Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Retaules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Retaules. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de desembre de 2019

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

dissabte, 21 de setembre de 2019

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  
El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 
El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.


dissabte, 20 de maig de 2017

Nou article sobre els valors femenins de les dones medievals del Maresme

El passat dissabte 6 de maig de 2017 dins el marc de la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme  que  va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) es va presentar les actes de l'anterior edició que es va celebrar a Arenys de Munt.
En aquestes actes hi apareix publicat el meu article sobre les dones medievals que vaig presentar com a comunicació.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Els valors femenins medievals a partir de les advocacions de les parròquies del Baix Maresme". X Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme - Dones amb història al Maresme. Arenys de Munt, 16 d'abril de 2016. Arenys de Munt: Col.lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt.Pp. 75-87

diumenge, 1 de maig de 2016

«Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» a la X Trobada de centres d'estudis d'Arenys de Munt

El passat dissabte 16 d'abril de 2016 vaig presentar la comunicació «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» dins el marc de la X Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que enguany ha estat organitzada pel Col·lectiu per al Museu Arxiu d’Arenys de Munt, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.
En aquesta ocasió, la trobada portava per títol “Dones amb història al Maresme”, i el seu objectiu va ser el d'acostar-se al món de la dona al llarg de la història a la comarca del Maresme, un tema força mal tractat per la historiografia fins fa ben poc. Es va voler reivindicar el paper de la dona, tan important, ara com abans, i donar a conèixer figures femenines en els diversos camps de la cultura (literatura, pintura, música, política,…). Al mateix temps, es pretenia donar a conèixer el col·lectiu femení en diverses iniciatives menystingudes durant tan de temps pel domini excloent dels valors masculins (treball a la llar, a les empreses, entitats, associacions, puntaires, trementinaires…).
La meva participació va consistir en el treball que portava per títol «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme». 
A l’època medieval, l’esperit de la religió impregnava tots els aspectes de la vida d’una persona, des de les etapes del cicle vital (baptisme, matrimoni, mort) fins el calendari festiu anual (Nadal, Quaresma, Setmana Santa, etc.). La presència de la religió també era omnipresent en la vida d’una comunitat pagesa que d’entrada es trobava organitzada en parròquies i on les advocacions dels altars de les mateixes esdevenien protectors del col·lectiu (el sant titular de la parròquia, Sant Roc, Sant Sebastià...) i a vegades models de conducta o exempla a seguir. De fet, aquests relats hagiogràfics van ser concebuts com un instrument d’evangelització dirigits als sectors populars. Les obres d’art que decoraven les esglésies (escultures, retaules, frontals d’altar...) oferien visualment les històries d’aquests personatges sants, transformant-les en elements més propers a la realitat quotidiana.
Els sants, i en aquest cas santes, eren individus que havien assolit el goig celestial per la renúncia als béns terrenals i per això esdevenien exemples de virtut. Els valors transmesos eren generalment l’apostasia de les creences paganes en la conversió del sant o santa, l’afirmació pública de la fe, la superació de les temptacions, el triomf sobre la mort després de sotmetre’s a turments cruels, la penitència que comportava la superació del mateix pecat i la glorificació del personatge després de la seva mort en el moment que els patiments terrenals eren compensats per la visió eterna de Déu. Si debades aquests personatges es representaven de forma individualitzada en forma d’estàtua, en els retaules, es desplegaven relats hagiogràfics inspirats moltes vegades en la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada entre el 1253 i el 1270 per Iacopo da Varazze. La finalitat última d’aquestes històries eren que servissin de model i perquè els observadors de l’obra tinguessin aquests personatges com un exemple on emmirallar-se. 
A partir de les deixes que apareixen en la documentació testamentaria conservada d’època medieval també podem fer-nos una idea dels sants i santes que movien moltes vegades la pietat popular i despertaven una certa veneració. També a través de les visites pastorals podem testar el nombre d’altars d’una parròquia i les seves dedicacions. Si observem aquesta documentació veurem que el major nombre d’aquestes advocacions fan referència a sants masculins. Al baix Maresme, de cent advocacions documentades dels altars de parròquies i ermites solament vint-i-una fan referència a advocacions femenines. Podem admetre aquest fet com a un indicatiu de la poca importància que el gènere femení tenia per l’església cristiana catòlica. Aquesta visió misògina, venia estipulada per la influència de les idees aristotèliques, les textos bíblics, les consignes efectuades pels Pares de l’Església, les idees expressades a la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino. Al llarg de l’edat mitjana les dones van estar sotmeses al marit i al senyor. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria, però solament en cassos excepcionals tingueren veu en el seu propi destí. Excloses dels estudis reglats i dels gremis, les seves tasques i funcions no eren reconegudes ni valorades. Fora del fet de parir fills, el seu paper era secundari i la seva participació en la vida privada i en la vida pública estava molt restringida.De fet ha calgut una nova mirada a la història per fer les visibles. Aquesta nova mirada, aportada per estudis més recents, ha permès rescatar de l’oblit no només dones excepcionals, sinó també tot de funcions i tasques que desenvolupaven les dones i que havien sigut obviades o invisibilitzades. 
L’objectiu d’aquest treball, però, no és aquest, sinó un de potser més modest, tot i que també important: Es tracta simplement de veure els valors i defectes que generalment s’atribuïen les dones en l’imaginari medieval, a través d’una anàlisi de les advocacions femenines presents en la nostra comarca per d’aquesta manera contribuir a esclarir que representava la dona en aquest imaginari. 
Públic assistent a Trobada [S.Cabrespina]
Moment de l'exposició de la comunicació [N.Gómez]

dimecres, 11 de febrer de 2015

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 
L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.
Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 
La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.
El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació
Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la 
Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs
.[Fotografia: Quim Graupera]
Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]
Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.
[Fotografia: Quim Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...