dissabte, 18 d’octubre de 2008

Bernat de Riudemeia, un argentoní a la conquesta de Mallorca (1229)

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits pel rei Jaume I es van reunir a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres, Pere Martell. Durant el sopar Jaume I li va demanar que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat de realitzar una campanya militar per conquerir l’illa.
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, van donar el vist i plau d’aquesta conquesta després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això, es van comprometre a aportar homes, armes, diners, cavalls, embarcacions i demés necessari. Les Corts del Regne d'Aragó es van negar a participar en el finançament de dita empresa i solament van participar els nobles aragonesos formant part de les tropes del Rei d'Aragó.
El 5 de setembre de 1229, l'estol català va sortir de Salou, Cambrils i Tarragona i durant el trajecte van sofrir els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es va entrar en combat l'11 de setembre, acabant la batalla en una victòria l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es va conquerir Madina Mayurqa (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que va morir a la batalla. Els musulmans, desorganitzats, van facilitar l’ocupació de la resta de la illa durant l'any següent. Els pobladors musulmans van acabar fugint a Menorca, l'Àfrica o van ser esclavitzats, i el 1236 es va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà.
En aquesta conquesta hi va formar part Bernat de Riudemeia ( o Bernat d’Argentona) que, gràcies a la seva participació, va rebre, a canvi, la senyoria de Santa Ponça, a l’illa de Mallorca i en tornar va cedir diverses banderes perquè fossin penjades a l’església d’Argentona per evocar aquest fet; a més, l’any 1285, el mateix Bernat de Riudemeia va ser nomenat síndic de les valls de Banyalbatar, Sopena i Bulunyina de l’esmentada illa.
Les quatre grans cròniques no citen aquesta participació sinó que aquest fet el trobem referenciat per l’historiador Jerònim Zurita (Zaragoza, 1512 -1580) en el llibre Anales de la Corona de Aragón. “Fué el primero que saltó en tierra, segun en antiguas memòrias parece, un soldado, que se dezia Bernaldo de Ruydemeya, y llevava un pendon, y con el hizo señal a los de la armada para que le siguiessen. Este se llamo despues Bernaldo de Argentona, y fue muy valeroso capitan, a quien hizo el rey merced del termino de santa Ponça, para el y sus descendientes: y siguieron ( ....)”.Bernat de Riudemeia era originari de la masia de Can Riudemeia d’Argentona documentada des del s.XIII a la vall de la riera homònima.
BIBLIOGRAFIA
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc - Martín; CEC. Barcelona, 1983. Pàg.169-171
  • CABANYES, Josep: “En Bernat Riudemeia en la conquesta de Mallorca” a Bloc Mataroní (1926). Publicat en edició facsímil a Bloc Mataroní. Una manera de fer història. PMC; ed. Altafulla. Mataró, 1990 (Col.Caps de Bou, 16). Pàgs. 477-478.
  • CARRERAS CANDI, Francesc: Argentona històrica. La Renaixença. Bercelona, 1891. 2ª Ed. facsímil. Ajuntament d’Argentona; La Juliana. Argentona, 1982. Pàgs. 70-71
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007. (Catalunya Medieval. Els pobles medievals de Barcelona). Pàg.30
  • SUBIÑÀ i COLL, Enric: “ Bernat de Riudemeia, el cavaller i l’escola” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins, núm.35 ( juliol, 2008), pàgs.7-9

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

El meu nom és Óliver. M'agradaria saber on trobar informació sobre el significat que dona Lluis Bonet i Garí, en la seva obra, Les masies del Maresme, quan parla de les masies catalogades en el grup II.

El meu correu és: olisanca@hotmail.com

Gràcies i salutacions

++ Llop Estepari ++ ha dit...

Hola bona tarda, soc en Lou Rectoret, potser conèixes a la Gisela Rectoret, me mare,que té el restaurant núria.
Soc força afeccionat a la històra medieval de manera no professional. I ja que aquest artícle m'ha agradat moltíssim i veig que deus saber més coses de casa nostra, et demanaria que em diguéssis algunes webs o llibres que parlin de la baixa edat mitjana a argentona.

A poguer ser també et demanaria que em recomanéssis algun llibre sobre almogàvers. Ja m'ha llegit el d' Ernest Marcos i m'ha semblat simplement genial a més d'objectiu (important !).

Bé gràcies i ja t'aniré seguint.

Quim Graupera ha dit...

Sobre Argentona baix Medieval hi ha el llibre de Ma Josep Castillo; de Montse Richou, Coral Cuadrada i Enric Subiñà. Els trobaràs en la bibliografia de varis articles d'aquest bloc i sens dubte a la Biblioteca d'Argentona.
Sort !!!

Quim Graupera ha dit...

Sobre els almogàvers jo et recomnria :
LA RUTA DELS ALMOGÀVERS. "Un viatge a Grècia i Turquia". Francesc Puigpelat, ed. Proa Alí Bei-2001

És un llibre de viatges. És diferent, explica els escenaris i fa ganes de viatjar pels llocs on van trepitjar. i mai més ben dit !!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...