencs ens va presentar la comunicació: "La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar".

L’actual Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, es va construir annexant-se a l’antiga Casa Forta de Canet. Aquesta era una edificació residencial medieval, amb importants elements defensius que, durant generacions, va pertànyer a la nissaga dels cavallers Canet. L'estudipresentat va repassar la genealogia d’aquest llinatge durant els segles XII al XIV, posant especial interès en les figures de Ferrer I de Canet, i Ferrer II de Canet i Villalba. Aquest últim amb importants càrrecs a les corts catalanoaragoneses d’Alfons III el benigne i de Pere III el cerimoniós. Gràcies a bona part dels seus testaments sabem que tant els membres masculins com femenins dels Canet tenien especial predilecció del Monestir de Sant Pol de Mar, al qual li deixarien nombroses propietats i objectes de la llar, així com disposarien que els seus cossos, després del seu traspàs, hi fossin enterrats.