Es presenta a Hostalric el llibre d’Alejandro Martinez sobre la nissaga dels vescomtes de Cabrera

MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro (2019). Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana: identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica. Madrid: CSIC. (Anuario Estudios Medievales, Anejo 78). 582 pàg.

El passat dissabte 25 de setembre de 2021, a les 11h, al Claustre de l'Ajuntament de la localitat d'Hostalric (Girona), va tenir lloc l'acte de presentació del llibre Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat famililar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, del Dr. Alejandro Martínez Giralt. A l'acte, que va comptar amb aforament limitat per les mesures preventives contra la COVID-19

Va obrir l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric Sra. Anna Rayero Pla ressenyant la vinculació de la vila d’Hostalric amb els Cabrera i les iniciatives que s’estan portant a nivell de patrimoni documental. També hi va participar el Dr. Pere Verdés Pijuan, secretari de l’ “Anuario de Estudios Medievales, Anejo “de la Institució Milà i Fontanals, CSIC que va glossar el sentit de la col·lecció on s’ha publicat el llibre que compta ja amb 79 exemplars. Finalment el Dr. Albert Reixach Sala que va elogiar la tasca investigadora del seu company i autor de la monografia publicada. Finalment, l’autor del treball el Dr. Alejandro Martínez Giralt que va destacar les parts més importants del seu treball i va mostrar un agraïment a totes les persones que el van ajudar a fer-ho possible.

Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir en el nostre coneixement del passat dels vescomtes de Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, la reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plànols polític, social, militar i econòmic, a partir de les anàlisis biogràfiques col·lectius -o de prosopografia-, de la nissaga; el segon, l'examen de les vies biològiques i memorístiques de la creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia, i el tercer i últim, l'estudi dels processos de construcció i gestió d'un domini senyorial.

Aquest treball, sens dubte, contribueix a conèixer millor la història del que anomenem l’Alt Maresme i felicitem l’autor per la feina feta.

El patrimoni documental dels Arxius Parroquials del Vilassar històric. Nou article de la Revista Singladures

El passat dimecres 8 de setembre del 2021 a les 19 h., al jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar va tenir lloc la presentació del volum 36 de la revista “Singladures” que edita el Centre d’Estudis Vilassarencs juntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 

 La presentació, que es va emmarcar dins la programació d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, va comptar amb les intervencions del president de l’entitat Alexis Serrano i Agustí Martin, ambdós directors de la revista i la regidora de cultura Esther López i Martí. 

La part central de l’acte va consistir amb la conferència "El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi", a càrrec de la Dra. Alexandra Capdevila, autora de l’article homònim de la revista.

En la seva intervenció va anar desgranant la importància de la documentació generada a les parròquies per tenir informació del passat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Va fer referència als seus orígens medievals i va glossar les tipologies documentals que ens podem trobar i la informació que contenen com els llibres parroquials, els llibres de confraries, els llibres d’obra i els llibres de fundacions.

Cal felicitarals organitzadors de l'acte per la molt bona acollida de públic malgrat les limitacions d'aforament a conseqüència de la COVID.

Per a més informació:

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2021). “El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi". Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, núm. 36, p. 13-43.