El passat 11 de novembre vaig participar com a convidat al programa Històries de Mar i de Dalt de Vilassar Ràdio, una producció del Centre d’Estudis Vilassarencs coordinada i presentada per Núria Gómez. L’episodi, el número 139, es va titular El monestir de Sixena: història, art i poder i va ser gravat el 26 d’octubre. M’havien convidat arran de la meva participació en el llibre Sixena, les claus del conflicte, publicat per l’editorial Base.
Durant la conversa vam situar Sixena en el seu context històric i territorial. Vam parlar del paper del monestir en la repoblació i la posada en conreu d’una zona de frontera, així com de la seva funció funerària, especialment vinculada a membres de la reialesa. En aquest marc, vaig explicar la relació medieval entre les donacions a l’Església, l’enterrament en espais sagrats i la voluntat d’assegurar la salvació de l’ànima. També vam distingir les raons històriques de la fundació de les llegendes que atribueixen a la Mare de Déu la indicació del lloc on s’havia d’erigir el monestir, narratives que, juntament amb les relíquies, contribuïen a reforçar-ne el caràcter sagrat i a atreure pelegrins.
La situació de Sixena, en les rutes que enllacen Lleida, Montsó i Saragossa, i la riquesa del seu entorn natural —especialment l’aigua i els boscos— van ser altres dels temes tractats. Vaig explicar que la disponibilitat d’aigua i la humitat van ser decisives per a la vida del monestir, però que també han condicionat de manera negativa la conservació dels edificis, les pintures de la sala capitular i del patrimoni que ha arribat fins avui.
Una part important de l’entrevista es va centrar en la figura de la reina Sança i en la dimensió política i administrativa de Sixena. Vam recordar que la sala capitular no era només l’espai de reunió de la comunitat, sinó que també acollia audiències de la reina, fet que il·lustra el paper del monestir com a centre de poder. També vam parlar de la composició de la comunitat, formada per monges que havien professat, educandes i servidores, amb funcions i hàbits diferenciats.
Així mateix, vam situar Sixena en el marc de les relacions de la família reial amb Occitània i de l’ús dels matrimonis dinàstics com a instrument d’aliança entre cases reials. Vaig recordar el context de l’expansió de la Corona d’Aragó, la derrota de Pere el Catòlic a Muret i els interessos de França en aquell espai polític. També vam abordar els segells reials, alhora com a instruments de validació documental i com a imatges de poder, i la relació de Sança amb les corts europees en un moment de transformació dels castells en palaus.
Finalment, vam dedicar una bona part de la conversa al patrimoni artístic de Sixena, des dels orígens romànics fins a l’evolució cap al gòtic. Vaig repassar les pèrdues i destruccions patrimonials derivades d’episodis com la desamortització, la Guerra del Francès i la Guerra Civil, així com la dispersió de les col·leccions entre diversos museus. També vam parlar dels problemes actuals de conservació, especialment els causats per la humitat, i dels reptes que plantegen la restauració i la museïtzació del conjunt.
En acabar, vaig recomanar el llibre Sixena, les claus del conflicte, que recull articles sobre les pintures, la restauració, la iconografia i els aspectes jurídics del conflicte patrimonial vinculat al monestir.
Si voleu escoltar el programa sencer, podeu accedir a l’àudio a través d’aquest enllaç:


