dissabte, 15 de desembre del 2012

Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental en el congrés internacional sobre les portades gòtiques a la Corona d’Aragó organitzat per AAR.


El dilluns 10 al dimecres 12 de desembre de 2012 es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, el Congrés Internacional «Les portades gòtiques a la Corona d’Aragó». El congrés va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic i coordinat per la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona. El Maresme va estar representat en la comunicació «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic» presentada per mi mateix.
A finals del s. XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en “Universitats del terme” gràcies a la venda de la jurisdicció per part del rei Ferran II.  En aquesta nova etapa, el poder municipal va estar controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de celebrar-s’hi les celebracions eucarístiques esdevingueren els primers llocs de reunió del comú del terme. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials.
La documentació conservada i coneguda, malgrat que no és tota la que ens interessaria, ens testa que la majoria d’elements decoratius d’aquests nous edificis: claus de volta, nervacions, trones de predicar, piques d'aigua beneïdes, etc. Van ser elements que es van adquirir prefabricats i importats des de les pedreres locals, des de les pedreres de Montjuïc i des de les de Girona. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional es va fer esment solament de les portades d’aquest nous edificis. Un dels mestres de cases més ben documentat que estava actiu a la pedrera de Montjuic és Joan Safont que apareix citat en diversos documents per raó del subministrament i pels nòlits del transport de pedra picada per les fabriques de les esglésies parroquials de Sant Martí de Teià (17 març del 1561) i de Sant Andreu de Llavaneres (27 d’agost de 1569).
En la comunicació es va presentar una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme. Dins d’aquest conjunt però, es va destacar un grup que pel seu disseny i estereotomia es poden relacionar, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. La relació estilística entre aquestes portades, es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra com a model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada es pot situar a cavall del segles XIV i XV i la podem identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet (1397-1402) encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau i difonent-se en altres edificis (les portes de la Pietat i de Santa Eulàlia del claustre de la catedral de Barcelona, la parròquia de Santa Maria de Blanes, la parròquia de Sant Martí de provençals, entre d’altres). En el cas del Maresme, presenten aquesta tipologia homogènia les portades dels edificis parroquials de Sant Genís de Vilassar (1511); Sant Julià d’Argentona (1514); Sant Martí d’Arenys de Munt (1531), que esdevindrà el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors; Sant Feliu de Cabrera (1540) i Sant Andreu de Llavaneres (1561).  Aquesta tipologia no solament és comuna a la part central del Maresme sinó que també la tindrem present en algunes poblacions de la comarca veïna del Vallès Oriental. Seria el cas de Sant Esteve de Palautordera (1562) i la portada de l’antiga església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, coneguda com la Doma, la qual va ser contractada per Bertran Felip l’any 1561.

Per a saber-ne més:

Moment de la lectura de la comunicació presentada per Dr. Francesc Fité.
Taula rodona després de la lectura de les comunicacions. Joan Valero, Francesc Fité, Carme Domínguez, Sílvia Cañellas, Teresa Huguet i Joaquim Graupera.
Portada de la presentació de la comunicació

dilluns, 10 de desembre del 2012

Ha mort el professor d’història medieval i arqueòleg Dr.Iñaki Padilla

El passat divendres 7 de desembre de 2012 va morir de forma sobtada a Vilanova i la Geltrú el Dr. Jose Ignacio Padilla Lapuente, professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. 

Va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Manuel Riu Riu, dedicada a l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya, la seva carrera acadèmica havia estat centrada en la investigació i docència sobre el període medieval. Es va centrar en l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l'organització de l'espai i les estructura del poblament en diverses àrees de Catalunya i altres territoris del nord de la Península Ibèrica, sobretot Burgos i el País Basc. Era director del Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). Va treballar també sobre les fortaleses d'Ausa Gaztelu a Zaldibia o Mendikute (Albiztur) ambdues al País Basc, les seves anàlisis sobre les necròpolis lligades i integrades amb el poblament a la província de Burgos, l'alt Arlanza i la capçalera del Duero, destacant sobretot el jaciment de Cuyacabras, a més de molts treballs i línies de recerca que duia a terme. 

Al Maresme va excavar la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. L'any 1981, el rector, Mossèn Joan Capell i Gorina, va realitzar unes obres de restauració de la Capella de Nostra Senyora del Roser, en les mateixes, un cop tret l’arrebossat que amagaven la construcció, va quedar al descobert l’aparell dels murs que portava a pensar que aquella capella era el vestigi de la primitiva església medieval. El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. En el procés de realitzar la nova pavimentació es va descobrir un mausoleu de la Família Conill i un tresor de monedes comtals de Billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I. Aquesta troballa va arribar a coneixements del Sr.Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar la troballa al Dr.Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. 
La troballa i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I.Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard. En l’equip d’arqueòlegs hi vàrem participar Maria Josep Castillo i jo mateix, ja que ens va proposar de col·laborar-hi quan el teníem de professor de primer curs de la facultat. 
El passat 2011, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, vàrem organitzar una sèrie d’activitats per commemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). Ens vàrem posar en contacte amb ell per convidar-lo a les activitats, a les quals, molt amablement per motius professionals, va declinar la seva assistència. 
Des d’aquí, pretenem que aquest article sigui el nostre tribut a la seva persona i donem el nostre sentit condol a la seva família i amics. 

Bibliografia de Iñaki Padilla relacionada amb  el Maresme: 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval. Barcelona, 1981. Pàgs.231-241 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I. : Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.p.11-55

divendres, 7 de desembre del 2012

Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet


El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet.  Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis  Canetencs i han estat  finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de   Falgàs, que convoca biennalment  l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat  juliol de 2012.
Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.
La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet,  Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.
Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.
Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.
En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.
A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.
Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
Moment de la Matinal per difondre les restes [Foto: Quim Graupera]
Cata de fonamentació dels murs de la capella [Foto: Quim Graupera]
Restes visibles dels murs de contenció de la capella [Foto: Quim Graupera]

dissabte, 1 de desembre del 2012

Les pintures del teginat del castell de Vilassar a la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró

El passat dissabte 24 de novembre de 2012 es va celebrar, a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. La Sessió d’Estudis és un espai on anualment historiadors i investigadors del Maresme presenten comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic o etnogràfic. En aquesta sessió es va presentar el llibre de les comunicacions de l'edició de l'any anterior.

En aquesta mostra solament hi havia un sol article sobre l’etapa medieval del Maresme, amb el títol de «Les pintures del teginat i l’origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)», del qual en vaig ser l’autor. 
Fins ara la part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval era la corresponent als segles XIV i XV (veure la comunicació presentada a la XXII Sessió d’Estudis Mataronins del 2005). L’origen del castell però és una mica més desconegut, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquest. 
La historiografia, que va ser analitzada al principi de la comunicació, situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, i la seva pròpia estructura. 
Malgrat tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres que esperem es puguin resoldre quan es publiqui la comunicació l’any proper.
Públic assistent a l'acte. [Foto: 24h Maresme Notícies- M1TV Maresme]
Moment de la lectura de la comunicació [Foto: Joan Castellà - MASM]
Portada de la presentació.

diumenge, 25 de novembre del 2012

L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic de la comarca a Mataró Ràdio


El passat dijous 15 de novembre de 2012 en el programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) vaig tenir el plaer de ser convidat pel Museu de Mataró per participar juntament amb Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró) i Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) en una tertúlia radiofònica sobre “L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic a la comarca”.
El programa va ser una de les col·laboracions del Grup d’Història del Casal en la programació dels 50 anys de Torre Llauder organitzat pel Museu i va estar conduit per Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joan Francesc Clariana del Grup d'Història del Casal amb Carles Capella a la part tècnica.
Al llarg del programa es va anar debatent sobre el passat, el present i el futur de l’arqueologia a la nostra comarca. La meva intervenció va anar dirigida sobre tot, com a coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme a valorar el pes de l’arqueologia medieval a la comarca.
L’arqueologia medieval va ser molt important en els anys 50 i 60 del segle XX a mans de l’equip de Marià Ribas amb col·laboració de Lluís Ferrer i Clariana i l’Obra de Sant Francesc. Es va excavar i documentar moltes de les capelles del Maresme (Sant Martí de Mata, Sant Cugat de Traià d’Argentona, Sant Cristòfol de Cabrils, entre altres). Actualment el balanç de la recerca arqueològica és irregular. L’arquitectura militar és força coneguda a partir de la excavació de Burriac, Montpalau i Palafolls.  Hi ha moltes mancances en l’arquitectura civil sobre tot en les masies i són força coneguts els espais de treball com els molins, sobretot a partir del projecte d’investigació iniciat des del Grup d’Història del Casal. Caldria també aprofundir molt més en els monestirs especialment a Clarà i Roca Rossa (Tordera).
Durant el programa també es va criticar molt la gran quantitat d’excavacions d’urgència que s’han fet darrerament que ha portat a no poder realitzar l’estudi de l’ingent quantitat de materials que han aportat les mateixes. També es va comentar negativament que aquestes excavacions, pel fet del seu caràcter urgent no van poder ser realitzades per especialistes sinó que podia assignar una excavació de restes medievals a un arqueòleg especialitzat en prehistòria depenen de la disponibilitat d’arqueòlegs en un moment donat i es va fer notar la preeminència de les àrees d’interès en el món iberoromà.
Pel que fa a la professionalització de l’arqueologia, crec que, si bé ha estat positiva en general, ha fet desaparèixer tot una colla d’arqueòlegs amateurs i voluntaris, i ha matat una concepció molt més democràtica, participativa i voluntarista dels museus i de l’arqueologia patrimonialitzant el saber. Sembla que ara que la crisi econòmica apreta hi ha la intenció de recórrer altre cop a aquests voluntaris, per tal de que facin aquesta ingent feina de classificació, neteja i estudi d’aquests materials arqueològics acumulats. Això si sense cobrar i essent dirigits pels arqueòlegs professionals que aquests si que cobraran la feina !!! ... i a sobre els hi haurem de donar les gràcies per deixar-nos-ho compartir !!!

Per escoltar el programa:
http://www.ivoox.com/2012-11-15-el-raco-audios-mp3_rf_1576413_1.htm

Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró),  Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) i Joaquim Graupera (coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme.

divendres, 16 de novembre del 2012

Mare de Déu del Corredor (Dosrius)

La Mare de Déu del Corredor es conserva encara com a imatge de culte en el santuari homònim a la part alta de la serralada litoral entre els termes de Dosrius i Llinars del Vallès. L’origen del Santuari del Corredor es remunta a l’any 1531, quan un pagès anomenat Arenes de la Parròquia de Sant Andreu del Far, va demanar llicència al bisbe de Barcelona per fer una capelleta sota la advocació de nostra Senyora del Corredor, dins les terres del mas Bosc. Segons l’interrogatori, el motiu que el van impulsar a edificar la capella era que “...que dit Salvi Arenes, qui principia dita capella les dissabtes en la nit veya senyals de foch o de llum en lo lloch hont vuy sta scituada y edificada dita capella e inspirat en ayxo y mogut de sa devoció comença a edificar dita capella”. També s’inclou la descripció d’aquesta petita capella “aquella fabrica molt simplement ço es de pedra y morter de terra a teulada encavallada, llargaria de alguns trenta y de vint palms ample poch o mes o mancho dotantla de un oratori o retaule que li costa sinch lliures y de una esquella de preu tres lliures barceloneses”. La cura de l’ermita va anar a càrrec d’un ermità anomenat Lluís, el qual va construir també un habitatge per poder-hi viure i un estable per a un animal. 
Inicialment aquesta capella es trobava dins la parròquia de Sant Andreu del Far que era sufragània de Santa Maria de Llinars, però el 1597 el bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris va declarar aquesta parròquia independent. Actualment depèn de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. 
Segons A. Fàbregas, sembla que el 1850 es va substituir per una altra de vestida en l’altar major i l’antiga va estar exposada en l’altar de Santa Magdalena en el santuari mateix. L’any 1920 va ser traslladada a Llinars on va ser destruïda el 1936. Actualment hi ha una còpia realitzada l’any 1948. La imatge original la coneixem a partir d’una fotografia antiga. Estava obrada en fang cuit de 50 cms d’alçada i presentava la Verge dempeus seguint el model francès amb una corona al cap que cenyia una extensa cabellera. Portava una mantell disposat en bandolera que li cobria la túnica per complet a excepció de l’espatlla dreta on es mostrava la túnica tancada amb un coll rodó. El genoll esquerra de la imatge es trobava lleugerament flexionat cap endavant seguint models francesos amb un petit contrapposto. El nen es trobava sostingut pel braç dret lleugerament decantat a un costat. Es representava nu, amb la mà dreta beneint i amb l’altra intentant agafar un pom que sostenia la Verge amb la mà. Malgrat l’actitud de relació entre els dos personatges, la imatge de la Mare de Déu presentava una clara manca d’expressivitat en el rostre. 
Aquesta composició representava els personatges seguint un model de verge gòtica francesa dempeus però introduint elements classicistes en les robes i en el genoll flexionat que ens porta a models propers al renaixement i a la recuperació de composicions gregues clàssiques. Aquests detalls permeten datar la imatge a principis dels.XVI, com també ens indica la documentació que ens dóna referències de l’inici de la construcció del temple del Corredor.

Per a més informació:

  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi Doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Universitat de Barcelona.P.192

Imatge de la Mare de Déu de Corredor destruïda el 1936. 
[Fotografia: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 2]
Imatge de la Mare de Déu del Corredor a l'actualitat. [Fot.Joaquim Graupera]

dissabte, 10 de novembre del 2012

50 anys de Torre Llauder. La medieval torre del Cogoll (Mataró)

Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, per part de l’equip d’arqueòlegs de Marià Ribas, de la vil•la romana de Torre Llauder a Mataró.
 
El solar on es va trobar la vil•la era una finca presidida per la Masia de Can Llauder. Aquesta torre es troba documentada des del 1128 com la “ turre de cugullo” que formava part de la jurisdicció del castell de Burriac i de Vilassar. El 1360 Pere Desbosc, senyor del castell de Vilassar hi va establir a Ferrer de Reymir, passant-se a denominar Mas Ferrer, els quals la posseirien fins el s.XVII. La torre que presidia la masia va ser edificada l’any 1558 per voluntat de Joan Ferrer.
 
L’any 1685 la masia va ser adquirida per la família dels Llauder, concretament pel notari barceloní Francesc Llauder i Moles, els quals li donaren el nom pel qual se la coneix en les èpoques moderna i contemporània, Can Llauder. L’any 1777, els Llauder van fer una sèrie de reformes que li donaren l’aspecte abarrocat que va conservar fins al seu enderroc. La branca familiar dels Llauder, com a propietaris del mas, s’extingiren el 1902 amb la mort de Lluis Maria de Llauder i de Dalmases. L’any 1970 es va escriure una de les nefastes pàgines en la relació de Mataró amb el seu patrimoni, ja que es la data en que va ser enderrocada la masia i la torre dins el procés urbanitzador del Plan Parcial del Polígono Espatero promogut pel franquista Ministerio de la Vivienda. Malgrat la destroça efectuada, el fet va servir per sensibilitzar a la ciutadania en la defensa del seu patrimoni davant la manca de criteris dels consistoris franquistes.
 
La torre, de grans dimensions, estava composta de tres pisos amb una sèrie d’espitlleres per la seva defensa i una finestra d’arc conopial gòtica característica obrada en pedra de Montjuic. Es trobava coronada per la típica coberta emmerletada amb espitlleres. Amb les reformes barroques havia passat d’estar isolada a trobar-se situada en el bell mig del conjunt del mas. és una gran llàstima que no s'hagi conservat aquest conjunt.

Bibliografia 
  • LLOVET, Joaquim (1997). “El moli de vent i la torre del Cogoll” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, num.57, (gener), pp.19- 22.
  • SUBIÑÀ, Enric (1999). “La Torre Llauder: La masia i els seus propietaris” a XV Sessió Estudis Mataronins. 28 de novembre de 1998. Comunicacions presentades. Mataró: MASM; PMC. Pp.79-105
  • Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural. 
Fotos extretes del catàleg : Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural.

dijous, 1 de novembre del 2012

1885: Una excursió al castell de Vilassar.

Gaietà Boïgas, autor de l'opuscle,
 a Buenos Aires el 1904.
El 6 de desembre de 1885 uns membres de l’Asociación de Arquitectos de Cataluña van realitzar una visita al castell de Vilassar. La creació de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1845, serà la gènesi de l'entitat col·legial Associació d'Arquitectes de Catalunya que va ser creada el 1874 com un club d'afiliació voluntària al qual es van a adherir la majoria dels professionals. Aquesta entitat realitzava activitats formatives i socials pels adherits i entre elles figuraven les sortides culturals. Aquestes visites, iniciades uns anys abans per l'arquitecte Elies Rogent, tenien un caràcter formatiu pels joves arquitectes. 
A la sortida de Vilassar del 1885 hi van participar els arquitectes Josep Oriol Mestres, Elies Rogent, Torras, Modest Fossas Pi, Antoni Serrallach, Joan Artigas, Miquel Madorell i Rius, August Font i Carreras, Josep Vilaseca, Emili Sala, Josep Torres Argullol, Eduard Mercader, Emili Cabanyes, Eduard Buigas, Jaume Gustà, Bonaventura Pollés, Joan Baptista Pons, Enric Sagnier, Joan Font i Sangrà, Josep Font i Gomà i Joaquim Bassagoda.
Des de Barcelona van agafar el tren fins a Premià i des d’allà amb carruatges es dirigiren a Vilassar de Dalt fins el castell. Allí visitaren el castell i a la sala del mateix el ponent Gaietà Buïgas i Monravà va llegir la memòria que resumia la història del castell. Aquesta es va publicar íntegrament a posteriori en format d'opuscle per l'Associació. Acte seguit van fer un banquet en el mateix castell amb la participació del rector del poble.
En la memòria situa l'inici del castell en el s. X ja que cita un document del 1101 on s'esmenta el castell de Vilassar juntament amb el de Burriac.
Descriu la torre del castell com el vestigi d'aquest primitiu recinte : "Es por tanto, la parte más antigua de toda la obra; (...). Consta de cinco pisos, que actualment se comunicant entre si por medio de una escalera de caracol, practicada en el espessor del muro. Su altura es mucho mayor que las de las torres de base proximamente quadradas (...) Tiene almenado el remate, y es de planta circular. El espessor de las paredes és de 2,40 metros que excede en mucho al de las referides torres cuadradas. Añádase á lo dicho su situación cèntrica ó poco menos, ser exenta, ó estar enteramente aislada, y ya descrita la que yo sostengo es torre de homenaje, ciudadela o reducto de Seguridad, último reducto de los sitiados en el Castillo...”. Situa la següent ampliació en en el s.XIII amb la construcció de la torre quadrada de la façana i un recinte emmurallat quadrat. Seguidament esmenta la transformació del castell en palau en el s.XIV i les reformes de la façana en el s.XVI que acabarien de donar l'aspecte que veiem avui dia.
Malgrat que utilitza un to literari de caire romàntic és interessant perquè com arquitecte amb l'observació dels paraments s'aproxima amb molta precisió a les fases constructives del castell. Creiem interessant també veure com aquests tipus de sortides, com les que feien les agrupacions excursionistes, participen en documentar aquests vestigis del patrimoni medieval. 

Bibliografia:
Buïgas i Monravà, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar : memoria descriptiva. Leida en la excursión hecha al Castillo por la Asociación en 6 de diciembre de 1885. Barcelona: Tip.Fidel Giro. (Asociación de Arquitectectos de Catalunya) . 26 p.
Segons Buïgas, la façana del castell tenia originàriament dues torres.
La primera reforma va consistir en eliminar el mur que unia les dues torres.
Segons Boïgas, la darrera reforma de la façana va consistir en eliminar una de les torres.

divendres, 26 d’octubre del 2012

El Maresme medieval representat a «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme»

El passat dissabte 20 d’octubre del 2012 va tenir lloc la «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme» amb el tema de Masies, urbanisme i poblament al Maresme amb una setantena de persones inscrites vinculades a diversos centres d'estudis de la comarca i amb 13 comunicacions presentades.
La sessió es va iniciar amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez, del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas.
La història i el patrimoni medieval del Maresme van ser presents en la conferència inaugural i en una colla de comunicacions. Cristina Armengol, DEA en Història Medieval i membre de “Cerquem les Arrels", va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X», abans de donar pas a la resta de comunicacions. En la mateixa va anar repassant els orígens romans d’Alella i de les vil•les documentades fins el primer poblament d’època medieval.
La presentació de comunicacions va estar moderada pel periodista Àlex Asensio. D’elles, set comunicacions van tractar una temàtica vinculada al patrimoni medieval del Maresme:
  • La quadra o 'domus' del Cros, a càrrec d'Enric Subiñà, del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. 
  • L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
  • Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 
  • Masies i poblament al veïnat de mar de Vilassar (1500-1784), a càrrec d'Alexis Serrano, del Centre d'Estudis Vilassarencs. 
  • Can Bellsolell de la Torre. Una aproximació als seus espais interiors per mitjà dels inventaris postmortem, a càrrec d'Alexandra Capdevila. 
  • Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró.
  • La masia com a instrument de colonització del territori, a càrrec de Mireia Barnadas, de l'Associació Cultural Revista Alella.
La celebració de la trobada va ser aprofitada perquè l'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentés públicament el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella, del qual jo mateix vaig ser-ne l’autor. Aquest treball tracta sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.
La jornada va acabar amb una visita guiada pel centre de la població, a càrrec de Crisitina Armengol, on varem poder veure en directe l’edifici parroquial i algunes masies gòtiques de la població. Finalment, la jornada es va acomiadar fins l'any vinent amb un dinar de germanor a Can Flo.
Les comunicacions es podran consultar un cop s'editin les actes de les Jornades.

Cal felicitar als organitzadors de Cerquem les Arrels per la impecable organització i la bona acollida. Felicitats !!!!
Inici de la sessió amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez,  del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas. 
Cristina Armengol , DEA en Història Medieval  per la UB i membre de “Cerquem  les Arrels”, va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X»
L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.

Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià

Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró
L'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentant el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.
Visita guiada al patrimoni d'Alella a càrrec de Cristina Armengol

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.
Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 
Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.



dimecres, 10 d’octubre del 2012

Mare de Déu de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres)


La imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.
La masia de Can Catà de la Vall es troba situada al nord oest del terme al costat dret de la Riera de la Vall i actualment presenta un aspecte de masia barroca degut a la reformes efectuades l’any 1609 segons testa la clau de l’arcada de la portada. De fet, la família Catà és una de les famílies documentades a Llavaneres des del s.XIV i el primer batlle de la població després de la seva independència de Mataró l’any 1548 va ser Pere Catà de la Vall.
La imatge de la Verge no porta vel i deixa entreveure una llarga i ondulada cabellera. El seu rostre manté un posat trist i presenta una fractura que ha mutilat part del nas. L’ estat de conservació molt deficient i erosionat fa difícil l’observació de certs detalls. La Verge porta túnica i mantell. La túnica presenta plecs a la part inferior de les cames des de l’alçada dels genolls que apareixen inclinats vers el lateral dret de la imatge. L’Infant es troba assegut sobre el genoll dret de la imatge amb el peu dret flexionat sobre el genoll esquerra. Els braços els té estesos vers la mà esquerra de la mare com volent agafar un objecte que no s’acaba de definir degut al desgast, però que podria ser plausiblement un ocell. La presencia del cabell ondulat i deixat anar ens porta a datar la imatge cap a finals del s.XV o principis del s.XVI seguint models del gòtic flamenc.

Per a més informació:
  • BARTRÉS, Gaspar; MANAU, Ferran (1986). Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres:  [Ferran Manau].p.208-209
  • BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. p.308-312
  • GRAUPERA, Joaquim: L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, (Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran) Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art . Data de defensa : 18-04-2012. Dipòsit legal: B. 17380-2012. Tesis en xarxa
Mare de Déu de Can Catà (Fot.J.Graupera)


diumenge, 30 de setembre del 2012

Conferència sobre els molins fariners a Santa Susanna


El dissabte 30 de setembre de 2012, dins de la programació de les Jornades Europees de Patrimoni vaig oferir una conferència a Santa Susanna amb el títol “Molins i moles un patrimoni per descobrir”. La programació inicial de la Jornada preveia fer la xerrada al molí d’en Jordà o de la Taverna per presentar els treballs que s’han anat fent a l’estiu per rehabilitar-lo però la pluja, malgrat que esperada per la sequera de l’estiu, va esguerrar l’acte previst. Com a conseqüència d'això la xerrada es va fer finalment a la Sala d'Actes del Local Social.
La conferència la vaig estructurar en quatre parts. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió de l’estudi dels molins a Catalunya i al Maresme. En segon lloc vaig parlar del funcionament, l’estructura i la tipologia dels molins. Seguidament, vaig parlar dels molins del Maresme i finalment vaig acabar presentant una aproximació al possible ús i funcionalitat de cada una de les parts conservades de l’edifici conegut com “El moli d'en Jordà” a partir de les restes visibles fins ara. A la xerrada vaig repartir un dossier als assistents amb documentació vària sobre el tema. Les preguntes finals es van dirigir especialment a l’interès del públic assistent sobre el Molí d'en Jordà i es va debatre sobre quines serien les accions a fer properament per la consolidació de les restes i l'adequació de l'entorn.
A banda d'altres actes previstos en una programació que abastava tot el cap de setmana, la Jornada es va concloure pel matí amb la visita al museu de la pagesia i Inauguració de l’exposició “150 anys del Calendari dels Pagesos”.
Voldria agrair al Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier, la Sra. Regidora de Cultura Noèlia Hernández i la col·laboració de les associacions SSOM (Santa Susanna Origen i Memòria), el GESS (Gent de Santa Susanna) en l’organització de l’acte i especialment a la Sra. Tècnica de Cultura Núria Basart.
Per a més informació: cliqueu aquí
Per consular el Programa de les Jornades Europees del patrimoni a Santa Susanna: programa.pdf

Presentació de l'acte pel Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier (Foto Núria Gómez)
Moment de la conferència (Foto Núria Gómez)