Ha sortit publicat l'article sobre la relació de Domènech i Montaner amb Poblet a la revista Domenechiana

Aquest passat mes de juliol, el Centre d'Estudis Domènech i Montaner ha publicat els dos volums de la revista Domenechiana, 23-24 i 25-26. En aquest dos volums es publiquen les actes del Congrés "Domènech i Montaner " que va tenir lloc entre el 25 d'abril i el 6 de maig de 2023 a Canet de Mar, Barcelona i Reus. Vaig tenir el plaer de formar part del Comitè Científic i de presentar la comunicació " Domènech i Montaner i el monestir de Poblet. La transcendència d'una monografia pòstuma" , publicat a les pàgines 320-327 del segon volum. Des d'aqui voldria agraïr al Centre d'Estudis Domènech I Montaner per la feina feta i per les excel·lents actes.

L'octubre de l'any 1926, el rei d'Espanya Alfons XIII va visitar el monestir de Poblet que en aquells moments estava abandonat i saquejat. En motiu d'això, l'any 1927, la Diputació Provincial de Barcelona va publicar una monografia escrita per Lluis Domènech i Montaner en caràcter pòstum. El volum editat, força complet tant a nivell de contingut com d'imatges i planimetria, va suposar un avanç important en el coneixement del monument, com a pas previ a la seva restauració. Aquesta comunicació presenta un seguiment de la recerca efectuada per l'arquitecte sobre l’edifici i l'impacte que va tenir en la seva obra, tant a nivell de l'estudi de l'heràldica, com en la proposta per dignificar les restes del comte-rei Jaume I amb el disseny d'un monument funerari.

Congrés Domènech i Montaner - Crida a Comunicacions

ACTIVITAT

Congrés Lluís Domènech i Montaner

Amb motiu de l’Any Lluís Domènech i Montaner 2023 -en què es commemora el centenari de la mort de l'arquitecte-, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Canet de Mar i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) organitzen el I Congrés Lluís Domènech i Montaner amb l’objectiu de contribuir amb noves aportacions sobre la vida i l’obra del pare del modernisme català.

El Congrés també vol fer una aposta per revalorar altres camps domenequians fins ara poc explorats. D'una banda, l’aportació de Domènech en la política catalanista d’entre segles i de l'altra, tot el seu llegat intel·lectual com a investigador d’història i redescobridor del patrimoni antic del país. Tres disciplines que Domènech treballà intensament durant tota la seva vida, els resultats de les quals tendeixen a complementar-se, talment com si fossin vasos conductors, com a part d’un projecte global de reconstrucció nacional del país.

El Congrés Lluís Domènech i Montaner es configura, d'aquesta manera, com un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir de la riquesa d’aquest personatge de projecció universal.

Podeu descarregar-vos el pdf amb tota la informació clicant aquí.

 

"La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval" a Tribuna del Maresme

Aquest més d'agost, en la publicació Tribuna del Maresme, núm. 380 (agost 2022) s'ha publicat un article meu sobre "La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval". L'article va ser exposat per primer cop a la XIV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que es va celebrar el dimarts 8 d’octubre de 2021 a Santa Susanna amb l’ajut dels companys del centre SOMM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i de l’Ajuntament d’aquesta població. 

L'article preten divulgar en aquest número estienc com a finals del s.XIX i a principis del s.XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme, es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els varen acollir. Al llarg de l'article es presenta una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d'exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937), entre altres.

L'article es pot llegir en :

• Versió curta en paper 
• Versió llarga en digital.

Joan Bou Illa (1949-2022), in memoriam

El passat 4 de gener de 2022 ens va deixar l’historiador torderenc Joan Bou Illa (1949-2022).

Apassionat per la història, especialment de la seva Tordera natal, en va esdevenir un gran divulgador. Treballant individualment o en equips de recerca va ser un investigador incansable, que, gràcies a les seves coneixences, va recollir moltes dades de la història oral i va aplegar anècdotes, documents, fotografies i topònims de convilatans.

Fruit d’aquesta recerca va editar, en col·laboració amb Elena Serra, diferents llibres i estudis sobre la història contemporània de Tordera, especialment de les tradicions i indústries locals. Ambdós van assolir diversos premis i accèssits en la modalitat d’assaig del Premi de Recerca Local que l’Ajuntament de la seva vila convoca periòdicament per Sant Jordi. El resultat d’aquesta tasca va materialitzar-se en l’edició de diversos llibres: Els arbres monumentals de Tordera (1988);
Bombolles de producció local: pedaços d’història (1996); El darrer cavaller de Jalpí (1997); Un passeig per la memòria de Can Burgada  (1998); La indústria tapera torderenca. Un bocí del nostre passat (1998). També  conjuntament amb en Quim Roca va escriure un estudi sobre el mots de les cases de pagès de Tordera.

En el seu afany divulgador, fou un dels promotors en la fundació del Cercle d’Història de Tordera l’any 2002 i un membre actiu del Grup d’Història del Casal de Mataró amb el qual col·laborar diverses vegades.

En els darrers anys,  el seu fill Joan Bou Pla ha agafat el relleu de les seves recerques i ha continuat la feina investigadora del seu pare, incorporant-se als grups de recerca en que participava.

 La recerca en la història medieval

Malgrat treballar en diferents temes de la història local, Joan Bou Illa va destacar per la recerca en història medieval especialment en dues àrees -el monestir de Roca Rossa (Tordera) i els molins hidràulics de l’Alt Maresme- ambdós línies d’investigació inscrites en el pla de recerca de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal.

El primer dels centres d’interès va ser l’estudi i protecció de les restes de la Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera. Aquest cenobi va ser fundat a la primera meitat del segle XII sota l'orde de sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. L'estat lamentable de les restes del monestir, des del seu abandonament i l’espoli que patí van ser unes de les preocupacions centrals del Joan Bou. El fet de que Jaume Vellvehí participés en la redacció de la història del conjunt monàstic dins el volum XX de la Catalunya Romànica d’Enciclopèdia Catalana va fer que ambdós historiadors es posessin en contacte i iniciessin una trajectòria d’investigació del cenobi i, en especial, la recerca de la millor fórmula per preservar les seves restes. Gràcies a aquests contactes Joan Bou va entrar a formar part de l’equip de recerca del Grup d’Història del Casal de Mataró. Fruit d’aquesta feina van aparèixer els següents estudis publicats:

• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010): Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Mataró:  Grup d'Història del Casal
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2006). «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme)». De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 - 226
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2009).  «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». III Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 14 de novembre de 2009. Vilassar de Mar: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 145-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2022). «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» . GRAUPERA, Joaquim (Coord). Omnia mors aequat.  El món de la mort al Maresme medieval Actes del 3r Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. En premsa.

Sobre el segon centre d’interès, la recerca dels molins fariners,  a darreries de la dècada dels noranta, el Grup d’Història del Casal va impulsar un projecte d’estudi dels molins hidràulics medievals al Maresme. Joan Bou Illa va formar part, com a membre essencial, d’un equip de recerca format inicialment per Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí, i que en ocasions va incorporar altres col·laboradors. Fruit d’aquestes investigacions es va iniciar un programa de recuperació i documentació de molts molins del Maresme. També es va fer una ingent tasca divulgadora de difusió en visites guiades a molts dels molins documentats i localitzats en les quals Joan Bou participà activament i també es van emetre alguns programes de difusió per ràdio sobre aquesta temàtica (programa El Racó de Mataró Ràdio). Fruits d’aquestes recerques Joan Bou va aparèixer com a coautor en les publicacions següents:

• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. Argentona: La Comarcal Edicions
• BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). «Molins medievals de l’Alt Maresme (segles XI-XVI)». L’organització de l’espai i models de poblament. Actes de les II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 149-165
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2007). «Molins medievals i moderns del Maresme». Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006. Vol. 1. Sabadell:  Museu d'Història de Sabadell; Associació Catalana Recerca Arqueologia Medieval.  P.165-183
• BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008).  «El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme». II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 22 de novembre de 2008. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner, p. 19-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314660/404818
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010). «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí». IV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 13 de desembre de 2010. Sant Cebrià de Vallalta: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 51-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314710
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «Molins fariners  del Maresme. Darreres intervencions». VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 20 d’octubre de 2012. Alella: Cerquem les arrels, p. 143-152. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314765/405773
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). «Tordera, el riu al centre de la vida». XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 5 de maig de 2018. Dosrius: Arxiu Comarcal del Maresme, p. 146-58. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688  

Ocasionalment, aquest equip de recerca va ocupar-se d’altres temes de recerca afins com la defensa militar i els castells medievals. D’aquesta àrea de recerca menys prolífica han sortit articles com:

• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)». V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 3 de desembre de 2011. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, p. 37-47. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314723
• BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2015).  «La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015)». IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme,11 d’abril de 2015.  Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, p. 111-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827

Serveixi aquest article com el meu homenatge. Enyorarem la forma de fer del Joan, sempre col·laboradora, positiva i entusiasta i el seu caràcter hospitalari i engrescador. Malgrat que ell ara no està ja entre nosaltres, si que hi perviu el seu record, el seu bon fer i la seva amistat i la seva experiència en la recerca. Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu).

Jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dissabte 13 de novembre de 2021 a la Sala d'actes de Can Palauet de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d'En Palau, 32) va tenir lloc la jornada d'estudi "La contribució del Maresme a l'excursionisme científic català i al coneixement de l'art medieval".

L'organització de la jornada va a càrrec de l'Arxiu Comarcal del Maresme i de Maresme Medieval. De fet, s’havia d’haver celebrat pel juny de l'any 2020, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, però es va posposar per la situació sanitària excepcional que obligà a ajornar-les fins a enguany.

Mataró i el Maresme foren un territori pioner en la descoberta científica del medi geogràfic i històric, amb noms propis molt destacats com ara Francesc Carreras i Candi, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Ramon Arabia entre d'altres. En aquest context, aquestes jornades cerquen aprofundir amb l'excursionisme científic.

Les Jornades es van iniciar amb la presentació de les mateixes a càrrec d'Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme) i de Joaquim Graupera (AAR/IEC - Maresme Medieval) . Tot seguit, Francesca Español (Universitat de Barcelona - Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d’Estudis Catalans) va exposar «La contribució de l'excursionisme científic al coneixement i descoberta de l'art medieval i del patrimoni català»

Després d’una pausa-cafè li va tocar el torn a la conferencia «Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la missió arqueològica-jurídica de l'Institut d'Estudis Catalans a la ratlla d'Aragó del 1907» a càrrec d'Enric Soler i Raspall. Escriptor i editor. Seguidament, Víctor Ligos de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró va desnevolupar el tema de «El mataroní Ramon Arabia i la seva participació a la creació de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques» . La sessió del matí es va concloure amb la conferència de Pere Tió (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) sobre «Carreras i Candi i l'Agrupació Científico-Excursionista en l'estudi de la història a Mataró».

A la tarda es van cloure les jornades amb dues conferències més: «Francesc Carreras Candi i les seves aportacions al coneixement del Maresme medieval» a càrrec de Joaquim Graupera (Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans – Maresme Medieval) i «Les excursions científiques de Domènech i Montaner» a càrrec de Xavier Mas Gibert (Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner – Centre d'Estudis Canetencs).

Van col·laborar en l’organització de la Jornada les entitats següents a les quals els hi agraïm: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Associació Cultural Amics de Josep Puig i Cadafalch, Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, Centre d'Estudis Canetencs, Centre d'Estudis Lluís Domènec i Montaner, Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Mataró. L’èxit de les jornades va ser certificat per la seixantena de persones inscrites.

S'ha editat un vídeo amb el contingut de totes les conferències, el podeu visualitzar: Premeu aquí.

Tres comunicacions sobre el Maresme medieval a la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna

El passat dissabte 9 d’octubre de 2021 va tenir lloc la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna de dedicada a l’estiueig i als viatgers del Maresme al llarg de la història. Desprès dels parlaments inicials, la Jornada es va obrir amb una ponència inaugural a càrrec dels professors Joaquim Ma. Puigvert i Narcís Figueras, en la que van introduir el tema indicant diferents temes suggerents que es poden analitzar en aquest tema com les motivacions per viatjar, l’arquitectura de les colònies, l’impacte a les poblacions de rebuda , etc. A continuació es van presentar 22 comunicacions de les quals tres d’elles van fer referencia al patrimoni i al món medieval de la comarca.

• “La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme” a càrrec de Joaquim Graupera. A finals del s. XIX i a principis del s. XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els van acollir. Al llarg de l’article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d’exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d’Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 1862-1937), entre d’altres.
  

• “Hostals i viatgers a la Marina de la Selva medieval” a càrrec de Xavier Soldevila. La comunicació pretén mostrar com l'actual zona del Maresme no es va convertir en un territori de pas de viatgers fins a la fi de l'edat mitjana, amb l'aparició de tota una xarxa de poblacions litorals. Des del 1400 es documenten els primers hostals a poblacions com Mataró, Calella i Canet. Tots ells, a més, en mans de les famílies locals més preeminents.

• “Josep Fiter, les puntes al coixí i el primer excursionisme al Maresme (1876 - 1878)” a càrrec de Joan Armangué. Entre els anys 1876 i 1879 es fundaren a Barcelona dues entitats culturals amb interessos afins, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) i l’Associació d’Excursions Catalana (AEC), que introduïren a Catalunya un nou concepte, modern i europeu, de relació humana amb la Natura i el Món rural. Aquest generós objecte d’estudi era ben a prop de Barcelona, on residien la major part dels socis; però imposava una destinació fonamentalment paral·lela cap al Nord, al llarg de les línies fèrries que duien a Mataró, d’una banda, i a Granollers de l’altra. Els itineraris imposats pel relleu empenyien els excursionistes Serralada amunt, per Llevant o Ponent, inicialment amb timidesa (Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona), poc després de manera decidida, ben bé fins a Tordera i Maçanet. Gràcies a un sistemàtic projecte d’aprofundiment excursionista, es definiren així no només les vies de les serres del litoral, sinó també certes formes pròpies de la cultura material i immaterial del Maresme.

En la cloenda de l’acte es va tractar, de forma nostàlgica i divertida, el món que es reflectia a través de les postals . Aquesta darrera intervenció va anar a càrrec d'en Xavier Javier Nubiola De Castellarnau, amb un muntatge audiovisual sobre el Maresme ye-yé.

AL final els representants de les entitats organitzadores ( Arxiu Comarcal del Maresme, SSOM Santa Susanna Orígens i Memòria, Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Santa Susanna, Consell Comarcal del Maresme) van valorar l’èxit final de les jornades varies cops aplaçada per la pandèmia del COVID.

Participació al "Open 48 hores Puig i Cadafalch" de Mataró

Aquest any he participat en la nova edició de "48 hores Puig i Cadafalch" que organitza el Servei d'Urbanisme i Patrimoni,  secció paisatge urbà i patrimoni de l'Ajuntament de Mataró.

Amb l’actual situació de la pandèmia no ha estat possible celebrar la desena edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch de la manera habitual. L’obligat compliment dels protocols sanitaris ha forçat la reformulació del contingut i format característics de l’esdeveniment (visites guiades a indrets patrimonials, conferències, taules rodones...) i per aquest motiu, excepcionalment en aquesta edició s’ha optat per abandonar el caràcter presencial propi de l’activitat per adoptar un format només audiovisual i telemàtic.

Coincidint amb les dates que normalment s'organitzava les jornades, han renovat la pàgina web i han editat el vídeo de la desena edició: “Celebrem el patrimoni de Mataró”. Es tracta d’un vídeo divulgatiu del patrimoni de la ciutat que recull l’esperit del que ha estat el recorregut de l’Open durant tots aquests anys, des del seu inici l’any 2011.

Em fa il·lusió recordar que vaig protagonitzar la primera conferència que va obrir l'esdeveniment l'any 2011 

Per a visualitzar el vídeo de l'edició d'enguany, el podreu trobar dins el renovat web  www.openpuigicadafalch.cat , a l’apartat de la 10ª edició. Allà hi trobareu també la presentació de la regidora Núria Moreno.

Esperem que us agradi i en feu difusió així com esperar que la pripera edició es pugui celebrar en plena normalitat  i retrobar-nos ben aviat recorrent junts el patrimoni de Mataró!

VÍDEO

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 

He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 

En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 

El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.

Espero que us agradi. 

Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 

Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.

[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.

L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 

Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 

[ARTICLE EN PDF ]

Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC

La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]

El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 

En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 

La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 

En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 

La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 

Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 

Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.

Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]

Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]

Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]

El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]

Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]

Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]

Josep Maria Roqué i Margenat, historiador d'Òrrius, in memoriam.

El passat dimecres dia 20 de febrer de 2019, a l'edat de 78 anys, va morir l’historiador i amic Josep Maria Roqué i Margenat. 

Fill d’una nissaga de vilatans d’Òrrius documentada des del s.XIII va viure a la masia familiar de Can Famades. De jove va estudiar a Alemanya i es va doctorar en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona l’any 1968 amb la tesi «Contribución al estudio de un reductodímero de la pulegona C20H34O2, P.F. 118º, [Alfa]D = +58º». 

La seva afició a la història el va fer posar en contacte amb el Grup d’Història del Casal de Mataró del qual es va fer un estret col·laborador. Les seves recerques es van centrar en aplegar la història local del poble on estava profundament vinculat. Aquestes recerques es van materialitzar en la publicació de dos llibres i una gran quantitat d’articles. 

Els dos llibres publicats es van centrar en la història monogràfica d’Òrrius des de l’antiguitat fins l’actualitat i en una multitud de temes: toponímia, paisatge, història de la vila i de les masies amb les seves nissagues, patrimoni artístic, etc. El primer, «Òrrius (Maresme) : contribució a la història del poble» va ser publicat pel Grup d’Història del Casal l’any 1998 i el segon «La gent d’Òrrius a través de la història» publicat el 2016 va ser una actualització de l’anterior. 

També col·laborava activament a la revista municipal d'Òrrius, «Nova Àgora», fent aportacions d'interès sobre la vida i història del poble i a la revistes Fonts del Centre d’Estudis Argentonins i Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró. També va presentar molts dels seus estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins que organitza anualment el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. És important destacar la seva aportació al coneixement de la història medieval d’Òrrius i de les seves famílies, i també la seva participació en els actes de commemoració de la troballa del tresoret d’Òrrius de monedes comtals l’any 2011. 

També col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio. Tinc també un record simpàtic del moment que que va assistir a la meva defensa de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona a on ens va fer cantar el "Laudeamus igitur" al final de la sessió.

Amic descanseu en pau!

A la visita comentada sobre el tresoret d'Òrrius ( Foto Graupera,2011)

A la descoberta del moli de Rubiol a Can Riudemeia ( Foto Graupera,2011)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)