El passat dissabte 1 d’abril de 2017, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó(Argentona, 1923), nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Boet seu de l’entitat arqueològica. Al final de l’acte, presentat per Joan Antoni Cerdà va consistir en una taula rodona moderada per Robert Lleonart, en la que hi van intervenir el mateix Lladó i altres membres d’aquella generació d’arqueòlegs com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós del Museu de Badalona. Després del debat es va passar un vídeo en homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals de l’etapa del franquisme que van mantenir viva la flama de la defensa del patrimoni arqueològic. L’acte va finalitzar amb la presentació del seu llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A l'acte hi van donar suport moltíssimes entitats de la ciutat entre elles aquest bloc de Maresme Medieval.
L'entitat organitzadora, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), és una entitat local nova, hereva de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’entitat té com a objectius investigar, difondre i fomentar el patrimoni arqueològic i històric de la ciutat; en aquest sentit, promou el reconeixement, com a socis d’honor, a personalitats que s’hagin distingit en aquestes activitats.
Jaume Lladó, nascut a Argentona l’any 1923, és un activista cultural amb una llarga trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i en la defensa del patrimoni cultural del nostre país. Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana es va desenvolupar al costat d’altres personalitats destacades del moment com Esteve Albert, Marià Ribas, els germans Arenas, Jesús Illa i un llarg etcètera que al llarg de la xerrada va rememorar amb anècdotes. Va tenir mestres com Bosch i Gimpera i Serra Ràfols. Al llarg de la xerrada va destacar sobretot el mestratge de Puig i Cadafalch, al qual el va nomenar “el mestre” en tot moment. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista ‘MVSEU’, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d’estar escrita en català. D’aquest etapa va recordar el seu tracte amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent i ha col·laborat molts amb l’estudi de Cuixà i el seu patrimoni del qual va recordar la troballa de documents de Josep Puig i Cadafalch, els quals els va identificar per la lletra.
Per a més informació:
- LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; SUBIÑÀ, Enric; FARELL, David (2001). "Vivències de Jaume Lladó i Font (conferència, 1a part)”, a Fonts. Revista del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell d'Argentona, Núm. 7 (juliol 2001), p. 22-23.
- Articles d’ell publicats als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
- VELLVEHí Jaume [En línia].“Jaume Lladó i Font: lluitador per la identitat”. La Raconera. Prestatge de superfície triangular que es posa a un http://laraconera.blogspot.com.es/2013/07/jaume-llado-i-font.html racó d'habitació. dilluns, 4 d’abril de 2016. (Consultat el dia 2 d’abril de 2017).
 |
| Joan Antoni Cerdà, membre del CEAH, presentant l'acte [Fotografia Joaquim Graupera] |
 |
| Robert Lleonart, membre del CEAH, moderant la taula rodona [Fotografia Joaquim Graupera] |
 |
| Joan Antoni Cerdà, lliurant el diploma de soci d'honor de l'Entitat. [Fotografia Joaquim Graupera] |
 |
| Públic assistent a l'acte. [Fotografia Joaquim Graupera] |
.JPG)