Tres comunicacions sobre el Maresme medieval a la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna


El passat dissabte 9 d’octubre de 2021 va tenir lloc la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna de dedicada a l’estiueig i als viatgers del Maresme al llarg de la història. Desprès dels parlaments inicials, la Jornada es va obrir amb una ponència inaugural a càrrec dels professors Joaquim Ma. Puigvert i Narcís Figueras, en la que van introduir el tema indicant diferents temes suggerents que es poden analitzar en aquest tema com les motivacions per viatjar, l’arquitectura de les colònies, l’impacte a les poblacions de rebuda , etc. A continuació es van presentar 22 comunicacions de les quals tres d’elles van fer referencia al patrimoni i al món medieval de la comarca.
  • “La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme” a càrrec de Joaquim Graupera. A finals del s. XIX i a principis del s. XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els van acollir. Al llarg de l’article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d’exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d’Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 1862-1937), entre d’altres.
  • “Hostals i viatgers a la Marina de la Selva medieval” a càrrec de Xavier Soldevila. La comunicació pretén mostrar com l'actual zona del Maresme no es va convertir en un territori de pas de viatgers fins a la fi de l'edat mitjana, amb l'aparició de tota una xarxa de poblacions litorals. Des del 1400 es documenten els primers hostals a poblacions com Mataró, Calella i Canet. Tots ells, a més, en mans de les famílies locals més preeminents.
  • Josep Fiter, les puntes al coixí i el primer excursionisme al Maresme (1876 - 1878)” a càrrec de Joan Armangué. Entre els anys 1876 i 1879 es fundaren a Barcelona dues entitats culturals amb interessos afins, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) i l’Associació d’Excursions Catalana (AEC), que introduïren a Catalunya un nou concepte, modern i europeu, de relació humana amb la Natura i el Món rural. Aquest generós objecte d’estudi era ben a prop de Barcelona, on residien la major part dels socis; però imposava una destinació fonamentalment paral·lela cap al Nord, al llarg de les línies fèrries que duien a Mataró, d’una banda, i a Granollers de l’altra. Els itineraris imposats pel relleu empenyien els excursionistes Serralada amunt, per Llevant o Ponent, inicialment amb timidesa (Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona), poc després de manera decidida, ben bé fins a Tordera i Maçanet. Gràcies a un sistemàtic projecte d’aprofundiment excursionista, es definiren així no només les vies de les serres del litoral, sinó també certes formes pròpies de la cultura material i immaterial del Maresme.
En la cloenda de l’acte es va tractar, de forma nostàlgica i divertida, el món que es reflectia a través de les postals . Aquesta darrera intervenció va anar a càrrec d'en Xavier Javier Nubiola De Castellarnau, amb un muntatge audiovisual sobre el Maresme ye-yé.

AL final els representants de les entitats organitzadores ( Arxiu Comarcal del Maresme, SSOM Santa Susanna Orígens i Memòria, Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Santa Susanna, Consell Comarcal del Maresme) van valorar l’èxit final de les jornades varies cops aplaçada per la pandèmia del COVID.


Comentaris