divendres, 12 de juny de 2009

Vista comentada al castell de Palafolls i al monestir de Rocarossa (Tordera)

El passat diumenge 7 de juny de 2009, el Grup d'Història del Casal-Mataró (GHC), Amics del Comtat de Besalú i Cercle d'Història de Tordera van organitzar una visita comentada al castell de Palafolls i al monestir de Rocarossa. Al castell de Palafolls van intervenir els historiadors de Tordera Joan Torrent i Josep Vinyoles i els comentaris al monestir van estar realitzats per Joan Bou de Tordera i Jaume Vellvehí del GHC. Aquesta activitat s'enmarca dins la política de realització d'activitats conjuntes entre entitats afins ja que d'aquesta manera difont més les nostres activitats i s'aconsegueix establir lligams entre les persones que estimen el nostre patrimoni.
El castell de Palafolls, molt enrunat, ocupa un dels turons pròxims al poble, a 150 metres d'altura, construït dominant la panoràmica del curs baix i la plana fèrtil del riu Tordera, en un lloc estratègic per controlar les principals comunicacions de Girona a Barcelona. Va esdevenir centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona, jurisdicció de la qual s'estenia pels actuals termes de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes. El castell presenta una planta allargada força complexa, dividida entre la part sobirana i la jussana. El recinte sobirà és de planta poligonal i està en l'extrem SE. D'aquesta zona destaca un gran saló, una cisterna coberta amb volta de canó i la capella, restaurada modernament i que a principis del s.XX conservava restes de pintures romàniques a l’absis. En el recinte jussà, al nord, s'han trobat les restes més antigues. Hi trobem una sèrie d'ambients disposats format angle al voltant d'un espai descobert.
L’únic monestir construït en estil gòtic a l'alt Maresme és el monestir de Rocarossa a Tordera. A la part nord oest del terme es conserven les restes d’aquesta canònica fundada l’any 1145, per Guerau III vescomte de Cabrera i d’Àger quan va cedir un alou al monjo Bernat per bastir-hi una església en honor a Santa Maria. A partir del s.XII, abundaren les donacions al cenobi per part de nobles i demés pobladors de la Tordera, l’Alt Maresme i la Selva a canvi de misses per les seves ànimes. En el temps de màxim esplendor, entre els segles XII i XIII, la comunitat va assolir la xifra de 5 canonges que seguien la regla de Sant Agustí dirigits per un prior i un diaca. També van tenir una família que tenia cura de la cuina i de l’hort del monestir. El cenobi va entrar en un procés lent de decadència des del s.XIV fins el s.XVI fins que el papa Climent VIII va secularitzar les canòniques agustinianes i va ser adjudicada a la mensa canonical de la nova catedral de Solsona a la qual s’incorporar definitivament l’any 1630. Del monestir, es conserven actualment, el temple d'una sola nau, amb absis rodó i volta de canó apuntada i restes enrunades del claustre amb les dependències annexes molt malmeses i deteriorades.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...