A les masies post-remences, l’escala, que
dóna accés al primer pis, es troba tancada amb una porta i es decora moltes
vegades amb un mirador o espiell circular que serveix per espiar l’entrada. Al
pis superior, es troba la "Sala" que ocupa la part central de l’edifici per sobre
del rebedor de la planta baixa. La “Sala” seria l’espai utilitzat a nivell habitual com a distribuïdor a les habitacions disposades en els espais laterals i, en les diades especials de celebració, s'hi realitzaven els àpats importants de la família entesa en sentit ampli. Just en l'espai que feia de sostre de l’escala, es situaria un tinell de
fusta esglaonada que lluiria la vaixella important de la casa. A banda i banda
de la Sala es disposarien les habitacions dels residents de la masia.
Ocasionalment hi podrien aparèixer unes golfes per emmagatzemar estris i
productes de la collita.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, el
tinell seria la lleixa o prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres
atuells i per extensió seria el moble de luxe destinat a guardar i a exposar
les vaixelles de les cases dels grans senyors. La situació d’aquest moble en la
Sala, també fa que tot l'espai passi a denominar-se el Tinell, com passa al
Palau Reial Major de Barcelona.
Segons els inventaris medievals, les parets del tinell es revestien de elements ornamentals com
quadres pintats, tapissos historiats, domassos, draps de ras, sedes, taules,
escons, bancs i cofres i arquetes per guardar objectes. A l’escena de la
decapitació de Sant Joan Baptista del retaule de Pere Garcia de Benavarri,
provinent de l’església de San Joan de Lleida
i ara conservat al MNAC, s'hi pot veure una Sala amb tota aquesta decoració i amb el seu tinell.
Al Maresme s’han conservat alguns
tinells. Un dels que he pogut localitzar és a Can Catà de
la Vall a Sant Andreu de Llavaneres. L’aspecte de la masia actual és fruit
d’una reforma que es va fer en el segle XVII de la casa original de la primera
meitat del segle XVI. Un altre que es conserva és el de Can Cabanyes
d’Argentona, un dels grans casals que al segle XVI ja introduïren elements
decoratius de l’art del renaixement. De forma descontextualitzada es conserva el tinell de Can Bosc de Dosrius.
Per a saber-ne més
- GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.6, pàg.224
- PASCUAL MIRÓ, Eva (2005). “Els tinells, les taules i els seients” a L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.320-321
- PASCUAL MIRÓ, Eva (2008). “Tipologies del moble medieval a la Corona d’Aragó: evolució i pervivencia de les formes” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.65
- VINYOLES VIDAL, Ma Teresa (2008).”L’ús de l’espai domèstic en època gòtica” a El moble medieval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu de les Arts Decoratives. P.34
 |
| Pere Garcia de Benavarri: Escena de delbanquet d'Herodes.(1470 aprox.) MNAC |
 |
| La Sala de Can Cabayes d'Argentona [Fotografia: Josep Cabanyes (1905) CEC] |
 |
| La Sala de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres) [Fotografia: Joaquim Graupera, agost del 2008] |
