El passat 30 de juny de 2026 vaig participar en el programa Arran de Mar de Ràdio Arenys (91.2 FM) amb Eloi Leo Colomer, i vaig ser convidat per parlar de les advocacions marineres i dels sants protectors del Baix Maresme en època gòtica. El motiu de l’entrevista va ser la meva participació, amb una ponència sobre aquest mateix tema, en la XIX Trobada de Centres de Recerca del Maresme, celebrada a Sant Pol de Mar el dissabte 18 d'abril de 2026. Durant la conversa vam parlar de la relació entre les comunitats costaneres i les figures religioses a les quals s’encomanaven davant els perills de la navegació, la pesca i el comerç marítim. També vam repassar les principals traces artístiques i patrimonials d’aquestes devocions, com les capelles dedicades a sants mariners, les representacions de naufragis i
els exvots —especialment les maquetes de vaixells i les pintures votives— que encara permeten reconstruir una part de la memòria marítima del Maresme medieval.
El mar ha estat, al llarg dels segles, una font de riquesa i de prosperitat per a les poblacions costaneres del Maresme. La pesca, el comerç i la navegació contribuïen al desenvolupament econòmic de les comunitats, però aquesta relació amb el mar també comportava riscos importants: temporals, naufragis, atacs de pirates i altres situacions que podien posar en perill la vida dels mariners i dels pescadors. Davant d’aquestes dificultats, les comunitats marítimes cercaven protecció en determinats sants i advocacions religioses. La invocació d’aquestes figures formava part de l’imaginari popular i oferia consol i esperança davant d’un entorn tan imprevisible com el marítim. Entre els principals sants vinculats a aquesta funció protectora hi ha Sant Nicolau, associat a diversos miracles de salvament de persones en perill al mar, i Sant Elm, tradicionalment representat amb elements relacionats amb la navegació. La recerca no es va centrar únicament en la identificació d’aquestes advocacions, sinó també en les restes artístiques que han deixat al territori. En aquest sentit, un dels exemples més significatius és el de l’antiga església gòtica de Sant Genís de Vilassar de Dalt, desapareguda després de la Guerra Civil, que havia tingut una capella lateral dedicada a Sant Nicolau. D’aquest espai he pogut relacionar algunes taules gòtiques, que havien estat reutilitzades com a lleixa d'armari després que la capella canviés d’advocació i que segons el meu parer pertanyien a aquest lloc.
Al llarg de l’entrevista també es van esmentar altres espais de devoció vinculats, d’una manera més directa o indirecta, al món marítim, com les ermites de Sant Simó, a Mataró, o els altars de dedicats a Sant Elm o Telm. No totes aquestes figures poden ser considerades pròpiament sants mariners. Sant Elm, per exemple, té una relació iconogràfica més evident amb la navegació, mentre que Sant Simó o determinades advocacions marianes expressen una protecció més general, però igualment vinculada a les necessitats i les pregàries de les comunitats costaneres.
Tot i que avui la Mare de Déu del Carme és el gran referent de la gent de mar, el seu patronatge és molt recent en comparació amb el de Sant Nicolau i Sant Elm, que van dominar les costes catalanes des de l'Edat Mitjana. Durant segles, els navegants i pescadors es van encomanar a Sant Nicolau i, especialment a la Corona d'Aragó, a Sant Elm, qui donava nom a les confraries de mariners i al cèlebre fenomen lumínic dels vaixells. La devoció a la Verge del Carme no es va començar a estendre pel mar fins al segle XVIII, impulsada per l'almirall mallorquí Antoni Barceló, i no es va oficialitzar com a patrona de la Marina espanyola fins a l'any 1901, culminant així un relleu històric que va desplaçar els cultes mil·lenaris dels sants antics.
Durant el programa també vaig reivindicar la necessitat d’estudiar i donar a conèixer el patrimoni medieval del Maresme. Quan es parla de la història de la comarca, sovint es posa l’accent en el món ibèric i romà, en el modernisme o en el patrimoni industrial i contemporani. En canvi, l’època medieval ha quedat sovint en un segon pla, malgrat que ha deixat nombrosos testimonis arquitectònics, artístics i documentals. La meva tasca de recerca consisteix, en bona part, a reconstruir aquesta història a partir de fragments dispersos. De vegades, una peça conservada en un museu, una referència en un document antic, una fotografia o el testimoni d’una persona gran poden aportar una dada essencial per completar el conjunt. És una feina que té una dimensió gairebé detectivesca i que exigeix paciència, capacitat de contrastar informacions i una mirada atenta envers les restes del passat. Les eines digitals han facilitat considerablement aquesta tasca. La consulta de catàlegs en línia, arxius digitalitzats i bases de dades permet localitzar documents i obres que abans només es podien consultar presencialment. En alguns casos, aquesta informació fa possible retrobar peces procedents de col·leccions desaparegudes o identificar manuscrits i objectes vinculats a famílies i institucions del Maresme. Aquesta recuperació no té només un interès erudit. Conèixer el patrimoni medieval permet entendre millor la configuració històrica de la comarca, interpretar moltes tradicions actuals i reforçar la consciència sobre la pròpia identitat. El passat no és una realitat desconnectada del present, sinó una part del procés que explica com s’han format les comunitats i els paisatges que avui reconeixem.
La participació a Arran de Mar va ser, per tant, una oportunitat per parlar dels sants mariners, dels exvots i de la religiositat vinculada al mar, però també per reivindicar una manera d’entendre la recerca històrica: recuperar les traces del passat, documentar-les i posar-les a l’abast de la societat perquè aquest patrimoni no es perdi i pugui continuar formant part de la memòria col·lectiva. Aqrair a Ràdio Arenys i en especial a l'Eloi Leo aquesta oportunitat.
Espero que us agradi l'audio que teniu a continuació de l'entrevista: Enllaç
.jpg)
