Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Camins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Camins. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de maig del 2016

Els Fontanals i els Bramona, promotors d'art a Cabrera i Agell medievals.

Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.
La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana. 
Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.
Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”
En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.

Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar]
Bibliografia: 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap. II ,p. 66-67.  Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

diumenge, 10 de març del 2013

Una excursió de Francesc Carreras Candi a Òrrius i Céllecs

A finals del s.XIX i principis del s.XX, apareix a casa nostra l’anomenat “excursionisme científic” a mans dels erudits i intel·lectuals catalans. El text que presentem a continuació, Francesc Carreras Candi ens descriu una d’aquestes excursions a Òrrius i Céllecs, efectuada en posterioritat al 1906. Carreras que estiuejava a Argentona, va ser autor de diversos articles i llibres que ens descriuen el Maresme central amb la riera d’Argentona com a epicentre. El text, a banda de donar els temps dels itineraris, ens documenta indrets i establiments d’Òrrius i detalls interessants com la data del transport dels sepulcres de Clarà a la façana de la parroquial d’Argentona. En definitiva, un text agraït de llegir que evoca un sentir d’un època. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): Fons Personals, Carreras Candi – Catalunya-Geografia 2 , Maresme, caixa 10. Va ser publicat al treball de recerca de 2n de Batxillerat elaborat a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per Raquel Borràs Batlle amb el títol Francesc Carreras Candi. L’original d’aquest treball, encara inèdit es conserva a l’Arxiu Històric i Municipal Jaume Clavell i Nogueras (AHMAR) d’Argentona. 

“ D’Argentona a Orrius y Çéllecs 

1 hora 30 minuts .

D’Argentona per lo carrer de la Font se puja al Colell damunt del que s’alça la capilla de Sant Sebastiá erigida en lo segle XVII. Atravessats los torrents del Collell y de Can Catmany (10 minuts), se deixa la carretera, pujant per aquest fins passats Can Camany per damunt de la que, puja en direcció N.O. lo corriol que va a Can Manteset, damunt de la riera de Clarà ( 10 minuts) y que voreja la montanya de Dalip o de Rocar. D’allí ‘s baxa a la riera de Clará o d’Òrrius (7 minuts) podentse seguir l’abandonament camí vell, que pujava per Sant Pere de Clarà. La nova carretera d’Òrrius se trova a uns 18 minuts de la carretera d’Argentona a Granollers y a la meitat aproximadament d’aquesta distància, sortint per la dressera de Can Manteset, aq ma dreta pujant, passada la masia de Can Cabot y abans de la de Can Raimir. 


La Carretera d’Orrius te 5 kilometres d’un fort desnivell. Entre los kilometros 3 y 4, queda dessota la carretera, la capelleta gòtica abandonada de Sant Pere de Clará, junt a la masia de Can March del priorat. Fou, dita capella, antich priorat en lo segle XIII y d’ella se transportaven a Sant Juliá d’Argentona, en 1906, los dos sepulcres de pedra que hi ha a sa façana. La carretera actual d’Òrrius passa per junt al cementiri y entra a la població per alt pont de pedra. La església parroquial de Sant Andreu es moderna y res te de particular. 
Població. No hi ha hostal: serveixen menjar al cafè de Baix o siga a Can Domingo Forns. Lo poblet està situat al peu de la muntanya de Çéllechs, atravessat per pintoresh torrent, denominat en temps passats riu de Méya segons encara es titula una masia aygues avall de la mateixa. Per pujat a Céllechs (alt.525 mt) se poden seguir diferents camins tardant uns 45 minuts en escalar lo principal dels seus turons que en lo del mitg. La montanya de Çéllechs es la dominant de la serralada que separa lo Valles de Maresma y en son cim hi ha antiquíssimes restes d’un castell que encara estigué en peu durant lo segle XIV, y que formá part del terme jurisdiccional del castell de La Roca del Vallès. Te una vista esplendida, vegentse per la costa, fins Citges y al interior fins Puigmal. Te Òrrius el mas Cabanyes, passant per Can Cunill (15 minuts) y de dit mas se puja a Céllecs ab 30 minuts. 

Text tatxat al darrera de la fulla: 
[Abandonant lo camí vell, a la época romana, que passa per Sant Pere de Clará (Can March d’Orrius) antich priorat benedictí ab interessant capella de segle XIII, o be lo modern camí vehinal o carretera d’Orrius, que ja s’atura abans entre les masies de Can Cabot y Can Raimir, Se trova l’antich camí de carros als 15 minuts a ma dreta de la riera de Clará, seguint la direcció Nord Oest y a uns 15 minuts s’arriva a Can March hot estan les runes del priorat benedictí de Sant Pere de Clará, ab interessant capella del segle XIII y dos sepulcres de pedra amportats un 1906 a la façana de la esglesia de S. Juliá d’Argentona. Una mitja hora mes tardana lo vell camí en anar a Orrius.]

dimecres, 11 de juliol del 2012

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978


 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.
He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".
Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf


Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:
La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.
Moment de la conferència
Moment de la conferència
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte

dissabte, 5 de febrer del 2011

A la recerca del molí de Rubiol (Argentona)

El passat dissabte 22 de gener de 2011 un grup de treball de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal ens vàrem proposar una fita que teníem pendent des de feia temps: localitzar el moli de Rubiol (Argentona).
El grup de recerca va estar integrat per Josep Maria Roqué; Jaume Vellvehí; Maica Carmona i jo mateix. S’hi va afegir el propietari de Can Riudemeia, Xavier Homar al qual agraïm les facilitats donades i els comentaris dels seus records de la zona.
Varem trobar unes restes del molí a les coordenades X 31N447304 - Y 4602589 a una cota d’alçada aproximada de 156 mts sobre el nivell del mar. El molí es troba situat a prop del camí que porta a la masia i que tenim documentat a l’època medieval com a via molinera: “Item quod tenet unam peciam tere in nemore loco vocato Via Mulinera plantatam vitibus”.
Es tracta d’un angle d’una paret que estava tota coberta de brolla i que sembla que formes part de l’estructura de l’edifici moliner que sembla de planta quadrada. Sembla que l’estructura de la bassa era de planta poligonal. Actualment es troba recoberta de sorra i s’ha convertit en una de les feixes de la finca de Can Riudemeia. Segons Xavier Homar, aprofitant les estructures hi havia una canal d’aigua que servia per regar els camps, el qual estava obert a nivell del sòl a excepció d’uns trams que anaven soterrats. Aquestes estructures actualment també estan amortitzades. Per verificar millor tot plegat caldria treure la brolla i analitzar les restes.
Els molins de Can Riudemeia es trobaven situats a la riera del mateix nom, prop del terme d’Órrius. Era un complex moliner que contenia dos molins que pel que sembla mai van funcionar junts. Són els anomenats de Rubiol i de Riudemeia. Els primers documents conservats que ens parlen de la família Riudemeia són del s. XIII i el primer dels molins documentats és el de Rubiol, el qual a final de l’edat mitjana apareix ja com a derruït malgrat que afirma que tenen permís de reedificar-lo per part del senyor Miquel Desbosch, senyor del castell de Vilassar: “... cum iure et fascultate construendi et edifficandi illum”. El molí de Riudemeia no apareix documentat fins el 21 de novembre del 1559 quan Apol•loni de Riudemeia afirma posseir el domini del mas i del molí del mateix nom ”...totam ipsam montaneam vocatam de Riudemeia cum quodam molentino in eadem constructo et cum aque sive reclosa et molis”. Aquest havia de satisfer un cens de dues quarteres de blat segons la mesura d’Argentona a Miquel Desbosch per l’explotació del molí, però la peça de terra era dels successors de Pere Altafulla d’Órrius que li cedeixen a canvi del pagament de la tasca i de dues gallines per Nadal. Segons J.M. Roqué, aquest molí de Riudemeia va ser utilitzat fins el s.XIX. i el topònim de camí moliner que hi arribava des d’Òrrius ha perdurat fins ara. Aquest camí passava per les Esparceries en direcció a la brolla de Can Riudemeia passant apoca distància de Can Querol, a una cota més alta.
Bibliografia

  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183 
  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008): "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona, 2008.
  • GRAUPERA, Joaquim: (2001) ”Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12  
  • GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26

diumenge, 16 de gener del 2011

"Per camins històrics", una nova web de Francesc Costa.

Des del desembre de 2010, Francesc Costa ha iniciat un bloc sobre els camins tradicionals que uneixen el Maresme i el Vallès. Segons les seves paraules de presentació en el bloc “De camins sempre n'hi ha que et duen amunt i avall. Per anar a resar a l'ermita d'aquell sant. Per a dur enciams al mercat. O el carbó que es fa a les muntanyes. I a vegades és un viatger que busca el destí. També escamots carlins per la serralada a l'espera de la senyal. Per camins antics del Maresme i del Vallès, i els cercarem dins les muntanyes, ara oblidats o potser encara trepitjats”.
Els primers camins investigats son el Camí de Llinars, el Camí de Cardedeu i el Camí de Parpers. La web s’estructura a partir d’una pàgina principal on es van documentant els treballs de recerca i a la pàgina pròpia de cada camí s’hi pot trobar els resultats provisionals a partir del que va trobant. Al final acabarà amb un text definitiu i l'establiment de la traça Gps.
La recerca es fa a partir de mapes antics, documents d’arxius i caminant per boscos fent treball de camp. També Francesc Costa demana col•laboració “Si algú hi té alguna cosa a dir s'accepten tota mena d'idees”. També hi ha enllaços a altres webs relacionades amb temes de camins : hostals de camí ral; el camí dels Bons Homes, camins del berguedà,etc.
Aquesta setmana ha obert una nova pàgina de llibres on anirà publicant el resultat de les investigacions sobre camins històrics, en forma de llibre. I també s’hi podrà trobar alguns volums i reculls d'articles de temàtica històrica que ha publicat fa anys i que ara estan descatalogats.
Felicitem des d’aquí aquesta iniciativa que de ben segur tindrà una bona acollida.
Per consultar la web: "Per camins històrics"

Mapa del Corregiment de Mataró (1716) - Institut Cartogràfic de Catalunya


divendres, 1 d’octubre del 2010

Visita comentada a la Via de Parpers

El passat dissabte 25 de setembre a les 18h. Va tenir lloc una visita guiada al tram restaurat de la Via Romana de Parpers. La visita va anar a càrrec de Francesc Busquets i de Miquel Gurrera, de l’empresa Àtics, que han realitzat els treballs de restauració i excavació arqueològica i que van explicar les restes i la seva història de forma molt didàctica i planera. Aquesta activitat va estar organitzada per l’Ajuntament d’Argentona i el Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni del 2010.
Els treballs van consistir en la restauració i museïtzació del tram 9 de la Via Romana de Parpers. Aquesta via es troba documentada des d’època romana, gràcies a la troballa d’un mil•liari a Santa Eulàlia de Ronçana on hi figuren les dades de les milles des d’aquest lloc fins a Iluro i el nom del cònsol de la Citerior que la va ordenar construir M.V. Sèrgius en el s. II a C. Aquesta via va tenir un us indispensable per comunicar les terres del Maresme amb el Vallès Oriental durant tota l’època medieval. Sembla que una remodelació important es va fer l’any 1760 per ordres del Corregiment de Mataró. A mitjans del s.XIX es va decidir remodelar la carretera per millorar-ne el ferm i el traçat. Entre els anys 1849 i 1860 hi van intervenir els arquitectes Miquel Garriga i Roca i Ildefons Cerdà. Segurament la forta pendent del treçat existent, d’entre un 8 i un 10%, va portar a abandonar el tram del Maresme i fer un nou traçat amb menys pendent que és el que discórrer amb la C-1415 actual. Sembla que el tram del Vallès no es va modificar gaire.
Les restes que s’han descobert retirant la vegetació que la recobria ha deixat entreveure restes dels murs de contenció, els pilons dels guarda-rodes de secció cònica i deu contraforts amb una amplada de la calçada de cinc a cinc metres i mig. També s’han conservat dos ponts, el del Fons de la Gallega i el que creua un rierol. En el tram 9 excavat s’hi ha trobat un desguàs d’aigües pluvials que va estar amortitzat durant la guerra del francès, fet testat per la troballa d’una moneda del regnat de Josep Bonaparte (1808-1812) acunyada a Barcelona el 1813.
Creiem que cal esperonar a continuar aquesta tasca i poder convertir en un passeig arqueològic tot el traçat de la via, seguint l’exemple de la via romana de Capsacosta que uneix la Garrotxa i el Ripollès.