diumenge, 28 d’octubre de 2018

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.
La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

diumenge, 21 d’octubre de 2018

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB


El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 
La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».
Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 
A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

dissabte, 6 d’octubre de 2018

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 
A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 
Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 
Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]
Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...