dimecres, 25 d’agost del 2021

In Martima/15 - Ponència «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". La Dra. Montserrat Richou ens va presentar la ponència: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals».

L’anàlisi i la reflexió entorn de la documentació consultada en diversos arxius del Maresme i de la ciutat comtal ens ha permès conèixer aspectes bàsics del món funerari de les localitats baixmaresmenques de Premià i Vilassar durant la Baixa Edat Mitjana.
La gestió de la mort en un entorn rural, en el qual la família i el mas foren les unitats bàsiques de producció i de reproducció, reflecteix la regulació d’aspectes jurídics, del món de les creences, de la vida quotidiana, l’exercici del costum, així com la situació econòmica i social dels finats. Per d’altra banda, l’exposició de les darreres voluntats de Berenguer Bartomeu, draper barceloní, d’arrels maresmenques, entre d’altres qüestions, ens mostra la connexió entre
Barcelona i els seu hinterland més proper.

dilluns, 23 d’agost del 2021

In Martima/14 - Comunicació «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià» a càrrec de Nil Rider Enrique


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Nil Rider Enrique ens va presentar la comunicació: «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià».

L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. En aquest cas, ens centrarem en Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què porta aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat a la península Ibèrica durant l'edat mitjana estava relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal, en el cas que ens ocupa, el procés tingué el punt àlgid en 1148, quan caigué la Suda de Tortosa. Aquestes empreses foren liderades, principalment, pel comte de Barcelona i comptaven amb la participació de les grans famílies nobiliàries, com els Montcada, els Bell-lloc, els Castellet i els Castellvell, entre altres. Aquests grans magnats anaven acompanyats dels seus vassalls i companyons: els membres de la tropa estaven vinculats entre ells per vincles vassallàtics i participaven en les conquestes a la recerca de botí i de nous patrimonis. A banda dels grans nobles, els milites que hi participaren eren, majoritàriament, castlans, cavallers i fadristerns de la mitjana noblesa, que establint-se en un nou territori podien recomençar i fundar noves branques familiars. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.



dimarts, 17 d’agost del 2021

In Martima/13 - Comunicació «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)» a càrrec de Pere Clarabuch Pellicer


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Pere Clarabuch Pellicer ens va presentar la comunicació: «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)».

L’actual mas Jordà (antiga casa dels Pineda) està àmpliament estudiat pels historiadors Joaquim Graupera, Jesús Rodríguez, Alexandra Capdevila, i els professionals Alexis Serrano i Ramón Coll. L’Ajuntament de Santa Susanna en va publicar un llibre l’any 1.917. Però va existir un mas Jordà inicial del segle XII del qual en desconeixem pràcticament tot, tant la localització del capmàs com del propi mas. Les dues cartes precàries del monestir de Breda a Pere Jordà, esmenten que està situat “molt a prop de la casa de Pineda” o casa aloera.
El present treball vol aprofundir en la recerca d’ aquesta localització i saber-ne quelcom més. Disposem de les següents dades:
  • A la carta precària d’establiment del 1320, s’esmenta que el capmàs de l’antic mas Jordà tenia una superfície de 3 jornals de bous.
  • El document del 1414 en què Bernat Jordà compra a Gelabert de Vilanova el seu casal, i aquesta finca ve a coincidir amb les dades del cadastre de rústega de l’actual mas Jordà que ocupa 22.495,00 m2.( 4,59 jornals de bous). A l’entorn immediat d’aquesta finca no hi cap una altra finca de 3 jornals de bous. Per tant, caldrà cercar-la una mica més lluny, a l’entorn de la riera de Santa Susanna que correspon amb el final de la vall.
  • En el document del 1359 entre Jaume Jordà i el Ros de Pineda s’esmenta que el senyor de Pineda compensa el pagès Jordà per haver-li fet malbé unes oliveres amb motiu de la construcció de l’aqüeducte i canalització de les aigües al seu molí. És a dir, que el recorregut de la canalització de les aigües passava per l’interior del capmàs d’en Jordà.
Amb aquestes tres dades es dedueix que els únics camps plans existents eren els situats al costat dret de la riera, amb una superfície molt irregular degut al recorregut de les aigües. Cercant en el registre de la Propietat, s’ha trobat que les parcel·les números 75, 76, 77, 78, 79 i 80 constituïen una sola propietat amb una superfície de 15.150,00 m2, que coincideix pràcticament amb el capmàs d’en Jordà de 14.700 m2 ( 3 jornals de bous). Per tant donem com a definitiu aquest emplaçament que constituïa l’antic mas Jordà.

Es desconeix quan va deixar de ser finca emfiteuta del monestir de Sant Salvador de Breda. Una possibilitat seria que amb la desamortització de Mendizabal s’hagués subhastat i l’hagués comprat el Sr. Casas. En el 1954 estava a nom del Sr. Domingo Casas Brunet i de la seva esposa Maria Xaubet Massagué. Posteriorment es va segregar en 3 finques.

En el capmàs de l’antic mas Jordà, actualment hi trobem 3 construccions:
  • A la parcel·la 79 existeixen les ruïnes d’un antic mas, amb part de les parets aixecades. En principi és la que més s’ajusta a la que busquem. Caldrà fer excavacions arqueològiques.
  • A la parcel·la 76 existeix el mas dit Can Toni Casas amb una antiguitat d’uns 200 anys.
  • A la parcel·la 75 i ha un altre mas dit Can Sant Pare, amb una antiguitat d’uns 170 anys. Podria ser també que existís una construcció totalment enterrada, que no coneixem.
Conclusió. Aquest treball ha permès localitzar el capmàs de l’antic mas Jordà. Manca trobar la ubicació exacta de l’antic Mas. Caldrà continuar amb els treballs de recerca tant a nivell arqueològic com documental.

dijous, 12 d’agost del 2021

In Martima/12 - Comunicació «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada» a càrrec de Josep M Armengol


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Josep M Armengol ens va presentar la comunicació: «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada».

La desconeixença de les fonts d’informació creen històries allunyades de la realitat moltes vegades mol fictícies. La família ARQUER DE GOSCONS tenen un entrellat històric molt interessant, descobrim en ells aspectes del seu passat que ens semblen molt atractius, des dels seus orígens del lloc de Goscons.
Un primer esment de Goscons com a nom de lloc el trobem en un document del 26 d’octubre de 1021 en una definició atorgada per Ramon Berenguer I comte de Barcelona i Sança a favor de Dodó i Emmo sobre unes possessions al Montnegre
La primera persona que porta oficialment documentat el nom Goscons, és Saurina de Goscons, segons el document del 30 de Juliol de 1210.
Referent a les propietats a Sant Martí de Pertegàs (actualment Sant Celoni) El 10 d’octubre de 1257 es fa efectiva una confirmació i reconeixença atorgada per Pere de Pertegàs, agricultor de la parròquia de Sant Joan de Campins a favor de Tomàs de Goscons. En aquest document ja apareix Pere d’Arquer i la seva esposa Brunissenda de Goscons, veïns de la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actuen en l’acte com a part reconeguda per Pere de Pertegàs, juntament amb Tomàs de Goscons pare de Brunissenda, per tant el matrimoni entre Pere d’Arquer i Brunissenda de Goscons era un fet el 10 d’octubre de 1257, no sabem exactament la data del matrimoni, però rondaria sobre la data del document.
Una recerca històrica que ens respon moltes preguntes sobre l’actual Mas Arquer de Goscons d’Arenys de Munt.

dimecres, 11 d’agost del 2021

In Martima/11 - Comunicació «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana» a càrrec de Joan Valero



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Valero ens va presentar la comunicació: «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».

En aquesta comunicació presentem un sepulcre gòtic, fins ara desconegut, pertanyent a una dama del segle XV i conservat en una casa particular de Teià. La particular iconografia i composició de la tomba ens permet situar-la cronològicament en un període força acotat, gràcies al fet que coneixem el possible model en què s'hauria inspirat l'autor de l'obra teianenca, una de les tombes barcelonines més assenyalades de mitjan segle XV.