Durant la conferència, vaig estructurar la meva intervenció en tres grans blocs. En primer lloc, vaig analitzar els referents artístics i culturals que van contribuir al naixement del Modernisme. Vaig parlar de la influència del Romanticisme i de la recuperació de les arrels medievals, del desenvolupament dels nacionalismes europeus i de la importància de la Renaixença catalana en la reivindicació de la història, la llengua, el patrimoni i les tradicions pròpies.
També vaig abordar l’arquitectura historicista i els diversos estils de recuperació del passat, com el neogòtic, el neoromànic, el neorenaixentista o el neoàrab, així com les reflexions d’arquitectes i pensadors com Augustus Pugin, John Ruskin, Eugène Viollet-le-Duc i Victor Hugo. En aquest context, vaig destacar el paper d’Elies Rogent i la recuperació del monestir de Ripoll com a exemples de la valoració del patrimoni medieval català. A continuació, vaig explicar el rebuig a la uniformització de l’arquitectura industrial del ferro i la reivindicació dels oficis artesanals, especialment a través del moviment Arts & Crafts. Les idees de John Ruskin i William Morris em van permetre presentar la defensa del treball artesanal, la creativitat i la integració entre arquitectura, decoració i arts aplicades. Finalment, vaig exposar la influència de l’Art Nouveau europeu, un moviment caracteritzat per l’ús de la línia corba, l’asimetria, la inspiració en la natura i la voluntat de convertir l’edifici en una obra d’art total.
En aquest punt, vaig explicar que bona part d’aquestes influències (l’historicisme, la recuperació de les formes medievals, el rebuig de la uniformització provocada per l’arquitectura industrial del ferro i la reivindicació dels oficis artesanals) li van arribar a Gaudí a través dels seus professors i mestres durant la seva formació a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Entre les figures que més van influir en la seva formació vaig destacar Elies Rogent i Amat, director de l’Escola d’Arquitectura i catedràtic, que defensava l’estudi de l’arquitectura medieval i recomanava el coneixement de les teories d’Eugène Viollet-le-Duc. També vaig parlar de Francesc de Paula del Villar i Lozano, arquitecte amb qui Gaudí va treballar com a delineant durant els seus estudis i que va ser el primer responsable del projecte de la Sagrada Família, i de Josep Fontserè i Mestre, amb qui va col·laborar professionalment i que va participar en projectes com la Cascada Monumental del parc de la Ciutadella.
El segon bloc el vaig dedicar a Gaudí com a artista modernista amb un llenguatge propi. Vaig explicar les seves investigacions sobre la geometria i les estructures, especialment l’ús de les maquetes funiculars i dels arcs catenaris, que li permetien trobar solucions constructives basades en l’equilibri i la natura. També vaig comentar les formes orgàniques presents en la seva arquitectura, la utilització de materials com la pedra, el ferro, la ceràmica i el trencadís, i la seva manera de treballar la llum i l’espai. En aquest apartat, vaig insistir en la concepció gaudiniana de l’arquitectura com una síntesi d’arts, en què fusteria, vitralls, ceràmica, escultura i forja formen part d’un mateix projecte. Igualment, vaig dedicar una atenció especial a la seva profunda religiositat i a la relació entre fe, natura i arquitectura. Per a Gaudí, la construcció podia convertir-se en una forma de pregària, especialment en obres com la Sagrada Família, la cripta de la Colònia Güell o el Col·legi de les Teresianes.
En el tercer bloc, vaig presentar una semblança biogràfica de Gaudí i un recorregut pels seus principals encàrrecs. Vaig repassar els seus orígens a Riudoms i Reus, la seva formació a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i la influència dels professors que el van acompanyar durant aquesta etapa. A continuació, vaig presentar les diferents etapes de la seva trajectòria professional: els primers encàrrecs industrials i socials, com la Cooperativa Obrera Mataronense, els fanals de la plaça Reial o la Casa Vicens; el cicle d’obres relacionades amb Eusebi Güell, amb els Pavellons Güell, el Palau Güell, el Park Güell i la cripta de la Colònia Güell; i les grans cases de pisos i espais urbans de la seva maduresa, com la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la Casa Batlló i la Casa Milà. A la part final, vaig centrar-me en la dimensió religiosa de la seva obra i en la Sagrada Família, concebuda com la culminació del seu llenguatge arquitectònic i com una síntesi de fe, geometria, natura, llum i estructura. Amb aquest recorregut, vaig voler mostrar que les formes de Gaudí no són fruit de la simple fantasia, sinó el resultat d’una investigació constant sobre la natura, la construcció i el sentit simbòlic de l’arquitectura.
Vull agrair molt especialment al Casal de la Gent Gran de Premià de Dalt la seva invitació i la confiança per acollir aquesta conferència. L’acte va ser un èxit de participació, ja que la sala es va omplir completament i el públic va seguir la sessió amb molt d’interès.
Finalment, després de la conferència, i amb l’agradable assistència de l’arquitecte Agapit Borràs, vam mantenir una petita tertúlia amb el president de l’associació, Sabí Rom, en què vam poder continuar conversant sobre Gaudí, l’arquitectura i la importància de divulgar el patrimoni cultural.
.jpg)
.JPG)
