Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Tordera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Tordera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de gener del 2022

Joan Bou Illa (1949-2022), in memoriam

El passat 4 de gener de 2022 ens va deixar l’historiador torderenc Joan Bou Illa (1949-2022).

Apassionat per la història, especialment de la seva Tordera natal, en va esdevenir un gran divulgador. Treballant individualment o en equips de recerca va ser un investigador incansable, que, gràcies a les seves coneixences, va recollir moltes dades de la història oral i va aplegar anècdotes, documents, fotografies i topònims de convilatans.

Fruit d’aquesta recerca va editar, en col·laboració amb Elena Serra, diferents llibres i estudis sobre la història contemporània de Tordera, especialment de les tradicions i indústries locals. Ambdós van assolir diversos premis i accèssits en la modalitat d’assaig del Premi de Recerca Local que l’Ajuntament de la seva vila convoca periòdicament per Sant Jordi. El resultat d’aquesta tasca va materialitzar-se en l’edició de diversos llibres: Els arbres monumentals de Tordera (1988);
Bombolles de producció local: pedaços d’història
(1996); El darrer cavaller de Jalpí (1997); Un passeig per la memòria de Can Burgada  (1998); La indústria tapera torderenca. Un bocí del nostre passat (1998). També  conjuntament amb en Quim Roca va escriure un estudi sobre el mots de les cases de pagès de Tordera.

En el seu afany divulgador, fou un dels promotors en la fundació del Cercle d’Història de Tordera l’any 2002 i un membre actiu del Grup d’Història del Casal de Mataró amb el qual col·laborar diverses vegades.

En els darrers anys,  el seu fill Joan Bou Pla ha agafat el relleu de les seves recerques i ha continuat la feina investigadora del seu pare, incorporant-se als grups de recerca en que participava.

 La recerca en la història medieval

Malgrat treballar en diferents temes de la història local, Joan Bou Illa va destacar per la recerca en història medieval especialment en dues àrees -el monestir de Roca Rossa (Tordera) i els molins hidràulics de l’Alt Maresme- ambdós línies d’investigació inscrites en el pla de recerca de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal.

El primer dels centres d’interès va ser l’estudi i protecció de les restes de la Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera. Aquest cenobi va ser fundat a la primera meitat del segle XII sota l'orde de sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. L'estat lamentable de les restes del monestir, des del seu abandonament i l’espoli que patí van ser unes de les preocupacions centrals del Joan Bou. El fet de que Jaume Vellvehí participés en la redacció de la història del conjunt monàstic dins el volum XX de la Catalunya Romànica d’Enciclopèdia Catalana va fer que ambdós historiadors es posessin en contacte i iniciessin una trajectòria d’investigació del cenobi i, en especial, la recerca de la millor fórmula per preservar les seves restes. Gràcies a aquests contactes Joan Bou va entrar a formar part de l’equip de recerca del Grup d’Història del Casal de Mataró. Fruit d’aquesta feina van aparèixer els següents estudis publicats:

  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010): Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Mataró:  Grup d'Història del Casal
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2006). «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme)». De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 - 226
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2009).  «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». III Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 14 de novembre de 2009. Vilassar de Mar: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 145-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2022). «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» . GRAUPERA, Joaquim (Coord). Omnia mors aequat.  El món de la mort al Maresme medieval Actes del 3r Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. En premsa.

Sobre el segon centre d’interès, la recerca dels molins fariners,  a darreries de la dècada dels noranta, el Grup d’Història del Casal va impulsar un projecte d’estudi dels molins hidràulics medievals al Maresme. Joan Bou Illa va formar part, com a membre essencial, d’un equip de recerca format inicialment per Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí, i que en ocasions va incorporar altres col·laboradors. Fruit d’aquestes investigacions es va iniciar un programa de recuperació i documentació de molts molins del Maresme. També es va fer una ingent tasca divulgadora de difusió en visites guiades a molts dels molins documentats i localitzats en les quals Joan Bou participà activament i també es van emetre alguns programes de difusió per ràdio sobre aquesta temàtica (programa El Racó de Mataró Ràdio). Fruits d’aquestes recerques Joan Bou va aparèixer com a coautor en les publicacions següents:

  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. Argentona: La Comarcal Edicions
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). «Molins medievals de l’Alt Maresme (segles XI-XVI)». L’organització de l’espai i models de poblament. Actes de les II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 149-165
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2007). «Molins medievals i moderns del Maresme». Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006. Vol. 1. Sabadell:  Museu d'Història de Sabadell; Associació Catalana Recerca Arqueologia Medieval.  P.165-183
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008).  «El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme». II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 22 de novembre de 2008. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner, p. 19-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314660/404818
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010). «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí». IV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 13 de desembre de 2010. Sant Cebrià de Vallalta: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 51-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314710
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «Molins fariners  del Maresme. Darreres intervencions». VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 20 d’octubre de 2012. Alella: Cerquem les arrels, p. 143-152. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314765/405773
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). «Tordera, el riu al centre de la vida». XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 5 de maig de 2018. Dosrius: Arxiu Comarcal del Maresme, p. 146-58. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688  

Ocasionalment, aquest equip de recerca va ocupar-se d’altres temes de recerca afins com la defensa militar i els castells medievals. D’aquesta àrea de recerca menys prolífica han sortit articles com:
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)». V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 3 de desembre de 2011. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, p. 37-47. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314723
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2015).  «La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015)». IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme,11 d’abril de 2015.  Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, p. 111-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827
Serveixi aquest article com el meu homenatge. Enyorarem la forma de fer del Joan, sempre col·laboradora, positiva i entusiasta i el seu caràcter hospitalari i engrescador. Malgrat que ell ara no està ja entre nosaltres, si que hi perviu el seu record, el seu bon fer i la seva amistat i la seva experiència en la recerca. Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu).

dimarts, 18 de juliol del 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 

divendres, 11 de setembre del 2015

Les propietats del monestir de Sant Pere de Rodes al Maresme

Les primeres notícies sobre Sant Pere de Rodes les trobem l'any 878, en un precepte del rei Lluís II el Tartamut, on és citat com a cel·la monàstica depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Però la primera referència explícita de l'existència d'una comunitat monàstica és del 902 quan l'església i els monjos reben la donació d'una vinya
El 944 per un precepte del rei Lluís IV va obtenir la independència i el seu primer abat fou Hildesind (947-991), fill del prior Tassi, el gran impulsor del monestir en aquesta etapa junt als comtes emporitans. El 1022 l'església fou consagrada, i encara que parcialment modificada amb posterioritat és la que ha arribat fins avui.
De la documentació d'aquests temps inicials del monestir tenim referències de la presència del cenobi de Sant Pere de Rodes al Maresme. La primera notícia és de l'any 974 en la butlla del papa Benet VI confirmant-li les possessions, entre les que trobem al comtat de Girona hi ha l'església de Santa Maria a Blanes i la vila de Fogars amb l'església de Sant Cebrià "et villam Felgari com Ecclesia sancti Cypriani...". I al comtat de Barcelona esmenta també una propietat a Agell. L'any 982 el rei Lotari confirmava en un precepte les possessions del monestir del document anterior. Sembla que hi haurien hagut altres propietats en la baixa Tordera entre les que hi podria haver l'església de Sant Esteve. A més, tradicionalment, s'ha identificat una església de Sant Genís de Pineda que apareix en els dos documents com a Sant Genís de Palafolls, identificació que no deixa d'oferir seriosos dubtes.
Aquestes possessions al Maresme degueren ser poc duradores: es van confirmar sobre el paper però no degueren fer-se prou efectives doncs entre els segles XI i XII aquestes propietats i drets figuren en mans del monestir de Sant Salvador de Breda. I no deixa de ser curiós que entre aquests béns de Breda hi figuri també Sant Genis de Palafolls cosa que ens remunta a la possible i antiga propietat de Rodes.
En canvi molt més tardana és la notícia d'una peça de terra a Sant Martí d'Arenys que Bartomeu Fortuny ven a Ponç Tria l'any 1334 i que és tinguda sota domini directe del monestir de Sant Pere de Rodes.

Per a més informació: 
GRAUPERA I GRAUPERA,Joaquim; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2011). "Les propietats dels monestirs catalans en el Maresme". Revista Felibrejada. 
Els monestirs medievals. IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, núm. 93 (2011). Mataró: Grup d’Història del Casal. 

diumenge, 21 d’abril del 2013

Presentació a la Biblioteca de Tordera dels llibres “L’Abans” de Joan Bou i “Maresme Medieval” de Joaquim Graupera i del fotògraf Anton Briansó.


El passat divendres 19 d’abril de 2013 va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació de dos llibres dins la programació de la Festa de Sant Jordi 2013. En primer lloc, Joan Isern , president del Club Filatèlic de Tordera, va presentar la feina feta per Joan Bou Pla i  va presentar el projecte de recollida d’informació per a la redacció del volum de “L’Abans” dedicat a Tordera. Es tracta d’un llibre coordinat per Joan Bou Pla que formarà part d’una col·lecció, de la qual ja se’n han publicat molts volums, on es recull la història gràfica d’una població. Serà un llibre que portarà el titol de Tordera. Recull gràfic 1870-1979 i es vendrà en fascicles, el primer dels quals sortirà el proper mes de maig quan es farà la presentació del mateix.
En segon lloc, vaig presentar el llibre “Maresme Medieval”, del qual vaig ser autor dels textos. Aquest volum també forma part de la col.lecció Pobles medievals de Barcelona  i recull en forma de fitxes el patrimoni medieval de la comarca del Maresme. La finalitat de la col.lecció és de ser utilitzat com una guia de viatges i per tal d’ajudar a aquesta utilització el contingut esta ordenat alfabèticament per pobles amb unes indicacions per l’accés a cada una de les viles. El contingut exhaustiu però alhora divulgador ofereix una guia al visitant que li permetrà visitar l’indret des del punt de vista del patrimoni medieval. Alhora és un llibre de regal ja que hi ha una important presència de fotografies en color que il·lustren des del punt de vista artístic aquest patrimoni. Les fotografies estan realitzades pel fotògraf reusenc Anton Briansó.
Agraeixo des d’aquí la oportunitat de poder presentar el llibre a Tordera i l’ajut per organitzar l’acte a Silvia Anfrons, Directora de la biblioteca i a Joan Bou Illa i Joan Bou Pla per la seva amigable col·laboració. Tota la meva gratitud també al públic assistent per la seva presència.
Joan Isern, i president del Club Filatèlic de Tordera presentant a Joan Bou Pla.
Joan Bou Pla presentant el seu llibre de "L'abans" sobre Tordera. Recull gràfic 1870-1979
Joan Bou presentant a Joaquim Graupera.
Joaquim Graupera durant la presentació
Moment d'escriure la dedicatòria dels llibres.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Un nou bloc del Cercle d’Història de Tordera i una xerrada sobre la dinastia feudal dels Falgars en el vescomtat de Cabrera

Aquest any el Cercle d’Història de Tordera commemora el seu desè aniversari amb un calendari ple d’activitats que podeu seguir en el seu nou bloc, del qual teniu l’enllaç a la part inferior d’aquesta notícia. 
El primer dels actes del desè aniversari es va celebrar el passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé de Tordera, on el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. El ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que sota el títol "Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII)" exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

La segona de les conferències ha estat protagonitzada pel membre del Cercle Àlex Valverde amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”. L’amic Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la xerrada es va tractar de la informació que apareix en els testaments de Berenguer Pere de Falgars (1160) i de Pere Gros de Falgars (1217). Berenguer Pere de Falgars, juntament amb Guerau de Cabrera, van ser els fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa, estudiat anteriorment pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí, en el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, Tordera-El Maresme”, del qual ja ens vàrem fer ressò en aquest bloc. 
Al llarg de la conferència Valverde va insistir en el pas de les possessions del priorat a Fogars cap el vescomtat de Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Poblet, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li va servir per desenvolupar la genealogia de la família.
Felicitem al Cercle des d'aquí per aquesta iniciativa i pels seus 10 anys d'activitats !!!

Per veure el bloc del Cercle d'Història de Tordera, cliqueu aquí

Portada del bloc














Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII)
 a cura de Joan Bou i Pla
Josep Viñolas en la presentació de la conferència d' Àlex Valverde sobre
 “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

dissabte, 10 de març del 2012

L'art romànic a l'Alt Maresme a Mataró Ràdio

El passat dijous 1 de març de 2012 vaig poder participar en el programa  de ràdio 197 de “El Racó” (Mataró Ràdio - 89.3 fm) realitzat pels companys del Grup d’Història del Casal de Mataró. El programa, conduit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, va tractar sobre la recent visita pel romànic de l’Alt Maresme que vaig fer amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell. En el programa es va repassar la història dels monuments visitats: l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, el castell de Palafolls i el conjunt de la parròquia de Sant Pere de Riu, integrat per l’església parroquial, el comunidor i la necròpoli. Els comentaris del molí de Can Marquès, l’aqüeducte romà de Can Cua i el forn de calç van ser explicats per David Pavón de l’associació “Salvem la Vall de Pineda” que va poder participar en el programa per via telefònica.
Per poder escoltar el programa de ràdio:
http://www.ivoox.com/2012-03-01-el-raco-audios-mp3_rf_1082023_1.html


dijous, 8 de març del 2012

Sortida pel romànic de l’Alt Maresme amb AAR de Sabadell

El passat diumenge  26 de febrer de 2012 vaig poder col·laborar amb Amics de l’Art Romànic de Sabadell en una visita comentada per l’Art Romànic de l’Alt Maresme. La sortida va iniciar-se a l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, on es va poder visitar l’interior, l’exterior i la cripta que representa l’espai més antic del conjunt. Tot seguit es va fer un petit itinerari per la vall de Pineda amb la col·laboració de David Pavón de l’associació “Salvem la Riera de Pineda”. A la vall de Pineda s’hi concentren una sèrie de vestigis medievals com el molí de Can Marquès i la parròquia de Sant Pere de Riu, que aplega, a part de l’edifici religiós, altres elements interessants com el cementiri, el comunidor i unes quatre làpides amb relleus dels magnats medievals amb dret a sepultura a la parròquia (els Roger, els Coll, els Montpalau i els Colom). A la vall de Pineda també vàrem visitar altres elements patrimonials que no són pròpiament romànics com l’aqüeducte romà de Can Cua i un forn de calç d’època moderna. Un cop ben dinats, vàrem visitar les restes del castell de Palafolls, on es va cloure l’itinerari. Amb aquesta sortida, amb una 50 llarga d’assistents, es va poder veure una amplia mostra de diversos edificis representatius com un edifici parroquial, un monestir, un molí, un forn de calç i un castell.
[Fotografies: LLuis Fernández-AAR Sabadell]
Per a més informació:http://www.amicsartromanic.com/pdf/activifeb.pdf 

dissabte, 11 de desembre del 2010

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.
L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.
Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.
En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.
Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI



dimarts, 7 de desembre del 2010

"Recuperem Roca Rossa (Tordera)" Una nova pàgina web sobre l'art medieval del Maresme

En motiu però de la celebració de les IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que organitza periòdicament el Grup d'Història del Casal, i que en aquella ocasió es dedicaren als monestirs medievals; membres del Grup d'Història van constituir-se en equip de recerca que volia aprofundir en diferents aspectes d'aquestes institucions medievals, centrant-se en l'estudi dels monestirs de Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).  Aquesta web forma part del Projecte de Recerca "Masos i monestirs"  impulsat per aquest col.lectiu amb la col.laboració del Centre d'Estudis Vilassarenc i el Cercle d'Història de Tordera. La web també té el suport de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró i de la Nova Aliança Mataronina. El projecte s'ha finançat amb un ajut de la VII convocatòria a Projectes de Recerca (2009) de l'Institut Ramon Muntaner. La pàgina, que es pot consultar en català i en castellà, presenta diversos apartats, encara no tots actius. Un dels apartats explica l'inici de la canònica i la seva fundació. Un  altre amb el titol Del Romànic al Gòtic n'explica les dependències conegudes del monestir. En l'apartat sobre la cuina del monestir hi podem trobar informació sobre els àpats, atuells i receptes. A l'apartat de Masies i molins ens descriu les diferents possessions del monestir i els diferents masos que li atorgaven les seves rendes i finalment  a la  imatge de la Marededéu ens dona informació sobre la imatge conservada al Museu Diocesà de Solsona que presumiblement es considera provinent d'aquesta canònica.
Per a poder consultar la web: http://www.ghcmataro.org/RocaRossa/index.html 

divendres, 8 d’octubre del 2010

Presentació a Mataró del llibre sobre el monestir de Roca Rossa.(Tordera)

El passat dimarts 5 d'octubre de 2010 a la sala d'actes d'Òmnium Cultural de Mataró es va presentar el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa” Vaig intervenir en primer lloc, com a president del Grup d'Història del Casal i com a prologuista del llibre. En la meva presentació vaig destacar la importància d’aquesta canònica agustiniana dins el context del patrimoni medieval del Maresme tot destacant les novetats i els punts forts del llibre presentat. Seguidament,  els autors del mateix Joan Bou i Jaume Vellvehí van explicar el procés d’estudi del monument amenitzat amb diverses anècdotes sobre la seva recerca. Al llarg de la sessió es va valorar les moltes aportacions del llibre a tots nivells i la destacada importància d’aquest edifici que no correspon a d’interès que tenen des de l’Ajuntament de Tordera per conservar-lo i rehabilitar-lo.  També es va deixar clar la importància del monestir de Roca Rossa dins el patrimoni artístic del Maresme com a exemple de la transició del romànic al gòtic a casa nostra. Per finalitzar l’acte va ser clos per la presidenta d’Òmnium Cultura Mercè Colomer que va destacar la iniciativa i la oportunitat, com en altres vegades, de poder fer activitats conjuntament entre les dues entitats organitzadores de l’acte. La vetllada va acabar amb una petit refrigeri de coca i cava. Aquest llibre ja es va presentar anteriorment a Tordera en el moment de la seva edició durant la setmana de sant Jordi d’enguany. Felicito un altre vegada al Jaume Vellvehí i al Joan Bou per aquest estudi tant complert sobre la canònica de Roca Rossa.
 Mercè Colomer, Presidenta d'Òmnium Cultural de Mataró durant el seu parlament a l'acte. 
Vista general del públic assistent a l'acte.
Joan Bou i Jaume Vellvehí autors del llibre en el moment de la meva presentació de l'acte.
Joan Bou i Jaume Vellvehí en el moment de presentar el llibre i la feina realitzada.

Moment del refrigeri final de coca i cava.
Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Joan Bou al finalitzar l'acte (Fotografia Joan Bou Pla)