L'escultor gòtic Jordi de Déu i la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Mataró.

La imatge de la Mare de Déu de santa Maria de Mataró es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria provinent de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Representa una imatge de la Mare de Déu amb l’infant en braços que deuria presidir el retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Rosa Maria Terés va atribuir la imatge, en un estudi realitzat, a l’escultor Jordi de Déu. Es tractaria d’una obra realitzada en el seu últim període productiu datable entre el 1390 i el 1418, moment en que estava treballant en el cadirat del cor de la seu de Barcelona. 

La imatge de la Verge esta obrada en alabastre i segons les traces de pintura existents (blau i vermell) es pot afirmar que l’acabat era policromat. La Verge porta un vestit escotat i cenyit per un cinturó decorat amb relleus i el mantell que li cobreix des de les espatlles, li embolcalla els braços. El rostre de la Verge presenta els trets típics de l’escultura gòtica, lleugerament arrodonit amb un lleu somriure i una forma d’ulls peculiar que denota una clara influència francesa. Sobre del cap presenta una corona que descansa sense vel sobre una llarga cabellera. Un altre tret típic de les representacions gòtiques de la Verge és la suau corba que descriu el cos al sostenir el nen en braços. La figura, en general, es troba ben conservada i solament manté desperfectes en la ma de la Verge, el cap que es va trencar a l’alçada del coll i en el nas i finalment s’intueix un desaparegut ocell en la ma de l’infant 

Jordi de Déu va un escultor representatiu del gòtic internacional català. Va ser comprat com esclau per l'escultor Jaume Cascalls, amb el qual va treballar en les tombes reials del Monestir de Poblet des del 1363. Quan va morir Cascalls, Pere el Cerimoniós el va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381. Unes de les obres més representatives d’ell van ser els retaules de Vallfogona de Riucorb (1385) i el retaule d'alabastre de Sant Llorenç a l'església de Santa Coloma de Queralt (1386) els quals mostren paral·lelismes amb la Merededéu de Mataró. A partir del 1390 es va traslladar a Barcelona, ja que el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar varies imatges per decorar el cor de la catedral: unes imatges per a la paret i les escultures de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge de la Anunciació per a l'escala. També se li atribueix l'encàrrec d'esculpir la part alta del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb 50 capitells amb figures, 28 bases i 28 motllures. Una de les altres obres importants va ser la decoració escultòrica de la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, feta a l’entorn del 1400, la qual ja signa amb el cognom Jordi Joan, nom que va adoptar un cop assolida la llibertat. La relació d’aquest artista amb Mataró ara per ara, solament es pot explicar a partir de les accions del Bisbe Ramon d’Escales, el qual en aquelles mateixes dates ja va fer encarregar, segons documents conservats, un armari per guardar els ornaments per la parròquia de Mataró.

Bibliografia:

• BASERAN, Pere (2003). Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura gòtica catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona. P.304-318. 
• BASERAN, Pere (2007). “Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional” a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol.I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• TERÉS I TOMÀS, Ma. Rosa (1985). “L’escultor Jordi de Déu i la Mare de Déu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 24, (desembre, 1985), p.44-48.

Conferència a l'institut d'Estudis Catalans sobre «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença».

El passat dilluns 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast, vaig tenir el plaer de realitzar la conferència «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a la sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).L'acte va estar organitzat pels Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El contingut va ser semblant al que vaig realitzar a Mataró el divendres dia 7 d'octubre de 2011 amb el títol “Puig i Cadafalch: l'art i la història al servei de la reconstrucció nacional”  en el marc del Open 48 Hores Puig i Cadafalch que es va tenir lloc per primera vegada. L'assistència també va ser nombrosa, entre 40 i 45 persones i va tenir una forta acollida.

Presentació de la conferència pel Dr. Joan Valero dels AAR,

Sortida de camp a les restes del monestir de Sant Pere des Bosch (o des Puig) de la Roca del Vallès.

Avui dissabte, un grup d’amics i col.laboradors del Grup d’Història del Casal hem fet una visita de camp a l’antic monestir de Sant Pere del Bosch, també conegut com monestir de Sant Pere des Puig, al terme de La Roca del Vallès prop de la masia de Can Santpere. El grup de treball ha estat integrat per Joan Carles Alay (Societat Catalana d’Arqueologia), Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateix del Grup d’Història del Casal de Mataró. L’objectiu però era trobar les restes del poblat ibèric de Can Sanpere conegut com el Poblat Blau.

Ja fa uns mesos, l’amic i col.laborador Francesc Costa  ens havia posat en coneixement de les restes d’aquest petit cenobi i em va passar també un petit article que havia recollit, escrit per mossèn Francesc Soler, el qual es conservava a la parròquia de Sant Sadurní de la Roca.

Aquest petit monestir, regentat per una petita comunitat de l’orde benedictina integrada per cinc monges el 1340,  depenia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Les primeres dades documentals que es recullen són del 1306. El monestir deguè entrar en decadència a principis del s.XV i les últimes dades conegudes són del 1513. Sembla que les restes visibles consisteixen en una sèrie de murs envoltats per la brolla del bosc i pels arbres que les han anat engolint. La part més interessant és una paret de dos metres d’alt que conserva la meitat d’un portal adovellat. Segons el text de mossèn Soler “... la iglesia está enterrada, no así la de fuera. A unos seis metros del muro de la capilla hay otra boca de la cisterna o galería. De lo que fue la iglesia no queda nada, ni tan siquiera el ara. E la única dovela que aún queda en pie, hay una pequeña capilla, no más grande de 30 centímetros de altura por unos 10 centímetros de fondo. Según se cree había una imagen de la Virgen María. (...). La parte del muro de mediodía, que aún se conserva en pie, tiene una altura de 4 metros. Detrás de él hay una terraza de unos 2 metros de ancho. En la parte baja del muro observamos una pequeña ventan que comunica las dos estancias.”

El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1893 ens dóna dades de la imatge, avui perduda, que es venerava a la capella: “La imatge és petita, tenint 28,5 centímetres d’alsada. La Verge té lo cap entregirat mirant al Nen Jesús, sentat en son bras esquerra. La base poligonal, és de vuit cares. Lo cos és curt i desproporcionat i los plechs de sos ropatges, treballats y amples. Al que sembla, pertant a la segona meitat del s. XV, i tot en ella acusa lo Renaixement”. 

Masia de Can Santpere (La Roca del Vallès)

Josep Vinyals, Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Joaquim Graupera

Nou article sobre l'art romànic al Maresme en el butlletí dels AAR del Bages.

En l'últim número del Butlletí d’Amics de l’Art Romànic del Bages [núm. 165 (juliol-setembre 2011), pàgs.3-18] m'han publicat un article sobre “L’arquitectura religiosa Romànica en el Baix Maresme (S.XI-XII)”. 

En el mateix es sintetitza l'arquitectura religiosa romànica a la zona. En un primer apartat s'analitza el marc històric: La revolució feudal i les noves pautes d'organització del territori. A continuació s'analitzen les causes de la necessitat de renovació dels temples i la febre constructora del segle XI, atenent en la part central de l'article,  les característiques generals de l'arquitectura romànica al Baix Maresme. En aquest punt també s'analitza de forma aprofundida en la dificultat de classificar els edificis en el primer o segon romànic. Finalment es descriuen les característiques tècniques i formals dels edificis romànics del Baix Maresme tot incidint en la poca decoració conservada dels edificis.

Si voleu llegir l'article complert el podeu trobar a:

http://www.aarb.cat/publicacions/165.pdf