dissabte, 13 de setembre de 2014

Els Fivaller com a promotors artístics a Teià

Antoni Casanova (1847 – 1896): 
"Joan de Fivaller reivindicant els 
furs de la ciutat davant de Ferran
d'Antequera, malalt" (1875) MNAC
.
Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. 
Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. 
Escut dels Fiveller,
a l'església de
Sant Just (Barcelona)
Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. 
A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 339-340
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera -  3 -11-2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]

En el s.XVII amb l'enllaç amb els Pol, els Fivaller varen passar a ocupar la seva masia. Aquesta situada sobre la masia de Can Monach, va ser adquirida pels Pol a la família Martina al segle XVII i gràcies a l'enllaç matrimonial dels Fiveller de Clasquerí amb els Pol passà als Fivaller. Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps. 
Es tracta d'una casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal la qual presenta una sèrie de finestres decorades amb frases llatines. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de gran tamany. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merletsA la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.
Casa Pol.Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 402-406

Bibliografia: 
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Pàgs. 339-340 i 402-406
  • «Casa Pol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • «Can Mónac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 65
  • Masies de Teià I. (1991) Teià: Arxiu Històric Municipal de Teià

2 comentaris:

Josep-Maria Balada Magallon ha dit...

Quim,

Escrit molt interessant sobre les relacions entre la família Fivaller i Teià. El cognom Fivaller està vinculat a tres cases importants de Teià i varis personatges de la història local.

Voldria fer varis comentaris del teu escrit:

Trobo a faltar una referència a casa Bru. Durant el segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fivaller i, posteriorment, aquests al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa , de casa Pol i de can Monac.

Personalment intento escriure els topònims corregits en català, per tant a can Monach, l'escric com a can Monac.

Quan esmentes casa Pol i can Monach hi afegeixes a continuació: (ca l'Ànima). Jo conec a can Monac amb altre nom de ca l'Amàlia. Tant mateix casa Pol no és ca l'Amàlia ni ca l'Ànima.

Quim Graupera ha dit...

Hola Josep Maria
Gràcies per les teves aportacions. Ja he esmenat la "h" final de Monac. L'havia posat d'aquesta manera ja que apareix citat així en les publicacions de l'Arxiu Municipal de Teià. En el llibre de Bonet i Gari apareix esmentat com a "Can Monnar". També he esmenat el nom de Ca l'Ànima per Ca l'Amàlia.
Sobre la referència a la casa Bru, m'ha passat el mateix que la Casa Pol. La vinculació amb els Fivaller té lloc al segle XVII i s'escapa de la cronologia d'aquest bloc que fa referència a l'etapa medieval. EL fet d'esmentar la Casa Pol és pel fet de que abandonen Can Monac i es convertirà aquesta en la nova residència.
Gràcies per les teves aportacions i per la feina que esteu fent amb el teu germà per la difussió i la conservació del patrimoni de la vila.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...