La portada gòtica de Sant Genis de Vilassar, protagonista d'una visita comentada

El passat dissabte 30 de maig de 2009, la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona va organitzar una visita guiada per diferents edificis emblemàtics del patrimoni artístic-arqueològic de Vilassar de Dalt.
La visita va comptar amb la col·laboració del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, que amb les intervencions de Josep Samon i Marc Pons van comentar l’estudi de l’edifici del teatre de “La Massa” i de les restes dels forns romans de “La Fornaca” respectivament.
La meva col·laboració va consistir en comentar l’edifici gòtic de la parròquia de sant Genis i sobre tot la seva portada que encara es conserva “in situ”. També, juntament amb Marc Pons vàrem aprofitar, ja que la visita començava a Can Banús, per comentar l’estructura típica de la masia catalana postremença.
La portada de l’església gòtica de Sant Genís de Vilassar forma part dels pocs elements que es conserven de l’edifici desprès de la seva destrucció durant la última guerra civil del 1936 al 1939. El primer document que esmenta la necessitat d’engrandir el vell edifici parroquial de Vilassar, data del 10 de setembre del 1508, en la visita pastoral realitzada per Fra Guillem Serra, delegat del bisbe de Barcelona Enric de Cardona. El visitador va trobar que l’església era insuficient per a celebrar els actes litúrgics en els dies solemnes i observa que els feligresos estaven disposats a fer una església nova. La llicència de les obres no va arribar fins el 26 d’abril de 1511 en que el visitador Jaume Valls manà que comencessin les obres de l’església. Els noms dels arquitectes encarregats de l’obra apareixen citats per primer cop a l’acta de fundació de l’església, que data del 23 de setembre de 1511. Es tracta del mestre de cases Bartomeu Rossi de Girona i Pere Capvern de França . Les obres d’aquest nou temple varen acabar el 20 de juny de 1518 segons consta en una àpoca signada pels mestres Bartomeu Rossi (pare), Bartomeu Rossi (fill) i Pere Capvern del pagament total del preu fet de la construcció del nou temple parroquial de Sant Genis. La nova església es va consagrar el 21 d’agost del 1519.
L’obertura d’entrada és rectangular definida en la part superior per un arquitrau llis decorat amb un emblema heràldic de les armes de Catalunya desplaçat al costat dret. En els laterals de la porta hi figuren uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals i els capitells d’aquests es troben decorats amb elements vegetals trepanats. A l’intradós de la porta apareix una imatge de sant Pau a la dreta i es suposa, la imatge de sant Pere a l’esquerra desapareguda segurament en la destrucció de la parròquia en la passada guerra civil. Els brancals es troben també configurats per feixos de petites columnes que tenen unes motllures gòtiques a la base. Els capitells decorats amb motius vegetals sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de la dreta s’hi representa l’arcàngel Miquel lluitant contra el maligne per la possessió de les ànimes(tema proper a la psicostasi) i a la mènsula de l’esquerra s’hi representen tres personatges de difícil interpretació degut al seu estat de conservació. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles que sosté sobre una peanya una imatge de l’arcàngel Miquel matant el drac.
Aquesta portada forma part d’un un conjunt, que es troben situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. El portal de Vilassar de Dalt és el més antic d’aquesta sèrie de portades gòtiques.
A la comarca del Maresme, durant el segle XVI, etapa que qualificaríem d’època del renaixement, representa un període d’efervescència constructiva que en la majoria dels casos, bé pel pes de la tradició, bé per la formació dels tallers o bé per els gustos imperants en els promotors, es desenvolupen majoritàriament en estil gòtic. Aquest és el cas de les portades esmentades, les quals utilitzen models, que es troben arrelats a principis de la centúria anterior, malgrat que aniran introduint lentament, sobre tot, en el cas de les portades més modernes, diversos elements decoratius en els capitells més propers a les modes italianes del renaixement sense perdre del tot les característiques gotitzants.

Bibliografia:

• GRAUPERA, Joaquim: “Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Pàgs. 215 - 231
• Per llegir l'article sencer: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113462(Fotografies: Joan Fèlix Martínez Torrentó)