Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.

Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.

Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.

Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.

S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.

Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.

Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.

L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

Visita comentada a la col.lecció d'art romànic i gòtic al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

Entre el 21 i 25 de juliol de 2014 va tenir lloc dins el Curs Universitat d’Estiu a l’INS Joan Brudieu de la Seu d'Urgell, el curs «L’artista medieval (I)», organitzat conjuntament entre la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic –IEC. 

El curs va tenir com a objectiu oferir una visió àmplia i actual sobre la figura de l’artista artesà durant els períodes romànic i gòtic (itinerància dels mestres, importància dels tallers urbans a mesura que avança l’edat mitjana) alhora que sobre els diversos nivells de producció que s’hi detecten: de les obres d’encàrrec a les manufactures seriades. 

Sota la coordinació de Francesca Español Bertran (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i presidenta d’Amics de l’Art Romànic) i Francesc Fité Llevot (Departament d’Història Social i Història de l’Art de la UdL) el programa oferia una varietat de temes que van ser impartides per un equip docent vingut de diferents universitats de l’àmbit peninsular. Dins aquest marc vaig oferir la visita comentada per la col·lecció romànica i gòtica del Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. 

La història d'aquest Museu comença l'any 1956, quan un grup de ciutadans benemèrits sol-licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar, amb el "Tresor de la Catedral", una Exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col-lecció d'imatges i d'altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble.

La iniciativa fou acollida amb tota mena de facilitats, i durant la Setmana Santa de 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. 

A rel d'aquest èxit, va sorgir la idea espontània de crear un Museu permanent. I així, el dia 7 d'agost d'aquell mateix any, el Bisbe, Dr. Iglesias, decretava la constitució del "Museu Diocesà d'Urgell". L'any següent, diverses i valuoses taules de pintura mural foren col-locades en els murs mil-lenaris del temple romànic de Sant Pere, actualment conegut amb el nom de Sant Miquel, mentre que era habilitada l'església de la Pietat com a marc el més adient per a situar-hi amb prestancia i bon ordre, el Patrimoni efectiu del Museu recentment constituït. La "Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic", que havia assumit la direcció del Museu, tingué cura de recollir els materials d'art més desatesos i així, en el termini d'uns cinc anys, ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment el fons global del Museu. De fet, constitueix una riquíssima col-lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII.

Recentment, per tal d'aconseguir una exposició més digna i pedagògica de les peces artístiques, s'ha ampliat el Museu amb l'adequada restauració de l'antiga Casa del "Deganat", nexe entre l'església de la Pietat i el temple de sant Miquel, sota la direcció de l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Des d'aquest edifici, històricament famós, hom pot admirar belles perspectives de la catedral i del claustre.

Per a més informació sobre :

• Curs del la Universitat d’Estiu «L’artista medieval (I)»
• El Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

[Agraeixo les fotografies a Alberto Velasco González (Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal)] 

Conferència de Pere Benito "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" en el cicle de xerrades Història de Vilassar

El passat divendres 4 de juliol de 2014, va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació del projecte del llibre "Història de Vilassar" a càrrec de Benet Oliva i la conferència de Pere Benito, doctor en història medieval,  "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" .

Pere Benito va dedicar la primera part de la seva conferència a traçar l'origen dels Sant Vicenç amb l'objectiu de comprendre quan i com els membres d'aquest llinatge varen esdevenir castlans del castell de Burriac -castell que els Castellvell, primer, i els Montcada després tingueren en feu pels comtes-reis-, i senyors alodials de la torre de Vilassar. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, va destacar la importància de la descoberta dels pergamins del fons Moja de la Biblioteca de Catalunya i, en particular, del plet de Ripollet entre Guillem Umbert de ses Agudes, senyor del Montseny, i Guadal Guillem i la seva mare Adelaida, plet resolt per mitjà d'una justa entre dos vassalls a cavall escollits per cadascun dels litigants que versemblantment va donar origen a la senyoria alodial dels Sant Vicenç sobre la torre de Vilassar. Des del començament, la torre de Vilassar tenia un territori adscrit on els Sant Vicenç exercien la senyoria i en percebien els drets corresponents, un territori que devia correspondre aproximadament als límits de la parròquia. 

Al llarg dels segle XIII els Sant Vicenç enllaçaren amb famílies de la gran burgesia barcelonina (Marcús, Grony, des Vilar), que aportaren importants sumes de numerari en dot i introduïren un nou afany de luxe i ostentació que es troba, en part, en la gran ampliació i transformació de la torre i del perímetre murat original en un castell-palau burgès d'estil gòtic.

Tot seguit va parlar de com els Sant Vicenç, a partir de 1170, delegaren en els Montornès la castlania de la torre de Vilassar i en els Morell la batllia del terme amb les rendes corresponents. 

La darrera part de la xerrada es va centrar pròpiament en les conflictives relacions entre els

Sant Vicenç i els habitants del terme de Vilassar, aspecte del qual Benito va il·lustrar la seva dimensió més dramàtica: el de la violència i la pirateria que els senyors exerciren tant sobre els vassalls del priorat de Sant Marçal del Montseny -11 masos del terme de Vilassar i 4 d'Argentona - com sobre els homes propis, un aspecte excepcionalment ben documentat des les darreres dècades del segle XII i al llarg de tot el XIII. 

[Agraeixo la col·laboració de Pere Benito per la confecció d'aquest article]

Passejada pel Vilassar de Mar medieval en el III Festival Vilazari

El passat dijous 3 de juliol de 2014 el Centre d'Estudis Vilassarencs va organitzar una passejada pel Vilassar de Mar medieval o més ben dit el veïnat de mar de Vilassar que és com d'antic s'anomenava Vilassar de Mar, en el marc del Vilazari 978 d'enguany.

La passejada s'inicià a les 19.00 a la plaça de l'esglèsia de Sant Joan i la dirigí l'historiador Alexis Serrano. El recorregut que se seguí fou: la plaça de l'església, la plaça de l'ajuntament on en època medieval hi havia el mas Mir, Ca la Maria l'Espartera que en època medieval i moderna era el mas Lledó i la torre d'en Nadal i el carrer d'en Saura. Durant la visita es van comentar alguns detalls del antic poblament de mar de Vilassar, algunes restes d'època medieval i moderna, l'origen estacional dels pescadors, els primers masos que s'hi assentaren, l'impacte de la Sentència Arbitral de Guadalupe en el creixement baixmedieval del nucli de mar i el seu creixement sostingut en època moderna. També es tractaren altres temes com la producció del vidre prop de la torre d'en Nadal als segles XVI i XVII, la pirateria i el corsarisme i dels hostals i de passada, com a cloenda i per enllaçar amb el tricentenari també sobre el pas de l'arxiduc Carles d'Àustria l'any 1708 per l'hostal de mar de Vilassar.

[Agraeixo la col·laboració d'Alexis Serrano per la confecció d'aquest article]

Alexis Serrano en un moment de la visita al Vilassar de Mar medieval [Foto Alexis Serrano]

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.

La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.

La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.

El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]

Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)

Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)

Can Rafart (Fot. Laura Bosch)

Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

Taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” dins el programa III Festival Vilazari

El passat dimecres 2 de juliol del 2014, a les 20 h. va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” moderada per Benet Oliva i amb la participació de Pere Benito, Enric Subiñà i Joaquim Graupera. El debat es va iniciar amb la intervenció de Pere Benito i Enric Subiñà des del punt de vista històric i va acabar el torn d’intervencions Joaquim Graupera des del punt de vista artístic analitzant la informació que donen les restes del castell.  Després el públic va poder intervenir formulant preguntes als ponents o bé aportant nova informació.

Hom va estar d’acord en que les primeres referències documentals del castell de Vilassar són del segle XI esmentant l’existència d’una simple torre. Es tractaria de la torre vella o torre rodona “turris veteris et roninde” en que apareix citada en la cerimònia de presa de possessió del castell per part de Pere des Bosc l’any 1352. Sobre aquesta part primerenca del castel,l Graupera va afegir que encara resten, a part de la torre rodona central, una gran part dels murs de la muralla perimetral que s’utilitzà posteriorment com a base per la transformació de la torre en un castell-palau en els s.XIV–XV.

Pere Benito va aventurar la hipòtesi d’un origen més antic de la torre “…que fos construïda en el context de la conquesta carolíngia dels comtats catalans, entre el 785 i el 801 o després de la conquesta, que tingués un origen visigòtic o que tingués el seu origen en una vil·la tardoromana”. Tant Subiñà com Graupera van fer notar que la hipòtesi, malgrat que versemblant serà difícil de constatar per la dificultat de trobar restes arqueològiques que ho testimoniïn.

Un altre aspecte polemitzat va ser la construcció de la torre quadrada annexa del segle XIII que conserva l’enteixinat de fusta que va ser estudiat per Graupera l’any passat. Hom va estar d'acord, en defensar que l'ampliació i reconversió de la  torre i del perímetre emmurallat inicial en palau residencial de tipus burgès (inclosa la torre quadrada annexa) es va produir al llarg del segle XIII, fet que obeïa a un canvi de mentalitat, desig de luxe, ostentació, etc. Pere Benito exposà que arran dels enllaços dels Sant Vicenç amb famílies de la burgesia barcelonina, probablement va ajudar al finançament d'aquestes obres amb els dots d'aquests casaments. 

Pere Benito, va afegir que no podem descartar altres hipòtesi, al coincidir aquestes ampliacions del s.XIII  en contexts bèl·lics. En principi, la construcció o refacció d'una torre o d'un castell i de les seves estructures estrictament defensives obeïa a necessitats militars, de defensa del territori en situació de guerra o davant d'un perill d'invasió, i que aquest principi general l'havíem de tenir en compte a l'hora d'elaborar  possibles hipòtesis sobre el moment de construcció de la torre inicial. 

Graupera, per la seva part, va ser de la opinió que la presència de l’heràldica en les pintures ens pot ajudar a identificar els promotors possibles. La presència de l’emblema dels Sant Vicenç i de la família dels Centelles, ens situa a l’etapa corresponent a Berenguer de Sant Vicenç (1250-1273) o el seu fill Guillem de Sant Vicenç (1273-1290). Una de les filles de Berenguer i germana de Guillem, va ser Guillema de Sant Vicenç que es va casar amb Guillem de Terrassa. D’aquest matrimoni en van tenir una filla, Saurina. El seu oncle, Guillem de Sant Vicenç i senyor del castell de Vilassar esdevindria amb el temps el seu tutor al quedar-se òrfena de petita. Saurina es va casar amb Bernat de Centelles i Gruny fill il•legítim de Bernat (III) de Centelles (mort el 1319). Bernat de Centelles era castlà de Sitges i va acabar sent legitimat pel rei Jaume I el 1263.  Possiblement aquestes pintures tenien l’objectiu de reflectir i deixar constància d’aquest fet i es devien fer en un moment proper a aquesta data. Per la seva banda, Saurina heretà dels seus pares les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís. Amb els temps es separaren i llur filla i hereva, Blanca de Centelles i de Terrassa (morta el 1348), no tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenys i amb Guillem de Calders. 

Per tant, a finals de la dècada dels anys 50 o a l’inici de la dècada dels 60 del segle XIII es deguè construir la torre i en un moment immediat a l’any 1263 es degueren realitzar les pintures en una etapa de condomini entre Berenguer de Sant Vicenç i el seu fill Guillem.

Benito i Subiñà van comentar també el territori adscrit on s’exercia la senyoria que anomenem jurisdiccional i es cobraven els drets corresponents i el caràcter alodial de la torre per part dels Sant Vicenç.

[Fotografies Laura Bosch i Sandra Cabrespina]

Benet Oliva presentant el debat

Públic assistent a l'acte

Intervenció de Pere Benito

Intervenció d'Enric Subiñà

Intervenció de Joaquim Graupera

Participació del públic, Pau Ubach.

Públic assistent a l'acte.

Visita comentada a l'Argentona Medieval dins el III Festival Vilazari

El passat 28 de juny es va portar a terme una visita guiada pel nucli d’Argentona sota el títol de “Tot descobrint els vestigis de l’Argentona baronial”, la qual formava part dels actes del III Festival Vilazari. En el marc de col·laboració que es va iniciar l’any passat amb la conferència de la Dra. Assumpta Zapata i on es vol fer participar tots els pobles de l’antiga baronia (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona), la visita va voler donar a conèixer els elements arquitectònics més destacats del nucli urbà de quan Argentona estava sota domini dels senyors del Castell de Burriac, o sigui, des de l'alta edat mitjana fins l'abolició de les jurisdiccions durant la primera meitat del segle XIX. El guiatge va anar a càrrec d’Enric Subiñà que va anar explicant l’origen de la senyoria i la jurisdicció del castell de Burriac sobre la vila, els diferents senyors des dels Santvicenç i els des Bosc fins als marquesos de Moja de la Torre, la dependència i la remença, mentre es visitava la plaça de l’església, el conjunt parroquial, la casa Gòtica, can Calopa, can Camps i la plaça de Vendre.