El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.
De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes
