La Mare de Déu del Corredor es conserva encara com a imatge de culte en el santuari homònim a la part alta de la serralada litoral entre els termes de Dosrius i Llinars del Vallès. L’origen del Santuari del Corredor es remunta a l’any 1531, quan un pagès anomenat Arenes de la Parròquia de Sant Andreu del Far, va demanar llicència al bisbe de Barcelona per fer una capelleta sota la advocació de nostra Senyora del Corredor, dins les terres del mas Bosc. Segons l’interrogatori, el motiu que el van impulsar a edificar la capella era que “...que dit Salvi Arenes, qui principia dita capella les dissabtes en la nit veya senyals de foch o de llum en lo lloch hont vuy sta scituada y edificada dita capella e inspirat en ayxo y mogut de sa devoció comença a edificar dita capella”. També s’inclou la descripció d’aquesta petita capella “aquella fabrica molt simplement ço es de pedra y morter de terra a teulada encavallada, llargaria de alguns trenta y de vint palms ample poch o mes o mancho dotantla de un oratori o retaule que li costa sinch lliures y de una esquella de preu tres lliures barceloneses”. La cura de l’ermita va anar a càrrec d’un ermità anomenat Lluís, el qual va construir també un habitatge per poder-hi viure i un estable per a un animal.
Inicialment aquesta capella es trobava dins la parròquia de Sant Andreu del Far que era sufragània de Santa Maria de Llinars, però el 1597 el bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris va declarar aquesta parròquia independent. Actualment depèn de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius.
Segons A. Fàbregas, sembla que el 1850 es va substituir per una altra de vestida en l’altar major i l’antiga va estar exposada en l’altar de Santa Magdalena en el santuari mateix. L’any 1920 va ser traslladada a Llinars on va ser destruïda el 1936. Actualment hi ha una còpia realitzada l’any 1948. La imatge original la coneixem a partir d’una fotografia antiga. Estava obrada en fang cuit de 50 cms d’alçada i presentava la Verge dempeus seguint el model francès amb una corona al cap que cenyia una extensa cabellera. Portava una mantell disposat en bandolera que li cobria la túnica per complet a excepció de l’espatlla dreta on es mostrava la túnica tancada amb un coll rodó. El genoll esquerra de la imatge es trobava lleugerament flexionat cap endavant seguint models francesos amb un petit contrapposto. El nen es trobava sostingut pel braç dret lleugerament decantat a un costat. Es representava nu, amb la mà dreta beneint i amb l’altra intentant agafar un pom que sostenia la Verge amb la mà. Malgrat l’actitud de relació entre els dos personatges, la imatge de la Mare de Déu presentava una clara manca d’expressivitat en el rostre.
Aquesta composició representava els personatges seguint un model de verge gòtica francesa dempeus però introduint elements classicistes en les robes i en el genoll flexionat que ens porta a models propers al renaixement i a la recuperació de composicions gregues clàssiques. Aquests detalls permeten datar la imatge a principis dels.XVI, com també ens indica la documentació que ens dóna referències de l’inici de la construcció del temple del Corredor.
Per a més informació:
- GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi Doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Universitat de Barcelona.P.192
.jpg) | |
|
 |
| Imatge de la Mare de Déu del Corredor a l'actualitat. [Fot.Joaquim Graupera] |
.JPG)
