diumenge, 27 d’octubre del 2013

El monestir de Santa Maria de Montealegre o de la Conreria (Tiana) a l'època medieval.

El monestir Santa Maria de Montealegre es troba situat a la serralada litoral, al nord-oest del terme de Tiana, en el turó nomenat de la Conreria. S’hi accedeix per la carretera de Badalona a Mollet. En aquest indret recentment hi havia el seminari menor de la diòcesi de Barcelona i actualment manté la funció de casa de colònies de la fundació Pere Tarrés.
Segons, Mn. Salvador Pibernat en el seu llibre sobre l'ermita de Cabanyes. esmenta que la capella de Santa Maria de Montalegre apareix per prier cop en l'acta de consagració d'aquesta capella el 1192 però no és cert. Segons Xavier Pérez, historiador de Sant Fost de Campsentelles, el primer cop que apareix el convent de monges, encara en construcció, és el 1241, segons pergamins conservats a l'ACA.  Des del principi del s. XIII apareix esmentada en moltes donacions i deixes testamentàries que es realitzen a aquesta primitiva comunitat. Així tenim que el 1230, un tal Bernat deixa 5 sous a Sta. Maria de Montalacris i una llàntia per la seva ànima. EN una ltre testament del 3 de juny del 1247 Giralda de Campsentelles i el seu marit Ferrer de Vilanova, deixen tres peces de terra que tenien a prop del monestir i un altra prop del castell de Montalegre a l'esmentada comunitat. Altres deixes corresponen al 31 de juliol del 1250; al 17 de juliol del 1285 i el 26 de juny del 1286. En aquesta última, la priora Giralda de Penyafort rep del senyor de Sentmenat i de Saura, un terreny enfront a l’esmentat “Castell”. Sembla que aquest castell correspon  a la torre de guaita que tenien els senyors de Campsentelles.
El 31 de juliol del 1250 sabem que es consagra l’altar del nou convent a la Mare de Déu i es fa una certificació de l’acte. Al cap de sis anys, pel 22 de gener, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va lliurar a la comunitat de monges donades de la casa de Santa Maria de Montalegre (Montalacris o Mont Hilaris) l’església de Sant Fost, dins els territoris de dita comunitat, aquesta donació fou rebuda per Guillelma, “priorissa cenobii Sancte Maria de Montalacris” representant de les 12 monges.
El 1265 el bisbe de Barcelona Arnau va convertir aquesta comunitat en monestir sota la regla de Sant Agustí i al cap d'uns anys, el 1303, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba va retirar els drets que tenia la parròquia de Sant Fost de Campsentelles sobre el monestir. 
A l’any 1344, s’aproven les ordenacions fetes per les monges i el bisbe, uns anys abans del trasllat d’aquesta comunitat a Barcelona l’any 1362. Els terrenys d’aquest monestir van passar l’any 1362 a mans dels canonges de Santa Eulàlia del Camp essent administrats per Arnald de Torrevieja.  El 1399 s’hi va establir una comunitat d’ermitans que hi conviure fins el 1408. Desprès va ser adquirit per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona i el 16 de febrer del 1415 va ser comprat per la Cartoixa de Vallparadís, els quals el van utilitzar fins al seu trasllat al nou monestir de Montalegre començat el 1433 i acabat el 1448.
Actualment no queda cap vestigi medieval  al monestir. Sembla ser que l'edifici primitiu va ser enderrocat a finals del s.XVI, quan es van iniciar els treballs d'engrandiment del recinte (a la llinda de la façana actual hi consta la data 1568). Aquest edifici del s.XVI tampoc es conserva ja que també va ser enderrocat i refet el XVIII. 
Sembla que la parula "Conreria" prové del llatí Correrius que vol dir, “casa del Corredor”, que es refereix al càrrec de procurador de la Cartoixa. Però per altres autors, la paraula Conreria té el significat de “Conreus”. Es pot conèixer l’aspecte del monestir abans del s.XVI a partir d’un dibuix que es conservava a l'arxiu de la Cartoixa de Montalegre i en una pintura en la qual es veu St. Bru pregant amb la imatge de la Conreria al fons. Aquesta pintura es pot datar d’abans del 1615, moment en que s’acaba la construcció del segon claustre. A partir d’aquest dibuix podem veure que l’estructura del monestir devia ser al voltant d’un claustre i que l’església estaria disposada a la banda esquerra. Del conjunt destaca una torre, que es relaciona amb l'esmentada torre de defensa dels senyors de Campsentelles al costat de la qual es va construir el convent.
Per bibliografia i referències
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.p. 158-159. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

L'edifici gòtic del s.XVI de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
Pintures murals en el claustre de la Cartoixa (1615)
L'edifici del segle XVIII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana). Postal "La Conreria (alt 445 m) Restaurant de Hijo de J. Autonell." Principis del s.XX. (Col.Particular)

Claustre del s.XVII de Santa Maria de Montealegre (La Conreria - Tiana)
a partir d'una fotografia de Josep de Cabanyes (1931)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Clixé de l'Estudi de la Masia Catalana.