Bon any 2014

Commemoració del 90è aniversari de la mort de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar

Amb el títol de “90 anys sense Domènech” la població de Canet de Mar ha commemorat la figura més emblemàtica de la vila. Els actes van començar el dissabte 21 de desembre de 2013 amb la presentació del llibre “Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1880-1923)” de l'historiador Carles Sàiz; una recopilació de més de tres-centes cartes de l'arquitecte. També es va projectar, davant la façana de la Masia Rocosa de la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, l'audiovisual produït pel Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, "Visions, pensaments i imatges" que pretén resseguir tots els camps que treballà Domènech.

El llibre de Carles Sáiz  ha estat editat per Edicions Els 2 Pins amb el suport del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner i l'Ajuntament de Canet de Mar. Presenta una compilació de  350 cartes de l'arquitecte, polític i intel·lectual català a partir d'una exhaustiva recerca per diferents arxius del país i de l'Estat espanyol. La gran extensió del treball (600 pàgines) ha comportat la divisió de l'epistolari en dos volums. El primer conté un estudi introductori, a cura de Carles Sàiz, i el gruix de cartes compreses entre 1878-1903. D'altra banda, el segon volum agafa les cartes de 1904 a 1923. Les cartes es poden agrupar bàsicament en quatre blocs de continguts: Correspondència relacionada amb els negocis editorials; activitat política; encàrrecs arquitectònics i estudis històrics i artístics. Tot plegat permet comprovar l'activitat polièdrica de Lluís Domènech i Montaner. Al treball s'hi poden llegir cartes de novel·listes com José M. de Pereda, Marcelino Menéndez Pelayo, Benito Pérez Galdós, Armando Palacio Valdés i d'altres. També d'escriptors de la Renaixença com Josep Yxart, Manel Milà i Fontanals, Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra, Víctor Balaguer, Pin i Soler, Narcís Oller, Jaume Collell... Igualment s'ha localitzat correspondència de polítics com Ramon d'Abadal, Carles de Camps, Joan Sallarés, Jaume Carner, Joan Ventosa, Marià Serra, Narcís Verdaguer, Francesc Cambó, Francesc Macià, Puig i Cadafalch, Dr. Bartomeu Robert, i de polítics madrilenys com el Conde de Romanones, Antonio Maura, Mateo Sagasta o Camilo Polavieja, entre d'altres. La localització de les cartes ha portat a Carles Sàiz per tot el país. Així doncs, hi ha correspondència de l'Arxiu Històric de l'Ateneu Barcelonès, de l'Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, del Archivo Historico de la Universidad Pontifica de Comillas, de l'Arxiu Històric de l'Hospital de Sant Pau, de l'Arxiu Nacional de Catalunya, del Centre de Documentació de l'Orfeó Català i de l'Arxiu Municipal de Canet de Mar.

Un segon acte de la commemoració va tenir lloc el dissabte 28 de desembre de 2013 amb el títol de “Recordant Domènch”. Aquesta sessió es va iniciar amb una missa al Santuari de Ntra. Sra. De la Misericòrdia i tot seguit es va organitzar una “xerrada-vermout” a la Casa museu amb l’ex alcalde Josep Rovira i Fors. Aquest va recordar una sèrie d’anècdotes que es guarden en el record de la memòria col·lectiva de Canet de Mar sobre l'empremta dels Domènech a Canet. La mort de Lluís Demènech l’any 1923 fa que no hi hagi gent viva que el recordi, per tant aquestes anècdotes pertanyen a la generació que va precedir a Josep Rovira. Aquest indicà que la vinculació de Domènech amb Canet de Mar arrenca per les influències de la seva mare i la seva dona que eren de la vila i que sens dubte influenciaren, segons Rovira, perquè les estades a Canet fossin més llargues (des de Setmana Santa a la Puríssima). Lluís Domènech no es mostrava com a membre d’una colònia d'estiuejants sinó que es va integrar a la idiosincràsia del poble. Rovira, després de desgranar tot un seguit de detalls i anècdotes sobre la personalitat i el geni de Lluís Domènech, testà que les portes de la seva casa sempre eren obertes a tothom que hi anés, ja que era molt hospitalari.

Per a més informació: http://www.carlessaiz.com/

Presentació del llibre "Epistolari de Lluís Domènech i Muntaner" [Foto:http://www.carlessaiz.com/]

Conferència de l'exalcalde Josep Rovira i Fors "Recordant Domènech" [Foto: Quim Graupera]

Nadala 2013

Actes en record del 57è aniversari de la mort de Josep Puig i Cadafalch a Mataró

En motiu del 57è aniversari de la mort de Josep Puig i Cadafalch (Barcelona, 23 de desembre de 1956), l’associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, juntament l’Ajuntament de Mataró i altres entitats culturals de la ciutat, han volgut commemorar aquesta efemèride amb l’organització de dues activitats adreçades als socis i a totes les persones interessades. Per una banda, el dissabte 21 de desembre de 2013, a les 11h va tenir lloc una visita comentada a la Casa Amatller (Barcelona) i en segon lloc, el diumenge 22 de desembre de 2013 a les 12h. ha tingut lloc una ofrena floral amb un recital poètic amb música al Parc Central de Mataró davant del monument commemoratiu a ell dedicat.

La visita comentada a la Casa Amatller (Passeig de Gràcia, 41 – Barcelona) s’ha fet aprofitant que han acabat les obres de restauració i rehabilitació de l’immoble. Actualment s’està  duent a terme el projecte museogràfic per tal de col·locar el mobiliari original a les diverses estances de la casa i preparar la seva obertura al públic cap a principis de l’any vinent. La casa, obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, fou la residència de l’industrial xocolater Antoni Amatller, representant de la burgesia il·lustrada de la  Barcelona de finals del S.XIX i principis del S.XX. La visita va consistir en la presentació de la figura d’Antoni Amatller (1851-1910) com a industrial xocolater i promotor cultural i artístic i per altra banda, es va explicar la  remodelació que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer a la casa del Passeig de Gràcia l’any 1898.  Amb aquesta visita es va permetre de primera ma copsar el projecte de rehabilitació i restauració exemplar que s'està duent a terme a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, i la seva complexitat en l’adequació dels seus espais per la visita pública en un futur no llunyà. Els comentaris van anar a càrrec de l'empresa Cases Singulars.

L’ofrena floral davant el monument dedicat a Puig i Cadafalch va consistir en un parlament a càrrec del president de l’entitat Amics de Puig i Cadafalch, Sr. Esteve Mach i en una ofrena floral efectuada per les entitats mataronines que han donat suport a l’acte, el qual va finalitzar amb una lectura de poemes i la interpretació de l’Emigrant i el Cant dels Ocells amb acordió. 

El Sr. Esteve March va destacar en el seu parlament, que malgrat que la figura de Puig és recordada, prestigiada i reconeguda arreu com a historiador de l’art i arquitecte, la seva faceta de polític no ho és tant. El moment que li va tocar viure com a President de la Mancomunitat, desprès de la mort de Prat de la Riba i durant la crisi i descomposició del sistema de la Restauració, va ocasionar-li molts problemes i enemics. Llegint fragments de discursos i parlaments de Puig, Esteve Mach va entreveure que els problemes de la Mancomunitat abans del cop d’estat de Primo de Rivera eren semblants als d'ara en quant a les demandes i reivindicacions que toparen amb la incomprensió dels governs de Madrid. Molts dels fragments llegits, es podrien trobar amb significats semblants, en els rotatius d’avui dia. Al final del seu parlament, va exposar els objectius de l’entitat que ell presideix i va demanar la col·laboració i suport per aquesta jove associació que tot just té uns mesos de funcionament.
Per a més informació sobre Amics de Puig i Cadafalch i per fer-se’n soci podeu consultar la seva web.

Públic assistent a l'acte

El Sr. Esteve Mach, President d'Amics de Puig i Cadafalch, durant el seu parlament.

Ofrena floral de les entitats.

Membres de les entitats organitzadores.

Inauguració de l’exposició “Les Creus de terme al Vilassar històric” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 13 de desembre de 2013 a les 20.00 h a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) es va Inaugurar la mostra "Les Creus de terme al Vilassar històric". La mostra es va oferir per primer cop el passat 22 de setembre de 2013 a la festa del Crist del Pla del Molí (Vilassar de Dalt). L’exposició restarà oberta al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) des del dia 13 de desembre de 2013 fins el dia 26 de gener de 2014 i a partir d’aquí començarà una itinerància que l’haurà de dur durant el 2014 a Vilassar de Mar, Cabrils, Mataró i Barcelona.

L’acte va començar amb una presentació de les activitats del Centre d’Estudis Vilassarencs a càrrec de Ramon Iglesias (vicepresident del CEV), el qual va destacar la voluntat de col·laborar amb els centres de recerca que treballen en el Vilassar històric (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils) per tal de fer activitats conjuntes. L’exposició del Centre d’Estudis Vilassarencs que es va inaugurar, s’ha fet en col·laboració amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, com a fruït de l’acord signat darrerament entre les dues entitats i consta de sis cartells de gran format on s'explica amb textos i imatges la història de les Creus del terme. 

La prestació de la mostra “Les Creus de terme al Vilassar històric” va anar càrrec de Marc Pons (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). Aquesta exposició de petit format vol donar a conèixer i aprofundir en la història de les creus de l’antic terme de Vilassar tant les desaparegudes com les que encara es conserven al nostre entorn, la Creu de Can Boquet, la del cim de Montcabrer, la de Cabrils, la del Crist del Pla del Molí i la del Mujal. Aquestes dues darreres per la seva situació, a frec del Camí del Mig, esdevingueren fites importants per als viatgers que s’encomenaven a la imatge del Crist durant els segles XVIII, XIX i XX i s’han fet molt populars darrerament gràcies a les festes que s’hi celebren anualment.

L’acte va concloure amb la conferència “Del pessebre a la Creu, el Jesús històric” a càrrec d’Alexis Serrano (Arxiver i historiador, President del CEV i Professor de la FTC). En la xerrada va centrar les discussions dins l’àmbit eclesiàstic sobre l’interès d’estudiar la figura de Jesús de Natzaret com a figura històrica. El modernisme és el terme amb el qual l'Església católica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen a finals del segle XIX i principis del segle XX que criticaven els dogmes de l'Església católica, els quals creien que s’havien de considerar com meres expressions simbòliques i que no s'han de considerar com a veritats absolutes. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907). Alexis Serrano va anar desgranant les fons històriques que ens apropen al Jesús històric i va intentar descriure, a partir d’aquestes, com deuria ser el moment de l’infantament de Jesús. Les restes materials conservades a Israel i Palestina, com l'església de la nativitat, o bé cases populars conservades avui dia, ens apropen als veritables significats dels espais citats per les fonts i reproduïts a nivell iconogràfic en els pessebres, com l'establia, l'hostal, la cova, la menjadora... Al final de l'acte Benet Oliva com a president del  Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va lliurar a Ramon Iglesias i a Alexis Serrano un record pel seu pas per la sala d'acte es del Museu.

Trobareu més informació al web: www.cevilassarencs.org/lescreus i al bloc

http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/

Ramon Iglesias (vicepresident del CEV) durant la presentació de l’acord de col·laboració signat darrerament entre les dues entitats.

Marc Pons presentant l'exposició i la conferència d'Alexis Serrano.

Imatge de l'exposició

Visita comentada per l’art gòtic del Baix Maresme amb AAR de Sabadell: Visites comentades a la sagrera i el museu parroquial de Vilassar de Dalt i a la parròquia de Teià.

El diumenge 24 de novembre de 2013 va tenir lloc una visita comentada per diversos indrets del Baix Maresme per poder apropar-nos a l'art gòtic del Baix Maresme. L'activitat va estar organitzada pels Amics de l'Art Romànic de Sabadell i estava pensada com un complement a la xerrada que vaig oferir l'anterior dimecres 20 de novembre a la sala d'actes del Museu de Sabadell.

La visita es va iniciar amb un repàs de la història del castell des de la masia de Can Villà del Torrent que molt amablement ens van autoritzar a poder-hi entrar. A part dels meus comentaris va intervenir l'historiador del Museu de Vilassar de Dalt Marc Pons que va descriure les raons estratègiques per la situació del castell en aquell indret. Seguidament, el nombrós grup de 49 persones es va dividir en dos. Una part, acompanyats per mi, ens vàrem endinsar en la història de l'estructura urbanística del Vilassar medieval tot explicant la portada gòtica conservada “in situ” i diversos espais de l'estructura urbanística mitjançant un breu recorregut. L'altre grup, a mans de Marc Pons, va descobrir les peces conservades del temple gòtic vilassarenc que es troben al Museu de la parròquia de Sant Genís. Al cap de mitja hora, els dos grups es van intercanviar per completar els dos itineraris. Les visites del matí van acabar amb la visita del Museu de la Mina Vella, que malgrat ser un espai construït al s.XIX, va permetre entendre la importància de l'aigua en el Maresme i observar les estructures d'un molí fariner molt semblant al que podríem tenir a l'època medieval. Els comentaris sobre el contingut d'aquest museu van anar a càrrec del seu director Feliu Novell.

Per la tarda, justs de temps, no varem poder comentar la creu de terme de Teià tal com teníem pensat i ens varem dirigir directament a la parròquia de Teià. Aquest edifici presenta unes característiques poc usuals a la comarca i ens mostra una tipologia diferenciada de la majoria dels temples parroquials. En aquest espai vaig poder explicar l'evolució de la seva fàbrica des del romànic al gòtic tot analitzant el mobiliari litúrgic gòtic, documentat i conservat. Les meves explicacions van venir complementades amb els comentaris de dos historiadors locals coneixedors de la història de la vila, els germans Josep i Josep Maria Balada als quals agraïm la seva col·laboració. 

La primitiva església de Teià, es troba documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu i consta en el contracte que havia de construir-se amb les mateixes proporcions i factura de l'església del convent dels Àngels de Barcelona (1562-1566). L'edifici parroquial de Teià consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, obrat “a la romana”, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. Durant la visita varem poder admirar i comentar la creu processional de plata daurada del s.XVI que molt amablement ens varen mostrar.

Com a cloenda de la jornada vàrem poder gaudir, en els locals de la CMC La Unió, de l'exposició “50 anys del Butlletí Parroquial Teià” elaborada pels germans Balada i organitzada per l'Arxiu Històric de Teià. La mostra oferia un breu repàs de la historià religiosa i social del poble a traves del butlletí Parroquial que va ésser l’única publicació periòdica fins a la sortida de la revista “Quelcom” l’any 1975 i del Butlletí Municipal l’any 1983 que s’ha publicat cada primer diumenge de mes des del 10 de novembre de 1963.

Comentaris sobre el castell de Vilassar des de Can Villà.

Quim Graupera i Marc Pons durant les explicacions sobre el castell de Vilassar.

Comentant la portada gòtica de la parroquial de Sant Genís de Vilassar.

Marc Pons comentant el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar.

Comentant l'estructura de les masies i la seva decoració a Can Bonhivern.

Comentant la part més propera del castell de Vilassar on es veuen encara restes del mur altmedieval.

Feliu Novell al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar.

Comentaris a peu del moli de Ca l'Eudald.

En direcció a la parròquia de Sant Martí de Teià.

Comentant l'edifici i el mobiliari litúrgic de Sant Martí de Teià.

Josep Maria Balada explicant les restes conservades del retaule renaixentista de Teià.

Josep Maria Balada mostrant la creu processional gòtica.

Quatre comunicacions sobre temàtica medieval a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013)

El passat dissabte 23 de novembre de 2013 va tenir lloc la XXX Sessió d'Estudis Mataronins al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enguany, de les 22 comunicacions presentades, se'n van exposar quatre relacionades amb temes de l'àmbit medieval.

• La col·lecció de pergamins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a càrrec d’ Enric Subiñà i Coll. La recent catalogació i ordenació de la col·lecció de pergamins del MASMM ha permès identificar unitats que fins ara no ens eren conegudes. D’aquests fons, els més importants numèricament són els de la pròpia institució, juntament amb els del fons Marfà i els del fons Adan. També va esmentar els de Milans del Bosch, els Ballot o els Ribas.
• Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? a càrrec de Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló. En aquesta comunicació es va denunciar les recents actuacions a la capella romànica de Sant Mateu en que els propietaris es van dedicar a repicar l'arrebossat de la façana i omplir les juntes entre els carreus amb ciment porland. També han aixecat l'enllosat de l'espai anterior a la façana i han repintat de blanc l'interior de la capella amb un criteri estètic dubtós. En la comunicació, Jordi Montlló es va exposar la denúncia dels fets, jo mateix vaig documentar les dades històriques i artístiques de l'edifici i Joan Carles Alay va descriure l'àmbit legal de protecció de l'edifici i va descriure les accions a emprendre per denunciar els fets. Aquesta acció compta amb el suport de Maresme Medieval, la Societat Catalana d'Arqueologia i el Grup d'Història del Casal.
• Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna) a càrrec de Joaquim Graupera i Graupera. En el terme de Santa Susanna dins de la propietat de Can Jordà, s'ha trobat recentment un complex moliner integrat per un moli fariner i un moli d'oli desconeguts fins el moment. Al llarg de la comunicació es van anar desvetllant les referències documentals i bibliogràfiques sobre el tema i la descripció de les restes trobades. El trull d'oli es va construir suposadament al s.XVII-XVIII un cop el moli fariner estava ja amortitzat. En la documentació de la casa hi ha constància documental de l'existència d'un moli des del s.XIV que fins ara es relacionava amb unes construccions situades més a munt de la riera en l'edifici conegut com la Taverna juntament ambles restes d'un aqüeducte que portava l'aigua a aquests moli salvant la riera de Santa Susanna.
• Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714 a càrrec de Jordi Montoro i Maltas. En aquesta comunicació es va presentar una nòmina més complerta dels jurats de la Universitat de Mataró. Fins ara coneixem la realitzada per Migliaresi. En el treball també es va fer una introducció al sistema d’elecció municipal català fins la seva supressió on les elits locals els controlaran i malgrat certs intents, el càrrec no es va democratitzar mai.

Amb aquesta edició, on també es va presentar el volum publicat de les anteriors, ja fa trenta anys d’aquesta activitat que representa un espai d’intercanvi i de trobada anual dels estudiosos maresmencs que treballen en el camp de la història local. Aquest espai és una iniciativa del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i l’Institut Ramon Muntaner. Les comunicacions presentades es publiquen en un volum que s'edita l'any següent. Fins ara s’han publicat 29 volums amb més de 440 estudi i amb la participació de més de 110 investigadors. Els volums editats son consultables a la web www.raco.cat. Voldríem agrair des d'aquí la seva contribució al coneixement de la historia local de la comarca del Maresme.

Moment de l'exposició de la comunicació sobre les Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme) a càrrec de Jordi Montlló, Joaquim Graupera i Joan Carles Alay. [Foto: Marc Pons]

Moment de l'exposició de la comunicació sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). [Foto: Marc Pons]

Moment de l'exposició de la comunicació sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). [Foto: Marc Pons]

«Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 21 de novembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de «Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Vilassar el passat dimecres 4 de juliol de 2013 dins el cicle de conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El contingut de la xerrada sortirà publicat aquest mateix dissabte en el volum de la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró .

Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura.
Per escoltar el programa

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Museu de Sabadell.

El passat dimecres 20 de novembre del 2013, a les 19 h, va tenir lloc al Museu de Sabadell, la meva conferència: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" dins la programació anual d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell. L'acte va estar presentat per Lluís Fernández, President de l'entitat sabadellenca.

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...).

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Públic assistent a la conferència [Fotografia: Lluis Fernàndez -AAR Sabadell]

Moment de la conferència [Fotografia: Lluis Fernández -AAR Sabadell]

Comunicació sobre l'ús de la pedra de Montjuïc en el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic.

Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic. Entre les comunicacions que contenia el programa vaig presentar la que portava per titol «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

La muntanya de Montjuïc s’alça entre el mar i la ciutat de Barcelona. Situada al S de la ciutat, constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. El seu perfil és escarpat al vessant E i suau al vessant W, té una altitud màxima de 191,7 m (Castell de Montjuïc) i mínima de 7,8 m i una extensió aproximada de 360 ha. A nivell geològic està formada per roques sedimentàries (argiles, gresos i conglomerats) dipositats en un delta que, durant el Miocè (fa 15 milions d'anys), desembocava a la mar Mediterrània. 

La seva pedra, molt apreciada, és compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. Segons la terminologia utilitzada per la gent que treballava en l’explotació de la “pedra de Montjuïc”, la pedra es classificava en dos categories: el blanquet i el rebuig. El blanquet és la pedra de bona qualitat, dura i compacta però fàcil de treballar. El rebuig és la de mala qualitat, desagregable i poc útil per a construcció. 

Hi ha evidències arqueològiques de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana, ja que en unes excavacions efectuades l’any 1990 arran dels treballs per realitzar els nous accessos cap a la Ronda del Litoral, entre el carrer de Nostra Senyora del Port i la pujada cap el Fossar de la Pedrera, va aparèixer una pedrera romana a cel obert.

Durant l’època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuïc, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. Aquests estaven integrats a la Confraria de mestres de cases i molers, els privilegis dels quals es remunten al 1218 concedits pel rei Jaume I i ratificats en temps posteriors per altres monarques de la Confederació Catalano-aragonesa.

La documentació dels contractes d’obra ens aporta una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També conservem una gran varietat d’informació sobre la seva compra, preus, transport, noms de picapedrers, etc., però ens falta a hores d’ara, dades més precises sobre el nom i la localització de les pedreres en època medieval. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat. En aquesta comunicació varem presentar testimonis que evidencien l’existència, a partir del s.XV, d’un comerç de materials prefabricats que tingueren un ressò i una prosperitat fins ben entrat el s.XVI, seguint un esquema semblant al que la Dra. Francesca Español va poder documentar per la pedra de Girona i que va tenir per clients molts promotors de la zona del Maresme.

Per a més informació sobre el Simposi : cliqueu aquí 
.

Inauguració del simposi a càrrec del Dr. Carles MANCHO, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra. Francesca ESPAÑOL, Presidenta d'Amics de l'Art Romànic (IEC).

Públic assistent al Simposi.

Moment de la lectura de la comunicació «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

Els mobles tinells conservats en el Maresme

A les masies post-remences, l’escala, que dóna accés al primer pis, es troba tancada amb una porta i es decora moltes vegades amb un mirador o espiell circular que serveix per espiar l’entrada. Al pis superior, es troba la "Sala" que ocupa la part central de l’edifici per sobre del rebedor de la planta baixa. La “Sala” seria l’espai utilitzat a nivell habitual com a distribuïdor a les habitacions disposades en els espais laterals i, en les diades especials de celebració, s'hi realitzaven els àpats importants de la família entesa en sentit ampli. Just en l'espai que feia de sostre de l’escala, es situaria un tinell de fusta esglaonada que lluiria la vaixella important de la casa. A banda i banda de la Sala es disposarien les habitacions dels residents de la masia. Ocasionalment hi podrien aparèixer unes golfes per emmagatzemar estris i productes de la collita.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, el tinell seria la lleixa o prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells i per extensió seria el moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles de les cases dels grans senyors. La situació d’aquest moble en la Sala, també fa que tot l'espai passi a denominar-se el Tinell, com passa al Palau Reial Major de Barcelona.

Segons els inventaris medievals, les parets del tinell es revestien de elements ornamentals com quadres pintats, tapissos historiats, domassos, draps de ras, sedes, taules, escons, bancs i cofres i arquetes per guardar objectes. A l’escena de la decapitació de Sant Joan Baptista del retaule de Pere Garcia de Benavarri, provinent de l’església  de San Joan de Lleida i ara conservat al MNAC, s'hi pot veure una Sala amb tota aquesta decoració i amb el seu tinell.

Al Maresme s’han conservat alguns tinells. Un dels que he pogut localitzar és a Can Catà de la Vall a Sant Andreu de Llavaneres. L’aspecte de la masia actual és fruit d’una reforma que es va fer en el segle XVII de la casa original de la primera meitat del segle XVI. Un altre que es conserva és el de Can Cabanyes d’Argentona, un dels grans casals que al segle XVI ja introduïren elements decoratius de l’art del renaixement. De forma descontextualitzada es conserva el tinell de Can Bosc de Dosrius.

Per a saber-ne més

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap.6, pàg.224
• PASCUAL MIRÓ, Eva (2005). “Els tinells, les taules i els seients” a L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.320-321
• PASCUAL MIRÓ, Eva (2008). “Tipologies del moble medieval a la Corona d’Aragó: evolució i pervivencia de les formes” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.65
• VINYOLES VIDAL, Ma Teresa  (2008).”L’ús de l’espai domèstic en època gòtica” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.34

Pere Garcia de Benavarri: Escena de delbanquet d'Herodes.(1470 aprox.) MNAC

La Sala de Can Cabayes d'Argentona  [Fotografia: Josep Cabanyes (1905) CEC]

La Sala de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres) [Fotografia: Joaquim Graupera, agost del 2008]

El monestir de Santa Maria de Montealegre o de la Conreria (Tiana) a l'època medieval.

El monestir Santa Maria de Montealegre es troba situat a la serralada litoral, al nord-oest del terme de Tiana, en el turó nomenat de la Conreria. S’hi accedeix per la carretera de Badalona a Mollet. En aquest indret recentment hi havia el seminari menor de la diòcesi de Barcelona i actualment manté la funció de casa de colònies de la fundació Pere Tarrés.

Segons, Mn. Salvador Pibernat en el seu llibre sobre l'ermita de Cabanyes. esmenta que la capella de Santa Maria de Montalegre apareix per prier cop en l'acta de consagració d'aquesta capella el 1192 però no és cert. Segons Xavier Pérez, historiador de Sant Fost de Campsentelles, el primer cop que apareix el convent de monges, encara en construcció, és el 1241, segons pergamins conservats a l'ACA.  Des del principi del s. XIII apareix esmentada en moltes donacions i deixes testamentàries que es realitzen a aquesta primitiva comunitat. Així tenim que el 1230, un tal Bernat deixa 5 sous a Sta. Maria de Montalacris i una llàntia per la seva ànima. EN una ltre testament del 3 de juny del 1247 Giralda de Campsentelles i el seu marit Ferrer de Vilanova, deixen tres peces de terra que tenien a prop del monestir i un altra prop del castell de Montalegre a l'esmentada comunitat. Altres deixes corresponen al 31 de juliol del 1250; al 17 de juliol del 1285 i el 26 de juny del 1286. En aquesta última, la priora Giralda de Penyafort rep del senyor de Sentmenat i de Saura, un terreny enfront a l’esmentat “Castell”. Sembla que aquest castell correspon  a la torre de guaita que tenien els senyors de Campsentelles.

El 31 de juliol del 1250 sabem que es consagra l’altar del nou convent a la Mare de Déu i es fa una certificació de l’acte. Al cap de sis anys, pel 22 de gener, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va lliurar a la comunitat de monges donades de la casa de Santa Maria de Montalegre (Montalacris o Mont Hilaris) l’església de Sant Fost, dins els territoris de dita comunitat, aquesta donació fou rebuda per Guillelma, “priorissa cenobii Sancte Maria de Montalacris” representant de les 12 monges.

El 1265 el bisbe de Barcelona Arnau va convertir aquesta comunitat en monestir sota la regla de Sant Agustí i al cap d'uns anys, el 1303, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba va retirar els drets que tenia la parròquia de Sant Fost de Campsentelles sobre el monestir. 

A l’any 1344, s’aproven les ordenacions fetes per les monges i el bisbe, uns anys abans del trasllat d’aquesta comunitat a Barcelona l’any 1362. Els terrenys d’aquest monestir van passar l’any 1362 a mans dels canonges de Santa Eulàlia del Camp essent administrats per Arnald de Torrevieja.  El 1399 s’hi va establir una comunitat d’ermitans que hi conviure fins el 1408. Desprès va ser adquirit per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona i el 16 de febrer del 1415 va ser comprat per la Cartoixa de Vallparadís, els quals el van utilitzar fins al seu trasllat al nou monestir de Montalegre començat el 1433 i acabat el 1448.

Actualment no queda cap vestigi medieval  al monestir. Sembla ser que l'edifici primitiu va ser enderrocat a finals del s.XVI, quan es van iniciar els treballs d'engrandiment del recinte (a la llinda de la façana actual hi consta la data 1568). Aquest edifici del s.XVI tampoc es conserva ja que també va ser enderrocat i refet el XVIII. 

Sembla que la parula "Conreria" prové del llatí Correrius que vol dir, “casa del Corredor”, que es refereix al càrrec de procurador de la Cartoixa. Però per altres autors, la paraula Conreria té el significat de “Conreus”. Es pot conèixer l’aspecte del monestir abans del s.XVI a partir d’un dibuix que es conservava a l'arxiu de la Cartoixa de Montalegre i en una pintura en la qual es veu St. Bru pregant amb la imatge de la Conreria al fons. Aquesta pintura es pot datar d’abans del 1615, moment en que s’acaba la construcció del segon claustre. A partir d’aquest dibuix podem veure que l’estructura del monestir devia ser al voltant d’un claustre i que l’església estaria disposada a la banda esquerra. Del conjunt destaca una torre, que es relaciona amb l'esmentada torre de defensa dels senyors de Campsentelles al costat de la qual es va construir el convent.

Per bibliografia i referències

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.p. 158-159. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

L'edifici gòtic del s.XVI de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
Pintures murals en el claustre de la Cartoixa (1615)

L'edifici del segle XVIII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana). Postal "La Conreria (alt 445 m) Restaurant de Hijo de J. Autonell." Principis del s.XX. (Col.Particular)

Claustre del s.XVII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
a partir d'una fotografia de Josep de Cabanyes (1931)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana.