divendres, 17 de desembre de 2010

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval guanya el Premi 2010 de la Fundació Noguera.

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval ha guanyat l’edició d’enguany del Premi de la Fundació Noguera. Com historiadora medieval del Maresme, es va donar a conèixer l’any 1987 amb el llibre d’obligada referència dins la historiografia del Maresme que havia guanyat el guardó del Premi Burriac dos anys abans: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Aquest treball, en realitat va ser la tesi de llicenciatura dirigida pel Dr Josep Maria Salrach defensada el 30 de setembre de 1985.
El 26 d'octubre del 2007 es va doctorar amb la tesi “El Baix Maresme en època Medieval” dirigida aquesta vegada pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dins el programa de doctorat “ Món medieval i modern. Últimes línies de recerca. Bienni 2005-2007". El tribunal va estar format pels doctors i doctores Salvador Claramunt, Gaspar Feliu, Maria Milagors Rivera i Eva Serra. Obtingué la qualificació d'excel.lent cum laude. L’objectiu fonamental d’aquesta tesi va ser el d’oferir una aproximació a la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d’un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Els eixos fonamentals de la seva cerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. A l’apartat de la terra, es va centrar en l’estudi dels contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l’alienació de l’agrer i el diner. La segona part de la tesi el va dedicar a l’anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d’esposalles, que regulen l’origen de les noves parelles. A la tercera part, va realitzar un anàlisi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenomen de la mort. L’estructura de la Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final amb les conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball.
Per poder consultar-la ho podeu fer a : http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1113107-114921/#documents
Entre el 10 i el 24 de novembre de 2007 va participar en les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal de Mataró presentant la “Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional” que s’editarà el proper 2011.
L’any 2008 va publicar un resum de la tesi en l’article El Baix Maresme a l'època baixmedieval a la revista de la  Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm.19 (2008), pag.153-166.
Actualment treballa com a professora d’Història a l’I.E.S. M. Bosch de Montjuic de Barcelona i forma part de l’equip de recerca consolidat en estudis medievals “Espai Poder i Cultura” amb els quals integra el projecte d’investigació "Carestia, fam i mortalitat a la Catalunya medieval: explicacions i representacions de les crisis de cicle curt i els “mals anys” en la Història" (2009-2011) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Referència del projecte: HAR2008-03031/HIST) dirigit pel Dr. Pere Benito (UdL). El passat 2009 va també publicar el treball “Els negocis de Ramon de Ganovardes, prevere beneficiat de la Seu de Barcelona (segle XIV) “ a la Revista Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols Notarials , núm XXVII Col.legi de Notaris de Catalunya, pàgs.33-52.
També participa en el programa de recerca “Escassetats, caresties i mortandats a la Catalunya Medieval” de l’Institut d’Estudis Catalans (TP-S0118-Riera 01), dirigit pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC. 2008-2010.
També ha publicat articles en revistes de divulgació i especialitades sobre pedagogia i història medieval. Sobre temàtica medieval cal destacar:
  • "Vers una nova construcció de la medievalitat a l’ESO”, a Seminari Internacional Taula. Història. El valor educatiu de la història. Seminari d’innovació Universitat de Barcelona 5, 9 i 10 de juliol de 2007 (en premsa).
  • "La família i el mas en les estratègies patrimonials al Vilassar Baix medieval”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XX, 2009, pàgs.245-261.
  • “Família pagesa i estratègies patrimonials: el Baix Maresme als darrers segles medievals”, a Jordi Bolós i altres (editors): Família pagesa i economia rural. VII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pàgs.259-272 (Dipòsit Legal: L-139-2010).
  • -“Economia i societat en els registres notarials: La clientela de les capitulacions matrimonials del notari Miquel Franquesa (1458-1482)”. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols del Col.legi de notaris de Catalunya, núm.XXVIII, 2010 (en premsa).
  • “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV”, 1r Seminari Crisis i cicles en la Història. El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimentàries i polítiques públiques d’abastament, Barcelona, 6 de juliol, 2010. Facultat de Heografia i Història de la Universitat de Barcelona. (aquest article està integrat en un llibre que publicarà properament l’IEC sota la direcció d’Antoni Riera i Melis)
  • “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV” (llibre col.lectiu sota la direcció d’Antoni Riera Melis, en curs de publicació, IEC).
  • “Aportacions al comerç frumentari baixmedieval: l‘assalt i segrest piràtic de la coca de Guillem Morey (1361)” (propera publicació a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).
Des d'aquí volem felicitar-la per aquest premi ben merescut per la feina feta.
Montse Richou presentant la seva comunicació a les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre  “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal l'any 2007.

dissabte, 11 de desembre de 2010

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.
L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.
Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.
En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.
Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI



dimarts, 7 de desembre de 2010

"Recuperem Roca Rossa (Tordera)" Una nova pàgina web sobre l'art medieval del Maresme

En motiu però de la celebració de les IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que organitza periòdicament el Grup d'Història del Casal, i que en aquella ocasió es dedicaren als monestirs medievals; membres del Grup d'Història van constituir-se en equip de recerca que volia aprofundir en diferents aspectes d'aquestes institucions medievals, centrant-se en l'estudi dels monestirs de Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).  Aquesta web forma part del Projecte de Recerca "Masos i monestirs"  impulsat per aquest col.lectiu amb la col.laboració del Centre d'Estudis Vilassarenc i el Cercle d'Història de Tordera. La web també té el suport de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró i de la Nova Aliança Mataronina. El projecte s'ha finançat amb un ajut de la VII convocatòria a Projectes de Recerca (2009) de l'Institut Ramon Muntaner. La pàgina, que es pot consultar en català i en castellà, presenta diversos apartats, encara no tots actius. Un dels apartats explica l'inici de la canònica i la seva fundació. Un  altre amb el titol Del Romànic al Gòtic n'explica les dependències conegudes del monestir. En l'apartat sobre la cuina del monestir hi podem trobar informació sobre els àpats, atuells i receptes. A l'apartat de Masies i molins ens descriu les diferents possessions del monestir i els diferents masos que li atorgaven les seves rendes i finalment  a la  imatge de la Marededéu ens dona informació sobre la imatge conservada al Museu Diocesà de Solsona que presumiblement es considera provinent d'aquesta canònica.
Per a poder consultar la web: http://www.ghcmataro.org/RocaRossa/index.html 

dissabte, 20 de novembre de 2010

Es convoquen, en la IV Trobada d’Entitats a Sant Cebrià, les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme»

El dissabte 13 de novembre de 2010, en el marc de la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Sant Cebrià, es va presentar la convocatòria de les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme», organitzades pel Grup d’Història del Casal amb la col•laboració de Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, que pretenen analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme.
Les Jornades tindràn lloc el cap de setmana del divendres 11 al diumenge 13 de febrer de 2011. L’estructura de les Jornades seguirà l’esquema habitual. En primer lloc, es tractaran una sèrie de ponències per a emmarcar el tema a nivell general i que es presentaran en una segona circular, i en un segon bloc s’analitzarà el tema del patrimoni cultural a nivell comarcal, atenent la seva perspectiva de conservació, estudis realitzats, estat de la qüestió, entre d’altres. La darrera de les sessions es dedicarà a la lectura de les comunicacions presentades i a un col•loqui - debat. Si en les últimes Jornades van col•laborar les viles de Ripoll i Òrrius, on s’hi van celebrar algunes de les sessions, enguany degut a la col•laboració del CEA, es desenvoluparan a Argentona. Per altra banda, l’estructura de les Jornades les realitzarem en un cap de setmana a banda de poder-se seguir on line com ja és habitual (http://www.ghcmataro.org/).
Animem des d’aquí a que participeu activament en les mateixes bé amb la vostra assistència, bé presentant comunicacions.
Més endavant concretarem les ponències i les activitats paral•leles que oferirem

Per a més informació:  Díptic de la Primera Circular

diumenge, 14 de novembre de 2010

IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, sobre el món de la pagesia a Sant Cebrià de Vallalta.

El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.
De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.

Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes


diumenge, 7 de novembre de 2010

El castell de Mataró, possessió dels Jutges d’Arborea

Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya des de l'any 1000 fins el 1410. Aquests van sorgir de les antigues divisions creades pels bizantins i que en abandonar aquests l’illa van assolir el poder sobirà. Jaume II a canvi de la renúncia a la corona de Sicília (Tractat d’Anagni, 1295) va ser recompensat amb la concessió dels reialmes de Còrsega i Sardenya. Malgrat que va ser investit com a rei d’aquests territoris a Roma (4 d’abril de 1297) no va fer efectiva la seva possessió fins vint-i-cinc anys més tard. Entre els anys 1323 i 1324 els catalans van enviar tropes pen contra dels pisans que dominaven l’illa. Però, malgrat el triomf aparent, el control català no fou mai complet, ja que els llinatges de nobles locals, esperonats pels genovesos, es resistiren al poder català de l’illa. La no acceptació de la presència catalana a Sardenya per part de Gènova, va contribuir a que els Genovesos es dediquessin al corsarisme contra naus catalanes. Malgrat que entre el 1330 i 1336 Alfons el Benigne va autoritzar la guerra contra Génova, aquesta culminà amb una pau precària desprès de la mort del Benigne.
El conflicte sard va continuar, el 1347 amb una revolta contra l’ocupació catalana dirigida pels Dòria des de l’Alguer. La fidelitat dels jutges d’Arborea a la corona catalana va ser decisiva pel control de l’illa. Malgrat tot, aquests encapçalaren amb Marià IV d’Arborea, una nova revolta el 1353 que amb l’ajut de Génova que va haver de fer front a les tropes catalano-venecianes. Durant aquest conflicte es va produir la repoblació amb catalans, per part de Pere el Cerimoniós, de la ciutat de l’Alguer. Finalment, amb la pau de Sanluri (11 de juliol de 1355) es va fixar una treva en el conflicte, el qual es va reprendre amb una nova revolta dels Arborea el 1364, que també es va mal tancar amb una pau amb els genovesos.
El castell de Mataró va ser afectat per aquesta revolta dels jutges d’Arborea contra la corona. El 1344 el castell de Mataró, que era possessió de Arnald Ballester, va ser venut a Arcadi Talarn pel preu de 11.000 lliures. Aquest alhora el va tornar a vendre a Marià IV, jutge d’Arborea, comte de Gociana per 10.000 lliures. Aquest, com hem vist, va protagonitzar la rebel•lió a Sardenya contra el rei Pere el Cerimoniós (1353) que va acabar perdent. En ser derrotat se li van confiscar els seus béns i foren venuts. El castell de Mataró, va ser cedit a la reina Elionor, la qual per voluntat del seu marit el va vendre a Felip de Castro el 1354. Per tal d’afavorir la pacificació de l’illa, el 1357, es van tornar algunes de les propietats als Arborea, com la possessió del castell de Mataró. Marià IV d’Arborea va assignar el castell tres anys més tard, el 1360, a la seva dona Timbors de Rocabertí. Un cop va morir aquesta, el gener de 1366, els seus marmessors el van vendre a Pere Blan, burgès de Perpinyà, el qual el traspassà al rei i alhora aquest ho feu a Pere de Màrgens deixant de ser d’aquesta manera una possessió del jutge d’Arborea.

Bibliografia:
  • CUBONI, Caterina: « Mataró i la presencia dels jutges d'Arborea a Catalunya (s. XIV)» a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm.65 (octubre,1999), pp. 6-8.
  • http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/viewFile/118131/149840
  • HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni: Atles d’història de Catalunya. Ediocions 62,Barcelona 1997, pàgs.98-99
  • LLOVET ; Joaquim: Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2000, pàgs.55-56


divendres, 29 d’octubre de 2010

Joan Bonamusa accèssit del Premi Iluro amb un treball sobre el pas de l’antiguitat tardana a l’època carolíngia.

"De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis", del doctor Joan Bonamusa Roure, va ser el treball que va obtenir l'accèssit del premi Iluro 2010 de monografia històrica atorgat Caixa Laietana. El treball de Joan Bonamusa analitza el pas de l’antiguitat tardana a l’època carolíngia al Maresme des de l’òptica d’un arqueòleg format en la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, havent estat codirector del jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar. Prèviament, aquest treball va estar presentat com a tesi doctoral el passat 14 de juny de 2010 a la Universitat Autònoma de Barcelona i va obtenir la qualificació d’excel•lent "Cum laude", fet que li va suposar l’obtenció del títol de Doctor. Aquesta tesi va estar dirigida pel doctor Joaquim Pera Isern, que havia treballat també a les excavacions de can Modolell. Malgrat això, aquest treball no va gaudir de la qualitat suficient per obtener 52è Premi Iluro de monografia històrica de Mataró. En les paraules del Dr. Antoni Pladevall, president del jurat, ni tan sols aquest treball tenia “prou entitat” com per merèixer el guardó a la millor monografia històrica valorat en 9000 euros que concedeix Caixa Laietana.

Fotografia Sandra Cabrespina
 Malgrat tot, les qualitats positives d’aquest treball van propiciar que se li atorgués un accèssit de 3000 euros i la seva publicació pel proper Sant Jordi de 2011. La seva falta de cohesió va ser el principal element que va frenar al jurat de atorgar-li el premi, malgrat que se li va destacar l’aportació documental i la recerca sobre les excavacions arqueològiques realitzades a Mataró des del segle I fins al IX. A l’edició d’enguany es van afegir dos nous membres al jurat; Àngels Soler i Llobet i Josep Maria Fradera i Barceló. Voldria destacar, a banda del premi, que com a novetat cal esmentar que aquesta edició del premi Iluro és va retransmetre integrament per Mataró Ràdio amb la narració de la periodista Cristina Salad i amb la meva col•laboració en els comentaris.
Joan Bonamusa ja havia col•laborat en dues edicions en el programa “El Racó” de Mataró Ràdio realitzat pel Grup d’Història del Casal. La primera va ser la seva participació en directe en el programa 69 del dijous 19 de juny de 2008 en el que va desgranar el tema objecte del Premi Illuro d’enguany, el pas de l’antiguitat tardana al món medieval. I la segona en el programa 146 del 16 de setembre de 2010 amb el tema del mosaic romà de Can Fradera a la plaça gran de Mataró.
Des d’aquí felicitem a Joan Bonamusa pel premi i sens dubte aquest treball aportarà més dades sobre aquesta apassionant etapa de la nostra història.

Moment d'atorgament del premi (Fotografia Joan Francesc Clariana)

 Joan Bonamusa en el moment de rebre el premi (Fotografia Joan Francesc Clariana)

Cristina Salad i Quim Graupera en el moment de la retransmissió (Fotografia Joan Francesc Clariana)

Cristina Salad i Quim Graupera en el moment de la retransmissió (Fotografia Joan Francesc Clariana)

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Visita comentada a les creus de terme medievals del Maresme amb "Amics de Besalú"

El diumenge 24 d'octubre de 2010 Joaquim Graupera va realitzar una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. Es van visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita van afegir-se a les explicacions de l'historiador Salvador Artés d'Alella que va afegir uns comentaris força interessants sobre el tema i l'historiador Jordi Balada de Teià que va explicar l'església parroquial gòtica. Gràcies al rector de la parròquia de Teià Josep Lluís Moles vàrem poder gaudir del'observació de la creu processional. Aquesta tipologia de creus van ser alguns dels models emprats per les creus de terme en quan estructura i iconografia.
La creu de Can Quintana de Pineda de Mar
La creu parroquial de Pineda de Mar
Salvador Artés d'Alella en un moment de la seva col.laboració.
Creu de terme d'Alella
Creu de terme del Masnou
Creu de terme de Teià

L'historiador de Teià Jordi Balada en un moment de la seva col.laboració davant la parròquia



El rector de Teià Josep Luis Moles mostrant la creu processional.

Lliurament d'un record per els "Amics de Besalú i el seu comtat" que va recollir Francesc Grabolosa


Visita comentada al castell de Burriac amb Òmnium Cultural

El passat dissabte 23 d'octubre de 2010, vaig poder col.laborar amb Òmnium Cultural amb una visita comentada al castell de Burriac de Cabrera de Mar. La visita va consistir en una breu explicació sobre l'origen del castell i la valoració de les restes conservades. La trobada s'emmarca dins la 3a trobada de joves d'Òmnium de tot Catalunya que es va celebrar el cap de setmana del 23 i 24 d'octubre, a l'Alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar. Aquesta activitat ha estat preparada per un grup de socis joves interessats en generar una dinàmica de treball que animi a la participació de gent menys de 30 anys propera a l'entitat i amb la finalitat de ser un punt de referència per al jovent del país.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...