La imatge de la Mare de Déu de santa Maria de Mataró es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria provinent de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Representa una imatge de la Mare de Déu amb l’infant en braços que deuria presidir el retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Rosa Maria Terés va atribuir la imatge, en un estudi realitzat, a l’escultor Jordi de Déu. Es tractaria d’una obra realitzada en el seu últim període productiu datable entre el 1390 i el 1418, moment en que estava treballant en el cadirat del cor de la seu de Barcelona. La imatge de la Verge esta obrada en alabastre i segons les traces de pintura existents (blau i vermell) es pot afirmar que l’acabat era policromat. La Verge porta un vestit escotat i cenyit per un cinturó decorat amb relleus i el mantell que li cobreix des de les espatlles, li embolcalla els braços. El rostre de la Verge presenta els trets típics de l’escultura gòtica, lleugerament arrodonit amb un lleu somriure i una forma d’ulls peculiar que denota una clara influència francesa. Sobre del cap presenta una corona que descansa sense vel sobre una llarga cabellera. Un altre tret típic de les representacions gòtiques de la Verge és la suau corba que descriu el cos al sostenir el nen en braços. La figura, en general, es troba ben conservada i solament manté desperfectes en la ma de la Verge, el cap que es va trencar a l’alçada del coll i en el nas i finalment s’intueix un desaparegut ocell en la ma de l’infant
Jordi de Déu va un escultor representatiu del gòtic internacional català. Va ser comprat com esclau per l'escultor Jaume Cascalls, amb el qual va treballar en les tombes reials del Monestir de Poblet des del 1363. Quan va morir Cascalls, Pere el Cerimoniós el va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381. Unes de les obres més representatives d’ell van ser els retaules de Vallfogona de Riucorb (1385) i el retaule d'alabastre de Sant Llorenç a l'església de Santa Coloma de Queralt (1386) els quals mostren paral·lelismes amb la Merededéu de Mataró. A partir del 1390 es va traslladar a Barcelona, ja que el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar varies imatges per decorar el cor de la catedral: unes imatges per a la paret i les escultures de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge de la Anunciació per a l'escala. També se li atribueix l'encàrrec d'esculpir la part alta del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb 50 capitells amb figures, 28 bases i 28 motllures. Una de les altres obres importants va ser la decoració escultòrica de la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, feta a l’entorn del 1400, la qual ja signa amb el cognom Jordi Joan, nom que va adoptar un cop assolida la llibertat. La relació d’aquest artista amb Mataró ara per ara, solament es pot explicar a partir de les accions del Bisbe Ramon d’Escales, el qual en aquelles mateixes dates ja va fer encarregar, segons documents conservats, un armari per guardar els ornaments per la parròquia de Mataró.
- BASERAN, Pere (2003). Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura gòtica catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona. P.304-318.
- BASERAN, Pere (2007). “Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional” a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol.I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- TERÉS I TOMÀS, Ma. Rosa (1985). “L’escultor Jordi de Déu i la Mare de Déu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 24, (desembre, 1985), p.44-48.
