Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Cabrera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Cabrera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’abril de 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !

diumenge, 29 de setembre de 2019

Nou llibre il·lustrat en 3D sobre el castell de Burriac (Cabrera de Mar)

El passat dijous 26 de setembre de 2019 va tenir lloc a la llibreria Buch de llibres (carrer Sant Josep, 17, Mataró) la presentació del llibre, «La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D». 
ROVIRA, Josep Maria (Coor). La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. Cabrera de Mar: [Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni], 2019. (La Vall de Cabrera de Mar, patrimoni en 3D, 2) 
A l’acte hi van intervenir Josep M. Rovira, com a coordinador del treball i autor de les il·lustracions en 3D dels llibre; Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i coautor de la part de l’excursionisme a Burriac; Joan Francesc Clariana, arqueòleg i coautor de la part de les restes arqueològiques i Pere Pascual, crític d’art que va valorar les il·lustracions en 3D i el grafisme del llibre. 
El llibre, malgrat que es presenta en el títol com «La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval» ens ofereix una monografia exclusiva del castell de Burriac des de l’època ibera fins als nostres dies, sense oferir-nos cap altra referència a la resta del ric patrimoni medieval que conserva la vall de Cabrera en aquest període. 
Una de les intencions del llibre, editat pel propi Rovira, és la de donar sortida en paper a la gran quantitat de restitucions en 3D sobre el castell que ja havien estat difoses prèviament a la seva web «Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni». Aquestes imatges esdevenen una potent eina didàctica i de divulgació. 
Una altra part a destacar del llibre des de la prespectiva del patrimoni medieval són les aportacions efectuades per Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí sobre els treballs arqueològics efectuats al castell, sobre tot per la part ceràmica del paviment i la part elaborada per Enric Subiñà en el que descriu l’evolució històrica del castell en aquesta etapa. 
El llibre ha estat finançat a partir d’una campanya Verkami que es va iniciar el passat juliol. Es tracta d’una obra col·lectiva que compta, amb una participació de diversos historiadors amb un pròleg de Nicolau Guanyabens, director del Museu arxiu de Santa Maria de Mataró. 
Aquest és el segon llibre de la sèrie de quatre previstos pel propi Josep Maria Rovira i que tractaran de il·lustrar cada un d’ells les quatre etapes de la història de Cabrera (Antiga, medieval, moderna i contemporània) emprant una monografia en cada un d’ells: el poblat ibèric de Burriac per l’època antiga en el primer; el castell de Burriac per l’etapa medieval en el segon; la masia de Can Bartomeu per l’època moderna i el teixit industrial per l’etapa contemporània. 
Cal destacar que, com figura en els crèdits, he participat com historiador assessor tant en la web com en el llibre; en el fet de proporcionar imatges; en l’elaboració de part dels dossiers pedagògics i Maresme Medieval també apareix en els crèdits del llibre editat com a col·laborador juntament a diversos ajuntaments i entitats. 
Felicitem la feina feta per Josep Maria Rovira i les complicitats que ha sabut recollir per difondre aquest projecte innovador en el grafisme que ofereix una nova visió per comprendre millor el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar.

Presentació del llibre a càrrec de Josep M.Rovira, Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Pere Pascual [Fotografia: J.Graupera]
Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]
Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]

dissabte, 26 de maig de 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat  dijous 17 de maig de 2018 a la tertúlia núm. 411 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm), hi vaig anar com a convidat per a parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar- El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec Maria Asmarat i Oriol Agramunt i a la part tècnica Carles Capella. 
El contingut va reproduir el que es va tractar en la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” realitzada el passat dissabte 28 d’abril de 2018 a a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. 

Durada de la gravació: 51,48 minuts 

Als estudis de Mataró Ràdio després d'acabar el programa [Foto: M. Asmarat]
Maria Asmarat i Oriol Agramunt, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Sandra Cabrespina i Núria Gómez, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Amb l'equip del programa [Foto: M. Asmarat]

diumenge, 13 de maig de 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



dilluns, 29 de gener de 2018

La Fundació Burriac i la parròquia de Cabrera de Mar difonen el patrimoni de la parròquia amb un tríptic

El passat dissabte 20 de gener de 2018 la Fundació Burriac i la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar van presentar un tríptic, que trobareu a continuació, per difondre el patrimoni de la parròquia. 
L'activitat es va enmarcar dins dels actes de la Festa Major d’hivern de Cabrera de Mar, i va tenir lloc a la mateixa parròquia a les 19:30, és a dir, 30 minuts abans de començar la Missa de les 20h. 
En ell s’hi recullen, sobretot, aspectes més visibles de l'arquitectura del temple i del mobiliari litúrgic, amb la intenció de mostrar als feligresos, vilatans i interessats, el ric patrimoni parroquial.
El tríptic porta el títol de "Guia dels elements històrics...." . Està plantejat com una petita guia de visita. L’edició, ha estat encarregada pel rector de la parròquia als historiadors David Farell i Jaume Molinas, ja que tenia ganes de poder donar aquesta informació als feligresos amb un clar to divulgatiu. Per la redacció s’han documentat amb treballs ja publicats, entre altres, per publicacions meves, de Mn Ramon Canalias i altres escrits.
David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]
David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]




dilluns, 25 de desembre de 2017

Mor als 96 anys l’historiador Josep Miquel Modolell i Ros

El passat divendres 22 de desembre va morir Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Les exèquies van tenir lloc el dia 23 de desembre a la parròquia de Sant Josep de Mataró. 
Amb ell havíem col·laborat diverses vegades. Sovint em cridava per que anés a casa seva on em posava al dia de les seves cerques sobre el passat medieval de Cabrera de Mar.
havia publicat una llarga llista de treballs, com autor i com editor. En els últims anys, havia estat editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

Serveixi aquest escrit com a recordatori i agraïment a la seva amistat. 


Referenciem a continuació les seves publicacions:
  • Pel camí del mig. : de Cabrera a Mataró. Cabrera de Mar : Oikos-Tau. (1989)
  • Els meus records dels primers dies de la guerra, 1936-39. Sessió d'Estudis Mataronins, núm.9 (1992)
  • Cabrera de Mar : castell de Sant Vicenç o de Burriac : síntesi històrica. Argentona : L'Aixernador. (1993)
  • Converses amb Mossèn Pere Ribot Barcelona : Abadia de Montserrat. (1997)
  • Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme Juntament amb Ramon Coll Monteagudo. Vilassar de Mar : Oikus-Tau. (1999)
  • Vi amarg. [Premià de Dalt] : Edicions de la Vorera. (1999)
  • Els quatre noms de Burriac . Revista Fonts, num.11 (2002)
  • 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep Miquel Modolell Ros. Cabrera de Mar. (2004)
  • Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
  • Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
  • Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. Cabrera de Mar (2008)
  • D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana . Cabrera de Mar : [s.n.], 2009)
  • Una pàgina de les Col·lacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Mataró : Copyrap (2010)
  • Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar . Mataró (2011)

divendres, 4 d’agost de 2017

Nou llibre sobre l’arqueologia de Cabrera de Mar amb polèmica

Els passats dies 3 i 4 de juny de 2017, va tenir lloc a Cabrera de Mar la XIX Fira Iberomana i el VII Festival Laietania, amb l’objectiu de difondre el passat iberoromà de la població. Aprofitant aquest esdeveniment es va presentar el llibre «Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans», coordinada per Josep M. Rovira Juan i amb textos i fotografies de Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar) a banda de les reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament).

El llibre, editat per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme de la població i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va aparèixer envoltat d’una forta polèmica que ha portat fins i tot a la destitució de la regidora responsable de la seva publicació Maria J. Cortada. Entre els motius que circulen per explicar aquest cessament hi figuren, la manca de confiança de l’alcalde envers de la regidora i el fet de no haver seguit el protocol adient per editar el llibre (El Punt Avui, 21/6/17). També segons el GHC s'apunta al fet de que el llibre va aixecar els recels de l’àrea de cultura i l’arqueòleg municipal. Rosa Isabel Garí, una de les autores del llibre, declara que espera que no sigui l'excusa el rebuig a un possible favoritisme donat el parentiu entre el coordinador i la regidora cessada, ja que Josep M. Rovira i la exregidora són marit i muller. Com a conseqüència de tot això, a part del cessament de la regidora, el llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.
El llibre de 152 pàgines, que presenta un tó divulgador amb important material gràfic i àmplia bibliografia, està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. Aquest llibre s’ha d’entendre com una edició en paper d’un contingut editat en format web ja fa anys a la pàgina web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, el Grup d'Història del Casal, etc i el propi Ajuntament de Cabrera de Mar.
Sobre el tema del patrimoni medieval de Cabrera de Mar que és el que pertoca parlar en aquets bloc apareix de forma tangencial i poc aprofundida en la publicació ja que no és l’objectiu del llibre. El castell de Burriac s’esmenta a la pàgina 22 i la fase medieval de Can Modolell amb la capella de Sant Joan i el retaule de Bernat Martorell a les pàgines 131-133.
En qualsevol cas, és una llàstima que polèmiques estèrils com les aquí descrites contribueixin a eclipsar la feina i l’esforç d’aquest historiadors i impedeixin que aquest llibre pugui arribar a la mà del públic en general que en podria gaudir per conèixer el passat del seu patrimoni. Cal remarcar també que la feina feta per part dels historiadors en aquest llibre ha estat de forma desinteressada fet que cal també agrair ja que no es pot especular sobre un benefici econòmic del mateix.

Per aquells a qui interessi, els aspectes medievals de la població els he tractat amb més aprofundiment  a:
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. (Consulta en xarxa)
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona) 
  • GRAUPERA, Joaquim (2005). "El patrimoni artístico-religiós de l'època medieval a Cabrera". Cabrera de Mar. S.XX. Quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar; Fundació Salvador Alsina i Arenas.
  • GRAUPERA, Joaquim (2003). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II). Argentona : La comarcal Edicions. ( Sant Feliu, p.25-27; Sant Cebrià, p.72-75; Sant Joan,p.78-81; Santa Helena d’Agell, p.81-82i Sant Vicenç de Burriac, p. 108-110)
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “Les forques del castell de Burriac” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes .Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.87-91
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “L’arquitectura religiosa dins l’arquitectura militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.81-86
  • GRAUPERA, Joaquim (1996) . “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Primeres Jornades d’Arqueologia a Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Cabrera de Mar. 16 de març del 1996. Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1996. En premsa.
  • GRAUPERA, Joaquim. (1988) “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Ilturo - I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar, núm.1 (1998). Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 1988. Pàgs. 73-75.


dilluns, 16 de maig de 2016

Els Fontanals i els Bramona, promotors d'art a Cabrera i Agell medievals.

Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.
La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana. 
Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.
Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”
En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.

Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar]
Bibliografia: 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap. II ,p. 66-67.  Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

divendres, 13 de febrer de 2015

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:


David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa

dissabte, 24 de gener de 2015

Inauguració de la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell a Cabrera de Mar

El passat dissabte  24 de gener de 2014 en el marc de la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. La reproducció ha estat promoguda per la Fundació Burriac i a partir d’aquesta data romandrà permanentment a l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera al mur lateral del cantó de l'evangeli del temple.
L'acte es va iniciar a les 12 del migdia amb la intervenció del Sr. Pere Rodés presentant el projecte com a president de la Fundació Burriac. Seguidament, Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, va parlar del retaule original, que data del segle XV i és obra destacada de Bernat Martorell. Tot seguit, el tècnic restaurador que ha coordinat els treballs de la rèplica Sr. Pacheco, va explicar amb quines tècniques ha estat feta la reproducció. Per acabar l’acte van pronunciar unes breus paraules, el rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep Lluís Muñoz i el batlle del municipi Sr. Jordi Mir. 
La part més esperada de l'acte va ser el moment en el qual es va procedir a l’obertura del retaule que estava cobert per una cortina. La reproducció inaugurada s'ha elaborat a escala real, còpia exacte de l'original, a partir d’una còpia en 3D a nivell digital on se li ha afegit les fotografies de les parts pintades. Els daurats del marc de les taules del retaule i els daurats dels nimbes han estat afegits manualment, tot reproduint els detalls del repussat o repujat. 
El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Cabrera de Mar i la Parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

Per a saber més sobre el retaule :
Públic assistenta l'acte
intervenció del Sr. Pere Rodés, president de la Fundació Burriac.
Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona 
El coordinador dels treballs de la rèplica Sr. Pacheco
El rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep-Lluís Muñoz
Intervenció final de l’alcalde del municipi Sr. Jordi Mir
El retaule abans de ser mostrat en públic.
Moment de la mostra del retaule al públic

dimecres, 30 de juliol de 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

dimecres, 26 de març de 2014

Conferència de Ramon Coll a Cabrils sobre «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica»

El passat dissabte 22 de març es va presentar al Museu-col·lecció Municipal de Cabrils la conferència «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica», a càrrec de l’arqueòleg Ramon Coll Monteagudo. 
En la presentació, Laura Bosch, historiadora i gerent del Museu, va destacar el currículum del conferenciant i la seva llarga trajectòria en l’estudi de la muntanya des d’una perspectiva arqueològica, històrica però també antropològica i la seva relació i influència amb els pobles que l’envolten: Argentona, Cabrera i Cabrils.
Ramon Coll va començar fent una petita explicació de les diferències entre mite, llegenda, rondalla i faula. Tot seguit va anar desgranant cada llegenda, les seves versions i la interpretació proposada.
Per entendre l’origen d’aquesta densitat sobre bruixes, bones dones, dimonis i altres éssers fantàstics, en Ramon ens va fer recular a la prehistòria, però sobretot a l’època ibèrica (ss. VI – I aC) on Montcabrer va esdevenir un santuari de culte.
La instal·lació de la creu, que documentalment es pot retrocedir al 1567, està relacionada amb aquest santuari com un acte de cristianitzar un lloc pagà i, per tant, origen de malvestats i tempestes.
La publicació del seu treball podrà servir per determinar si Montcabrer, tants anys oblidat, era conegut per Claudi Ptolomeu quan el va anomenar Promontori Lunari, que ens va deixar senyalat en la seva obra Geographia Hyphégesis.

[Nota: Voldria agrair a Laura Bosch la redacció d'aquest article]

Laura Bosch durant la presentació de la conferència de Ramon Coll [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Ramon Coll durant la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]
Públic assistent a la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...